Edu
Joan wrote:
Origen de la fortuna de la familia Bush: l'Alemanya nazi
En aquelles dates Prescott Bush(avi de George Bush) era soci d'una companyia petroliera de Texas i va ser sancionat pel govern estadunidense per violar el "Trading with Enemy Act"(Acta de comerç amb l'Enemic) al gestionar una considerable venda de combustible per a la Luftwaffe, la força aèria militar alemanya que devastava a mitja Europa.Parafrasejant a Machado podem dir que George W. Bush junior menysprea el que ignora... i ho ignora gairebé tot. El seu nivell cultural va quedar palès al decurs d'una roda de premsa a la campanya electoral que li donar el poder.
A les 3 preguntes d'escassa dificultat sobre política internacional relacionades amb Xina, Pakistan i Taiwan, l'aleshores candidat va respondre amb silenci i una creixent irritació que va induir-lo a replicar al seu interlocutor pregunta-li si sabia qui era el ministre d'economia de la Índia. El periodista, breu però contundent, va contestar amb un "jo no, però jo no em presento a la candidatura presidencial dels Estats Units ".
Després dels successos del 11-S ha fet servir un llenguatge mesiánic, més típic de qualsevol predicador evangelista, ha regalat a l'opinió pública joies com "no sabem que camí seguirà a aquest conflicte, però si que desenllaç tindrà. Sabem que Déu no és neutral", o el destructiu "utilitzarem qualsevol arma de guerra que sigui necessària", així com el disjuntiu "qualsevol nació ara deu prendre una decisió: o està amb nosaltres o està amb el terrorisme". Podríem afegir: amén.
Pero a aixó cal afegir-li el passat fosc i poc conegut, o millor dir ben amagat, de l'origen de bona part de la fortuna familiar dels Bush, als anys 20 i 30 del segle passat, als seus negocis i el seu recolzament al nazisme.
*Els Bush i el nazisme abans i al decurs de la segona guerra mundial(1939-45):
Prescot Bush, avi de l'actual president d'Estats Units, va ser el president i accionista d'un dels bancs nascuts a Wall Street, la UBC (Union Banking Corporation), que va ser darrera del finançament del partit nazi i de la maquinària bèl·lica alemanya causants de la segona guerra mundial.
Tal com afirmen Webster Tarpley i Anton Chaitkin, autors de 'George Bush: La Biografia no autoritzada', "els nazis podrien haver estat pagats, armats i ensinistrats per les camarillas de Nova York i de Londres, un dels directors executius de les quals era Prescott Bush" i en relació a l'arribada al poder de Hitler afirmen que "van ser els banquers de Wall Street(entre altres) els financers ocults d'aquesta fulgurant ascensió cap al poder. La família del nostre actual president formava part de les persones que van finançar la maquinària de guerra nazi, mentre treien enormes guanys...". ¿Però on són les evidències d'aquesta trama financera?
Al 1922, al començament del nazisme, el magnat del ferrocarril W. Averell Harriman va viatjar a Berlín i va entrevistar-se amb la família banquera alemanya Thyssen, implicada des del primer moment amb el nazisme, per proposar-li la fundació d'un banc alemany-estadunidenc. Al 1924 van crear la UBC (Union Banking Corporation) posant a càrrec del mateix, com president, a George Herbert Walker, sogre de Prescott Bush.
Els Thyssen també posseïen l'August Thyssen Bank(Berlín) i el Bank voor Handel(Països Baixos). Així doncs podien transferir diners d'Alemanya a Holanda i, d'allà, a Nova York on era la UBC. Però no acaba aqui la relació entre els magnats de Wall Street i la pro-nazi família Thyssen.
Al 1926 Clarence Dillon(un altre dels homes forts de la borsa novaiorquesa i que va tenir com col·laborador de confiança a Samuel Bush, pare de Prescott, avi de George senior i besavi de George junior l'actual president dels USA) funda el consorci de la indústria de l'acer, la German Steel Trust, juntament amb Fritz Thyssen(banquer i magnat nazi, autor del llibre 'I Paid Hitler' on relata el seu suport monetari al seu moment recentment constituït Partit "Obrer" Nacional "Socialista" Alemany fins al punt que s'hi va afiliar al 1931).
Aquest consorci és la veritable maquinària de guerra nazi i la font d'ingressos que ja disposa dels canals financers per a desviar els fons, via Holanda, cap als bancs amb seu en Wall Street. ¿Impressionant, no? Aquests bancs eren la UBC, que va presidir Prescott Bush en 1926, i la societat Brown Brothers Harriman que vicepresidía.
