[memoriademallorca] Re: [memoriademallorca] ATAC A LA MEMÒRIA HISTÒRICA

2004-10-26 Conversa Marçal Isern



 Desde Alaró, si puc fer alguna 
cosa, només cal que ho demaneu. Si s'han de menester firmes de comdemna. que 
vagi la meva per avançat.
 Salutacions 
indignades
 Marçal

  - Original Message - 
  From: 
  [EMAIL PROTECTED] 
  To: [EMAIL PROTECTED] 
  
  Sent: Monday, October 25, 2004 6:06 
  PM
  Subject: [memoriademallorca] ATAC A LA 
  MEMÒRIA HISTÒRICA
  
  


  
Benvolguts companys.- El dia 12 d'abril de 2003 es va 
inagurar a Calvià (vora la presó militar d'Illetes) el Bosc de la 
Memòria que no era més que un autèntic Bosc en el que hi havia un arbre 
amb el nom de cada persona assassinada dins el Municipi de Calvià pels 
feixistes entre el 1936 i el 1942.
La idea i la recopilació dels noms va esser fruit de la llarga feina 
d'un grup (Josep Delgado,Mateu Ramon, Tomeu Oliver i Manel Suárez) 
autodenominat "Memòria Històrica de Calvià".
Idò bé, un grup que noméspot esser qualificat com alimanyes feixistes 
s'ha encarregat, durant la matinada del diumenge passat, de serrar tots 
els arbres atacant, una vegada més a la memòria dels assassinats.
    Des de Memòria Històrica de Calvià volem fer un clam públic perquè la 
gent es desperti i condemni aquests crims, perquè atacar a la memòria és 
un crim.
Igualment, volem que els grups municipals de l'Ajuntament condemnin 
públicament l'atac, es personin com acusació davant el fiscal i tornin a 
sembrar el més aviat possible tots els arbres arrabassats.
Des d'aquí volem fer un crit a la 
  col.laboració. 
  Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a 
  http://www.softcatala.org/llistes/ 
   



[memoriademallorca] ATAC A LA MEMÒRIA HISTÒRICA

2004-10-25 Conversa manuel . suarez



Benvolguts companys.- El dia 12 d'abril de 2003 es va inagurar a Calvià (vora la presó militar d'Illetes) el Bosc de la Memòria que no era més que un autèntic Bosc en el que hi havia un arbre amb el nom de cada persona assassinada dins el Municipi de Calvià pels feixistes entre el 1936 i el 1942.

La idea i la recopilació dels noms va esser fruit de la llarga feina d'un grup (Josep Delgado,Mateu Ramon, Tomeu Oliver i Manel Suárez) autodenominat "Memòria Històrica de Calvià".

Idò bé, un grup que noméspot esser qualificat com alimanyes feixistes s'ha encarregat, durant la matinada del diumenge passat, de serrar tots els arbres atacant, una vegada més a la memòria dels assassinats.

Des de Memòria Històrica de Calvià volem fer un clam públic perquè la gent es desperti i condemni aquests crims, perquè atacar a la memòria és un crim.

Igualment, volem que els grups municipals de l'Ajuntament condemnin públicament l'atac, es personin com acusació davant el fiscal i tornin a sembrar el més aviat possible tots els arbres arrabassats.

Des d'aquí volem fer un crit a la col.laboració.




Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra
subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/



El Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica, dins la Fundació Societat i Progrés

2004-07-24 Conversa Jaume Escales



Amigues i amics, aprofit 
per recomenar-vos el portal informàtic http://www.portaldelexilio.org/, 
dedicat a la memòria de l'exili republicà. És dins aquest portal, del qual ens 
parlava fa un temps el company Miquel Cifre, ques'hi trobala 
informació sobre l'entitat valenciana"Fundació Societat i Progrés". 
Dins aquesta fundació hi treballa el "Grup per la Recuperació de la Memòria 
Històrica", com podeu llegir més avall. Els objectius i la tasca d'aquest grup 
són, trob, un bon punt de referència, un bon exemple, del que necessitam per les 
Illes Balears a nivell d'investigació, arxiu, divulgació, etc., o de les tasques 
que vol impulsar el nostre grup.En el nostre cas, somun grup 
d'amigues i amicsque ens hem anat arreplegant a l'entornd'una llista 
de correu electrònic i no tenim cap fundació al darrera, emperò val la pena 
mirar-se models de treball i organització de la gent que treballa en el mateix 
nostre sentit.
Si a curt termini tenim, com sembla que tendrem, un 
portal propi dins la xarxa, que sigui punt de trobada i espai on anar publicant 
material, tendrem ja una bona cosa. A la part d'enllaços hi podríem fer un bon 
compendi d'entitats amb les quals podem col.laborar i estar en 
contacte.

