[memoriademallorca] Re: [memoriademallorca] ATAC A LA MEMÒRIA HISTÒRICA
Desde Alaró, si puc fer alguna
cosa, només cal que ho demaneu. Si s'han de menester firmes de comdemna. que
vagi la meva per avançat.
Salutacions
indignades
Marçal
- Original Message -
From:
[EMAIL PROTECTED]
To: [EMAIL PROTECTED]
Sent: Monday, October 25, 2004 6:06
PM
Subject: [memoriademallorca] ATAC A LA
MEMÒRIA HISTÒRICA
Benvolguts companys.- El dia 12 d'abril de 2003 es va
inagurar a Calvià (vora la presó militar d'Illetes) el Bosc de la
Memòria que no era més que un autèntic Bosc en el que hi havia un arbre
amb el nom de cada persona assassinada dins el Municipi de Calvià pels
feixistes entre el 1936 i el 1942.
La idea i la recopilació dels noms va esser fruit de la llarga feina
d'un grup (Josep Delgado,Mateu Ramon, Tomeu Oliver i Manel Suárez)
autodenominat "Memòria Històrica de Calvià".
Idò bé, un grup que noméspot esser qualificat com alimanyes feixistes
s'ha encarregat, durant la matinada del diumenge passat, de serrar tots
els arbres atacant, una vegada més a la memòria dels assassinats.
Des de Memòria Històrica de Calvià volem fer un clam públic perquè la
gent es desperti i condemni aquests crims, perquè atacar a la memòria és
un crim.
Igualment, volem que els grups municipals de l'Ajuntament condemnin
públicament l'atac, es personin com acusació davant el fiscal i tornin a
sembrar el més aviat possible tots els arbres arrabassats.
Des d'aquí volem fer un crit a la
col.laboració.
Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a
http://www.softcatala.org/llistes/
[memoriademallorca] ATAC A LA MEMÒRIA HISTÒRICA
Benvolguts companys.- El dia 12 d'abril de 2003 es va inagurar a Calvià (vora la presó militar d'Illetes) el Bosc de la Memòria que no era més que un autèntic Bosc en el que hi havia un arbre amb el nom de cada persona assassinada dins el Municipi de Calvià pels feixistes entre el 1936 i el 1942. La idea i la recopilació dels noms va esser fruit de la llarga feina d'un grup (Josep Delgado,Mateu Ramon, Tomeu Oliver i Manel Suárez) autodenominat "Memòria Històrica de Calvià". Idò bé, un grup que noméspot esser qualificat com alimanyes feixistes s'ha encarregat, durant la matinada del diumenge passat, de serrar tots els arbres atacant, una vegada més a la memòria dels assassinats. Des de Memòria Històrica de Calvià volem fer un clam públic perquè la gent es desperti i condemni aquests crims, perquè atacar a la memòria és un crim. Igualment, volem que els grups municipals de l'Ajuntament condemnin públicament l'atac, es personin com acusació davant el fiscal i tornin a sembrar el més aviat possible tots els arbres arrabassats. Des d'aquí volem fer un crit a la col.laboració. Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/
El Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica, dins la Fundació Societat i Progrés
Amigues i amics, aprofit per recomenar-vos el portal informàtic http://www.portaldelexilio.org/, dedicat a la memòria de l'exili republicà. És dins aquest portal, del qual ens parlava fa un temps el company Miquel Cifre, ques'hi trobala informació sobre l'entitat valenciana"Fundació Societat i Progrés". Dins aquesta fundació hi treballa el "Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica", com podeu llegir més avall. Els objectius i la tasca d'aquest grup són, trob, un bon punt de referència, un bon exemple, del que necessitam per les Illes Balears a nivell d'investigació, arxiu, divulgació, etc., o de les tasques que vol impulsar el nostre grup.En el nostre cas, somun grup d'amigues i amicsque ens hem anat arreplegant a l'entornd'una llista de correu electrònic i no tenim cap fundació al darrera, emperò val la pena mirar-se models de treball i organització de la gent que treballa en el mateix nostre sentit. Si a curt termini tenim, com sembla que tendrem, un portal propi dins la xarxa, que sigui punt de trobada i espai on anar publicant material, tendrem ja una bona cosa. A la part d'enllaços hi podríem fer un bon compendi d'entitats amb les quals podem col.laborar i estar en contacte. Una abraçada i fins ara. Jaume Escales FUNDACIÓ SOCIETAT I PROGRÉS La Fundació Societat i Progrés es una institución de carácter cultural y social, en cuyo marco tienen cabida numerosas iniciativas y proyectos de trabajo en torno a las áreas del conocimiento, la formación y la información, la innovación tecnológica, la recuperación de la memoria y la historia del pensamiento y la práctica del socialismo, en el ámbito territorial de la autonomía valenciana. En el seno de la Fundació Societat i Progrés se ha constituido el Grupo para la Recuperación de la Memoria Histórica, integrado por profesionales de la historia, la enseñanza y la investigación, que se ocupa de promover la recogida de testimonios, con el fin de disponer de un archivo de la memoria oral, así como por la recuperación, clasificación y custodia de todo tipo de documentos: escritos, gráficos, sonoros y audiovisuales. Los tareas emprendidas tienen por objeto la formación de un archivo documental con fines divulgativos, educativos y culturales, que pueda ser útil tanto a investigadores y estudiosos como a las instituciones y asociaciones interesadas en la recuperación de ese patrimonio social que es la memoria de nuestra historia reciente, unas veces olvidada y otras tendenciosamente silenciada. La Fundació Societat i Progrés quiere contribuir a los esfuerzos desplegados por diversas fundaciones, universidades, etcétera, colaborando con sus las iniciativas o promoviendo otras para que estas gocen de la mayor difusión posible. Las tareas se estructuran de manera preferente en torno a las siguientes áreas o campos: - Historia del socialismo valenciano.- Memoria de la guerra civil y la posguerra- Memoria del exilio republicano español.- Memoria de la resistencia antifranquista - Actividades y publicaciones. Fundació Societat i Progrés (Grupo Recuperación Memoria Histórica) Blanqueríes 4, 2º piso,46003 ValenciaTel. 96 111 000Fax. 96 111 001e-mail: [EMAIL PROTECTED] José Antonio Vidal Castañoe-mail: [EMAIL PROTECTED]
Memòria Històrica.- La pàgina Web, nous companys, etc.
