Actes Anti-DRM els propers 10 dies
On Fri, Mar 04, 2016 at 11:12:55AM +0100, Ernest Adrogué wrote: > 2016-03- 4, 10:36 (+0100); xdru...@tinet.cat escriu: > > Els PCs moderns, portàtils o no, tenen tots problemes de programari > > incrustat que inclou massa infraestructura per al control remot. Si no > > els poses els blobs signats pel fabricant ni tan sols arrenquen. I ara > > es posa de moda afegir blobs signats per a la GPU també. Però es veu que > > la gent deu pagar un ordinador perquè pertanyi a un altre (al fabricant, > > al seu govern, a qui compri algun dia al fabricant i es quedi amb la seva > > clau, a qui li robi...). > > > > https://libreboot.org/faq/#intel > > > > Fa poc vaig veure un video interessant sobre el tema: > https://www.youtube.com/watch?v=H6bJ5b8Dgoc > > La conclusió (spoiler alert) és que actualment no existeix cap portàtil que > no tingui xips susceptibles de ser utilitzats amb finalitats d'espionatge > sense coneixement de l'usuari. > > Una de les excuses per a fotre porqueries per al control remot a tot el maquinari que venen és el DRM. Figura que Hollywood i companyia volen vendre't continguts que puguis veure al "teu" ordinador i no els puguis copiar, desar, veure una altra estona o en un altre dispositiu, compartir, o usar de formes (ni que siguin legals) que ells no controlin. Com que això és impossible si et donen el contingut, necessiten donar-lo per comptes de a tu a un ordinador que ells controlin i que tu et pensis que es teu. Per a aconseguir que no sigui teu necessiten programari privatiu o tivoització (programari amb llicència lliure però que el maquinari es nega a executar si el modifiques). I per evitar incompatibilitats entre programari privatiu, entre altres, volen estandaritzar la interacció entre el navegador i les extensions privatives de DRM, colant Encrypted Media Extensions (EME) al World Wide Web Consortium (W3C). En teoria no es fàcil vendre un ordinador que no faci el que vol el comprador, sobretot si algú altre en ven que sí que ho fan; és més fàcil vendre un ordinador que permet veure continguts restringits populars mentre que el que ven l'altre no ho permet. I els que es dediquen a usar o distribuir programari 100% lliure, doncs au, a justificar perquè hi haurà (més) continguts a la web que no seran accessibles. Això no és nou, però diu que el 20-22 de març de 2016 hi ha una reunió del W3C a Boston per discutir les EME. Si ho aproven figura que els navegadors que compleixin l'estandard hauran d'acceptar extensions privatives de cada editor de continguts (o consorcis) per a poder desxifrar i mostrar els continguts amb garanties (per a la "holliweb") de que l'usuari no pugui fer el que vulgui amb el contingut. La campanya Defective by Design de la FSF està demanant accions de protesta abans del 17.3.2016 per intentar que no ho aprovin el 20-22. El millor seria muntar manifestacions a ciutats amb seus de la W3C (les més properes als Països Catalans deuen ser Gijón, Paris, Pisa i Rabat, massa lluny per a mi). Si no, demanen que els enviem fotos de persones amb pancartes anti-EME davant les seus d'aquestes ciutats (amb cara visible o difuminada). I si tampoc, doncs fotos d'aquestes allà on sigui (no sé quin seria el lloc més simbòlic als Països Catalans). Sense EME no vol dir que no hi pugui haver DRM, és simplement que no estarà refrendat per l'organització que havia vetllat força per una web oberta. I amb una miqueta de sort hi haurà més fragmentació al DRM. Quasi que l'avantatge principal de rebutjar EME és mantenir una mica la confiança en el W3C. Per a més informació : https://www.defectivebydesign.org/show-them-the-world-is-watching-stop-drm-in-html Perdó pel cross-posting. He pensat que potser algú vol fer alguna cosa, ni que sigui comunicar-ho a coneguts en alguna de les 20 ciutats. -- Xavi
Re: Compra de Portàtil per posar-hi una Debian
On Fri, Mar 04, 2016 at 01:19:19PM +0100, Jaume wrote: > Ja posats podeu fer un cop d'ull al projecte Novena. Els preus són més que > prohibitius però és hardware lliure. > > https://www.crowdsupply.com/sutajio-kosagi/novena > I ja posats, el Luke Kenneth Casson Leighton segueix en les seves (tot i que m'he perdut i ja no sé si és maquinari obert o no, i Allwinner no em cauen bé): http://rhombus-tech.net/community_ideas/laptop_15in/news/EOMA68_Libre_15.6in_Laptop_casework_completed/ http://rhombus-tech.net/whitepapers/ecocomputing_07sep2015/ http://liliputing.com/2016/01/interview-with-eoma68-libre-laptop-developer-luke-kenneth-casson-leighton.html (sembla que la presentació al FOSDEM no ha quedat enregistrada) Qui sap? igual s'acaba menjant el món.
Voluntaris per a install party al Mobile Social Congress. 23.2.2016 16:00-21:00
Hola, L'altre dia vaig enviar a esdeveniments@ que el 19 i 20 de febrer hi ha el Congres de Sobirania Tecnològica a la Facultat de Biblioteconomia (http://sobtec.cat). També hi ha actes de l'Oca Negre del Clot, però no sé on estan anunciats. I potser n'hi ha més que em deixo. Paral·lelament el SETEM Catalunya organitza l'anomenat Mobile Social Congress al Casinet d'Hostafrancs el dimarts 23 de febrer de 16:00 a 21:00. El programa sortirà properament però entenc que hi haurà xerrades, una fira d'stands i una install party de programari lliure. El SETEM va impulsar l'inciativa http://electronicswatch.org/ca Electronics Watch que va establir un consorci per a que compradors institucionals (per tant recurrents) de productes electrònics puguin associar-se i exigir als proveïdors una sèrie de garanties verificables en les condicions de treball a les cadenes de producció. Per a la install party caldrien voluntaris. El SETEM organitza una reunió preparatòria de la install party el dilluns 8 de febrer de 2016 a les 18:30 al Casinet d'Hostafrancs, C. Rector Triadó, 53. Demanen fer extensible la invitació a la reunió preparatòria a altra gent interessada en col·laborar-hi. -- Xavi
Re: [caliu-info] Nova insta l lació mantenint partició /home, és factible?
On Mon, May 24, 2010 at 11:23:23AM +0200, joan wrote: Hola, Pregunto per assegurar-me, perquè em penso que si que es pot fer... Estic a punt de instal·lar debian en un ordinador nou (el vell te problemes de hard-placa base), i pensava si podria aprofitar la partició a on tinc posat (exclusivament) el /home. Jo crec que si poso el disc dur a l'altre ordinador i li dic2, que em munti el /home a la partició a on ara el tinc (sense formatejar), no hi hauria d'haver problema, oi? Sí, o quasi. Si en el vell tenies una partició per al home, ja està, la montes a /home i llestos. Si en el vell tenies el /home a la partició arrel, doncs has de muntar la partició que abans era / a qualsevol altre lloc (no sé, posem /mnt/vell ) i llavors fer un link simbòlic de /home a /mnt/vell/home : export DISP=/dev/sdb1 # o el que sigui mkdir /mnt/vell mount $DISP /mnt/vell mv /home /homenou ln -s /mnt/vell/home /home mv /homenou/* /home/ rmdir /home per exemple ( i deixar /etc/fstab per a que sempre monti $DISP a /mnt/vell ) Pots esborrar tot el de /mnt/vell que no sigui el /mnt/vell/home, però potser no cal que corris. Potser vols consultar com tenies configurat alguna cosa o el que sigui i encara voldràs consultar /mnt/vell/etc o /mnt/vell/usr/local o el que sigui. Un altre alternativa seria saber si puc aprofitar la partició a on tinc muntat el sistema arrel / en el nou ordinador, però juraria que això no ho puc fer perquè el hardware és diferent, oi? O hi ha manera de fer una mena de reconfigure??? No sé si hi ha una manera. Suposo que més o menys sí, però que seria més complicat que reinstal·lar, em sembla, tret que tinguis tan configurada la instal·lació que et sigui més feina tornar-te-la a personalitzar. Pots reinstal·lar i després anar adaptant la configuració basant-te amb el vell /mnt/vell/etc Si tens la precaució de crear els usuaris i grups en el mateix ordre quan reinstal·lis, i revisar que tinguin els mateixos ids tindràs menys problemes de permisos, potser. -- To UNSUBSCRIBE, email to debian-user-catalan-requ...@lists.debian.org with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact listmas...@lists.debian.org Archive: http://lists.debian.org/20100524190111.ga6...@ideafix.casa.ct
el blues del bluez
Hola.
Fa temps que tinc un portàtil sense bluetooth però amb USB i un adaptador
bluetooth per USB (Conceptronic 1177). També tinc un telèfon mòbil
Siemens SP65 (Siemens va fer pressió per a les patents de programari,
però Nokia, Ericsson i d'altres també, i Siemens porta T9 - patentat :( -
en català. mentre que molts altres no).
Mai he aconseguit enviar SMS des del protàtil (escriure al teclat del
SP65 és un conyàs, amb T9 i tot). He provat en gnokii però no l'he aconseguit
fer anar. El que si que he aconseguit és escriure un simple fitxer en UTF-8
i enviar-lo per obexftp (via Bluetooth) al mòbil. Quan el mòbil el rep el
puc enviar via SMS o sia queigualment m'estalvio d'escriure. Això ho he anat
fent com una vegada al mes oencara no des de fa força mesos.
Però d'ençà de l'ultima actualització del Debian inestable que no hi ha
manera. Cada cop que provo de fer
obexftp -b 00:01:E3:54:80:5C -B 5 -p fitxer.txt
em surt un missatge com ara
Browsing 00:01:E3:54:80:5C ...
Channel: 5
Connecting...failed: connect
Still trying to connect
Connecting...failed: connect
Still trying to connect
Connecting...failed: connect
Still trying to connect
i al mateix temps el mòbil em demana un PIN.
Crec recordar que el PIN me'l va demanar la primera vegada
que ho vaig configurar, vaig posar el mateix al portàtil i
al mòbil i el que és segur és que
després no me'l va preguntar mai més.
