Ondia Pere, mai plou al gust de tots.

Els fills tenen que saber si tu pots donar-los  una empenta o no, i si
no pots ho tenen que entendre.

I els que si poden, (jo no puc) i es troben amb vint mil duros a la
butxaca, dons millor per ells.

Vols dir ( i ho dic sense ironies, amb molta serietat) que no et sens
una mica deprimit? 

Es mes, a lo millor els teus pares et van ajudar a comprar el pis a tu,
i per aix� ara et sents aix�?

Jo tinc una filla (encara es petita) mes quan arribi l'hora, si puc li
far� el que faci falta i si no, dons es tindr� que apanyar com pugui, es
mes, a mi, mai em van ajudar, ni a les noces, ni amb el pis, ni res,
quan em vaig casar, la taula del menjador era la caixa de la tele, fins
que poc a poc vam poder ompli-ho tot i aix� encara li donava caliu, si
ho haguera tingut tot ficat, tot arreglat, donat i beneit, a lo millor
ara no em faria tan goig. 


Hola colla:

No cal que digui com estic, com em sento. M'explico (almenys ho intento)

Faig la mili i comen�o a estalviar, em caso als 24 anys i faig una
hipoteca
al pis per 15 i quant l'he acabada, he pagat tres cops el preu original
del
pis de l'any 1978. Fins aqu� normal, es el que havia.

No es cap inversi�, s'ha de viure en algun lloc, no el vaig comprar per
vendre'l, si ho faig, ja em direu, altre cop he de comprar un altre i
torna
a comen�ar, o sigui no es una inversi�, per molt que ens ho facin
creure.

Em diuen que quant em jubili no tindr� un duro i que he d'estalviar per
viure els poc anys que em quedaran (aix� cotitzant des de els 14 anys).

Ara volen enganyar als nostres fills (alguns de vosaltres sou de la seva
edat) amb hipoteques a 30 anys. Heu contat el que son 30 anys?. Resteu i
veureu el que ha passat amb tant temps. O sumeu, tant es 2.032 !!!.

Avui em surten en que si els hi deixo cal�s em desgrava el 1% (l'1% de
10.000.0000 son 100.000 pessetes de les d'abans, una mis�ria) i els hi
rebaixen el 3% al impost de successions. La resta no se d'on sortir�.
(S'ha
de comptar que el pis s'ha de omplir o no?).

Coi que no tinc un duro. Ja he dit que tinc que estalviar per quant em
jubili. Per� el mes important perqu� ens volen posar en contra dels
nostres
fills per� no ajudar-los. La culpa, si no ho fem, ser� nostra. Si home i
que
mes !!!

Resumin, em van fotre els cales quant era jove, i altre cop ara, que ja
soc
gran. Tota la vida lluitat per sortir-me i ara que quasi ho consegueixo
......

Amb 30 anys poden passar moltes coses, fins hi tot perdre el pis,
divorciar-se, etc. Coi que es molt temps.

No en tenen prou?.

Sistema capitalista de lliure mercat? Dictadura econ�mica total diria
jo.
Mai aixecarem el cap. Quant era jove tenia esperances, ara .....

Fins hi tot ens volen fer creure que som capitalistes, que podem
invertir a
borsa, quins pebrots. Res, que ens volen fotre, ...... com sempre.

Aquest es el mon que estem deixant a les noves generacions?. Pensem-hi.

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a