C.VENY. Manacor.
El 14 de febrer de 2003 fou una data clau dins la hist�ria recent de l'Ajuntament de Manacor. L'anterior consistori, encap�alat per l'exbatle Miquel Riera, aprov� per unanimitat enderrocar els dos �ltims monuments franquistes de Porto Cristo que encara avui romanen erigits en mem�ria del b�ndol victori�s. En l'actualitat, aquest acord perilla. El pol�mic monument proper al Club N�utic �s propietat privada i resta en mans de l'associaci� que explota el club del port.
En aquests moments, l'enderrocament del mon�lit franquista no est�, per tant, en mans de la Sala, sin� de la decisi� final de la propietat privada. Resulta que fa molts anys, la fam�lia Servera va donar els terrenys on s'assenta el mon�lit al Club N�utic. Ni Ajuntament ni club no sabien fins ara que la propietat del monument era privada. Tant �s aix� que la Sala realitzava el manteniment de la zona verda del monument.
El Consell de Mallorca, despr�s que la Sala sol�licit�s l'autoritzaci� per enderrocar el mon�lit, va exigir-ne l'acreditaci� de la titularitat. La gran sorpresa fou que segons el registre de la propietat, el controvertit s�mbol feixista pertany als socis del Club N�utic.
Aquest extrem fou confirmat ahir pel delegat de Turisme a l'Ajuntament de Manacor, Bernat Amer, qui digu� que �hem parlat amb el president del Club N�utic per saber el seu parer sobre l'enderrocament del monument i ens ha dit que d'entrada hi donarien el vistiplau. No obstant aix�, encara s'han de reunir per tractar del tema i adoptar una soluci� definitiva�.
Amer tamb� va confirmar a aquest diari que la sorpresa del president del club fou maj�scula. �Desconeixien totalment que la titularitat del monument fos privada�, precis�. Cal recordar que fins i tot els pressuposts de 2005 preveuen 150.000 euros per tomar els dos monuments franquistes, un comprom�s assumit per l'actual equip de govern (PP-AIPC) en virtut de l'acord de ple de 2003.
El monument situat devora el Club N�utic ha estat el que, sense cap dubte, ha creat m�s pol�mica al llarg dels darrers anys. No debades ha estat objecte de nombroses pintades per exigir-ne la retirada.
Aquest monument, que genera un gran impacte visual per la seva acusada verticalitat, es va al�ar en commemoraci� de la derrota patida per les tropes del comandant Bayo l'any 1936. El segon dels mon�lits fou erigit l'any 1958 per les armes de la Infanteria.
--
___________________________________________________________
Sign-up for Ads Free at Mail.com
http://www.mail.com/?sr=signup