Però d'ençà d'ahir (o sia des del primer intent després de
l'actualització de sid recent), que me'l torna a demanar,
i no me n'accepta cap. Al mòbil surt una pantalleta per
entrar el PIN, i ni posant-li el que tinc a
/etc/bluetooth/passkeys/default
ni el que hi ha a
/etc/bluetooth/pin
ni el de
/etc/bluetooth/hcid.conf
ni un en blanc ni un d'aleatori
no em deixa connectar
He posat el portàtil als dispositius confiables del mòbil,
he anul·lat la seguretat dle bluetooth al portàtil,
he fet /etc/init.d/bluetooth restart i /etc/init.d/dbus-1 restart
i no séquantes coses més, però no hi ha manera.
El bluez-pin no em funciona, sembla que està obsolet, i
el /usr/lib/bluetooth/add-passkey --default
em diu
Can't register passkey agent
Passkey agent already exists
Però al /var/log/syslog surt
Aug 6 16:50:19 localhost hcid[20778]: Bluetooth HCI daemon
Aug 6 16:50:19 localhost hcid[20778]: Register path:/org/bluez fallback:1
Aug 6 16:50:19 localhost sdpd[20781]: Bluetooth SDP daemon
Aug 6 16:50:19 localhost hcid[20778]: Device hci0 has been added
Aug 6 16:50:19 localhost hcid[20778]: Can't write inquiry mode for hci0:
Input/output error (5)
Aug 6 16:50:19 localhost hcid[20778]: Register path:/org/bluez/hci0 fallback:0
Però no sé què he de fer per permetre que escrigui el inquiry mode
(segons el changelog sembla que això ja no ho hauria de fer, la versió 3.1
de bluez-utils). Em sebla que això abans (quan funcionava la transferència per
obexftp) no sortia.
En sabeu res ? Sabeu què puc fer per recuperar la funcionalitat del obexftp
sobre bluetooth
que tenia abans ?
dpkg -l *bluez*
Desitjat=Desconegut(u)/Instal·la(i)/Elimina(r)/Neteja(p)/Atura(h)
| Estat=Not/Installed/Config-files/Unpacked/Failed-config/Half-installed
|/ Err?=(none)/Hold/Reinst-required/X=both-problems (Estat,Err: majúsc.=dolent)
||/ NomVersió Descripció
+++-==-==-
pn bluez-cups cap (no hi ha cap descripció disponible)
un bluez-firmware cap (no hi ha cap descripció disponible)
ii bluez-hcidump 1.31-1 Analyses Bluetooth HCI packets
un bluez-pan cap (no hi ha cap descripció disponible)
pn bluez-pcmcia-s cap (no hi ha cap descripció disponible)
ii bluez-pin 0.30-2.1 Bluetooth PIN helper with D-BUS support
un bluez-sdp cap (no hi ha cap descripció disponible)
ii bluez-utils3.1-3.1Bluetooth tools and daemons
pn kernel-patch-2 cap (no hi ha cap descripció disponible)
pn kernel-patch-2 cap (no hi ha cap descripció disponible)
a /etc/bluetooth/hcid.conf posa:
#
# HCI daemon configuration file.
#
# HCId options
options {
# Automatically initialize new devices
autoinit yes;
# Security Manager mode
# none - Security manager disabled
# auto - Use local PIN for incoming connections
# user - Always ask user for a PIN
#
#security auto;
security none;
# Pairing mode
# none - Pairing disabled
# multi - Allow pairing with already paired devices
# once - Pair once and deny successive attempts
pairing multi;
# Default PIN code for incoming connections
passkey 1234;
}
# Default settings for HCI devices
device {
# Local device name
# %d - device id
# %h - host name
name %h-%d;
# Local device
Re: el blues del bluez
El Sun, Aug 06, 2006 at 08:57:51PM +0200, Lluís Gras deia: Ja t'avanço que ni flors, però donat que empres un adaptador usb et comento que amb alguna recent actualització de sid i va haver alguna cosa amb dbus o amb hal que no permetia accedir als dispositius usb si l'usuari no estava al grup powerdev. no estava en aquest grup, m'hi he posat, he rearrencat i em segueix passant el mateix. Però gràcies. De fet per defecte al final de /etc/dbus-1/system.d/hal.conf hi tens quelcom semblant a: !-- You can change this to a more suitable user, or make per-group -- policy group=powerdev allow send_interface=org.freedesktop.Hal.Device.SystemPowerManagement/ allow send_interface=org.freedesktop.Hal.Device.LaptopPanel/ !-- allow send_interface=org.freedesktop.Hal.Device.Volume/ allow send_interface=org.freedesktop.Hal.Device.Volume.Crypto/ -- /policy /busconfig Sí que hi és. Jo ara ho tinc amb el grup !-- allow send_interface=org.freedesktop.Hal.Device.Volume/ allow send_interface=org.freedesktop.Hal.Device.Volume.Crypto/ -- descomentat i amb el meu usuari a powerdev i després de reiniciar el sistema la cosa va tornar a la normalitat. Sort. tampoc m'ha servit. Gràcies. Igual s'ha escaxarrat el trasto aquest usb i només pot enviar però no rebre, o el que sigui... perquè de fet veig que l'autenticació triga... ... no, amb l'hcidump es veu que també arriben paquets, de fet aparentment és el mòbil qui demana el PIN al portàtil però el portàtil no li deu saber donar... -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: servidors sincronitzats
El Mon, Jul 10, 2006 at 04:33:36PM +0200, Ferran Pegueroles deia: els he fer servir mai. Per als directoris home, hauries de buscar algun sisteama de fitxer de xarxa tipus afs o gfs que mantingui els fitxer sincronitzats. també hi ha l'unison -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: mount floppy0
El Tue, Jun 27, 2006 at 10:54:25AM +0200, Antoni Mas i Soler deia: 'auto' fa que es munti solet en botar la màquina. 'user' permet que un usuari normal monti. 'users' permet que un usuari normal monti i desmonti. Una cosa, així com és que jo tinc user a la disquetera i al dvd-rom i puc desmuntar-los com a usuari normal??? user permet que l'usuari ho desmonti només si ho ha muntat ell users permet que ho desmonti un usuari diferent del que ho ha muntat. man mount : Thus, given a line /dev/cdrom /cd iso9660 ro,user,noauto,unhide any user can mount the iso9660 file system found on his CDROM using the command mount /dev/cdrom or mount /cd For more details, see fstab(5). Only the user that mounted a filesys- tem can unmount it again. If any user should be able to unmount, then use users instead of user in the fstab line. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Buscar el salt de linea amb open office
El Sun, Jun 11, 2006 at 11:23:46AM +0200, Sergi Gellida deia: Hola. No acaba de funcionar. Jo vull eliminar lines com: [editar] I poso al camp de Cerca $[editar] i no em troba res. i si poses \[editar\]$ ? si tens activades expressions regulars, $[editar] no hauria de casar amb res, perquè $ casa amb final de línia i [editar] casa o bé amb una e o bé amb una d o amb una i o una t o una a o una r, però si poses [editar] després de $ només casa amb alguna d'aquestes lletres després del final de línia, i cap línia té lletres després del final de línia. Per això se'n diu final de línia. Resum resumídissim d'expressions regulars: una expressió regular és una cadena de càracters que defineix un conjunt de cadenes de caracters. Les cadenes que pertanyen al conjunt definit es diu que casen o coincideixen ambl'expressió regular. Per això van bé per buscar, perquè pots buscar més d'una cadena d'un sol cop. un caràcter coincideix amb ell mateix, excepte si té un significat especial (com '[' o ']') i llavors has de posar el caràcter escapat amb \ per buscar-lo (per exemple '\[' o \]') . casa amb qualsevol caràcter [abc] casa amb una a o una b o una c. [a-z] casa amb qualsevol lletra minúscula, etc. una expressió regular al costat d'una altra coincideix amb qualsevol concatenació d'una cadena que coincideixi amb la primera i una altra que coincideixi amb la segona. ^ coincideix mab principi de linia $ coincideix amb final de línia ? coincideix en 1 o 0 aparicions de la expressió regular anterior * coincideix amb 0 o més aparicions de l'expressió regular anterior + coincideix amb 1 o més aparicions de l'expressió regular anterior | coincideix qualsevol cosa que coincideix amb l'expressió regular anterior o amb qualsevol cosa que coincideixi amb l'expressió regular posterior (és la unió dels conjunts de cadenes que casen amb l'expressió de cada costat) () serveix per agrupar expressions regulars i més coses que farien per un resum menys resumidíssim. Per cert espero que això serveixi per OpenOffice, a tot arreu va si fa no fa igual. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: [EMAIL PROTECTED]
El Sat, May 20, 2006 at 12:58:03AM +0200, Robert Millan deia: - [EMAIL PROTECTED] pretén ser per a traduccions unitàries no secessionistes, a diferència de LliureX que, tot i que segueix les normes de Castelló, dona prioritat a la parla de València (ciutat), fins i tot en casos en que pot semblar artificiós o forçat. El que no entenc és quin problema hi ha en seguir normes de Castelló i etiquetar la traducció com a ca_ES ? és per tenir-ne dues, una en oriental i una en occidental ? - Per raons tècniques, emprar [EMAIL PROTECTED] implica que, quan una traducció al català meridional no és disponible, automàticament el sistema farà ús de la traducció al català estàndard. Ben al contrari que a LliureX, on l'ordre de preferència és valencia_ES:es_ES. Evidentment jo no li puc impedir a ningú que tradueixi un programa a una varietat de català encara que ja estigui traduït a una altra, és a dir que jo no em dedicaré a traduir a tarragoní un programa que ja tingui traducció al valencià però si algú vol fer això o el contrari, forma part de la seva llibertat. El meu dubte és al revés. Si jo no tinc el locale [EMAIL PROTECTED] seleccionat sinó el ca_ES, aprofitaré els programes que estiguin traduïts a [EMAIL PROTECTED] i no tinguin traducció a ca_ES o els hauré de fer servir en anglès ?. O com ho he de configurar ? Algú que tradueixi un programa a [EMAIL PROTECTED] ha de fer alguna cosa extra per dir que també serveix per ca_ES ? s'han de mantenir dues còpies de traduccions ? Suposo que puc dir que l'ordre de preferència és ca_ES:[EMAIL PROTECTED], però ho trobo una mica redundant. Jo prefereixo un sistema amb un programa en cada varietat de català que un que els tingui tots en la mateixa encara que sigui la meva. Què he de fer, muntar-me un script que em canvïi el locale aleatoriament entre les diferents variants ? Evidentment també preferiria que hi hagués més programes traduïts cadascun a una varietat de català que menys programes traduïts a més variants cadascun, però no puc imposar la meva preferència als traductors. - [EMAIL PROTECTED] és, en conjunt, una mesura per aturar el blaverisme. Tot ocupant els espais als quals aspira el blaverisme, impedim que aquest arribi mai a consolidar-se dins el món informàtic. No ho he entés. Però potser no entenc com funcionen els locales amb aquests sufixes. Què he de llegir ? - Res d'això hauria de ser un impediment per a emprar formes valencianes a les traduccions estandard ca.po, o per a que els valencians emprin ca_ES com a locale. Els qui tenim clara la unitat de la llengua no necessitem [EMAIL PROTECTED] per a res. Des del meu punt de vista, aquesta locale va adreçada exclussivament als que no ho tenen tant clar. A veure. Si la idea és aturar el blaverisme, l'objectiu seria que els que no ho tinguin clar ho acabin tenint clar, no ? No que segueixin sense tenir-ho clar però compleixin l'ISO . Vull dir que la gent normalment treballa per a que la gent que no pensa com ells acabin pensant com ells, no per a que segueixin pensant diferent però canvïin la