Hola llistaires:!!! Estic content per saber que tenim persones com el sr. carlos obeso. Segurament, els alemanys debien sentir-se com ara nosaltres, quan les seves fabriques anaven al Sud.
http://www.elperiodico.com/default.asp? idpublicacio_PK=6&idioma=CAT&idnoticia_PK=93147&idseccio_PK=472&h=04011 7 CARLOS Obeso Professor de l'Institut d'Estudis Laborals d'Esade Samsung va deixant pel cam� una reguera de damnificats i una sensaci� de perplexitat. �Per qu� passen aquestes coses? �Qu� es pot fer per evitar-les? Samsung trasllada l'acoblament, una activitat industrial que exigeix unes qualificacions professionals que s'obtenen a m�s baix preu en altres pa�sos, la mateixa ra� que la va impulsar a venir a Catalunya quan pod�em oferir qualificaci� a preu competitiu. La preocupaci�, per tant, no s�n els baixos salaris d'Eslov�quia o de la Xina, sin� que aquests pa�sos ofereixin la mateixa qualitat professional a baix preu. No oblidem que Skoda va ser pionera de la ind�stria de l'autom�bil, i que les flotes xineses solcaven els mars del m�n quan Colom ni havia nascut. �s a dir, que hi tenen la m� trencada i no v�nen de l'hort. LA SENSACI� de perplexitat creix quan un problema greu que afecta una petita localitat i un petit pa�s repercuteix en l'MSCI, un Ibex asi�tic on ahir mateix l'�ndex pujava un 0,7% gr�cies als bons resultats presentats per companyies com IBM, NEC i, �sorpresa!, Samsung. Per Samsung, Palau-solit� �s una pe�a de la qual t� poca informaci� i per la qual no sent, per descomptat, gens de compassi�. A Palau-solit� potser s'hi plora, per� alguns parquets borsaris desbordaven ahir de felicitat. �Samsung �s una empresa perversa? En principi, no ho �s ni m�s ni menys que les empreses catalanes que produeixen en el mercat asi�tic i que tamb� deslocalitzen i desplacen els llocs de treball quan la situaci� els �s prop�cia. Algunes d'aquestes empreses s�n molt venerades al seu pa�s d'origen, �s a dir, aqu�. La gent a vegades es pregunta: �per qu� volen guanyar m�s? Respondre a aquesta pregunta implica saber qui o qui s�n els que, perversament, busquen l'enriquiment sense l�mits. La resposta a aquesta pregunta �s complexa i en part contradict�ria. Ho explicava El Roto en una de les seves vinyetes, on feia dir a un desocupat: "M'han aconsellat comprar accions de l'empresa que m'ha acomiadat perqu� pujaran de valor". El capitalisme popular t� aquestes coses: demanem als nostres fons de pensions, al nostre paquetet d'accions, en fi, al nostre petit m�n especulatiu, m�s rendibilitat. I aix� �s el que pret�n i ofereix una empresa com Samsung a costa, aix� s�, del nostre lloc de treball. La complexitat del cas Samsung ens fa preguntar-nos si s'hi pot fer alguna cosa i qui ho pot fer, no per frenar Samsung, que de fet ja se n'ha anat, sin� per evitar casos semblants. Com que no canviarem radicalment el m�n, per� s� que podem regular-lo una mica (almenys dins de la nostra geografia m�s pr�xima i pel nostre inter�s), el que ens queda per fer, i no �s gens f�cil, �s recol.locar- nos en el m�n competitiu apostant per ser en el primer m�n de l'avantguarda tecnol�gica i del coneixement, cosa que, simplificadament, vol dir menys acoblament, menys pol.luci�, menys contractes temporals i irregulars, menys economia submergida i m�s entorns saludables en l'�mbit mental, ecol�gic i laboral. I PER aconseguir-ho, unes quantes idees: la primera, solidaritat per als que s�n i seran v�ctimes del proc�s de transformaci�, cosa que implica m�s impostos, no pas menys. La segona, m�s Europa, la que defensa el model de qualitat en l'ocupaci� i menys atlantisme guerrer i marci�. La tercera, un codi europeu de comportament socialment responsable per a les empreses que treballin aqu�. Europa ho pot fer; Catalunya i Espanya, no. La quarta, inversi� en educaci� de qualitat derivant fons dels ens p�blics que fomenten el cretinisme, fonamentalment TVE. La cinquena, inversi� decidida en la creaci� d'una cultura cient�fica entre la poblaci� i c�stig al cientisme escombraries del tipus Pedro Duque i a la cultura urbanisticoespeculadora que perillosament est� atrapant la gent del nostre solar. I, finalment, un ampli acord pol�tic i social. El canvi en profunditat que necessita Catalunya i Espanya no es pot ni s'ha d'arreglar des del mercat lliure. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