Benvolgudes companyes i companys, Joana, no te preocupis per res el més mínim per allò que digueres de les imatges i de la cançó! Jo ja vaig veure que quan deies allò de la cançó era en pla de broma, i no me vaig enfadar el més mínim. Només faltaria! El que hem de fer, com diu en Tomeu Ferrer, és anar per feines i deixar-nos de romanços. En Toni Vidal, que s'ha incorporat recentment a Memòria Històrica, i que és informàtic, me parlava el dia que el vaig conèixer, ara en fa devers quatre, que, per la pàgina web, l'ideal seria crear un Webloc, el qual ens permetria no tan sol tenir la pàgina en sí, sinó que fins i tot tothom que vulgui hi podria anar incorporant ell mateix les seves aportacions. La idea és formidable, perquè així guanyam temps i feim la cosa moltmés pràctica. Això pot ser especialment interessant per l'apartat de les fitxes de repressaliats i repressaliades: cadascú hi aniria afegint les seves, tothom les podria veure i tothom podria aportar noves dades, rectificacions, ampliacions, corregir errades, etc. En Toni Vidal treballa dins el sector de la infomàtica. Sobre la llista ja han sortit diversos oferiments individuals en el sentit de cedir espai virtual per poder establir la pàgina de Memòria Històrica. Com que en Toni se dedica més directament al sector i me va dir que també podia mirar d'oferir espai per allotjar la pàgina, el vull convidar a que digui coses. També hi ha Llorenç Buadesque s'oferí pera col.laborar per la pàgina. I en Llorençtambé deia quepodíem comptar amb l'ajut de n' Eduard Baldú. A veure de quina manera ens podem coordinar idò. D'altra banda, us de dir que vaig tan estressat i ocupat que he anat donant d'alta darrerament alguns companys, com en Toni Vidal, dels quals no he tengut temps de fer-ne la presentació ni donarl'enhorabona. Deman excuses a ells i a totes les companyes i companys de llista. De tota manera, esper que ells mateixos vagin dient coses, i sinó a poc a poc ens anirem coneixent. O a mida que anem treballant cadascú dirà què pot aportar (en idees, coses publicades, investigació feta, etc.), que és una de les maneres més guapes de donar-se a conèixer, trob. Salut, una abraçada ben forta i a seguir ! Hi ha unaadjectiu que ens hem de voler atribuir sempre, i repertirnos-ho en veu baixa, com una pregària: incombustibles ! Jaume Escales i Tous
Capellà 2- Homenatge- MEMÒRIA HISTÒRICA - PREPARANT ELS HOMENATGES A PERE CAPELLÁ I LLORENÇ CAPELLÀ (i II)
Segona part Preparant els homenatges a Pere Capell i Lloren Capell en complir-se el cinquanta aniversari de la mort del primer i els quinze anys de la publicaci del "Diccionari vermell" Homenatge a Lloren Capell (i II) Per Miquel Lpez Cresp Lloren Capell ha presentat en diverses ocasions alguns dels meus llibres. Per exemple, la novella Estiu de foc, que guany el premi de novella "Valldaura 1997" i que edit l'Editorial Columna pel desembre del mateix any. La premsa de les Illes es va fer ress de l'esdeveniment. En parlaren Diari de Balears, ltima Hora, L'Estel i altres publicacions. L'Estel de dia 15 de mar de 1999 explicava d'aquesta manera la presentaci: "Lloren Capell present dia 26 de febrer la novella de l'escriptor de sa Pobla Miquel Lpez Cresp que guany recentment l'important premi de novella 'Valldaura 1997'. 'Com digu Lloren Capell, Estiu de foc s una de les novelles ambientades a Mallorca durant la Guerra Civil ms importants dels darrers anys. L'autor -explic-, que ha estudiat acuradament el desembarcament de Bayo a Manacor, la conquesta d'Eivissa i Formentera per les tropes republicanes, el mn obrer dels anys vint i trenta, reviu les esperances dels voluntaris que fa ms de seixanta anys intentaren alliberar les Illes del feixisme. Relat histric, dens, escrit magistralment, Estiu de foc recrea les vivncies d'un grup d'infermeres catalanes que participaren en el desembarcament republic l'agost de 1936 a Manacor. 'A la presentaci de la novella de Miquel Lpez pogurem veure, entre el pblic que segu amb atenci la disertaci de Lloren Capell, el Conseller de Cultura del CIM i tamb escriptor, Dami Pons; una nombrosa representaci de novellistes membres de l'AELC, com Miquel Ferr Martorell, Miquel Ray, Antnia Vicens, Joan Guasp, Miquel Juli, Joan Bonet; artistes, com la coneguda pintora Esperana Mestre, intellectuals del mn del teatre i el cinema: Jaume Adrover, Jaume Vidal Amengual; actors de l'escena mallorquina, components de grups musicals com els membres d'Al-Mayurqa Antoni Roig, Gaspar Jaume i Maria Vilchez; periodistes i collaboradors de tots els mitjans de comunicaci de les Illes; representats de les ms diverses forces sindicals, poltiques i culturals entre les quals vrem directius de l'OCB (Maties Oliver), d'ERC (Josep Serra), de Revolta, UM, PCE, CCOO, CGT, EU, CNT, CGT, Alternativa per Mallorca...; diversos dirigents histrics del moviment venal de Palma com Francesc Mengod i Francesca Velasco, etc., etc., que suiren amb molta atenci la presentaci