Una abraçada i fins ara.

Jaume Escales




  
  
FUNDACIÓ SOCIETAT I 
PROGRÉS


  
  




  




  




  


  La 
  Fundació Societat i Progrés es una institución de carácter cultural 
  y social, en cuyo marco tienen cabida numerosas iniciativas y proyectos de 
  trabajo en torno a las áreas del conocimiento, la formación y la 
  información, la innovación tecnológica, la recuperación de la memoria y la 
  historia del pensamiento y la práctica del socialismo, en el ámbito 
  territorial de la autonomía valenciana.
  En el seno 
  de la Fundació Societat i Progrés se ha constituido el Grupo 
  para la Recuperación de la Memoria Histórica, integrado por 
  profesionales de la historia, la enseñanza y la investigación, que se 
  ocupa de promover la recogida de testimonios, con el fin de disponer de un 
  archivo de la memoria oral, así como por la recuperación, clasificación y 
  custodia de todo tipo de documentos: escritos, gráficos, sonoros y 
  audiovisuales.
  Los tareas 
  emprendidas tienen por objeto la formación de un archivo documental con 
  fines divulgativos, educativos y culturales, que pueda ser útil tanto a 
  investigadores y estudiosos como a las instituciones y asociaciones 
  interesadas en la recuperación de ese patrimonio social que es la memoria 
  de nuestra historia reciente, unas veces olvidada y otras tendenciosamente 
  silenciada.
  La 
  Fundació Societat i Progrés quiere contribuir a los esfuerzos 
  desplegados por diversas fundaciones, universidades, etcétera, colaborando 
  con sus las iniciativas o promoviendo otras para que estas gocen de la 
  mayor difusión posible. Las tareas se estructuran de manera preferente en 
  torno a las siguientes áreas o campos:
  - Historia 
  del socialismo valenciano.- Memoria de la guerra civil y la 
  posguerra- Memoria del exilio republicano español.- Memoria de la 
  resistencia antifranquista - Actividades y publicaciones.
  Fundació Societat i Progrés
  (Grupo Recuperación Memoria Histórica) 
  
  Blanqueríes 4, 2º piso,46003 – ValenciaTel. 96 111 
  000Fax. 96 111 001e-mail: [EMAIL PROTECTED] José 
  Antonio Vidal Castañoe-mail: [EMAIL PROTECTED]


Memòria Històrica.- La pàgina Web, nous companys, etc.

2004-03-03 Conversa Jaume Escales i Tous



 Benvolgudes 
companyes i 
companys,

 
Joana, no te preocupis per res el més mínim per allò 
que digueres de les imatges i de la cançó! Jo ja vaig veure que quan deies 
allò de la cançó era en pla de broma, i no me vaig enfadar el més mínim. Només 
faltaria! 

 El que hem de fer, com diu en 
Tomeu Ferrer, és anar per feines i deixar-nos de 
romanços.

