Perd� pel retard...per� com diu la dita....val m�s tard que mai. Pere, si et serveix de consol, no cal haver arribat a la cinquantena per adonar-se de com est� de malament el tema. Jo, i una colla d'amics que tenim vintimolts i trentapocs, tamb� ens hi sentim. L'any 91 el meu germ� va comprar un pis a l'�reea metropolitana de Barcelona....8 kilets. En tenia 4 estalviats i li va quedar una hipoteca a 8 anys. L'any 97 jo vaig comprar un altre pis a la mateixa ciutat per 12 kilos (tot i que el preu no era objectiu, perqu� per q�estions laborals el vaig comprar a la meva empresa a preu del 92), vaig demanar 8.5 kilets i tinc una hipoteca fins el 2013, subvencionada per la Txeneralitat al banc, m�s aviat, com ha dit alg�. Tinc un cunyat que es vol independitzar, tenen poquet d'entrada, ja no busquen per Barcelona (evidentment), i assumeixen que com a m�nim ser� una hipoteca a 30 anys...isense somiar amb un pis de l'altre dilluns....del dijous ja ni parlem. El que no pot ser �s que si el preu dels pisos ha pujat un 200% en 6 anys, els barems de la Txene segueixin sent impossibles d'acomplir. Ni a Ciutat Vella (amb tots els respectes) es pot comprar un pis amb la ratio preu-metre quadrat que els convergents i Cia. propossen. Dels sous tamb� passo de parlar...Conec m�s gent que cobra menys de 1000 euros al mes que a l'inrev�s. Em pixo de riure quan alg� em cita les ajudes de la Txeneralitat per conv�ncer-me de tenir un tercer fill. Amb 480 euros l'any, crec que no cobreixo ni els bolquers. A Fran�a, cas que conec per un cos�, les ajudes s�n com a m�nim 5 vegades m�s quantioses....i a m�s compatibles amb les mis�ries espanyoles...i per riure m�s...el govern franc�s no t'exigeix viure tot l'any al seu territori. Hi ha llocs a Europa on tenir fills �s un negoci...a Catalunya...una benedicci� i poc m�s. Nom�s una reflexi�...ambici�, empenta i iniciativa femenina a banda...no us q�estioneu com �s`possible que fa 20 anys una fam�lia tipus de 4 membres on nom�s treballava el pare pogu�s tenir pis, cotxe, de vegades una segona resid�ncia i m�s coses...i ara treballant els dos...amb meyns fills de mitjana anem de cul les trs �ltimes setmanes de cada mes....i sense perspectives de millorar sin� tot el contrari. Ens hem tornat m�s consumistes, ens han pres el p�l, o qu� collons est� passant???
Agrair� les vostres respostes. Albert, Ford Fiesta del 95, amb 120.000 kms, dues cadiretes i un cotxet i que duri molts anys. Albert. ----- Original Message ----- From: "Pere Castells" <[EMAIL PROTECTED]> To: <[EMAIL PROTECTED]> Sent: Monday, November 11, 2002 8:36 PM Subject: Re: [Internauta] Habitatge No nit colla: Potser no m'explicat prou be, potser no tenia que posar el que creia un exemple que "part" de la meva generaci� havia tingut. Potser ho fan tot be. Per�, per una vegada, no estic d'acord amb la teva frase. Als meus quasi 50 anys ning�, mai, m'ha solucionat un problema i menys econ�mic. Que potser vaig malament, potser si, per� el que no far� es enganyar als meus fills amb falses promeses. Ajudar-los a caure a un parany del que possiblement no s'en surtin. Aix� si, ajudar-los, en tot. Per� fins on?. No els hi penso dir que no passa res, que amb 30 anys no hi haur� una altra crisis econ�mica. Per cert, d'aqu� a 5-10 anys es vendran els pisos a preu de resta d'hipoteca. Ja va passar al 93. Se el que dic. El nivell d'endeutament personal d'aquest pa�s (no ho se d'altres) es brutal. El dia 6 de cada mes la majoria de les comptes corrents estan sota m�nims. Son dades reals, tinc bones fonts. Estic sense pis (del "gremi" dels separats) i visc amb un de lloguer, no em penso comprar un pis ni de broma, soc feli�, no dec un duro a ning� i puc sortir a sopar cada setmana amb la meva parella. Tot aix� complint religiosament els meus deures a la ex i als meus fills, no tant sols el que toca sin� mes. Si he parlat aix� es per la meva experi�ncia personal, evidentment. Experi�ncies? un grapat. I dius que vaig malament si espero que em solucionen els problemes? Creus que les coses es diuen perqu� si?. Dificultats? Canvi de ciutat., d'amics, de fam�lia, de feina (una antiguitat de 30 anys), els del "gremi" saben el que dic, ....... dificultats? P.D.: Vaig decidir dir la meva i no contestar, perqu� sempre es pot matisar, sempre, fins hi tot jo mateix i amb mi mateix (alguns ja ho saben). Tot no s'ha d'explicar, no cal, no?. Tots, absolutament tots, tenim la nostra pr�pia historia. Aix� si, matisos els que vulgueu. Torno a dir, potser no m'he explicat prou be. El que no entenc es perqu� s'ha de entrar en temes personals. De totes maneres gr�cies pel consell, sempre est� be que t'ho recordin. ----- Original Message ----- From: "Albert Que" <[EMAIL PROTECTED]> To: <[EMAIL PROTECTED]> Sent: Monday, November 11, 2002 8:22 PM Subject: Re: [Internauta] Habitatge > Pere: si esperes que els altres et solucionin els problemes o almenys que > t'ajudin vas malament. La dificultat est� en tirar endavant malgrat els > altres. > > > Albert Que > ----------------- > ----- Original Message ----- > From: "Pere Castells" <[EMAIL PROTECTED]> > _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