de Lloren Capell". Dia 22 de juny de 2002, Lloren Capell, juntament amb l'editor Joan Cerd i els escriptors Victor Gay, Miquel Juli i Rosa Maria Colom present la meva novella La novella, editada per Res Publica Edicions d'Eivissa. Tots els presents aprofitrem l'ocasi per, a part de la presentaci, establir un profits debat sobre els problemes de l'escriptor catal contemporani. Record que, moments abans de la presentaci, vaig lliurar a l'amic Lloren Capell unes fotocpies amb retalls de 1974 d'altres debats semblants fets en el soterrani de la Llibreria Tous. La lluita per la normalitzaci del catal, per la llibertat i unitat de Catalunya, en defensa de la professionalitzaci de l'escriptor catal, sn batalles en les quals, juntament amb l'amic Lloren Capell, portam, com demostrava la documentaci que li vaig lliurar, ms de trenta anys de combat continuat. Aquella nit de febrer de 2002, com en aquella altra de 1974, igual que en tots els articles que ambds hem publicat durant aquestes tres darreres dcades, defensvem la unitat de Catalunya, la necessria professionalitzaci de l'escriptor catal, el present i el futur d'una professi que, per desgrcia, molts encara entenen com a prctica d'un luxe, un simple entreteniment de dies de festa o conreu d'una esotrica religi, la literatura, apta tan sols per a fer floritures narcistes que no tenen res a veure amb l'herncia que va de Ramon Llull a Merc Rodoreda. Segons l'article de Mireia Balasch publicat al Diari de Balears el 23 de juny del 2002: "Segons Capell, 'La novella s un llibre d'una ironia extraordinria i amb un gran coneixement dels moviments editors d'aquesta terra, que sn creadors i botxins de la mateixa cosa'. Aquesta afirmaci fou compartida per tota la taula". De tot aquest combat per la dignificaci de l'ofici d'escriptor, per la unitat de la ptria esquarterada, n'he parlat en el captol "Els problemes de l'escriptor catal" (pgs. 181-190) del llibre Literatura mallorquina i comproms poltic: homenatge a Josep M. Llompart (Ciutat de Mallorca, Edicions Cort, 2003). Per cert, en aquest mateix llibre, en el captol "En defensa dels escriptor catalans" (pgs. 159-162), es destaca l'aportaci de Lloren Capell en la lluita de denncia de l'actual comissariat neonoucentista que amaga, quan redacta determinades enciclopdies de la literatura catalana, l'existncia d'escriptors com Pere Capell, Mart Maiol, Guillem Frontera, Dami Huguet, Alexandre Ballester, Antoni Mus, Joan Guasp, Gabriel Sabrafin, Guillem Rossell,
RE: Memòria Històrica
A jo personalment em va bé aquest dia i l´hora. Millor que el dia de Sant Antoni. From: Jaume Escales i Tous [EMAIL PROTECTED] Reply-To: [EMAIL PROTECTED] To: [EMAIL PROTECTED] Subject: Memòria Històrica Date: Wed, 7 Jan 2004 20:29:53 +0100 Benvolgudes companyes i companys: Sobre la questió de reunió, i en vista de les opinions expressades darrerament sembla que la majoria de la gent és partidària de posposar-ne. La majoria d'intervencions van també en la línia de fer-la a La Vileta. La fixam, doncs, si us sembla bé, per dia 24 de gener, dissabte, a La Vileta, a les 18:00 (per exemple). Ara només falta que en Juan Hernández ens indiqui una mica la localització del local i la manera d'arribar-hi. Per fer la projecció del documental Nosaltres, els vençuts!, en Juan ens hauria de concretar una mica més els mitjans de què disposa el local, i veure si amb ells és viable fer-ne la projecció. N'Antoni Maria ja ens comunicava en un correu anterior que ens cal sistema de reproducció en DVD, sistema de sò i pantalla. Si el local no disposa de tot això ho podria aportar algun de nosaltres. I si la cosa és molt complicada, en aquest sentit, sempre podem deixar la projecció per més endavant. En relació a la polèmica que té lloc sobre la llista des de fa uns dies, i que en molts d'aspectes és aliena del tot a la qüestió de la Memòria Històrica, no sé què puc afegir més al que ja vaig dir que opinava jo. Jo indicava en un missatge anterior tres normes, que volien ser d'exclusió (pseudònims, no a les desqualificacions genèriques, llibertat de paraula). Només he estat pensant que potser caldrà ser més estrictes encara, i, seguint les reflexions de'n David Ginard i na Joana Maria Roque, se n'hauria d'afegir un altre que obligàs a tots els membres a centrar-se únicament sobre els períodes de la Guerra Civil i el Franquisme. Molt encertada he trobat la demanda de seny n'Antoni Pallicer Mateu (per cert que els seus correus arriben com a Crit de Rabi) Totalment d'acord també amb na Joana Maria respecte a concretar feines. Me sembla molt correcta la proposta de'n David Ginard de col.lectius concrets als quals es podria dedicar un monogràfic en motiu del 14 d'abril (mestres, professors i educadors; infants de la guerra ;militants de les organitzacions clandestines de la postguerra). Com a projectes concrets encetats, vull recordar que na Margalida Capellà es va assignar el treball de disseny i muntatge d'una futura pàgina web. Altre projecte ja sobre la taula és la tasca d'aportació de dades sobre les fitxes-model proposades per na Joana Maria Roque. (Aquí jo tenc unes quantes aportacions preparades per Santa Margalida i Es Viver que, precisament pel trui aquest darrer he hagut de paralitzar). També tenim pendent concretar la qüestió de l'acte d'homenatge a Llorenç Capellà. Encara tenc més coses que volia dir, emperò no hi ha temps de res. Bé, una abraçada a totes i a tots, i endavant! I que els arbres no ens impedeixin veure el bosc! Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 7 de gener de 2004 _ Descárgate en tu teléfono los tonos y logos de las canciones y artistas de más éxito en MSN Móviles. http://www.msn.es/MSNMovil/
