Aix� es va parlar el 1986 quan la peninsula va entrar en el mercat com�, aquest temor existia. Per� tot i aixi, Alemanya no s'oposava a la entrada de la peninsula a la uni� europea, si no que era Fran�a la que s'hi oposava radicalment, pel tema agricola.
Alemanya sobre empreses que pleguessin no n'hi va haver-hi gaires, m�s aviat el que aqui varen venir en tromba va ser perque varen montar segones plantes de producci�. La ra� era senzitlla.. alli tenien super-havit. Per� que marxessin les empreses d'Alemanya no era el que els hi feia mes por, perqu� aix� no va pas succe�r. La por que tenien els alemanys es que alemanya f�s enva�da amb una onada d'inmigraci� per m� d'obra espanyola (cosa que finalment, no es va produ�r... perque la m� d'obra turca sortia encara m�s barata...). Sobint alg� per a reflectir aix� es refereix a les inversions que Volkswagen va fer comprant la SEAT. Tamb� s'ha de dir que les va fer a tx�quia, comprant la skoda i fins i tot factories de l'antiga iugosl�via, (i per cert amb aquesta factoria per lo de la guerra dels balcans els hi va sortir la inversio "granota", perque la varen tenir que tancar de cop.... ) El fet no es que marxessin la Wolkswagen marx�s d'Alemanya per a instalar-se a pa�sos amb la ma d'obra m�s barata, si no que era perque a la central de Wolksburg, portaven durant mes de 5 anys un retard de comandes de 30.000 vehicles pendents d'atendre. El cas es que quan algu comprava un cotxe, la fabrica trigaba gaireb� dos mesos en entregar-lo. On varen venir els problemes a Alemanya va ser amb la reunificaci�. Moltes empreses de l'Est varen tancar no perque la m� d'obra f�s m�s cara, si no perque sencitllament, la seva tecnologia i les infraestructures eren obsoletes. El que si que varen fer algunes empreses va ser traslladar part de la seva producci� de l'oest a l'alemanya de l'est perque els sous eren en aquell moment m�s baixos, pero, les fabriques senguien estant dins d'Alemanya. El cas es que 15 anys m�s tard de la reunificaci� encara hi ha dues alemanyes, la dels landers de l'Oest, riquissims, i la del Est, pobres. Per� el fet de que marxessin de l'oest a l'est d'alemanya no estava mal vist, perque aixi "ajudaven al desenvolupament de l'alemanya ex-comunista", pero la realitat es que era pel tema peles. El que si que alli no toleren, es que fotin tothom al carrer per a montar les fabriques a altres paisos. Els alemanys no perdonen amb aquestes coses. Per exemple grundig va tancar part de les seves fabriques per anar a produir a paissos de l'eix assiatic perque aixi sortien guanyant m�s calers. El resultat? Obvi, els consumidors es van agrupar i alemanys varen fer boicot a la marca, i Grundig es va ensorrar.... I aix� que era la marca l�der!!! ----- Original Message ----- From: "NILADRIA" <[EMAIL PROTECTED]> To: <[EMAIL PROTECTED]> Sent: Saturday, January 17, 2004 4:08 PM Subject: [Internauta] samsung i nosaltres > Hola llistaires:!!! > Estic content per saber que tenim persones com el sr. carlos obeso. > Segurament, els alemanys debien sentir-se com ara nosaltres, quan les > seves fabriques anaven al Sud. > > http://www.elperiodico.com/default.asp? > idpublicacio_PK=6&idioma=CAT&idnoticia_PK=93147&idseccio_PK=472&h=04011 > 7 > CARLOS Obeso > Professor de l'Institut d'Estudis Laborals d'Esade > Samsung va deixant pel cam� una reguera de damnificats i una sensaci� > de perplexitat. �Per qu� passen aquestes coses? �Qu� es pot fer per > evitar-les? > Samsung trasllada l'acoblament, una activitat industrial que exigeix > unes qualificacions professionals que s'obtenen a m�s baix preu en > altres pa�sos, la mateixa ra� que la va impulsar a venir a Catalunya > quan pod�em oferir qualificaci� a preu