 En Toni Vidal, 
que s'ha incorporat recentment a Memòria Històrica, i que és 
informàtic, me parlava el dia que el vaig conèixer, ara en fa devers quatre, 
que, per la pàgina web, l'ideal seria crear un Webloc, el qual 
ens permetria no tan sol tenir la pàgina en sí, sinó que fins i tot tothom que 
vulgui hi podria anar incorporant ell mateix les seves aportacions. La idea és 
formidable, perquè així guanyam temps i feim la cosa moltmés pràctica. 
Això pot ser especialment interessant per l'apartat de les fitxes de 
repressaliats i repressaliades: cadascú hi aniria afegint les seves, tothom les 
podria veure i tothom podria aportar noves dades, rectificacions, ampliacions, 
corregir errades, etc.
 En Toni Vidal 
treballa dins el sector de la infomàtica. 
 Sobre la llista ja han sortit 
diversos oferiments individuals en el sentit de cedir espai virtual per poder 
establir la pàgina de Memòria Històrica. Com que en 
Toni se dedica més directament al sector i me va dir que també 
podia mirar d'oferir espai per allotjar la pàgina, el vull convidar a que digui 
coses. 
També hi ha Llorenç 
Buadesque s'oferí pera col.laborar per la pàgina. I en 
Llorençtambé deia quepodíem comptar amb l'ajut de 
n' Eduard Baldú. A veure de quina manera ens 
podem coordinar idò. 

 D'altra banda, us de dir que 
vaig tan estressat i ocupat que he anat donant d'alta darrerament alguns 
companys, com en Toni Vidal, dels quals no he tengut temps de 
fer-ne la presentació ni donarl'enhorabona. Deman excuses a ells i a totes 
les companyes i companys de llista.
 De tota manera, esper que ells 
mateixos vagin dient coses, i sinó a poc a poc ens anirem coneixent. O a mida 
que anem treballant cadascú dirà què pot aportar (en idees, coses publicades, 
investigació feta, etc.), que és una de les maneres més guapes de donar-se a 
conèixer, trob.

 Salut, una abraçada ben forta i 
a seguir !
 
 Hi ha unaadjectiu que ens 
hem de voler atribuir sempre, i repertirnos-ho en veu baixa, com una pregària: 
incombustibles !

 Jaume Escales i 
Tous


Capellà 2- Homenatge- MEMÒRIA HISTÒRICA - PREPARANT ELS HOMENATGES A PERE CAPELLÁ I LLORENÇ CAPELLÀ (i II)

2004-01-09 Conversa Servei d'Informació Cultural - Illes



Segona part

Preparant
els homenatges a Pere Capell i Lloren Capell en
complir-se el cinquanta aniversari de la mort del primer i
els quinze anys de la publicaci del "Diccionari vermell"
Homenatge a Lloren
Capell (i II)
Per Miquel Lpez Cresp

