Rosa Toran assumeix la presid�ncia de l'entitat en espera que se celebri una assemblea extraordin�ria
EL PUNT.
El que ha estat durant dos anys el president d'Amical Mauthausen, Enric Marco, ha renunciat al c�rrec despr�s que l'entitat ha assegurat que no ha estat mai en cap camp de concentraci�. L'organitzaci�, que ahir admetia que �ha estat un gran trasbals�, va tenir coneixement a primers de maig d'un informe que posava en dubte la traject�ria de Marco com a exdeportat que, segons una representant de la junta, s'ha demostrat que �s veritat. L'Amical Mauthausen ha designat Rosa Toran com a presidenta provisional i t� previst celebrar en breu una assemblea extraordin�ria.
) + Enric Marco en una imatge d'arxiu del gener passat. Foto: QUIM PUIG |
Enric Marco no va estar mai presoner del camp de concentraci� de Flossenb�rg ni tampoc en cap altre, segons l'Amical Mauthausen. Les alarmes van saltar poc despr�s que Marco fos reelegit president en l'assemblea celebrada el diumenge 1 de maig. Una de les membres de la junta, Margarita Sala, va explicar ahir que, despr�s d'aquella reuni�, l'entitat va tenir coneixement d'un informe que posava en dubte la traject�ria de l'encara president com a exdeportat que, poc despr�s, van comprovar que tenia veracitat. Sala va afegir-hi que, en tenir coneixement d'aquell document, �ell mateix ha reconegut en un comunicat que no ha estat mai a Flossenb�rg� ni tampoc �a cap altre camp� sin�, segons la membre de la junta de l'Amical Mauthausen, va marxar amb un grup de treballadors a Alemanya el 1941 i va tornar a l'Estat espanyol el 1943. Aquest diari va intentar ahir parlar amb l'expresident de l'entitat per� va ser impossible localitzar-lo.
La coincid�ncia de la celebraci� aquest cap de setmana passat del 60� aniversari del final de la II Guerra Mundial va fer accelerar els processos. L'Amical Mauthausen va rellevar Marco del c�rrec i el va substituir per la vicepresidenta Rosa Toran. Igualment, va delegar la representaci� davant el Comit� Internacional de Mauthausen en el tresorer de l'entitat, Jes�s Ruiz. Un cop en l'homenatge a les v�ctimes de l'horror nazi, Sala va assenyalar que l'Amical Mauthausen va reunir els deportats catalans �i els vam explicar el que havia passat�.
L'entitat catalana ha posat els fets en coneixement de la Generalitat, el govern espanyol i tamb� del Comit� Internacional de Mauthausen. �Ha estat un trasbals�, va recon�ixer Sala, que encara ahir no es podia creure la cadena d'esdeveniments d'en�� de l'1 de maig passat. �L'Amical de Mauthausen no pot fer jugar el prestigi com a instituci�, per dignitat a tots els exdeportats�, va assenyalar, i va subratllar que la suposada hist�ria de Marco ja venia de lluny. �Ell ja deia en un llibre que es va publicar el 1978 que era un exdeportat.� L'Amical Mauthausen t� previst celebrar en breu una nova assemblea de l'entitat per tal de normalitzar els seus �rgans de govern.
La hist�ria
En una entrevista publicada al setmanari Pres�ncia, el 6 de maig passat, Marco assegurava que va ingressar a Flossenb�rg a finals del 1943 despr�s de passar per la pres� de Kiel i el camp de Mauthausen acusat de sabotatge, alta tra�ci� i conspiraci� contra el III Reich en la cadena de muntatge de motors on suposadament treballava com a mec�nic. Marco sostenia que havia estat a Flossenb�rg fins al 22 d'abril de 1945, data de l'alliberament.
-------------------------
El deportado que nunca estuvo all�
El presidente de la asociaci�n de Mauthausen no fue prisionero de los nazis
CARLOS E. CU� / JACINTO ANT�N - Madrid / Barcelona
EL PA�S - �ltima - 11-05-2005
El hombre m�s conocido de la deportaci�n espa�ola, Enric Marco, presidente de la asociaci�n Amical de Mauthausen, ha enga�ado a todos durante casi 30 a�os. Nunca estuvo preso en un campo de concentraci�n, al contrario de lo que aseguraba en cientos de entrevistas, charlas en colegios, e incluso en un libro autobiogr�fico, Memoria del infierno, publicado en 1978.