terminologia i adoptin una terminologia contradictòria amb el que segueixen pensant. Per tant si el [EMAIL PROTECTED] té sentit l'hauria de tenir pels que pensem que el valencia és ca . Afortunadament ISO te el mínim de rigor per entendre això. Però clar si resulta que els que pensem que valencia va amb ca no necessitem el [EMAIL PROTECTED] perquè emprem ca_ES com a locale, i els que pensen que elvalencia no és ca no el faran servir perquè el [EMAIL PROTECTED] els agrada més,ja no entenc per a qui és el [EMAIL PROTECTED] Si un dia m'apareix un [EMAIL PROTECTED] i he de triar entre ca_ES, [EMAIL PROTECTED] i [EMAIL PROTECTED] fliparé, dubto que em quedi res més clar. Bé, de fet eren més d'un parell. Vull deixar clar que només exposo la meva opinió, i que no represento la opinió de ningü altre. Idem. Però sembla que al menys tu saps millor que jo com van els locales. Ja entenc que al País Valencià hi ha el poblema polític que hi ha de manipulació de la llengua, però la veritat és que ja no entenc perquè es distingeixen varietats dialectals d'altres llengües sense politització pel mig. En teoria una llengua és una llengua perquè els parlants de totes les varietats s'entenen entre ells, sinó serien llengües diferents, i en teoria els locales serveixen perquè els programes estiguin en una llengua que l'usuari o usària entengui (prescindint de moneda, numeració i la resta de locale). Llavors quina falta fa introduir varietats dialectals a cap locale (no només en el cas del català) ? Si, algú pot voler fer una traducció a una vairentat diferent de la que hi ha traduïda. Però algú també pot voler fer una traducció amb una guia d'estil diferent a la que usa la traducció que ja hi ha,i no veig que hagi d'usar un locale diferent, no sé. Potser si, jo què sé. -- Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To
Re: Utilitzar múltiple s smarthosts amb exim4
El Mon, Feb 06, 2006 at 05:51:04PM +0100, Pere Nubiola Radigales deia: 2006/2/6, Leopold Palomo Avellaneda [EMAIL PROTECTED]: Al servidor de correu smtp no l'importa res el remitent que posis en el teu correu. L'únic que l'interessa es el usuari que diposita el correu (Que es el reponsable del mateix). Per tant, entenc, que al smtp (ISP) li és igual el remitent o el domini del remitent, i, si es té un smtp amb autenticació, ja podem enviar els nostres correus del diversos comptes sense problemes i de forma correcte. Aleshores, pot ser molt virguero configurar-se l'exim que triï el smtp més adient segons el compte, però si tens un amb autenticació, ja n'hi ha prou i no val la pena complicar-se, crec. Leo si Jo no voldria ser molt categoric perquè igual no recordo bé alguna cosa però diria que m'he trobat proveïdors que si t'autenticaves però intentaves enviar correu amb un From d'un altre domini et deien que no estava permès. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: perdo
El Thu, Jan 19, 2006 at 01:18:50AM +0100, Joan Sanz deia: Doncs un respecte rude i una amabilitat propia d'una avieta semblen mes una ironia per part del qui escriu que cap altra cosa; ras i curt, t'estan enviant a fer punyetes amb la famosa, i maleducada en el fons (potser ells no ho vegen aixi, ves a saber), politeness anglosaxona, que tan malament paim (per sort, compte; no ens equivoquem pas, per favor) nosaltres els mediterranis. Almenys els qui no ens creiem uns perdonavides. Tampoc em sembla que RTFM sigui enviar a ningú a fer punyetes ni anar de perdonavides. Us ho dic jo que hi entenc, perquè sóc borde amb ganes. Si vull enviar a algú a fer punyetes li dic ves a fer punyetes o alguna cosa pitjor. És obvi que perquè qualsevol llista funcioni i no s'esborri tothom interessa que el que es pregunti no sigui el que ja està escrit (al menys a llocs on s'espera que miri qui te el problema), ni sempre el mateix. Si no el trànsit de missatges es fa difícil de suportar. Si et diuen RTFM et diuen que el que preguntes està documentat, i de pas t'avisen que el que fas no és un us sostenible de l'atenció de tota la gent de la llista. No sé, és com si et quedes parat al mig d'un pas i algú et diu surt d'aquí . No és el més amable que et pot dir però tampoc vol dir vés a fer punyetes, sinó ves aquí al costat a qualsevol lloc on deixis passar. Estas fent nosa i t'estan dient que fas nosa i que no n'hauries de fer. Tampoc és que una llista de correu sigui una hot-line d'atenció al client i que ens haguem de posar a redactar alguna cosa com belvulgut subscriptor de la nostra estimada llista, li agraïm el seu interés pel nostre sistema operatiu i per la llista, i és un honor per a nosaltres recordar-li que el que pregunta figura a la documentació en algun lloc on estem segurs que ho trobarà tot seguit si ho busca. Si no enten la documentació li agrairiem que concretés més exactament la pregunta o es referís a la part que no enten per tal que el poguessim ajudar sense repetir una vegada i un altre el que ja està escrit. Estem segurs que entendrà l'interés de tots per mantenir àgils les comunicacions d'aquesta animada llista de distribució. Que tingui molt bon dia i vegi satisfetes les seves il·lusions en la vida. De tot cor. Jo. Vull dir que està bé ser educat, però no es mor ningú perquè li diguin RTFM. A qui no li han dit ? No cal tenir la pell tan fina. Per cert, discrepo amb el tros que deia que si t'ignoren la pregunta et menyspreen. Jo ignoro milers de preguntes de gent simplement perquè no sé la resposta o no n'estic prou segur, o en aquell moment no tinc temps de contestar, o de consultar alguna cosa per assegurar-me'n, o penso que algú altre contestarà millor, o el que sigui. El que seria molt fort és que la gent comencés a contestar no sé. Per tant si preguntes i no et contesten el més normal és que no sàpiguen la resposta, no que et menysprein. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: [Fwd: oferta de feina]
El Wed, Jan 11, 2006 at 03:27:11PM +0100, Jordi Valverde deia: A més, el doc es pot obrir perfectament amb abiword o OO. Com ho saps ?. Saps quina versió de format de word és ? saps l'especificació d'aquesta versió ? Has escrit tu el document ?. El fet que l'obris i vegis alguna cosa no vol dir que vegis el que va escriure qui ho va fer. No seria la primera vegada que t'endus sorpreses sense saber que hi ha discrpàncies. La única manera de garantir que un programa diferent o en un sistema diferent veu bé un fitxer és que segueixi una especificació de format coneguda, i saber que els dos programes l'implementen bé. Per això el format de MS word no serveix per enviar res per correu, perquè mai no saps si el qui ho rep té el mateix programa i la mateixa versió que tu. És més si ho envies a una llista de debian tens alguna pista de que no, de que la gent com a molt tindrà l'abiword o l'OOo, que tot el que poden fer és _intentar_ obrir-lo sense cap garantia. I donat que no enviar un fitxer és menys feina que enviar-lo, i que convertir un fitxer a text o algun format estàndard obert no acostuma a ser moltíssima feina, no veig cap justificació per envar fitxers en formats tancats per correu. No seria la primera llista de la que m'esborro perquè la gent envia fitxers en formats tancats. Això no vol dir que assumeixi cap mala intenció del Pere, tots ens equivoquem. Només que el fet que sembli que un programa obre un document no és cap excusa per enviar adjuncions en formats tancats. Els subscriptors sobreviurem la rebuda d'un fitxer binari impossible de decodificar amb seguretat, però no tenim perquè tolerar que això és consideri una pràctica normal. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: [Fwd: Re: [Fwd: Re: FOSDEM '06]]
Jo vaig anar al fosdem del 2002 i no estava malament. Això sí, va tenir efectes secundaris, com pringar amb una campanya contra la directiva de patents durant els 18-41 mesos següents a la xerrada de l'Aigrain al FOSDEM (que llavors encara s'havia de mossegar la llengua perquè estava a la Comissió). Vaig estar a l'hotel Catalonia i era correcte (però més car que un alberg, és clar). Vaig provar un Formule 1 a Brussels Zuid (Ruisbroek) i el vaig trobar lluny, cutre i patètic (vaig arribar a deixar les maletes a recepció abans de l'hora d'agafar habitació i quan vaig tornar per la nit havien donat l'habitació a algú altre perquè deien que no havia confirmat la reserva, tenint les meves maletes allà i em van encabir a una cutre que feia molt que no netejaven...) Una altra vegada he estat al Hotel Chambord i estava bé. En qualsevol cas, reserveu amb temps. Pot ser difícil trobar habitació improvisadament a Brussel·les. Enguany no crec que hi vagi. Que vagi bé. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Per canviar una mica de tema II
El Thu, Dec 15, 2005 at 04:30:55AM +0100, Guillem Hernandez Sola deia: Companys i companyes, Porto temps intentant trobar un portatil sense sistema operatiu i compatible amb Debian. El que tinc actualment, del febrer del 2002, ja era sense sistema operatiu, té una Bios Phoenix, I va bé amb la Debian. Ara al febrer del 2006, que és quan m'he plantejat canviar-lo, he vist observat que el mercat ha canviat. El domini de Windows és més dur que abans sobretot amb els portatils. He trobat 1 marca, Ahtec, que si els ven sense OS ( www.ahtec.es ) i Beep ( www.beep.es ) M'agradaria saber opinions al respecte. Un altre tema, quina diferència hi ha entre un intel centrino i un intel mobile (intel M)? Bé, i gràcies, Atentament, Jo tinc un portatil d'Ahtec. El vaig poder comprar sense sistema operatiu (no vaig haver de demanar que em tornessin l'import del windows ni res, perquè no en portava) i em funciona bé tot, excepte el modem, que tampoc m'hi he matat molt però no me n'he sortit. Ara fa temps que no provo el modem. Fa cosa d'un any i mig que el tinc, gairebé. És un AOpen 1551 (l'etiqueta amb el model d'Ahtec s'ha esborrat, ho hauria de mirar a la factura o alguna cosa així). -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: Per canviar una mica de tema ;-)
El Thu, Dec 15, 2005 at 11:46:35AM +0100, Marc deia: De totes formes, penso que encara som força lluny de que una persona sense interessos especials en el món del software pugui muntar-se una debian, fins i tot una ubuntu. Està clar que si la meva companya no m'hagués tingut a mi per a resoldre-li tots els problemes, cercar-li programes que li interessen, etc, seguiria amb el windows. Gnome intenta encaminar-se cap a aquest tipus d'usuari, però a tot linux (o almenys a debian que és l'únic del que puc parlar amb propietat) encara li falta un bon troç en facilitat i usabilitat per a competir en igualtat de condicions amb l'enemic, pel que fa als usuaris normals. No sé, trobo que el Windows és força més díficil d'instal·lar, configurar, i mantenir. La diferència és que els usuaris no s'ho han de fer ells mateixos en Windows i per ara en gnu/linux si. El dia que tinguin el mateix suport en els dos operatius (botigues, amics manetes, etc.), preferiran gnu/linux. I el dia es va acostant poquet a poquet... Bé, voldria animar a tots els traductors de gnu linux a la nostra llengua per a que segueixin amb l'esforç que realitzen i agrair-los la feina que penso està força ben feta i de la que encara que critiquem, tots ens n'estem aprofitant. Amen. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: El Parlament Europeu diu prou! a la directiva de patents de programari