RE: Memòria Històrica
Reconozco y me acuso de haberme molestado en parte aquel correo,pues me pareció simplemente fuera de lugar,como me parecen fuera de lugar muchos correos que se extienden demasiado y se salen del tema,lo que es motivo para que algunos dejen de participar en éste asunto.No me siento molestado y deseo me disculpéis si molesté en aquel momento.Feliz 2004.No he estado al loroantes porque me entró un virus y se borró todo y ahora son casi las 5 de la mañana y aún estoy descargando el correo,pues tenía nada menos que 75 mensajes esperando.Saludos a [EMAIL PROTECTED] From: Tolita Oliver [EMAIL PROTECTED] Reply-To: [EMAIL PROTECTED] To: [EMAIL PROTECTED] Subject: RE: Memòria Històrica Date: Wed, 07 Jan 2004 13:47:17 + _ Deja tu CV y recibe ofertas personalizadas de trabajo en tu buzón. http://www.msn.es/Empleo/ ---BeginMessage--- Hola això va per el senyor Hernandez. Ja se que l'e-mail de na Maribel Solivelles s'allunya de la tasca que ens em proposat però una mica d'humor no fa mal a ningú. From: "Jaume Escales i Tous" <[EMAIL PROTECTED]> To: Joana Galmés <[EMAIL PROTECTED]>,Bàrbara Clar <[EMAIL PROTECTED]>,Amic de na Bàrbara Clar <[EMAIL PROTECTED]>,"Albert Comes" <[EMAIL PROTECTED]>,"Alfons Sastre Serra" <[EMAIL PROTECTED]>,"Andreu Escales i Tous" <[EMAIL PROTECTED]>,"Antoni Pallicer" <[EMAIL PROTECTED]>,"Antoni Pallicer Mateu" <[EMAIL PROTECTED]>,"Arnau Company" <[EMAIL PROTECTED]>,Arnau Ramis i Pericàs <[EMAIL PROTECTED]>,Bartomeu Carrió <[EMAIL PROTECTED]>,"Bartomeu Mestre" <[EMAIL PROTECTED]>,"Bartomeu Obrador" <[EMAIL PROTECTED]>,"Cecili Buele i Ramis" <[EMAIL PROTECTED]>,Daniel Cámara <[EMAIL PROTECTED]>,"David Ginard" <[EMAIL PROTECTED]>,David Jiménez Redondo <[EMAIL PROTECTED]>,"Eusebi Riera" <[EMAIL PROTECTED]>,Ferran Aguiló <[EMAIL PROTECTED]>,"Irene Escandell Vallejo" <[EMAIL PROTECTED]>,"Jaume Alomar" <[EMAIL PROTECTED]>,Jaume Jiménez <[EMAIL PROTECTED]>,"Joan Canyelles" <[EMAIL PROTECTED]>,Joan Lladó <MALLO! [EMAIL PROTECTED]>,Joan Llodrà <[EMAIL PROTECTED]>,"Joan Payeres Gelabert" <[EMAIL PROTECTED]>,Joan Salvà <[EMAIL PROTECTED]>,"Joana Maria Roque" <[EMAIL PROTECTED]>,José Ramon Soler <[EMAIL PROTECTED]>,"Josep Escales" <[EMAIL PROTECTED]>,"Josep Palou" <[EMAIL PROTECTED]>,Juan Hernández Jover <[EMAIL PROTECTED]>,"Juli Jurado" <[EMAIL PROTECTED]>,Llorenç Capellà <[EMAIL PROTECTED]>,Macià Calafat <[EMAIL PROTECTED]>,"Magdalena Moragues" <[EMAIL PROTECTED]>,"Manel Santana i Morro" <[EMAIL PROTECTED]>,Manuel Suárez <[EMAIL PROTECTED]>,Marçal Isern <[EMAIL PROTECTED]>,Margalida Capellà i Roig <[EMAIL PROTECTED]>,Maria Antònia Reinés <[EMAIL PROTECTED]>,Maria Rosselló <[EMAIL PROTECTED]>,"Maribel Solivellas Salas-Fortiana" <[EMAIL PROTECTED]>,"Mateu Ferrer" <[EMAIL PROTECTED]>,"Mateu Ramis Canyelles" <[EMAIL PROTECTED]>,Mateu Ramon i Lidón <[EMAIL PROTECTED]>,"Miquel Cifre" ,"Miquel Cruz" <[EMAIL PROTECTED]>,"Pep Delgado" <[EMAIL PROTECTED]>,"Rafel Gelabert" <[EMAIL PROTECTED]>,"Ramon Sedano" <[EMAIL PROTECTED]>,Sebastià Guixer <[EMAIL PROTECTED]>,"Tolita Oliver" <[EMAIL PROTECTED]>,"Tomeu Oliver" <[EMAIL PROTECTED]>,"Tomeu Servera" <[EMAIL PROTECTED]>,Toni Mas i Fornés <[EMAIL PROTECTED]>,"Toni Trobat" <[EMAIL PROTECTED]>,"Xavier Margais" <[EMAIL PROTECTED]>,Xisco Seguí <[EMAIL PROTECTED]> Subject: Memòria Històrica Date: Thu, 18 Dec 2003 12:36:15 +0100 Missatge d'en Jaume Escales:18/12/2003 Benvolguts companys: Com podeu veure pel missatge de més avall, d'en David Ginard de 18/12/2003, tornam a estar de moltíssima enhorabona!!: s'adhereixen a la llista dos nous companys: na Pilar Arnau i en Joan Maria Thomàs. A n'en Joan Maria el coneixeu tots ben segur per ser el director del documental "Nosaltres, els vençuts!", fita indiscutible i al qual hem fet referència tantes vegades sobre aquesta llista, i del qualtambé hem maldat en tot moment per fer-ne el màxim de difusió, avisant sempre que hem pogut, de dades i llocs de projecció. De na Pilar Arnau, me sap greu ara mateix no poder fer-ne cap presentació. Pens que la conec, emperò no sé si m'erro de persona. De tota manera he estat pensant que potser a partir d'ara es podria demanar una mica als nous companys que fecin ells mateixos quatre paraules de e