competitiu. La preocupaci�, per > tant, no s�n els baixos salaris d'Eslov�quia o de la Xina, sin� que > aquests pa�sos ofereixin la mateixa qualitat professional a baix preu. > No oblidem que Skoda va ser pionera de la ind�stria de l'autom�bil, i > que les flotes xineses solcaven els mars del m�n quan Colom ni havia > nascut. �s a dir, que hi tenen la m� trencada i no v�nen de l'hort. > > LA SENSACI� de perplexitat creix quan un problema greu que afecta una > petita localitat i un petit pa�s repercuteix en l'MSCI, un Ibex > asi�tic on ahir mateix l'�ndex pujava un 0,7% gr�cies als bons > resultats presentats per companyies com IBM, NEC i, �sorpresa!, > Samsung. > Per Samsung, Palau-solit� �s una pe�a de la qual t� poca informaci� i > per la qual no sent, per descomptat, gens de compassi�. A Palau-solit� > potser s'hi plora, per� alguns parquets borsaris desbordaven ahir de > felicitat. > �Samsung �s una empresa perversa? En principi, no ho �s ni m�s ni > menys que les empreses catalanes que produeixen en el mercat asi�tic i > que tamb� deslocalitzen i desplacen els llocs de treball quan la > situaci� els �s prop�cia. Algunes d'aquestes empreses s�n molt > venerades al seu pa�s d'origen, �s a dir, aqu�. > La gent a vegades es pregunta: �per qu� volen guanyar m�s? Respondre a > aquesta pregunta implica saber qui o qui s�n els que, perversament, > busquen l'enriquiment sense l�mits. > La resposta a aquesta pregunta �s complexa i en part contradict�ria. > Ho explicava El Roto en una de les seves vinyetes, on feia dir a un > desocupat: "M'han aconsellat comprar accions de l'empresa que m'ha > acomiadat perqu� pujaran de valor". El capitalisme popular t� aquestes > coses: demanem als nostres fons de pensions, al nostre paquetet > d'accions, en fi, al nostre petit m�n especulatiu, m�s rendibilitat. I > aix� �s el que pret�n i ofereix una empresa com Samsung a costa, aix� > s�, del nostre lloc de treball. > La complexitat del cas Samsung ens fa preguntar-nos si s'hi pot fer > alguna cosa i qui ho pot fer, no per frenar Samsung, que de fet ja se > n'ha anat, sin� per evitar casos semblants. > Com que no canviarem radicalment el m�n, per� s� que podem regular-lo > una mica (almenys dins de la nostra geografia m�s pr�xima i pel nostre > inter�s), el que ens queda per fer, i no �s gens f�cil, �s recol.locar- > nos en el m�n competitiu apostant per ser en el primer m�n de > l'avantguarda tecnol�gica i del coneixement, cosa que, > simplificadament, vol dir menys acoblament, menys pol.luci�, menys > contractes temporals i irregulars, menys economia submergida i m�s > entorns saludables en l'�mbit mental, ecol�gic i laboral. > > I PER aconseguir-ho, unes quantes idees: la primera, solidaritat per > als que s�n i seran v�ctimes del proc�s de transformaci�, cosa que > implica m�s impostos, no pas menys. La segona, m�s Europa, la que > defensa el model de qualitat en l'ocupaci� i menys atlantisme guerrer > i marci�. La tercera, un codi europeu de comportament socialment > responsable per a les empreses que treballin aqu�. Europa ho pot fer; > Catalunya i Espanya, no. La quarta, inversi� en educaci� de qualitat > derivant fons dels ens p�blics que fomenten el cretinisme, > fonamentalment TVE. La cinquena, inversi� decidida en la creaci� d'una > cultura cient�fica entre la poblaci� i c�stig al cientisme > escombraries del tipus Pedro Duque i a la cultura > urbanisticoespeculadora que perillosament est� atrapant la gent del > nostre solar. I, finalment, un ampli acord pol�tic i social. > El canvi en profunditat que necessita Catalunya i Espanya no es pot ni > s'ha d'arreglar des del mercat lliure. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