El Wed, Jul 06, 2005 at 07:10:46PM +0200, Robert Garrigós Castro deia: Aquest és un èxit, com diu el Xavi, de la democràcia en el sentit més popular i ens n'hem d'alegrar tots. Segurament hi ha molta gent que ha fet molt per arribar al dia d'avui, molta d'anònima, però jo voldria felicitar a la persona que m'ha servit de contacte amb tota aquesta problemàtica i que me l'ha fet arribar amb tota la dedicació que ha calgut, aportant el seu granet de sorra: moltes gràcies Xavi per la teva feina sense la qual jo, ara mateix, seria una mica més ignorant. Robert Garrigós i Castro. Gràcies a tots els que de debó hi han treballat i a tots els que m'anaven seguint per llegir-me. Ara és important tenir les antenes ben despertes per si intenten introduir legislació semblant als estats o a l'ONU o per tractats internacionals, i d'altra banda vigilar d'aprop les oficines de patents. Hem d'aconseguir controlar l'OPE, i l'Oficina de Patent i Marques de l'estat espanyol no sé si fa el que ha de fer tampoc, no estaria de més vigilar-la millor. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Activitats contra patents de programari. Esmenes a JURI, seminaris, conferències...
Esmenes a JURI -- Aquesta setmana acabava el termini per presentar esmenes sobre la directiva de patents de programari al comité D'Afers jurídics del Parlament Europeu[4]. Encara no han aparegut les esmenes presentades a la web del Parlament Europeu, però pel que ha transcendit se n'haurien presentat força[1], moltes per tal d'evitar la patentabilitat del programari i afavorir la lliure competència en informàtica, i altres de menys afortunades o presumiblement més orientades a patentar programari. Tanmateix la posició comuna[2] (que té tant de comuna com té un vaixell d'animal aquàtic[3]) que va enviar el Consell és difícil fer-la més favorable a les patents de programari, per tant podem suposar que la majoria d'esmenes seran per evitar les patents de programari, i el que cal es que apleguin prou vots. Seminari sobre patents de programari Precisament per parlar d'esmenes, criteris, argumentari i possibilitats per evitar les patents de programari la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona organitza un seminari sobre la directiva, amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DURSI, Generalitat de Catalunya), el Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), la Fundació UPC, CatPL i Caliu [5]. Lloc : Palau de Mar, pl. de Pau Vila 3, Museu d'Història de Catalunya Dia: dimecres, 18 de maig 2005. Hora: de 16:30 a 19:30 Observacions sobre el debat del COEIC a la UB - En el debat del divendres 29.4.2005, organitzat pel COEIC a la Universitat de Barcelona, es va fer palès precisament la necessitat de debatre sobre quins criteris exactes necessitem establir per evitar les patents de programari. El que pensàvem que seria un debat entre un petit empresari partidari de les patents de programari i un informàtic contrari, va resultar ser un informàtic contrari i un director que va dir no ser empresari ni voler patents de programari. En Xavier Castillo va dir que no era empresari sinó empleat (director general) d'una petita empresa que no era seva sinó a parts desiguals d'Ericsson, Teléfonica Móbiles, HP i un 5% del CIDEM[6]. Les PiMEs independents, que no són propietat de grans multinacionals amb grans carteres de patents ni poden accedir a les llicències creuades entre grans oligopolistes , semblen pensar diferent. Al menys les associacions de PiMEs es van queixar de la campanya d'EICTA, i alguns petits empresaris també han fet l'esforç de contactar els seus eurodiputats per informar-los del perill a què els exposa el text del Consell. Malhauradament encara que les PiMEs aportin més del 70% de llocs de treball i activitat del sector informàtic [7], si no s'espavilen poden perdre el mercat o haver-se de vendre el negoci per litigis amb patents de programari, per deixar que altres parlin per ells (com ara patronals controlades per uns pocs oligopolistes, però que presumeixen d'incloure 10 000 PiMEs del sector) . La FFII está aplegant suport de PiMEs informàtiques a una nova iniciativa, www.economic-majority.com [8], que fa referència a la cínica expressió que va fer servir l'informe de la Comissió sobre la consulta prèvia a aquesta directiva, en el que va considerar que malgrat només un 4% de respostes favorables, aquestes representaven una majoria económica[9]. Les PiMEs informàtiques farien bé de fer un cop d'ull i participar en aquesta iniciativa. Però és que el convidat favorable a les patents de programari també va dir que no volia patents de programari, que és exactament el discurs de patronals com EICTA, AETIC, multinacionals com Ericsson i la pràctica totalitat dels qui fan pressió per imposar patents de programari. És tan evident que patentar programari atempta contra l'economia, l'innovació i les llibertats, que els partidaris utilitzen eufemismes com demanar patents per invencions implementades en ordinador (com si un ordinador pogués implementar res que no sigui programari[9]) o exigeixen criteris que permeten concedir patents per innovacions purament intel·lectuals que no aporten res de nou tret de programari[2]. Accepten aparentment la prohibició de patentar programes d'ordinador, però la restringeixen a tipus de patents que ningú vol (les que afecten un únic programa, per comptes de les que monopolitzen conceptes utilitzats en multitud de programes). Les explicacions de la intervenció favorable a les patents de programari, van seguir la línia típica d'AETIC i EICTA, potser tret de la motivació inicial en què Xavier Castillo va explicar que el seu interès per les patents de programari comença quan li va ser impossible el 2004 trobar finançament per a la seva empresa en inversors de capital risc, bancs o altres recursos externs i van ser les multinacionals copropietàries les que van haver-hi d'ingressar capital, després de la recessió del mercat, que no va pas complir les espectatives generades en l'época de fundació de
S'intensifica el debat sobre patents de programari
D'ençà que la directiva de patents de programari va entrar en segona lectura al Parlament Europeu els informes que ens arriben d'allà són d'una activitat frenètica dels partidaris de patents de programari que intenten convèncer els eurodiputats i eurodiputades de que acceptin criteris prou vagues per admetre patents de programari (tot i que normalment no diuen voler patents de programari). Patronals com UNICE, EICTA i CompTIA estan gastant-se el que calgui per assegurar-se que els eurodiputats o eurodiputades que facin costat a les multinacionals que controlen aquestes associacions disposin de l'ajut dels mitjans humans que calguin per assessorar i ajudar a introduir esmenes que semblin inòcues però permetin patentar programari. Aquestes associacions escampen desinformació, organitzen actes, porten empresaris al Parlament a parlar amb polítics (a vegades directament vinculats amb multinacionals, a vegades empresaris que no saben que les seves invencions (com ara telers) seguiran sent patentables encara que el Parlament aprovi esmenes que evitin les patents de programari, i a vegades empresaris que no sembla que tinguin patents i en canvi n'infringirien moltes i per tant deuen estar desinformats)[1]. Fins i tot l'Oficina de la Patent Europea, de la que s'espera un rol d'administració més fidel al que decideixi el legislador ha fet un acte de propaganda al Parlament Europeu per intentar que els deixin concedir patents de programari[2]. L'activitat de les associacions de PiMEs, professionals, universitaris, usuaris, sindicats, economistes i institucions que s'oposen a les patents de programari no arriba a aquesta intensitat a Brussel·les, tot i que fora d'allà l'oposició a les patents de programari és molt més generalitzada que el suport. Ahir milers de persones es van manifestar en dotzenes d'actes convocats en 35 universitats de tot l'estat espanyol[3]. Havien estat convocats per una munió d'associacions, grups i institucions, inclosos sindicats, col·legis i associacions professionals, centres universitaris, associacions d'usuaris i associacions d'estudiants. Les concentracions i lectures de manifests van anar acompanyades de actges divulgatius, conferències i debats. El rebuig social a les patents de programari no pot ser més evident. Demà el Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya organitza un debat sobre patents de programari entre Xavi Drudis (detractor) i Xavier Castillo (empresari de Tempos 21, partidari). Serà interessant escoltar-ho, precisament perquè les empreses petites acostumen a estar en contra de les patents de programari, que donen el control del mercat a les grans multinacionals amb grans carteres de patents (per exemple l'associació UEAPME, d'uns onze milions de PiMEs europees, ha qualificat de cínica la maniobra de patronals de portar petits empresaris al parlament i presentar un manifest favorable al text del Consell d'una cinquantena de PiMEs[4]). Lloc: Aula B5 de la Facultat de Matem`atiques de la UB. Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Pl. Universitat) Hora: 18:00 Dia: divendres, 29.04.2005 Tot i això els partidaris de les patents de programari tenen raó en una cosa: cal explicar el que penses als teus representants. Ells naturalment no poden aplegar tanta gent als carrers per molt pressupost de publicitat que es gastin i per tant concentren els recursos a Brussel·les, però els detractors de les patents de programari no haurien d'oblidar-se d'explicar les seves raons als despatxos a més del carrer. Hi ha tots els ingredients per a que l'organisme de representació democràtica de la ciutadania faci la seva tasca d'imposar la voluntat del poble i es refermi en el seu rebuig a les patents de programari: - Hi ha tota la feina feta en primera lectura i tot el coneixement i experiència acumulats pel eurodiputats que repeteixen legislatura. [9] - Hi ha el rebuig unànime a la posició del Consell expressada per la petició de nova remissió del febrer d'enguany. [5] - Hi ha un excel·lent document d'intencions[6] de l'actual ponent de la directiva al Parlament Europeu, Michel Rocard, que ja va fer una bona tasca en primera lectura (tot i que en la reunió on el va presentar la majoria de públic eren propagandistes fent pressió a favor de les patents de programari). Rocard necessita el suport de la gent que ell defensa. - Hi ha una solidesa d'arguments i estudis en contra de les patents de programari que fa molt difícil justificar-les en una discussió racional i informada. [7] - Hi ha informació disponible no només sobre els perills de les patents de programari sinó sobre els criteris que les permeten o les eviten, i les conseqüències de les diferents versions dels textos legals.[8] - Hi ha prou gent que hi té molt a perdre com per a compensar amb un esforç petit de cadascú el gran pressupost de propaganda d'uns pocs. El contacte directe amb eurodiputats, eurodiputades i assitents, per part de tothom, però especialment per part dels empresaris més directament