MEMÒRIA HISTÒRICA- EL NACIONALISME D'ESQUERRA DE LES ILLES RECOMANA ELS ARTICLES DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ PUBLICATS EN EL MUNDO-MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ
MEMRIA HISTRICA-TRENCAR EL SILENCI MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA ELS ARTICLES I L'OBRA DE MIQUEL LPEZ CRESP Els articles de Miquel Lpez Cresp: trencar el silenci Per Mateu Morro i Marc, secretari general del PSM-Entesa Nacionalista La narrativa de finals dels seixanta i dels setanta va tenir molta importncia en la formaci d'un pensament crtic davant la realitat mallorquina. La presncia d'un grup nombrs de narradors va esser una mostra del deixodiment de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor d'actualitzaci i d'acostament a la societat. La prosa, amb un nivell de qualitat i maduresa prou acceptable, despla la poesia com a gnere literari estelar, aprofitant el treball d'innovaci formal i temtica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com Lloren Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat, per tant, tenia al darrera un llarg procs de preparaci, per es va trobar en un context social i poltic que l'afavoria. Gabriel Janer Manila, Miquel Ferr, Lloren Capell, Miquel Lpez Cresp, Antoni Serra, Maria Antnia Oliver, Guillem Frontera, Baltasar Porcel o Antoni Mus, etc., oferien una obra molt til en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar una societat en canvi accelerat. Lpez Cresp en els seus textos literaris transpuava un mn cultural nou i uns fonaments ideolgics originals. Sorgia un escriptor de vena, rebel, amb un instint vital d'insubmissi, impregnat d'una histria a la qual no volia renunciar: la del seu pare, pres per antifranquista; la d'una avior de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una Mallorca de la postguerra trista i en blanc i negre, com la de No-Do, i la d'una Mallorca turstica, ms acolorida, que estava engegant totes les altres. En Miquel escrivia a la premsa diria articles de crtica literria on defensava el comproms social de l'escriptor -segurament en posicions no massa llunyanes del realisme social- i adesiara ja comenava a guanyar qualque premi. Miquel Lpez Cresp, sobretot, ens aportava referncies culturals de primera necessitat: Maiakovski i Bertolt Brecht, per tamb Joan Brossa o Bartomeu Rossell-Prcel. Entre lnies, en aquells escrits sobre literatura francesa o nordamericana, hi entenem missatges d'inequvoca vocaci poltica, missatges d'heterodoxia que passaven per malla als censors i, a vegades, tamb als lectors. El paisatge no era gens engrescador: el vell dictador agonitzava, pels diaris sabem que hi havia indrets on s'aixecava un veritable clam per la democrcia, i mirvem al nostre entorn i viem una societat conformada i indiferent. Les plomes de Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Miquel Lpez Cresp o Gabriel Janer Manila, en aquest context tan empobrit, duien a terme una funci importantssima. Lpez Cresp escrivia des d'un marxisme obert, creatiu, ric de matisos, que feia veure a la llegua la seva distncia de qualsevol dogmatisme. Lluny de doctrinarismes i mandarinats, Miquel Lpez Cresp escrivia textos crtics i personals. L'herncia del maig de 1968 era la seva herncia, i feia seva la histria dels derrotats i dels heterodoxos de tots els temps. El seu missatge era literari, per d'una densitat inequvoca i fcilment ubicable. Miquel Lpez Cresp, en un procs d'autodidactisme no molt diferent del de la majoria dels joves escriptors de la seva generaci, duia a la literatura mallorquina contempornia la tradici d'una esquerra crtica i alliberadora. Potser, sobretot mirant-ho amb ulls actuals, amb una alta dosi d'utopisme, per recollint tot un aspecte fonamental de la histria del segle XX. El que ms valorava de la histria del moviment obrer era la capacitat de trencar cadenes, no la d'engendrar burocrcies o aparells d'estat policials. El nacionalisme, la vivncia d'home d'esquerres, l'oposici a tota forma d'opressi, formaven en ell un tot, una glopada furiosa d'aire vital, que sortia de portar a la sang la urgncia de lluitar contra la injustcia d'una manera activa, i duia a un treball frentic, ms o menys encertat, per riqussim de resultats i d'experincies. Ms tard, quan vaig passar de lector a amic, em vaig adonar de la seva extensa formaci literria. Ho llegia tot. A la seva casa els llibres s'hi acaramullaven per tots els racons, i s'hi podien veure els ttols ms introbables en aquell perode final del franquisme. Cada viatge havia estat dedicat a explorar llibreries, cada contacte havia estat aprofitat per conixer autors i tendncies. I els joves que podem entrar en aquell sancta sanctorum li demnvem llibres. Aquesta va esser la causa, en aquells temps de febrosa curiositat intel.lectual, que part d'aquella magnfica biblioteca s'escamps per aqu i per all'a, i a en Miquel li costs de recuperar molts d'exemplars valuosos. La seva capacitat de treball, la seva dedicaci a la creaci literria com a una activitat digna i humanament alliberadora, el seu comproms amb la gent del poble i amb la seva causa, l'han duit a ser un home de tots conegut, valorat i estimat. En el meu cas
