m´agrad l´optimisme de la gent...
si hagués pagat lloguer.. aar el pis no seria seu.. però no hauria pagat 3 cops el pis.. tiran llarg... 1 cop
i com ell diu.. amb tota la raó del mon.. no és cap inversió, a no ser ke et decideixis fer-te venedictí i anar a viure a un convent.. clar... s´ha de viuere a algun lloc..
tu ves comprant ves.. ke ja m´explicaras com et va el tema.. d´aki a 25 anyets...
Miquel Pujol wrote:
Renoi, Pere, sembla que estas realment decebut!! Mira-t´ho pel cantó positiu:Tens un pis pagat on hi pots viure -en principi si no te´l embarguen o et divorcies- sempre: necessitat vital coberta. Si haguèssis pagat lloguer desde l´any 1978, ara encara l´estaries pagant i no series propietari de cap pis. I d´aci a 10 anys encara continuaries pagant i no series propietari de cap pis, i d´aci a 20 anys encara .... etc. Comparat amb els fills, est un home afortunat!!! Ells si que ho tenen francament fotut!! però no quan es jubilin, ara mateix! En quant a lo de ajudar als fills: si es pot es fa i si no es pot no es fa, com sempre, independenment del que diguin les lleis fiscals o les que siguin. A més avui fa un dia de sol preciós!! ànim Miquel-----Mensaje original----- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED]]En nombre de Pere Castells Enviado el: lunes 11 de noviembre de 2002 10:03 Para: [EMAIL PROTECTED] Asunto: [Internauta] Habitatge Hola colla: No cal que digui com estic, com em sento. M'explico (almenys ho intento) Faig la mili i començo a estalviar, em caso als 24 anys i faig una hipoteca al pis per 15 i quant l'he acabada, he pagat tres cops el preu original del pis de l'any 1978. Fins aquí normal, es el que havia. No es cap inversió, s'ha de viure en algun lloc, no el vaig comprar per vendre'l, si ho faig, ja em direu, altre cop he de comprar un altre i torna a començar, o sigui no es una inversió, per molt que ens ho facin creure. Em diuen que quant em jubili no tindré un duro i que he d'estalviar per viure els poc anys que em quedaran (això cotitzant des de els 14 anys). Ara volen enganyar als nostres fills (alguns de vosaltres sou de la seva edat) amb hipoteques a 30 anys. Heu contat el que son 30 anys?. Resteu i veureu el que ha passat amb tant temps. O sumeu, tant es 2.032 !!!. Avui em surten en que si els hi deixo calés em desgrava el 1% (l'1% de 10.000.0000 son 100.000 pessetes de les d'abans, una misèria) i els hi rebaixen el 3% al impost de successions. La resta no se d'on sortirà. (S'ha de comptar que el pis s'ha de omplir o no?). Coi que no tinc un duro. Ja he dit que tinc que estalviar per quant em jubili. Però el mes important perquè ens volen posar en contra dels nostres fills però no ajudar-los. La culpa, si no ho fem, serà nostra. Si home i que mes !!! Resumin, em van fotre els cales quant era jove, i altre cop ara, que ja soc gran. Tota la vida lluitat per sortir-me i ara que quasi ho consegueixo ...... Amb 30 anys poden passar moltes coses, fins hi tot perdre el pis, divorciar-se, etc. Coi que es molt temps. No en tenen prou?. Sistema capitalista de lliure mercat? Dictadura econòmica total diria jo. Mai aixecarem el cap. Quant era jove tenia esperances, ara ..... Fins hi tot ens volen fer creure que som capitalistes, que podem invertir a borsa, quins pebrots. Res, que ens volen fotre, ...... com sempre. Aquest es el mon que estem deixant a les noves generacions?. Pensem-hi. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