Patents de programari, UE, disbarats o malentesos
Hola. Hi ha un text sobre el que va passar la setmana passada al Consell de Ministres de la UE amb la directiva de patents de programari (el Consell va adoptar el text de maig, o no). Resum: Una legislació polèmica s'ha adoptat amb procediments dubtosos i caldria aclarir les coses abans de continuar el tràmit legislatiu al Parlament Europeu per no sentar mals precedents. No està del tot acabat, però com que faig molt tard l'he posat a http://patents.caliu.info/disbarats.txt per si hi voleu fer un cop d'ull (és una mica llarg per incloure'l a aquest missatge). Quan pugui ja ho posaré bonic. És possible que també aparegui a Softcatalà. Gràcies al Francisco Gonzalez i al Victor Domingo de la Asociación de Internautas per la seva traducció al castellà i publicació a http://www.internautas.org/html/1/2782.html Si algú vol col·laborar en la correcció, finalització, o traducció a altres llengües, si us plau aviseu a [EMAIL PROTECTED] abans per evitar duplicació de feina. (n'hi ha que ja haureu vist el text, i no cal que el torneu a mirar, que no ha canviat, només ho estic enviant a més gent, i aprofito per avisar-vos de la traducció). -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
La Comissió no vol recomençar la directiva de patents de programari
Segons informen diverses noticies, citant fonts de la Comissió, la Comissió ha decidit denegar la petició del Parlament Europeu per tornar a començar la directiva de patents de programari des del començament. El Parlament havia demanat que es tornès a trametre la directiva al Parlament Europeu i es descartessin la primera lectura al Parlament Europeu de setembre de 2003 i l'acord polític al Consell del maig de 2004. Sobre aquesta petició del Parlament el seu comité d'afers jurídics va votar amb 19 vots a favor, 1 en contra i 1 abstenció, la Conferència de Presidents (els caps dels grups parlamentaris) ho van aprovar per unanimitat i el plè del Parlament ho va demanar per assentiment, sense cap objecció. La Comissió Europea, però, no ha volgut concedir-ho. Segons el que ha sabut la FFII, el motiu seria que el comissari de Mercat Interior, McCreevy no vol presentar un text nou al Parlament Europeu, i sap que si accedís al reinici els seus col·legues de la Comissió responsables de Societat de la Informació i Competència no permetrien que tornés a presentar un text tan radicalment favorable a les patents de programari. La decisió s'ha pres sense vot a la Comissió, segons Antonia Carparelli, responsable de relacions amb el Parlament. El proper 7 de març el Consell de Competitivitat podria adoptar el text de maig, que imposaria patents de programari, també sense votar-lo explícitament. L'acord polític es va aprovar al maig, amb el vot contrari de l'estat espanyol i l'abstenció d'Àustria, Bèlgica i Itàlia. Polònia també es va abstenir però finalment figura com a vot favorable i ha redactat una declaració unilateral molt crítica amb el text de maig. Avui en dia els governs favorables ja no tenen majoria, però això no seria impediment si s'adoptés sense votar. El parlament alemany i el senat espanyol han votat unanimement mocions que demanen que els governs respectius utilitzin la seva influència per canviar el text o busquin una majoria contrària al text de maig. El parlament holandès ha aprovat dues mocions en contra de les patents de programari, i al parlament danès hi ha una majoria contrària a les patents de programari. Els estats contraris a les patents de programari encara poden salvar la directiva si es mantenen ferms i tenen la valentia de demanar una cosa tan simple com un nou vot que evidencïi la manca de majoria. Si només uns quants són fidels als parlaments respectius o a les seves pròpies declaracions es crearà una minoria de bloqueig, que poden fer servir per ajornar el text fins que no s'obrin renegociacions. Si pel contrari decideixen no fer res i deixar que l'acord polític de maig s'adopti per assentiment, serà molt trist per a la legitimitat democràtica de les institucions europees. També serà trist per al mercat informàtic, els drets dels ciutadans i el progrès de la informàtica, però aquest perill no serà tan definitiu com el precedent que sentaria la decisió del Consell. Encara que el Consell ignori els representants de la ciutadania europea dels diferents parlaments, la directiva tornaria al Parlament Europeu per a una segona lectura. És improbable que el Parlament Europeu accepti un text tan radicalment favorable a les patents de programari, vist el que ha fet en aquesta legislatura i l'anterior. Per tant li queden les opcions d'intentar esmenar el text i veure si el Consell en segona lectura no és tan cabut, o de rebutjar directament el text i mostrar alhora la seva oposició a les patents de programari i a maneres de dictar lleis poc estètiques com deia el ponent de la directiva, l'eurodiputat Michel Rocard. Això fa més difícil entendre quin objectiu persegueix la Commissió al denegar el reinici ara. Si el Consell no acaba acceptant els criteris restrictius que va aprovar el Parlament la directiva acabarà rebutjada pel Parlament Europeu. Si la Comissió vol retirar la directiva ho podria haver fet, no calia que la deixés seguir el procès entre dues institucions enfrontades. Semblaria que o bé la Comissió pensa que el Consell renegociarà, o que el Parlament cedirà i admetrà patents de programari o que li pot servir de res enfrontar-se amb el Parlament. En qualsevol cas, si realment vol harmonitzar i clarificar la legislació i dotar de competències en patents de programari el tribunal de Justicia de la UE com diu, el millor que podria fer és fomentar la renegociació al Consell. No tinc temps/esma ara de posar totes les adreces rellevants. Si tinc temps les afegeixo demà. Podeu mirar: La nota de premsa de la FFII http://wiki.ffii.org/Com050228En Els comentaris del professor Lenz de dret europeu sobre les normes no escrites de no renegociar al Consell (bàsicament els aconsella que aprenguin a escriure les seves normes abans d'imposar-nos directives a nosaltres segons normes no escrites). http://k.lenz.name/LB/archives/000994.html La sol·licitud de renegociació al Consell que vam fer fa un mes diverses organitzacions (aquí hi ha enllaços a més informació sobre la situació)
nou tractat i patents de programari
El Sat, Feb 26, 2005 at 10:19:27PM +0100, Xavier deia: O sigui, tinc la sensació (i no soc l'únic :) que has treballat molt en tota la qüestió de les patents a la UE, i pels mails que he anat llegint penso que una mica sí que et deus conéixer els entrellats legislatius de la UE. Per tant, la pregunta: penses que l'aprobació d'aquest tractat as is afavorirà o no l'aprobació de les patents de programari? No crec que ajudi gaire, però tampoc que estorbi molt. Crec que depen més del que fem nosaltres que del tractat. Entenc que serà més difícil bloquejar coses al Consell, que el Parlament no tindrà més poder pel que fa a aquest tema en concret, que el Consell encara no estarà prou controlat democràticament pels parlaments, i que la Comissió seguirà tenint massa poder i massa poca responsabilitat. El Consell Econòmic i Social i el Consell de Regions, que es van pronunciar contraris a les patents de programari, segueixen sense cap poder. A més la Unió adquireix personalitat jurídica i per tant podrien colar patents de programari amb tractats internacionals entre la UE i altres parts del món, però no estic segur de si això seria més fàcil o més difícil que ara (intueixo que més fàcil). No he estudiat tant el tractat ni tinc prou base en dret europeu com per analitzar tot això. De totes maneres si 365 o no sé quants eurodiputats *presents* es posen ferms (al tanto que les abstencions o no compareixences compten a favor del Consell en 2a. lectura), la directiva es pot rebutjar. Si es rebutja queda la llei actual que prohibeix patents de programari, però no li fan cas des de l'OPE. El que és més díficil és aprovar una directiva que clarifiqui més que el programari no es pot patentar, perquè només perquè el Parlament Europeu ho vulgui no s'esmena una directiva. Per això cal convèncer els governs dels estats (per cert, recordeu http://graciassenado.hispalinux.es ) i la Comissió. Total, allò bàsic no canvia: cal que ens fem escoltar i els convencem. També t'hauria preguntat què en penses d'aquest tractat més en genèric, però no estic segur que això sigui topic de la llista. No, no ho és. Ni jo tinc una opinió més autoritzada que un altre ciutadà. Fa estrany preguntar a una llista que pensa una persona en concret d'un tema. En qualsevol cas, posats a pixar fora de test, penso que els efectes sobre una directiva qualsevol no són suficients per jutjar un tractat. Abans pensava que la directiva de patents de programari com a mínim servia d'exemple. Però ara que les circumstàncies d'aquesta directiva són úniques a la història de la UE (*) ja no sé si serveix d'exemple, més aviat servirà de precedent, passi el que passi. (*) Circumstàncies d'aquesta directiva: - Dos parlaments estatals (ES,DE) es pronuncien unàniment en contra del text del Consell - dos altres parlaments estatals també es mostren contraris i provoquen ajornaments (dues mocions a NL i negociacions amb l'oposició a DK) - El Consell té un acord polític i no aconsegueix la formalitat d'adoptar una posició comuna en 10 mesos, en el fons perquè ja no hi ha majoria qualificada i encara no ho han tornat a votar per no evidenciar-ho. Algunes declaracions unilaterals (especialment PL) posen a parir el text que aproven. - El Parlament Europeu demana abrumadorament reiniciar el procés per haver-hi hagut eleccions pel mig, durant el bloqueig de facto de l'acord polític al Consell. Abrumadorament vol dir: 19 vots a favor per 1 en contra i 1 abstenció al comité Juridic, unanimitat a la Conferència de Presidents i assentiment sense cap objecció al plè. Algú sap que mai hi hagi hagut alguna legislació en preparació a la UE en aquesta situació ? Que jo sàpiga tant al tractat de Niça actual com al tractat pel que s'estableix la constitució europea hi ha mecanismes per redreçar la situació i recuperar la legitímitat democràtica (és a dir hi ha la possibilitat legal de renegociar el text i tornar-lo a votar al Consell), però no hi ha obligació de fer-ho, és a dir una altra possibilitat legal és adoptar el text de maig sense votar-lo explicitament al Consell i no reiniciar. Es pot jutjar els tractats pel fet que s'admetin les dues opcions en un cas tan extrem, però en qualsevol cas, em sembla clar que per bé o per mal el que facin establirà un precedent i espero que hi posin més seny que orgull, pressa o inèrcia. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: [Docscaliu-no-epatents] Re: Polonia torna a ajornar la directiva de patents de programari.