Despu�s de que circularan diversos rumores que provocaron su destituci�n como presidente de la asociaci�n y su ausencia inesperada en los actos de conmemoraci�n del 60� aniversario de la liberaci�n de Mauthausen -achacada oficialmente a una enfermedad-, Marco reconoci� ayer en un escueto comunicado lo que algunos de sus compa�eros, totalmente desolados, ya sab�an hace unos d�as: que se lo invent� todo. Por ello ha sido cesado de todos sus cargos.
Marco, de 84 a�os, no sali� de Espa�a exiliado, como miles de compatriotas republicanos, al final de la guerra. Ni se incorpor� a la Resistencia francesa, como contaba una y otra vez en las decenas de entrevistas que le han realizado en los �ltimos a�os. "Sal� hacia Alemania en una expedici�n de trabajadores espa�oles en 1941", reconoc�a.
Tampoco estuvo nunca en el conocido campo de concentraci�n de Flossenburg, a pesar de que ha narrado esa supuesta experiencia terror�fica miles de veces. De hecho, repet�a su supuesto n�mero de registro: 6.448. Marco da 120 charlas al a�o en otros tantos colegios, explicando con detalle a los j�venes c�mo era un horror que, seg�n admit�a ayer, nunca conoci� directamente. "Reconozco no haber estado internado en el campo de Flossenburg, aunque s� padec� prisi�n en r�gimen preventivo bajo la acusaci�n de conspiraci�n contra el III Reich", sostiene Marco en su comunicado.
Por tanto, nunca fue liberado por las tropas aliadas, como hab�a narrado, en 1945, al final de la II Guerra Mundial. "Volv� a Espa�a a principios de 1943 despu�s de que me liberaran". �sta es la clave para entender por qu� Marco ha podido enga�ar a tanta gente durante tanto tiempo. Pr�cticamente todos los espa�oles que salieron de campos de concentraci�n se quedaron en Francia, el �nico pa�s que les acogi�. Y recibieron una ficha de deportado que les daba derecho a una pensi�n. Para d�rsela, el Gobierno franc�s busc� y comprob� todos sus datos. Pero no los de Marco. �l cont� una historia cre�ble pero muy dif�cil de comprobar: dijo que no ten�a pensi�n porque hab�a venido a Espa�a para trabajar clandestinamente para la CNT, un sindicato del que lleg� a ser secretario general en 1978.
Marco es una persona muy conocida en Catalu�a, tanto que en 2001 la Generalitat le otorg� la cruz de Sant Jordi por toda una vida de lucha antifranquista y sindicalista, y por su dedicaci�n, en torno a 20 a�os, a la Federaci�n de Padres y Madres de Alumnos de Catalu�a (FaPaC), de la cual fue vicepresidente por Barcelona.
Marco, que declin� ayer hablar con este peri�dico, estuvo el 27 de enero en el Congreso y fue el protagonista del primer homenaje que se realizaba all� a todas las v�ctimas de los campos de concentraci�n. El pasado domingo d�a 1 fue reelegido presidente de la Amical de Mauthausen. Pocas horas despu�s comenzaron a circular los rumores de que un historiador no encontraba su nombre en los archivos de Flossenburg. Marco aguant� unos d�as, pero luego se hundi� y lo reconoci� todo. La asociaci�n le oblig� a volver de Mauthausen para no enturbiar el homenaje, y un deportado de verdad, Eusebi P�rez, ley� el discurso que �l hab�a preparado.
Deportados reales y miembros de la asociaci�n, que han trabajado con Marco los �ltimos seis a�os, est�n desolados. Neus Catal�, de 89 a�os, �nica superviviente espa�ola del campo de concentraci�n de Ravensbr�ck, se�ala furiosa: "Yo ya sab�a que Marco no era un deportado, se notaba que no hab�a estado en los lugares que dec�a, no conoc�a Flossenburg, sus descripciones obviamente no coincid�an con la realidad". La superviviente calific� a Marco de "mentiroso" y "sinverg�enza" y deplor� el da�o que puede hacer el asunto a la causa de los deportados.
Jes�s Ruiz, tesorero de la asociaci�n y amigo hasta ahora de Marco, est� hundido: "La deportaci�n est� muy por encima del enga�o de una persona, pero es evidente que el da�o que puede hacer es enorme. Esto es carnaza para los negacionistas".
