|
En aquelles dates Prescott Bush(avi de George Bush) era
soci d'una companyia petroliera de Texas i va ser sancionat pel
govern estadunidense per violar el "Trading with Enemy Act"(Acta de
comer� amb l'Enemic) al gestionar una considerable venda de
combustible per a la Luftwaffe, la for�a a�ria militar alemanya que
devastava a mitja Europa.
Parafrasejant a Machado podem dir que George W. Bush junior menysprea
el que ignora... i ho ignora gaireb� tot. El seu nivell cultural va quedar
pal�s al decurs d'una roda de premsa a la campanya electoral que li donar
el poder.
A les 3 preguntes d'escassa dificultat sobre pol�tica
internacional relacionades amb Xina, Pakistan i Taiwan, l'aleshores
candidat va respondre amb silenci i una creixent irritaci� que va
induir-lo a replicar al seu interlocutor pregunta-li si sabia qui era el
ministre d'economia de la �ndia. El periodista, breu per� contundent, va
contestar amb un "jo no, per� jo no em presento a la candidatura
presidencial dels Estats Units ".
Despr�s dels successos del 11-S
ha fet servir un llenguatge mesi�nic, m�s t�pic de qualsevol predicador
evangelista, ha regalat a l'opini� p�blica joies com "no sabem que cam�
seguir� a aquest conflicte, per� si que desenlla� tindr�. Sabem que D�u no
�s neutral", o el destructiu "utilitzarem qualsevol arma de guerra que
sigui necess�ria", aix� com el disjuntiu "qualsevol naci� ara deu prendre
una decisi�: o est� amb nosaltres o est� amb el terrorisme". Podr�em
afegir: am�n.
Pero a aix� cal afegir-li el passat fosc i poc
conegut, o millor dir ben amagat, de l'origen de bona part de la fortuna
familiar dels Bush, als anys 20 i 30 del segle passat, als seus negocis i
el seu recolzament al nazisme.
*Els Bush i el nazisme abans i
al decurs de la segona guerra mundial(1939-45):
Prescot Bush, avi
de l'actual president d'Estats Units, va ser el president i accionista
d'un dels bancs nascuts a Wall Street, la UBC (Union Banking Corporation),
que va ser darrera del finan�ament del partit nazi i de la maquin�ria
b�l�lica alemanya causants de la segona guerra mundial.
Tal com
afirmen Webster Tarpley i Anton Chaitkin, autors de 'George Bush: La
Biografia no autoritzada', "els nazis podrien haver estat pagats, armats i
ensinistrats per les camarillas de Nova York i de Londres, un dels
directors executius de les quals era Prescott Bush" i en relaci� a
l'arribada al poder de Hitler afirmen que "van ser els banquers de Wall
Street(entre altres) els financers ocults d'aquesta fulgurant ascensi� cap
al poder. La fam�lia del nostre actual president formava part de les
persones que van finan�ar la maquin�ria de guerra nazi, mentre treien
enormes guanys...". �Per� on s�n les evid�ncies d'aquesta trama financera?
Al 1922, al comen�ament del nazisme, el magnat del ferrocarril W.
Averell Harriman va viatjar a Berl�n i va entrevistar-se amb la fam�lia
banquera alemanya Thyssen, implicada des del primer moment amb el nazisme,
per proposar-li la fundaci� d'un banc alemany-estadunidenc. Al 1924 van
crear la UBC (Union Banking Corporation) posant a c�rrec del mateix, com
president, a George Herbert Walker, sogre de Prescott Bush.
Els
Thyssen tamb� posse�en l'August Thyssen Bank(Berl�n) i el Bank voor
Handel(Pa�sos Baixos). Aix� doncs podien transferir diners d'Alemanya a
Holanda i, d'all�, a Nova York on era la UBC. Per� no acaba aqui la
relaci� entre els magnats de Wall Street i la pro-nazi fam�lia Thyssen.
Al 1926 Clarence Dillon(un altre dels homes forts de la borsa
novaiorquesa i que va tenir com col�laborador de confian�a a Samuel Bush,
pare de Prescott, avi de George senior i besavi de George junior l'actual
president dels USA) funda el consorci de la ind�stria de l'acer, la German
Steel Trust, juntament amb Fritz Thyssen(banquer i magnat nazi, autor del
llibre 'I Paid Hitler' on relata el seu suport monetari al seu moment
recentment constitu�t Partit "Obrer" Nacional "Socialista" Alemany fins al
punt que s'hi va afiliar al 1931).
Aquest consorci �s la veritable
maquin�ria de guerra nazi i la font d'ingressos que ja disposa dels canals
financers per a desviar els fons, via Holanda, cap als bancs amb seu en
Wall Street. �Impressionant, no? Aquests bancs eren la UBC, que va
presidir Prescott Bush en 1926, i la societat Brown Brothers Harriman que
vicepresid�a.