El Tue, Jan 25, 2005 at 02:39:47PM +0100, Xavier deia: Hola, xdrudis ... deies, el 25 de Jan de 2005, a les 01:28 +0100: P.D. oops! ja és demà. He començat a escriure aquest text el 24.1.2005, dilluns, i és aquest dia al que em refereixo com avui. Jo em penso que algun dia t'hauriem d'agrair tots plegats els esforços que hi dediques a aquesta tasca, que suposso ha de ser feixuga i dura. Que va, el que haurieu de fer algun dia és rellevar-me. EP, que la llista de [EMAIL PROTECTED] ja té 50 persones, i fa feina, potser li hem d'agrair a tots. Des d'aquí el meu reconeixement a la feina que fas :) Ja no en faig gaire. Per cert d'aquí a unes hores puc necessitar voluntaris per traduir una nota de premsa a castellà i potser anglès. Prefereixo no enviar-la a llistes públiques arxivades a la web fins que es confirmin els fets i es publiqui. -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: [Docscaliu-info] Re: [Docscaliu-no-epatents] Patents de programari al Consell d'agricultura i pesca de dilluns
El Thu, Jan 20, 2005 at 02:26:07PM +0100, Francesc Genové Muñoz deia: aquesta normativa tant si com no (en sabeu l'ultima? Es que si no s'aprova els USA i el Japo s'enfadaran amb nosaltres! Ai mama quina por! Si encara diran que en Bin Laden est`a amagat a Lleida, o a Tolousse, a la fabrica d'Airbus per ser mes concrets...). Doncs, no. No la sabia, la última. Sabia que ja el 2003 l'embaixada d'EUA a la UE intentava influir en el Parlament Europeu, i no sé quant de temps fa que els partidaris de les patents de programari diuen que la UE està obligada a permetre-les pel tractat ADPIC (TRIPS). De fet és més raonable la interpretació que aquest mateix tractat obliga a EUA i Japó a no patentar programari, o el que deia l'informe encarregat pel Parlament Europeu, que el tractat no obliga a res (si no o EUA o EU fa anys que el violen). Però el que no sabia és que el dilluns volen aprovar la directiva al Consell i el dimecres han quedat els del grup de treball del Consell per preparar la trobada amb els col·legues de l'oficina de patents d'EUA (per cel·lebrar-ho ? és una festa ? no, és una reunió per parlar de tractats per harmonitzar el dret de patents mundial). http://register.consilium.eu.int/pdf/en/05/cm00/cm00134.en05.pdf En fi, us passo algunes URLs i us ho aneu mirant si voleu. Quan s`apiga mes coses ja us ho dire. Sé més coses però no us les dic (o surten a la URL d'aquí baix o no n'estic prou segur o ambdues coses alhora) Recull de noticies on probablement vagi sortint mes informacio http://wiki.ffii.org/SwpatcninoEn -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Actualització: Caos al Consell de Ministre s de la UE amb la directiva de patents de programari
No tinc temps per redactar. Al final ahir dilluns a la nit va apareixer a la web del consell l'ordre del dia complet per avui d'aquí a 10 minuts (és a dir la llista de punts A que faltava): http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16107.en04.pdf (la directiva de patents de programari, titolada on the patentability of computer implemented inventions és l'últim de 16 punts A que s'adoptaran tots junts sense discussió al principi, excepte si algun estat s'hi oposa). També apareix en una agenda per a la premsa a http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/agricult/83233.pdf En aquesta agenda (modificada ahir) diu que no hi haurà discussió i que el debat (sobre altres coses, suposo) es podrà seguir a la sala de premsa (per premsa i public) per un circuit tancat de TV. Però altres fonts deien ahir que no hi hauria cirucit tancat ni enregistrament. Avui cap a les 11:00 el servei de premsa del Consell hauria de saber si s'han aprovat per assentiment, sense discussió la posició comuna sobre patents de programari al Consell d'Agricultura i Pesca d'avui. En qualsevol cas encara quedarà més tràmit (o bé al Consell en una continuació de la primera lectura o bé al Parlament en segona lectura). Excepte si es retirés la directiva, que no és probable avui. En aquestes poques hores han passat algunes coses: La protesta a la web ha aplegat milers d'adhesions: http://demo.ffii.org/support.php http://kwiki.ffii.org/Demo0412En (algú sap què vol dir Rollmop en anglès ? ) També hi ha hagut protestes al carrer a Berlin, i el grup parlamentari europeu dels Verds/ALE ha demanat que es troni a obrir el debat al Consell http://www.greens-efa.org/en/press/detail.php?id=2213lg=en L'alcalde de Munich també ha demanat a la ministra alemana d'agricultura que no es precipiti la decisió http://kwiki.ffii.org/Ude041220En i la ministra diu que hauria passat la pilota altre personal ministerial o diplomàtic a Brussel·les http://kwiki.ffii.org/Kuenast041221En Ahir el Dow Jones VWD deia que Holanda finalment no posaria el punt a l'agenda, però el cas és que li ha posat. La noticia, tanmateix reflexa alguna mena de tensió interna al Consell i no seria sorprenent que algun estat s'oposés a la votació sense debat d'avui http://www.vwd.de/vwd/news.htm?id=23401632navi=homesektion=wirtschaftpolit Més notícies a http://kwiki.ffii.org/SwpatcninoEn - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] - End forwarded message - -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] - End forwarded message - -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED] - End forwarded message - -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Re: Re-Actualització: C aos al Consell de Ministre s de la UE amb la directiva de patents de programari
Al final ahir dilluns a la nit va apareixer a la web del consell l'ordre del dia complet per avui d'aquí a 10 minuts (és a dir la llista de punts A que faltava): http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16107.en04.pdf (la directiva de patents de programari, titolada on the patentability of computer implemented inventions és l'últim de 16 punts A que s'adoptaran tots junts sense discussió al principi, excepte si algun estat s'hi oposa). També apareix en una agenda per a la premsa a http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/agricult/83233.pdf Ho fan expressament per deixar-me malament ? Avui ha sortit una versió actualitzada d'aquest document i ja no està programat per les 10:00 d'avui sinó per a les 15:00 http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/agricult/83234.pdf -- - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - -- EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es -- http://patents.caliu.info Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]
Caos al Consell de Ministres de la UE amb la directiva de patents de programari
Caos al Consell de Ministres de la UE amb la directiva de patents de programari Ha començat una protesta contra l'adopció il·legítima de la directiva de patents de programari al Consell aquesta setmana. La directiva de patents de programari (COM(2002) 92 2002/0047 sobre Patentabilitat d'invencions implementades en ordinadors) continua la seva polèmica tramitació a la Unió Europea[1]. Els múltiples canvis d'agenda i de posicions fan que el diumenge a la nit no hi hagi constància oficial a la web del Consell de si s'adoptarà la posició comuna dels estats la setmana que comencem a un Consell de Ministres de Medi Ambient o Agricultura o si s'ajornaria. Fins divendres 17.12.2004 el vot implicit per adoptar sense discussió un acord polític del maig passat era a l'agenda del Consell de Medi Ambient[2] d'avui dilluns 20.12.2004 . Ara ha desaparegut de la versió actual[3] de l'ordre del dia de medi ambient. Es podria haver mogut a l'ordre del dia del Consell d'Agricultura i pesca[4] del dimarts 21.12.2004 i dimecres 22.12.2004, però només hi ha una referència a un altre document amb la llista dels punts A (els punts A s'aproven tots junts al principi per assentiment, sense discussió ni vot explícit). Aquesta llista de punts A no sembla disponible a la web del Consell. Si finalment s'adopta aquesta setmana, això suposaria una infracció del reglament del Consell, que no permet aquesta improvització en els ordres del dia[5]. El febrer de 2002 la Comissió Europea va presentar una directiva per legalitzar les patents de programari[6]. El Parlament Europeu la va esmenar abastament en primera lectura el setembre de 2003[7]. Moltes de les esmenes limitaven les patents per evitar que els programes d'ordinador que ja estan coberts per drets d'autor es poguessin veure afectats per patents. El maig de 2004 el Consell de Ministres de la UE, en una reunió no gaire exemplar[8] va votar pels pèls un acord polític que ignorava la majoria de les esmenes del Parlament Europeu i facilitava les patents de programari encara més que l'original de la Comissió Europea[9]. Segons el procediment habitual, l'acord votat s'hauria de traduir a les llengües oficials i altres formalitats i després s'hauria d'adoptar formalment com a punt A en un Consell posterior. Però el Parlament Holandès va aprovar una moció en la que es queixava que el seu govern no l'havia informat bé[10], li demanava que en un futur s'abstingués en aquesta directiva i l'instava a comunicar el canvi de posició d'Holanda a la resta de socis europeus. Tot el que va fer el govern holandès va ser dir que quan s'adoptés l'acord que ja s'havia votat hi afegiria una nota[11] amb les reserves del parlament holandès. El novembre de 2004 va entrar en vigor el tractat de Niça, que canvia el pes de cada estat en les votacions al Consell[12], de manera que l'abstenció d'Holanda ja era suficient per perdre la majoria qualificada. El gabinet del govern polonès va anunciar que no podia acceptar l'acord de maig[13] (el maig es va abstenir i el van comptar