----------------------------------
Avui (11-5-05)
Enric Marco confessa no haver estat mai al camp de concentraci� nazi de Flossenb�rg
L'Amical Mauthausen el va fer tornar d'�ustria en adonar-se del frau
Andreu Gomila
BARCELONA
L'expresident de l'Amical Mauthausen i d'altres camps Enric Marco va fer arribar ahir un comunicat a aquest diari en el qual confessa no haver estat al camp de concentraci� de Flossenb�rg (Baviera, sud d'Alemanya) durant la Segona Guerra Mundial, com havia mantingut des de 1978.
Marco, de 84 anys, fa aquesta revelaci� a conseq��ncia, segons diu la carta signada per ell mateix, de "les informacions que han circulat en els darrers dies sobre la meva biografia". D'aquesta manera, assenyala "no haver estat internat al camp de Flossenb�rg tot i haver patit empresonament en r�gim preventiu i sota l'acusaci� de conspiraci� contra el III Reich". Tamb� diu "haver retornat a Espanya a l'inici de 1943 despr�s d'haver estat alliberat".
Fins ara, la hist�ria difosa per ell mateix indicava que havia estat al camp de concentraci� bavar�s fins al dia del seu alliberament, el 22 d'abril de 1945. Amb anterioritat havia estat tancat a Kiel (Slesvig-Holstein, nord d'Alemanya) i despr�s jutjat per un consell de guerra a Hamburg. Nom�s la part de l'internament �s falsa i la data del seu retorn. Abans afirmava haver deixat l'exili el 1946.
Marco reconeix haver fet p�blica la seva biografia el 1978 "amb aspectes que deformen la realitat". I, davant del rebombori que ha provocat a l'Amical Mauthausen la revelaci�, avan�a que renuncia a tots els c�rrecs de qu� gaudia a l'associaci�. N'era el president des de l'1 de maig.
Montserrat Roig al llibre Els catalans als camps nazis, editat el 1977, no cita Marco entre els catalans que van ser deportats, cosa que passava per versemblant en el cas de l'exsecretari general de la CNT perqu� aquest va donar a con�ixer la seva experi�ncia -ara reconeguda com a inventada- un any despr�s de la publicaci� de l'extens estudi de l'escriptora.
Marco ja no va participar diumenge passat en els actes celebrats a Mauthausen. L'Amical assegura en un comunicat dif�s ahir a la nit que van fer tornar d'�ustria Marco "per tal d'impedir la seva pres�ncia als actes d'homenatge, una vegada reconegut, finalment, que ell mai va estar deportat a un camp nazi".
Creu de Sant Jordi
Marco va ser l'"�nic supervivent" que va parlar a les Corts el passat 28 de gener durant el 60� aniversari de l'alliberament d'Auschwitz. A m�s, va rebre una Creu de Sant Jordi el 2001 i era pagat per la Generalitat per explicar a escoles de tot Catalunya la seva experi�ncia als camps de concentraci�. Tamb� col�laborava amb la conselleria de Relacions Institucionals en la construcci� del Memorial Democr�tic. Ahir a la tarda, ning� no responia al tel�fon de casa seva.
A l'Amical Mauthausen, amb la qual ha estat relacionat Marco en els �ltims sis anys, ahir estaven trasbalsats. La historiadora Rosa Tor�n, que assumeix la presid�ncia de l'agrupaci�, no va voler fer cap comentari i va desmentir la versi� segons la qual l'historiador Benito Bermejo havia fet saber a l'Amical el frau. Tor�n va dir que Bermejo havia usat "mitjans molt confusos" per divulgar la informaci�.
De fet, l'Amical, segons el comunicat enviat a l'AVUI, es va assabentar de la falsedat l'1 de maig a trav�s d'"un informe que posava en q�esti� la traject�ria com a deportat" de l'exsindicalista. Aix� va ser un cop va acabar l'assemblea en qu� Marco va ser escollit president. L'endem� van intentar contrastar les dades amb les "aportacions documentals" de l'interessat, per� no en van treure l'entrellat, tot i tenir sospites ben fundades.
--
___________________________________________________________
Sign-up for Ads Free at Mail.com
http://www.mail.com/?sr=signup