MEMÒRIA HISTÒRICA - HOMENATGE A FRANCESC DE B. MOLL - PRIMERA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CONTRA EL PP FETA A MALLORCA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 25 DE MAIG -PREGÓ INAUGURAL DE LA XXI FIRA DEL LLIBRE - L'ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ FA UNA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CULTURAL - CONTRA LA DESMEMÒRIA HISTÒRICA I DEFENSA DEL CATALÀ, EIX DE LA RECORDANÇA DE L'OBRA DE FRANCESC DE B. MOLL
MALLORCA - MAIG DE 2003- PRIMERA CRIDA A LA RESISTNCIA CONTRA EL PP FIRA DEL LLIBRE -L'ESCRIPTOR MIQUEL LPEZ CRESP FA UNA CRIDA A LA DEFENSA DE LA CULTURA CATALANA Homenatge a Francesc de Borja Moll Voldria dedicar aquest breu parlament en la inauguraci de la Fira del Llibre 2003 a una de les persones que ms ha fet pels llibres i per la nostra llengua. En referesc evidentment a Francesc de Borja Moll. En la campanya del centenari del naixement a Ciutadella (Menorca) de Francesc de B. Moll, els organitzadors han escrit: "De les mltiples raons que hi ha per celebrar una efemride, com el centenari del naixement de Francesc de Borja Moll, en podrem destacar tres. Per una banda, hi ha la necessitat de transmetre a les joves generacions qui fou i quin significat va tenir l'obra del filleg menorqu; en definitiva, que el nom de Francesc de Borja Moll els soni a alguna cosa ms que a un nom d'institut, d'una plaa o d'un carrer. 'Una segona ra, seria, en el nostre cas, per a la gent que tal vegada ha tengut la sort de conixer-lo o per a les persones que varen ser els seus coetanis, una bona oportunitat per actualitzar el significat de la seva obra i per evitar que aquest nom es conservi ms o menys 'immortalitzat', sovint 'fossilitzat', dins el rerafons de la memria. 'Finalment hi ha una tercera ra que, segurament, s ms important que les anteriors: es tracta d'aprofitar l'avinentesa perqu aquelles coses per les quals el recordat va ser distingit prenguin un nou impuls. De res no serviria retre un homenatge a Francesc de Borja Moll si aix no comporta, com a mnim en els seus objectius, una embranzida per a la recuperaci de l's social de la llengua catalana". Francesc de B. Moll ens ha ajudat a servar la paraula i, tamb, l'esperit de lluita en un uns temps foscos. Ara mateix, malgrat els avanos que s'han fet en el camp de la nostra normalitzaci lingstica i cultural ens cal tenir sempre present l'esperit de resistncia contnua del nostre gran filleg. No fa gaire, des d'aquest mateix indret, el poeta i amic Antoni Vidal Ferrando parlava de la difcil situaci en la que encara es troba la nostra cultura. Deia l'escriptor de Santany: "No vull seguir amagant el meu dolor per una llengua que veig amenaada, no tant pels adversaris com per la nostra indolncia i pels excessos del temps. Hem sabut sobreviure a una terra malmesa per estigmes histrics com el colonialisme, la pirateria, la misria, els dominis senyorials, les crisis demogrfiques, l'autoconsum o l'emigraci. Les assutzenes del benestar econmic han vengut a florir dins els vells sementeres de ravenisses i cugula. El preu pot haver estat la desmemria, i la cendra que plana sobre els nostres signes d'identitat". I, per esbandir la cendra que encara plana sobre els nostres signes d'identitat res ms poders que l'obra vital, gegantina de Francesc de Borja Moll. Vet aqu docs, els motius de pes per dedicar aquestes breus paraules a la memria de qui ha tant ha fet pel llibre, per la nostra cultura, per l'espandiment de l'esperit de la persona. L'any 1962, en la collecci "Les Illes d'Or", Francesc de B. Moll editava els Rudiments de gramtica normativa per a s dels escriptors balerics. Un llibre que, juntament amb el Vocabulari mallorqu-castell (Palma, 1965) del mateix Francesc de B. Moll, editat, com l'anterior, a la seva editorial, va ser bsic en el descobriment dels fonaments del catal normatiu i amb un inicial contacte amb la cultura catalana de les Illes per a molts dels escriptors de l'anomenada generaci dels anys setanta. Cal dir que aquest llibre era la represa de Rudiments de gramtica preceptiva per a s dels escriptors balerics, una gramtica fabriana que Moll havia reixit a publicar el 1937, en plena guerra i en plena persecuci lingstico-cultural; un autntic miracle, doncs, tot i que, evidentment, fou, si no lltim, un dels ltims a aparixer legalment en catal a la Mallorca ocupada. Si ara hagus de fer recompte dels meus deutes (i de molts d'escriptors de la meva generaci) amb la feina de Francesc de B. Moll, no bastaria un llibre sencer. Quins sn els nostres primers contactes juvenils amb la vida i obra del gran filleg ciutadellenc? En els anys seixanta, amb la lectura de les Rondaies mallorquines per Rdio Popular, ens