Com diu Victor Thorn en Babel Magazine "la UBC rebia els diners des dels Països Baixos i la Brown Brothers Harriman els reexpedia. ¿I qui formava part de l'adreça d'aquestes dues companyies? ¡Bingo! Prescott Bush en persona, el primer blanqueador de diners dels nazis!"
Les seves operacions eren tan fragrants que el 10 d'octubre de 1942 el govern nord-americà va ordenar la confiscació de les operacions de la UBC sota la "Llei que regeix el comerç amb l'enemic". El 26 d'octubre de 1942 també va ordenar-se la confiscació d'altres dues societats de primera fila, dirigides per Prescott Bush per compte de la societat bancària Harriman: La Holland-America Trading Corporation (Societat de comerç holandesa-nord-americana.) i La Seamless Steel Equipment Corporation(Societat d'equips d'acer continu). I el 11 de novembre d'aquell any, altra societat dirigida per Prescott Bush i George Herbert Walker, va ser embargada la Silesian-American Corporation en aplicació de la mateixa llei.
En aquelles dates Prescott Bush també era soci d'una companyia petroliera de Texas i va ser sancionat pel govern estadunidense per violació al Trading with Enemy Act(Acta de comerç amb l'Enemic) al gestionar una considerable venda de combustible per a la Luftwaffe, la força aèria alemanya, que llavors devastava des de l'aire a mitja Europa.
La guerra acaba al 1945 i Fritz Thyssen mor al 1951. A la seva mort, els restants accionistes de la UBC van liquidar els seus havers que no van ser restituïts abans de 1951 com conseqüència de la intervenció governamental. Un dels seus beneficiaris era, com no, Prescott Bush a qui li van correspondre 1,5 milions de dòlars de l'època. I sobre aquest afer Victor Thorn escriu "Com per casualitat, el senyor Bush va prendre possessió d'aquest diners i ho va consagrar directament a encetar nous negocis. Quina sort, ¿no?
Encara pitjor, els amics de Prescott Bush els mateixos traïdors de Wall Street que van finançar a Hitler) són igualment els mateixos que després anaven a catapultar a George Bush senior al lloc de director de la CIA en els anys 70 i instal·lar-li a ell i al seu fill, a la Casa Blanca".
*Els Bush i el nazisme després de la guerra:
Al 1942 Allen Dulles, advocat i amic intimo de la família Bush, va rebre la missió d'impedir que es filtrés a la premsa la relació entre els negocis de Prescott Bush i els nazis. Un any després, va ser nomenat director de la OSS (Servei Secret predecessor de la CIA). Aquell any Dulles va reunir-se a Suïssa amb l'adjunt de Himmler, Karl Wolf, per el.laborar un projecte per fer passar els nazis als Estats Units.
El primer projecte de la CIA va ser el Displaced Persons Act, una campanya d'emigració que va fer entrar mig milió d'europeus en els Estats Units entre 1948 i 1952. Entre aquests emigrants es trobaven 10,000 criminals de guerra nazis.
L'hongarès Laszlo Pasztor representava a Berlín al govern feixista d'Hongria de Ferenc Szalas durant la segona guerra mundial. Al 1972 George Bush pare, aleshores president del Consell Nacional dels Republicans, va nomenar a Pasztor al càrrec de president del Consell Republicà de Nacionalitats.
Pasztor obre les portes als criminals nazis de l'Europa de l'Est. Per exemple a Nicolás Nazarenko, oficial de les Waffen-SS a Romania i especialista en "interrogar" als presoners polítics. Obre la porta també a Radi Slavoff, qui va ser portaveu d'Iván Docheff, fundador de la Legió búlgara. O a Florian Galdau, capellà de la Guàrdia de Ferro romanesa, que es vanagloriaba d'haver ajudat a entrar als Estats Units milers de criminals de guerra romanesos. Walter Melianovich pel seu costat representa a l'Associació Americana-Bielorusa, que canta les fetes dels botxins de la Unitat Waffen-SS de russos blancs que van col.laborar amb l'ocupació nazi.
En agraïment, aquest petit club d'adeptes va anar al 1988 a recolzar la campanya electoral de George Bush pare per a les presidencials. Slavoff és president dels "Búlgars per a Bush", Galdau dels "Romanesos per a Bush" i Melianovich dels "Ucranianos per a Bush".
>>Informació extreta de "George W. Bush: biografia no autoritzada", de Webster G. Tarpley i Anton Chatkin.
>>Sería interessant que també es fes una biografia no autoritzada d'Aznar i altres "democrates"...
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
