Mem. Hist. Normes

[Jaume Escales i Tous]

Benvolgudes companyes i companys,       M'han semblat molt interessants, pel debat que tenim en marxa, les aportacions de'n Bartomeu Mestre, de'n Llorenç Capellà, de na Neus Picó i de'n Marçal Isern.     Personalment seguesc pensant, ja ho vaig dir ahir a la reunió, i és una idea que no me puc treure del cap, que els que estàvem ahir reunits eren un grapat de tots els membres de la llista, que no érem  tota la llista, i seguesc pensant que no la podem representar. Se'm va dir que els que no hi eren, si realment estaven interessats i volien fer feina, podrien haver vingut. No veig clara la deducció segons la qual només els que ahir férem l'esforç de reunir-nos, o poguérem fer-ho, som els  més interessats o res d'això. Les meves reticències sobre aquest punt les he expressades de mil maneres i amb mil metàfores.     Personalment no me vaig oposar a la idea d'una reunió perquè veia que alguna gent la volia, la necessitava, trobava que podria servir. I aquí no estam per postures maximalistes, del que es tracta és de sumar, i crec que mentre no hi hagi postures contradictòries la visió ha de ser sempre sintètica, mai restrictiva. També era important per alguns (i per jo mateix !) el contacte directe, veure'ns les cares. Però pens, i també ho vaig dir a la reunió, que ens hem d'acostumar a canviar de xip. Hem de ser capaços de veure i entendre i fer servir les potencilitats que brinda el correu electrònic i el fet d'estar sobre una mateixa plataforma. Si ara en som en total devers 80, que ens representam a títol individual, no crec de cap manera que poguem decidir res unilateralment 10 ó 20 o els que siguin, i que això vagi a missa. Crec que és un punt sobre el qual vaig insistir suficientment ahir. Sempre he dit, de mil maneres diferents, que la reunió és aquí i ara, durant les 24 hores del dia, que des del moment en que tots estam conectats i podem dir la nostra, no podem excloure ningú i que tots i cadascú de nosaltres pinta igual. I encara més, i sobretot, des del moment que la nostra plataforma és digital des del començament. Aquest fet digital va molt més enllà de la qüestió del simple mitjà, fixauvos-hi.     Perquè me fa por una reunió com la d'ahir, en el bon sentit de la paraula? Perquè veig que es pot caure amb l'errada garrafal de pensar que els que hi eren estan més legitimats per no sé quines coses. Vaig transigir ahir, i seguesc transigint`, o estant d'acord, perquè la conclusió era la següent: tot el que vàrem parlar ahir se comunicarà a la resta de companys de la llista per tal que en diguin la seva. Però si és així, perquè volem reunir-nos? Si tammateix finalment tot ho comunicarem a la resta de companys, i ells tenen el dret a dir-hi la seva amb totes les coseqüències, quin sentit tenen les reunions?     I si un digués: "No, jo no vaig de reunions, perquè no puc quedar, perquè estic molt enfeinat, jo, si he dir res ja ho faré sobre la llista". Aquest bon home que digués això no només està en el dret de dir-ho sinó, encara més: l'essència de Memòria Històrica, essència constitutiva, és el correu, el xat continu, el fòrum continu. Estam tots dins una sala contínuament reunits. I si és així, què volem més? I fixau-vos que pensant això no vaig posar pals a les rodes de qualsevol reunió, sinó que vaig fer tot el que vaig poder per dur-la a terme.     A mi qualsevol reunió que facem la veig necessària sobretot per trobar el calor humà, personal, el contacte directe, per encoratjar-nos, etc.     Crec que la llista de correu de Memòria Històrica és una llista que s'articula sobre mitjans electrònics. Perquè així va néixer, i perquè si vos hi fixau bé és aquest l'únic mitjà que permet unir esforços en peu d'igualtat, que permet que tothom parli tranquilament sense censures, que permet que ens enriquim mútuament. Hem de ser capaços de veure les potencialitats d'un mitjà que permet un autèntic funcionament democràtic, una manera de funcionar on ho hi ni comitès ni directives ni gent que té més torn de paraula, etc. Si de vegades criticam no sé què dels partits i de les associacions, una punyatera vegada que podem evitar-ho, encara hi tornarem a caure? Hem de tenir la lucidesa suficient per veure el tresor potencial que tenim entre les mans. Com diu na Neus Picó, "nosaltres no tenim gaire mitjans per comunicar-nos ni per crear estats d'opinió favorables i (...) els nostres enemics tenen molt de poder".       A la reunió d'ahir tres persones varen ser anomenades per confegir unes normes de protocol o unes normes de funcionament. Com que aquelles tres persones som a la llista i les tres podrem llegir el que aniguem dient; i ja que som normes de tots, propòs que la discussió sobre les normes sigui pública, evidentement. Per tant les que teniem fins ara eren aquestes:     1. Llibertat per opinar i dir la seva amb tota llibertat, però procurant adaptar-se al tema que ens ocupa i, a ser possible, amb la màxima brevetat d'exposició.   2. Presentar-se cadascú amb el seu nom i llinatges a la vida real.   3. Respectar la dignitat i el nom de les persones (és a dir, no fer desqualificacions genèriques, com insults, injúries, etc)   4. En principi centrar-mos sobretot en els períodes de la II República, Guerra Civil i Franquisme, fent especial incís sobretot sobre la qüestió de les persones que foren repressaliades (assassinades, desaparegudes, torturades, confiscades, depurades, etc.)       Si ningú no hi diu res, les normes es mantenen. Els que no diguin res vol dir que voten en blanc. Les propostes que es facin se sumen directament si, passats, posem, dos dies, no hi ha rèpliques ni matisos.       En Llorenç, na Neus i en Bartomeu, ara per ara, són partidaris de deixar el tema de Memòria Històrica molt més obert. Per les opinions expressades sobre la llista, en Juan i en Marçal, són més partidaris de centrar encara molt més el debat sobre la Guerra Civil (en Marçal sobre la guerra en general i en Juan sobre la repressió).     Jo el que dic és que una cosa no lleva l'altra. Posats a triar som partidari, radicalment, del criteri el més ample possible. I si algú veu res que no l'interessa, que esborri el missatge i per avall.     A mi no me molesta gens, sinó més aviat el contrari , que la llista es faci servir per fer-ser ressò de qualsevol campanya contra les forces de la reacció, perquè ens entenguem. Com ha dit algú, ja som tots majorets per no llegir els correus que no volem.     Trob que la redacció de les normes així com està ara pot satisfer totes les postures. Si no és així deman per favor, com a company de llista, com un més, que els que en vulguin fer esmenes que les redactin d'una altra manera i les presentin als companys. I si un dia hem de votar, votam, i ja està.                 Jaume Escales i Tous