apropava al ms important de la imagineria popular del nostre poble, a la riquesa de la nostra llengua. Aquelles rondaies, llegides a comenaments dels anys seixanta per l'equip de collaboradors que va poder reunir el prestigis filleg, tengueren una importncia cabdal en la preservaci del nostre llegat cultural. En aquells inicis dels anys seixanta, nosaltres ja rem, com a corresponsals de Rdio Espanya Independent, en plena activitat poltica clandestina contra la dictadura franquista. I, cap a finals dels seixanta, l'OCB, fundada per Francesc de B. Moll, ja s una "tapadora" de les ms variades formes d'intervenci cultural antifranquista de les Illes. En els inicials cursets de llengua i literatura catalana, els primerencs militants antifeixistes dels anys
Memòria Històrica
Benvolgudes companyes i companys: Sobre la questió de reunió, i en vista de les opinions expressades darrerament sembla que la majoria de la gent és partidària de posposar-ne. La majoria d'intervencions van també en la línia de fer-la a La Vileta. La fixam, doncs, si us sembla bé, per dia 24 de gener, dissabte,a La Vileta, a les 18:00 (per exemple). Ara només falta que en Juan Hernández ens indiqui una mica la localització del local ila manera d'arribar-hi. Per fer la projecció del documental "Nosaltres, els vençuts!", en Juan ens hauria de concretar una mica més els mitjans de què disposa el local, i veure si amb ells és viable fer-ne la projecció. N'Antoni Maria ja ens comunicava en un correu anterior que ens cal sistema de reproducció en DVD, sistema de sò i pantalla. Si el local no disposa de tot això ho podria aportar algun de nosaltres. I si la cosa és molt complicada, en aquest sentit, sempre podem deixar la projecció per més endavant. En relacióa la polèmica que té llocsobre la llista des de fa uns dies, i que en molts d'aspectes ésaliena del tot a la qüestió de la Memòria Històrica, no sé què puc afegir més al que ja vaig dir que opinava jo. Jo indicava en un missatge anterior tres normes, que volien ser d'exclusió (pseudònims, no a les desqualificacions genèriques, llibertat de paraula).Només he estat pensant que potsercaldràser més estrictes encara, i,seguintles reflexions de'nDavid Ginard i na Joana Maria Roque,se n'hauria d'afegir un altre que obligàs a tots els membres acentrar-se únicament sobre els períodes de laGuerra Civil i el Franquisme. Molt encertada he trobat la demanda de seny n'Antoni Pallicer Mateu (per cert que els seus correus arriben com a Crit de Rabi) Totalment d'acord també amb na Joana Maria respecte a concretar feines. Me sembla molt correcta la proposta de'n David Ginardde col.lectius concrets als quals es podria dedicar un monogràfic en motiu del 14 d'abril (mestres, professors i educadors; infants de la guerra ;militants de les organitzacions clandestines de la postguerra). Com a projectes concrets encetats,vull recordar que na Margalida Capellà es vaassignar eltreball de disseny i muntatged'una futura pàgina web. Altre projecte ja sobre la taula és la tasca d'aportació de dades sobre les fitxes-model proposades per na Joana Maria Roque. (Aquí jo tenc unes quantes aportacions preparades per Santa Margalida i Es Viver que, precisament pel trui aquest darrer he hagut de paralitzar). També tenim pendent concretar la qüestió de l'acte d'homenatge a Llorenç Capellà. Encara tenc més coses que volia dir, emperò no hi ha temps de res. Bé, una abraçada a totes i a tots, i endavant! I que els arbres no ens impedeixin veure el bosc! Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 7 de gener de 2004
Memòria Històrica
Els motius daquest missatge és per disculpar-me de no fer cap aportació al debat, però és que estic molt enfeinat i amb prou feines puc llegir els missatges que marriben. Així i tot, magrada rebrels i seguir a la llista de Memòria Històrica. Pel que fa a la data de la trobada, jo proposaria un altre dissabte que no fos el 17 de gener, ja que és el dia de sant Antoni i a molts de pobles fan festa (em sembla que algú altre també ja ho ha plantejat). A més a més, si voleu fer la projecció de Nosaltres els Vençuts, al teatre de sa Societat de Calvià, crec que sha de demanar el local amb un mes dantelació. Finalment voldria presentar a Epifanio Méndez Vasco ([EMAIL PROTECTED]) com a nou membre de la llista. Ell ha investigat diversos aspectes de la Segona República i la repressió al municipi dAndratx. El mes dagost de 2002 va publicar a la revista Socialistes dAndratx una petita historia de lAgrupació Socialista daquest municipi durant la Segona República i un llistat de les persones repressaliades durant la Guerra Civil a Andratx, amb noves aportacions a les que va fer en Llorenç Capellà al Diccionari Vermell. Així mateix té la intenció de publicar aquestes investigacions, les quals ha ampliat notablement des del 2002. Actualment, Epifanio Méndez és el regidor dUrbanisme i Contractació de lAjuntament dAndratx. Salut! Mateu Ramon Lidón. Calvià.