com un si, però no es va queixar perquè amb els pesos anterior a Niça el resultat de la votació no canviava, però al novembre sí que era suficient, fins i tot sense Holanda per canviar el resultat). El desembre el govern espanyol va reiterar la seva oposició a l'acord de maig[14] i tots els grups parlamentaris alemanys van presentar una moció conjunta demanant un canvi de postura d'Alemanya[15]. Amb tot això el ministre d'economia belga va dir al parlament belga que la directiva ja no tenia majoria qualificada i s'hauria de votar el 2005[16]. Malgrat tot, el govern holandès. lluny de complir la moció del seu parlament va afanyar-se a adoptar la posició comuna mentre Holanda fos presidenta del Consell[17]. Va incloure la directiva a la reunió de COREPER de la setmana passada (Coreper és un organ del Consell que prepara les reunions dels ministres). Aparentment també va convèncer a Polònia per a no canviar de posició (amb l'argument que canviar sentaria un precedent per reobrir temes ja discutits)[18]. Malgrat el govern polonès, els grups parlamentaris alemanys i el propi parlament holandès, ningú va demanar reobrir la discussió i la directiva es va posar com a punt-A en l'ordre del dia del Consell de Ministres de medi ambient[19]. Doncs aquestes presses per aprovar les patents de programari no devien fer gaire gràcia al parlament holandès perque es va reunir d'urgència dimecres amb la secretària d'estat holandesa Van Gennip i aquest es va haver de comprometre a presentar la nota que havia d'incloure Holanda al parlament holandès abans que al Consell[20]. Això va fer que no tinguès temps de votar-ho (implícitament) el dilluns al Consell i que digués en una carta al parlament dijous que s'adoptaria dimarts (en la llista de punts A que no surt a la web). Divendres apareixia el punt en l'ordre del dia de dilluns i van haver-ho de corregir a corre-cuita. Però els ordres del dia no es poden modificar arbitràriament d'un
El govern espanyol reafirma la seva oposició a patentar programari
Ahir dimecres hi va haver una iterpel·lació al senat espanyol sobre la directiva de patents de programari en que l'estat espanyol va reafirmar la seva intenció de votar no a qualsevol ampliació de l'àmbit patentable. Hi ha una gravació de l'àudio[3] (gentilesa de Bernhard Kaindl a partir de la retransmissió del video per internet que fèu el propi senat). També esperem que properament aparegui la transcripció al diari de sessions de la cambra[4]. En la interpel·lació el senador Jordi Guillot Miravet[5], president de la Comissió de Societat de la Informació i del Coneixement del senat (Entesa Catalana de Progrès, Iniciativa per Catalunya - Verds), va explicar els antecedents, va felicitar el vot negatiu de la delegació espanyola al Consell al maig, i va explicar de forma breu però força completa les conseqüències nefastes de permetre patentar programari i els motius perquè ho són. El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, José Montilla Aguilar[6] (PSC) va declarar que no hi havia cap plà per patentar programari (i nosaltres afegim que ningú ha reconegut la intenció, però això no ha aturat pas l'intent). Va justificar la necessitat d'una directiva perquè malgrat que les lleis coincideixen en no admetre els programes d'ordinador com a invencions, les pràctiques administratives de les diferents oficines de patents a Europa i les decisions judicials varien i cal harmonitzar-les. A continuació va explicar les modificacions introduïdes al Consell de maig sobre la proposta de la presidència irlandesa (donat-los potser massa crèdit per ser que no aporten cap límit efectiu i només reflexen la pràctica de la Oficina de la Patent Europea[1]). Tanmateix, acte seguit va explicar (que és l'important i encertat) que amb les modificacions i tot la versió de l'acord de maig[7] no és prou clara ni ofereix prou garanties. Va criticar que el text del Consell recull poques i febles esmenes del Parlament Europeu[8], va reclamar el més ample consens social per un canvi de tan abast i va donar crèdit al Parlament Europeu per reflexar-lo. Va citar les iniciatives de programari lliure a Andalusia, Extremadura i València per exemplificar que el programari lliure s'ha de preservar. El ministre va explicar que el vot negatiu d'Espanya i les abstencions de Bèlgica, Àustria i Itàlia no van arribar a la minoria de bloqueig, i que si cap estat no canvia de posició l'acord es formalitzarà i passarà a segona lectura al Parlament Europeu. També va dir que era possible que algun estat comuniqués oficialment a COREPER[2] un canvi de posició i en aquest cas l'acord podria tornar al grup de treball del Consell. No va comentar però, potser per manca de comunicació oficial a COREPER per ara, que el govern polonès (que es va abstenir al maig però el van comptar com a sí, i amb l'entrada en vigor del tractat de Niça[10] ja té prou vots per bloquejar ara la decisió (27+27+29+12+1090)) ha anunciat la decisió que no pot acceptar l'acord de maig[9], ni que el parlament holandès[11] i tots els grups polítics alemanys[12] han demanat el canvi de vot dels seus estats (que van votar si) En qualsevol cas (que es bloquegi al Consell o que passi a segona lectura al Parlament Europeu), el ministre Montilla va refermar el compromís del govern espanyol en mirar d'evitar que la directiva ampliï l'àmbit de les innovacions patentables a coses que actualment no ho són (i per tant va refermar l'oposició espanyola a les patents de programari). Ministre i senador van coincidir (i la resta de grups polítics al senat no van fer ús del seu torn de rèplica reglamentari, per tant potser podriem suposar que hi estan d'acord per assentiment) en què: - la llei actual no permet patentar programari. Els programes estan coberts per drets d'autor. - els problemes actuals sorgeixen de la divergència de les pràctiques d'oficines de patents i jurisprudència de les lleis uniformes. - el Parlament Europeu va encertar moltes esmenes per restringir la patentabilitat a invencions tècniques, i excloure el programari de les patents. - el text aprovat pel Consell no ofereix prou garanties per evitar les patents de programari. La delegació espanyola va fer bé d'oposar-s'hi i ha de continuar fent-ho fins que no incorpori el parer del Parlament Europeu. - Les patents de programari són perjudicials per al sector informàtic i la societat de la informació, cal fer cas a la preocupació expressada per un sector ampli de la societat civil. El posicionament està en la línia de les declaracions la setmana passada d'Oriol Ferran[13] des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d'Universitats, Recerca i SOcietat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Caliu celebra aquestes posicions, felicita la inciativa i l'argumentació del senador Guillot i s'afegeix a ell en demanar al govern espanyol que intensifiqui el treball per ampliar el consens entre els socis europeus en contra de les patents de programari. Haguessim
Georg Greve, president de FSF Europe, a Barcelona
He llegit això a puntbarra. http://puntbarra.com/node.php?id=1136 Georg C. F. Greve, president de la FSF Europe, estarà la setmana que ve a Barcelona, a fer una xerrada sobre Programari lliure, des del punt de vista pràctic. L'Institut Universitari de l'Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra l'ha convidat per complementar la xerrada que va donar Richard Stallman el gener, que en va donar una visió més teòrica-moral. La xerrada serà el dia 29 de Maig, a les 19:30, a l'Auditori de l'Edifici França (Paseig de Circumval·lació, 8) de la UPF. Programari Lliure afegir un nou comentari | 4 lectures Pot ser molt interessant, a més de presidir la Free Software Foundation Europe, i haver participat en alguns projectes lliures, fa molt temps que escriu la publicació periódica A brave GNU world. http://www.gnu.org/brave-gnu-world/brave-gnu-world.en.html Xavi Drudis Ferran [EMAIL PROTECTED]---BeginMessage--- View your changes online at http://www.watchThatPage.com/watchChanges.jsp ** Differences in page http://www.caliu.info ** ·Georg Greve, a Barcelona [http://puntbarra.com/node.php?id36] ·Alerta amb el Windows! Et pot fer mal físicament! [http://puntbarra.com/node.php?id35] ·I Jornades sobre el català a les noves tecnologies [http://puntbarra.com/node.php?id34] ·Aquesta setmana a El Triangle [http://www.racocatala.com/article.php?sid#46] ·I Jornades sobre el català a les noves tecnologies [http://www.racocatala.com/article.php?sid#45] ·Unió Valenciana fa coalició amb La Falange a Crevillent [http://www.racocatala.com/article.php?sid#44] ·Aznar no promet res a Palma per les Balears i les forces repressives carreguen sobre manifestants menorquins [http://www.racocatala.com/article.php?sid#43] ·Empresaris en contra d'Aznar [http://www.racocatala.com/article.php?sid#42] ·Les CUP, eines de penetració, mobilització social i intervenció política [http://www.racocatala.com/article.php?sid#41] Ha sortit el KDE 3.1.2 Enviat per francesc el Dimarts, 20 maig a les 00:41:46 (1 Lectures) [http://www.caliu.info/modules.php?name=Newsnew_topic!] [http://genove.info] Als de SCO se'ls veu el llautó Enviat per francesc el Dimarts, 20 maig a les 00:30:36 (11 Lectures) [http://www.caliu.info/modules.php?name=Newsnew_topic=4] [http://genove.info] La Trinity fa servir NMAP Enviat per sergi el Diumenge, 18 maig a les 23:26:03 (33 Lectures) [http://www.caliu.info/modules.php?name=Newsnew_topic] [http://22arroba.net] Per fi!!! Una Pizza al meu gust! Enviat per francesc el Diumenge, 18 maig a les 01:55:03 (5 Lectures) [http://www.caliu.info/modules.php?name=Newsnew_topic] [http://genove.info] És la guerra, o no... Enviat per francesc el Dijous, 15 maig a les 01:33:31 (23 Lectures) [http://www.caliu.info/modules.php?name=Newsnew_topic=4] [http://genove.info] vots: 26 Comentaris: 0 -- Your profile: http://www.watchthatpage.com/register.jsp?profile=yes Your pages: http://www.watchthatpage.com/watchPages.jsp Main page: http://www.watchthatpage.com ---End Message---
