www.lobbyperlaindependencia.org
Un bon negociador sap que el ca perillós és el que no lladra. Guarda't de ca
que no lladra, diu el refranyer popular català. Bé doncs, hi ha cans que
lladren molt però al fons lladren perquè estan concagats de por i se senten
impotents. Lladrar molt, fer molt de renou, algunes vegades no és més que un
signe que encobreix debilitat. Els diputats catalans d'ERC, CiU, PSC i EV no
s'han de deixar espantar ni impressionar per les grans amenaces que llança
Ibarra. A aquest cap de fava foraster de n'Ibarra ja fa molt de temps que el
tenim ben apamat i el coneixen més que sa mare que el va parir. Molts de
trons i poca pluja! Molts de pets i poca merda!
Després d'intentar fer-nos por perquè apleguem veles amb el tinent general
colpista Mena Aguado, ara des de Madrid ens envien el seu ca bufó
llepacotorres, Rodríguez Ibarra. I és clar, això és una mala estratègia de
negociació i d'exercir pressió. El Sant Cristo gros s'ha de treure el final
de la processó i no al principi. Després de la garrotada que ahir
l'editorial del Financial Times va donar als colpistes eixelabrats del PP,
sembla que a Madrid ja no li queda massa pólvora dins el seu arsenal per
intimidar-nos. Ara és molt important aguantar el tipus i no afluixar.
Sobretot, no afluixar en els temes substancials: nació, doblers,
competències i llengua. I com molt diu molt bé Joan Oliver a l'article de
l'Avui, en aquesta partida de truc, hem d'estar més pendents del que diu la
premsa internacional solvent i seriosa i no dels quatre cagarros que amolla
cada dia El (In)Mundo, COPE, ABC, La Razón... en contra nostra. Segons el
Lobby per la independència, ara és hora de mantenir el cap fred, el cor
calent, però el cap ben fred, impassible, gèlid, jugar les cartes sense
precipitació però també sense pietat ni compassió a l'hora de pegar-los una
bona estreta als ous.
..
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