Memòria Històrica
Benvolgudes companyes i companys: El missatge anterior, com haureu pogut comprovar, tot i haver-lo mandat jo a la llista,erade'n Mateu Ramon, i per la llista. Ell me l'havia fet arribar a mi enlloc d'enviar-lo directament a l'adressa [EMAIL PROTECTED]. Només era això. Això és tot, per ara. Salut i fins aviat! Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 6 de gener de 2003
Memòria Històrica
Benvolgudes companyes i companyes: 4/1/2004 Perdonau la "tabarra" que és aquest escrit. Si el vos ho voleu estalviar bastapegar una ulladaa les conclusions a. i b. del final. De tota manera, ja ho va dir aquell que parlant s'entén la gent. Potser les qüestions de funcionament o gestióde la llista ara ens ocupen un temps que voldríem veure dedicat a altres coses, emperò és de suposar que, un pic aclarits segons quins aspectes, no hi haurem de tornar. En la línia del que deia na Joana Maria, crec que hem de tenir tots una mica de paciència. Des del dia d'ahir (divendres), al matí, fins avui, nit del dissabte al diumenge, han passat moltes coses, en aquesta llista nostra. Jo no he parat en tot aquest temps, com supòs quemolts devosaltres, de donar voltes als darrers esdeveniments i comunicats. No tincconclusió pròpia del totdefinitiva (no hi ha res definitiu en aquest món!)emperò sí que tencalgunes certituds, fruit de reflexions quevolia compartir amb vosaltres: 1. Aquesta llista no té coordinador ni moderador. La mevatasca d'administradorha estat fins ara,tan sols, la de donar d'alta i de baixa a qui demani qualsevol de les dues coses. També, ja ho sabeu, m' he compromès a guardar i fer arribar a qui ho demani, en tot moment, un historial complet de comunicacions.La tasca de parlar i motivar a altresa unir-se ala llistaés una tasca de tots. 2 . Alguns de vosaltres us heu posat en contacte amb mi per proposar-me o instar-me a, d'alguna manera, formular unes pautes, determinats protocols d'intervenció al fòrum, algunes normes. La veritat és que hi he pensat i repensat i la conclusió que en trec és que no tenc cap tipus d'autoritat ni cap poder atorgat (digam-ho així) per emetre més que opinions personals. 3 . Haurem de confiar, per tant, en la capacitat de tots nosaltres mateixos per fer feina plegats cap a objectius comuns. Si fallam serà una llàstima, sens dubte, emperò també ens haurem demostrat a nosaltres mateixosdel que som i no som capaços (que no és poca cosa). 4 . Estic d'acord amb en David respecte al compromís de tots de no fer servir pseudònims, a l'hora d'intervenir al fòrum, i també mantendria la norma de fer cadascú una mica de presentació, sense forçar a ningú tampoc, quan s'uneixi a la llista. 5 . Respecte a fer servir la llista per fer-se autopromoció personal he estat pensant, no sé com ho veieu, que la cosa té la seva complexitat. Amb aquestes paraules vull fer la meva contribució particular a clarificar la qüestió: Crec, ja me rectificareu si m'equivoc, que quan qualcú ha caigut en aquesta dinàmica, a la nostra llista, ho ha fet sobretot com a resposta a coses que ell ha considerat atacs o desqualificacions genèriques a la seva persona. Aqueixa mateixa resposta enpot generar una altra, per reacció, que a tothom que ho veu sembla exagerada. I així cap auna espiral que pareix que no ha d'acabar mai. Com solventar tota això? La mevaconclusió és que la cosa se solventariaamb la proposta de norma, o de protocol,de intentar no fer maidesqualificacions genèriques de ningú. És a dir, que si hem de feruna crítica aqualcú hem de denunciar, en tot cas, les seves incoherències en el camp del que ha feto del que ha dit. El que s'ha d'evitar, en poques paraules,són les expressions del tipus "en tal és un ..".I això pequè una afirmació com l'anterior equival a no dir res sobre la persona, en realitat, des del moment en que no informam de les dades que ens fan mantenir la nostra opinió. No sé si m'explic. I, de totes maneres, ben mirat,el que som no ho sabem mai; tan sols és evaluable, o discutible,el que diem i el que fem. I si diem d'algú que ha dit o ha fet quelcom ho hem de poder demostrar, hem de poder citar fonts contrastades, que mereixin credibilitat. Aquesta credibilitat, alhora,també ha d'estar constantment sotmesa al dubte. Tot el que he dit abans pot semblar molt evident, emperò la realitat ens demostra que no és tan senzill dur-ho a la pràctica. D'una banda es tracta d'autoregular-se a un mateix i no incórrer en les citades desqualificacions genèriques. I de l'altra es tracta de reprimir-se (per desgràcia, aquesta és la paraula)de respondre igual, quan algú ha estatl'objecte d' aquellesdesqualificacions genèriques. Ara que dic tot això he recordatalgunes situacions, supòs que també en coneixeu alguna, dinsprogrames de debat radiofònic, sobretot, ona algun oient se li ha retirat la comunicació quan ha persistit en les desqualificacionsgenèriques esmentades,o en els insults.Tamté en podríem dir injúries. En conclusió jo proposaria aquesta única norma, diguem-ne, rígida, del nostre fòrum, I en tot cas, si dues persones, o tres, o les que siguin, volen entrar en un debat més a fons sobre alguna qüestió, sempre tenen el recurs de comunicar-se entre ells, a través dels seus respectius correus. 6. Pel que fa a la qüestió sobre l'abast temporal o cronològic