30 autoritats en informàtica demanen que la UE rebutgi les patents de programari
S'ha presentat una petició[2] al Parlament Europeu[1] per tal que evitin que la directiva proposada per la Comissió[3] legalitzi les patents de programari. La petició va signada per 30 dels acadèmics més prestigiosos de la UE que han posat les bases de la informàtica moderna. Expliquen que les patents de programari, lluny d'incentivar la innovació són un obstacle per al progrés de la informàtica i un perill per al futur de la Unió Europea. La petició arriba just abans que es votin les esmenes al comité d'Afers Legals i Mercat Intern del Parlament Europeu (JURI), que haurà de decidir sobre la directiva proposada per la Comissió el proper 28.4.2003 [4]. La proposta de la Comissió permetria patentar programari com a EUA i validaria les desenes de milers de patents de programari que ja ha concedit l'Oficina Europea de Patents[5]. Tant el Comité Econòmic i Social de la UE[6], com el comité de Cultura[7] i el d'Indústria[8] del Parlament Europeu s'hi han oposat, i els estudis encarregats per la UE[9] (i la resta d'estudis[10]) són entre escèptics i obertament crítics amb les patents de programari. Força polítics, acadèmics, empresaris i associacions recolzen unes reivindicacions similars[12]. Hi ha una altra petitició d'eurolinux[11] amb 140.000 signatures d'informàtics i públic en general en contra de les patents de programari, i el 90% de les respostes a la consulta de la comissió també eren contràries. Malgrat tot la ponent del comité JURI és favorable a patentar programari, i haurem de veure qui la recolza en la propera votació. Si aproven les patents de programari seria un cas de juristes contra els propis investigadors i professionals que pretenen defensar. Sigui quin sigui el resultat en comité, el 12 de maig es preveu que es voti al plè del Parlament Europeu[4]. Just abans de la votació al plè, entre el 7 i el 9 de maig, hi ha previstos diferents actes[4] a Brussel·les per permetre als principals perjudicats, les petites i mitjanes empreses i el públic, dir-hi la seva. Moltes desconeixen que la nova legislació els prendria independència i imposaria un sistema d'extorsió legalitzada com ja la han qualificat a EUA [13]. L'actual proporció de 70% de llocs de treball en petites i mitjanes empreses[17] es podria veure amenaçada pel reforçament de monopolis de les multinacionals d'EUA i Japó i per l'augment de despeses i riscs legals. En concret el grup parlamentari Aliança Lliure Europea / Verds i el grup dels Lliberals, Demòcrates i Reformistes Europeus han organitzat una conferència[15], i la FFII[14] més debats. També hi haurà una concentració reivindicativa a la plaça Luxemburg de Brussel·les el 8 de maig. La FFII, a més ha posat a disposició dels voluntaris que vulguin adoptar algun dels 626 eurodiputats un sistema de coordinació per a mirar que la informació arribi a tots eficaçment i personalitzada[16]. Ara només falta que la població participi per defensar la seva llibertat d'expressió, els seus drets com a consumidors, i que els informàtics reclamin el seu dret a desenvolupar programari sense trabes legals ni tributs a tercers. Xavi Drudis Ferran Campanya contra les patents de programari de Caliu http://patents.caliu.info Referències --- [1] Parlament Europeu multilingüe http://europarl.eu.int [2] Petició presentada al Parlament Europeu Veure més avall [3] Text de la directiva proposada per la Comissió Europea Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf [4] Més detalls de calendari de la tramitació Català http://patents.caliu.info/agenda.html [5] Galeria dels Horrors de les patents de programari europees: Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.en.html Alemany http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.de.html Francès http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.fr.html [6] Opinió CES1031-2002 del Comité Econòmic i Social de la UE en contra de la directiva de patentabilitat de programari Anglès http://www.toad.esc.eu.int/scriptsces/viewdoc.asp?doc=ces\int\int145\ces1031-2002_ac.doclang=EN [7] L'opinió del comité de Cultura, Jovent, Educació, Esport i Mitjans de Comunicació del Parlament Europeu corregeix tots els
Re: Actualitzant debian
estic fent servir debian woody 3.0r0 baixat amb cds. Ara voldria actualitzar-ho a 3.0r1. He de baixar-me de nou tots els cds? No, home no. Et poses el que toqui a /etc/apt/sources.list /etc/apt/apt.conf i fas apt-get update apt-get dist-upgrade
Re: Actualitzant debian, m'explico fatal
Ja ho sé, a la uni amb conexió xarxa faig això, però a casa sense una bona connexió a xarxa que faig? Només preguntava, si per la gent que no tenim una bona conexió de xarxa hi ha algun tipus de CD-update o quelcom similar, o hi ha una actualització de tots els paquets amb la r1? Ah!. Doncs hi ha alguna manera de dir-li que t'escrigui en un fitxer el que t'has de baixar per actualitazar, anar a una màquina ben connectada, baixar-t'ho, gravar-ho en un CD o el que sigui (només el que necessites per actualitzar el que tens instal·lat ) i portar el CD a la màquina mal connctada per actualitzar. Però no ho he fet mai, només ho he llegit. Si ningú ho ha provat després et miro com es feia. Seria això el que voldries?.
Re: Actualitzant debian, m'explico fatal
Si, gràcies Xavi. Em sembla que era el paquet apt-zip. Si no és m'ho dius i m'ho miro més.
Re: Actualitzant debian, m'explico fatal
A Dilluns 31 Març 2003 17:04, [EMAIL PROTECTED] va escriure: Si, gràcies Xavi. Em sembla que era el paquet apt-zip. Si no és m'ho dius i m'ho miro més. Ho miro jo ta,bé, gràcies. Però em semba que no podré fer-ho perquè aquí a la uni tinc una debian actualitzada, llavors no sé quín paquets s'han d'actualitzar. Ni idea. Suposo que si la màquina mal connectada pot fer un apt-get update ja n'hi ha prou, no cal el upgrade. L'update és poca informació a baixar.
Re: paquets per defecte
Hola, Per defecte continuarà instal·lant els paquets d'stable excepte si li especifiques que vols el paquet d'unstable? (quan faci un apt-get install el_paquet_q_sigui m'instal·larà el d'stable o el d'unstable?) si no m'equivoco s'agafa el més nou Crec que depen de /etc/apt/apt.conf Jo hi tinc una línia APT::Default-Release stable; que li diu que no agafi unstable o testing si no és que li forço al apt-get amb -t
Re: paquets per defecte
Quines avantatges té fer això sobre escriure a /etAPT::Default- Release stable; Ni idea. Ho devia trobar en alguna documentació, ho vaig provar, va funcionar i me'n vaig oblidar.
Re: [Docscaliu-info]Configuració de paquets
Per què, per què, per què? No crec que sigui molt bona idea barrejar sid i woody. A més, crec que instal·lar el gcc 3.1 implica moltes llibreries. Exacte. Jo quan he barrejat distribucions he acabat amb més feina que posar tot inestable. ?? no ho sé com quedarà. He fet el base, i des de ahir al vespre està compilant les X i el kde, qt. Però, reconnec que és un rotllo. ? No t'entenc. Què és fer el base? El problema que he tingut amb les qt potser ha estat amb el apt-get update,com havia comentat (l'Esteve) - ara no puc mirar un correu anterior, quina merda el webmail Amen. Jo també uso webmail :( Evidentment que vaig instal·lat les libqt2-dev, libqt3-dev, etc, i les veia, (els .h, etc) però collons, no vaig trobar a cap lloc que despres de fer un apt-get hagués de fer un apt-get update Per què? que no pot fer-ho automàticament!!! No, no. A mi m'agrda així. Un apt-get update el que fa es buscar totes les noves versions disponibles als repositoris que li has dit al /etc/apt/sources.list Si ho fes automàticament, la gent que anem en modem ens putejaria. Jo sovint vull instal·lar-me un sol paquet per xarxa i deixar les versions que ja tinc de tota la resta. Si em fes un apt-get update descobriria que he d'actualitzar mig sistema i li hauria de dir manualment que no, o esperar-me que baixi tot. Així decideixo jo quan vull canviar versions, fent un apt-get update. Però si alguns paquets son de woody i alguns de sid, igual en algun punt acaba sent la versió nova a sid no compatible amb la vella de woody, o el que sigui. Si no m'ensurto amb gentoo, tornarem a donar-li una oportunitat a debian.La pregunta aleshores seria: Posat un sid complet i llestos. Si vas provant dos dies cada distribució perdras més temps. Val més la pena agafar-ne una i dedicar-li mé sdies fins que et funcioni tot. que fer, una barreja de woody i de sid, o anar directament a una sid? Directament sid. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
Re: [Docscaliu-info]Configuració de paquets
(els .h, etc) però collons, no vaig trobar a cap lloc que despres de fer un apt-get hagués de fer un apt-get update Per què? que no Ja m'h eperdut però entenc que s'ha de fer al revés, si de cas: primer un apt-get update actualitza la llista de paquets disponibles per reflexar els nous paquets i noves versions després el apt-get upgrade, o apt-get install o el que sigui fa servir la llista actualitzada. Però fer un apt-get update després d'un apt-get no veig que faci res útil inmediatament. -- To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] with a subject of unsubscribe. Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED]