Com diu Victor Thorn en Babel Magazine "la UBC rebia
els diners des dels Pa�sos Baixos i la Brown Brothers Harriman els
reexpedia. �I qui formava part de l'adre�a d'aquestes dues companyies?
�Bingo! Prescott Bush en persona, el primer blanqueador de diners dels
nazis!"
Les seves operacions eren tan fragrants que el 10
d'octubre de 1942 el govern nord-americ� va ordenar la confiscaci� de les
operacions de la UBC sota la "Llei que regeix el comer� amb l'enemic". El
26 d'octubre de 1942 tamb� va ordenar-se la confiscaci� d'altres dues
societats de primera fila, dirigides per Prescott Bush per compte de la
societat banc�ria Harriman: La Holland-America Trading Corporation
(Societat de comer� holandesa-nord-americana.) i La Seamless Steel
Equipment Corporation(Societat d'equips d'acer continu). I el 11 de
novembre d'aquell any, altra societat dirigida per Prescott Bush i George
Herbert Walker, va ser embargada la Silesian-American Corporation en
aplicaci� de la mateixa llei.
En aquelles dates Prescott Bush
tamb� era soci d'una companyia petroliera de Texas i va ser sancionat pel
govern estadunidense per violaci� al Trading with Enemy Act(Acta de comer�
amb l'Enemic) al gestionar una considerable venda de combustible per a la
Luftwaffe, la for�a a�ria alemanya, que llavors devastava des de l'aire a
mitja Europa.
La guerra acaba al 1945 i Fritz Thyssen mor al 1951.
A la seva mort, els restants accionistes de la UBC van liquidar els seus
havers que no van ser restitu�ts abans de 1951 com conseq��ncia de la
intervenci� governamental. Un dels seus beneficiaris era, com no, Prescott
Bush a qui li van correspondre 1,5 milions de d�lars de l'�poca. I sobre
aquest afer Victor Thorn escriu "Com per casualitat, el senyor Bush va
prendre possessi� d'aquest diners i ho va consagrar directament a encetar
nous negocis. Quina sort, �no?
Encara pitjor, els amics de
Prescott Bush els mateixos tra�dors de Wall Street que van finan�ar a
Hitler) s�n igualment els mateixos que despr�s anaven a catapultar a
George Bush senior al lloc de director de la CIA en els anys 70 i
instal�lar-li a ell i al seu fill, a la Casa Blanca".
*Els
Bush i el nazisme despr�s de la guerra:
Al 1942 Allen Dulles,
advocat i amic intimo de la fam�lia Bush, va rebre la missi� d'impedir que
es filtr�s a la premsa la relaci� entre els negocis de Prescott Bush i els
nazis. Un any despr�s, va ser nomenat director de la OSS (Servei Secret
predecessor de la CIA). Aquell any Dulles va reunir-se a Su�ssa amb
l'adjunt de Himmler, Karl Wolf, per el.laborar un projecte per fer passar
els nazis als Estats Units.
El primer projecte de la CIA va ser el
Displaced Persons Act, una campanya d'emigraci� que va fer entrar mig
mili� d'europeus en els Estats Units entre 1948 i 1952. Entre aquests
emigrants es trobaven 10,000 criminals de guerra nazis.
L'hongar�s
Laszlo Pasztor representava a Berl�n al govern feixista d'Hongria de
Ferenc Szalas durant la segona guerra mundial. Al 1972 George Bush pare,
aleshores president del Consell Nacional dels Republicans, va nomenar a
Pasztor al c�rrec de president del Consell Republic� de Nacionalitats.
Pasztor obre les portes als criminals nazis de l'Europa de l'Est.
Per exemple a Nicol�s Nazarenko, oficial de les Waffen-SS a Romania i
especialista en "interrogar" als presoners pol�tics. Obre la porta tamb� a
Radi Slavoff, qui va ser portaveu d'Iv�n Docheff, fundador de la Legi�
b�lgara. O a Florian Galdau, capell� de la Gu�rdia de Ferro romanesa, que
es vanagloriaba d'haver ajudat a entrar als Estats Units milers de
criminals de guerra romanesos. Walter Melianovich pel seu costat
representa a l'Associaci� Americana-Bielorusa, que canta les fetes dels
botxins de la Unitat Waffen-SS de russos blancs que van col.laborar amb
l'ocupaci� nazi.
En agra�ment, aquest petit club d'adeptes va anar
al 1988 a recolzar la campanya electoral de George Bush pare per a les
presidencials. Slavoff �s president dels "B�lgars per a Bush", Galdau dels
"Romanesos per a Bush" i Melianovich dels "Ucranianos per a Bush".
>>Informaci� extreta de "George W. Bush: biografia no
autoritzada", de Webster G. Tarpley i Anton Chatkin.
>>Ser�a
interessant que tamb� es fes una biografia no autoritzada d'Aznar i altres
"democrates"...
|