Lloren Capell
ha presentat en diverses ocasions alguns dels meus llibres. Per exemple,
la novella Estiu de foc, que guany el premi de novella
"Valldaura 1997" i que edit l'Editorial Columna pel desembre del
mateix any.
La premsa de les Illes
es va fer ress de l'esdeveniment. En parlaren Diari de Balears,
ltima Hora, L'Estel i altres publicacions. L'Estel de dia 15 de
mar de 1999 explicava d'aquesta manera la presentaci: "Lloren
Capell present dia 26 de febrer la novella de l'escriptor
de sa Pobla Miquel Lpez Cresp que guany recentment
l'important premi de novella 'Valldaura 1997'.
'Com digu Lloren
Capell, Estiu de foc s una de les novelles ambientades
a Mallorca durant la Guerra Civil ms importants dels darrers anys.
L'autor -explic-, que ha estudiat acuradament el desembarcament
de Bayo a Manacor, la conquesta d'Eivissa i Formentera per les tropes republicanes,
el mn obrer dels anys vint i trenta, reviu les esperances dels
voluntaris que fa ms de seixanta anys intentaren alliberar les
Illes del feixisme. Relat histric, dens, escrit magistralment,
Estiu de foc recrea les vivncies d'un grup d'infermeres catalanes
que participaren en el desembarcament republic l'agost de 1936
a Manacor.
'A la presentaci
de la novella de Miquel Lpez pogurem veure, entre
el pblic que segu amb atenci la disertaci
de Lloren Capell, el Conseller de Cultura del CIM i tamb
escriptor, Dami Pons; una nombrosa representaci de novellistes
membres de l'AELC, com Miquel Ferr Martorell, Miquel Ray,
Antnia Vicens, Joan Guasp, Miquel Juli, Joan Bonet; artistes,
com la coneguda pintora Esperana Mestre, intellectuals
del mn del teatre i el cinema: Jaume Adrover, Jaume Vidal Amengual;
actors de l'escena mallorquina, components de grups musicals com els membres
d'Al-Mayurqa Antoni Roig, Gaspar Jaume i Maria Vilchez; periodistes i collaboradors
de tots els mitjans de comunicaci de les Illes; representats de
les ms diverses forces sindicals, poltiques i culturals
entre les quals vrem directius de l'OCB (Maties Oliver), d'ERC
(Josep Serra), de Revolta, UM, PCE, CCOO, CGT, EU, CNT, CGT, Alternativa
per Mallorca...; diversos dirigents histrics del moviment venal
de Palma com Francesc Mengod i Francesca Velasco, etc., etc., que suiren
amb molta atenci la presentaci de Lloren Capell".
Dia 22 de juny de 2002,
Lloren Capell, juntament amb l'editor Joan Cerd
i els escriptors Victor Gay, Miquel Juli i Rosa Maria Colom
present la meva novella La novella, editada per
Res Publica Edicions d'Eivissa. Tots els presents aprofitrem l'ocasi
per, a part de la presentaci, establir un profits debat
sobre els problemes de l'escriptor catal contemporani.
Record que, moments abans
de la presentaci, vaig lliurar a l'amic Lloren Capell
unes fotocpies amb retalls de 1974 d'altres debats semblants fets
en el soterrani de la Llibreria Tous. La lluita per la normalitzaci
del catal, per la llibertat i unitat de Catalunya, en defensa de
la professionalitzaci de l'escriptor catal, sn
batalles en les quals, juntament amb l'amic Lloren Capell,
portam, com demostrava la documentaci que li vaig lliurar, ms
de trenta anys de combat continuat.
Aquella nit de febrer de
2002, com en aquella altra de 1974, igual que en tots els articles que
ambds hem publicat durant aquestes tres darreres dcades,
defensvem la unitat de Catalunya, la necessria professionalitzaci
de l'escriptor catal, el present i el futur d'una professi
que, per desgrcia, molts encara entenen com a prctica d'un
luxe, un simple entreteniment de dies de festa o conreu d'una esotrica
religi, la literatura, apta tan sols per a fer floritures narcistes
que no tenen res a veure amb l'herncia que va de Ramon Llull a
Merc Rodoreda.
Segons l'article de Mireia
Balasch publicat al Diari de Balears el 23 de juny del 2002: "Segons Capell,
'La novella s un llibre d'una ironia extraordinria
i amb un gran coneixement dels moviments editors d'aquesta terra, que sn
creadors i botxins de la mateixa cosa'. Aquesta afirmaci fou compartida
per tota la taula".
De tot aquest combat per
la dignificaci de l'ofici d'escriptor, per la unitat de la ptria
esquarterada, n'he parlat en el captol "Els problemes de l'escriptor
catal" (pgs. 181-190) del llibre Literatura mallorquina
i comproms poltic: homenatge a Josep M. Llompart (Ciutat
de Mallorca, Edicions Cort, 2003). Per cert, en aquest mateix llibre, en
el captol "En defensa dels escriptor catalans" (pgs. 159-162),
es destaca l'aportaci de Lloren Capell en la lluita
de denncia de l'actual comissariat neonoucentista que amaga, quan
redacta determinades enciclopdies de la literatura catalana, l'existncia
d'escriptors com Pere Capell, Mart Maiol, Guillem Frontera,
Dami Huguet, Alexandre Ballester, Antoni Mus, Joan Guasp, Gabriel
Sabrafin, Guillem Rossell, 

RE: Memòria Històrica

2004-01-08 Conversa crit de rabi
A jo personalment em va bé aquest dia i l´hora. Millor que el dia de Sant 
Antoni.


From: Jaume Escales i Tous [EMAIL PROTECTED]
Reply-To: [EMAIL PROTECTED]
To: [EMAIL PROTECTED]
Subject: Memòria Històrica
Date: Wed, 7 Jan 2004 20:29:53 +0100
Benvolgudes companyes i companys:

Sobre la questió de reunió, i en vista de les opinions expressades 
darrerament sembla que la majoria de la gent és partidària de posposar-ne. 
La majoria d'intervencions van també en la línia de fer-la a La Vileta. La 
fixam, doncs, si us sembla bé, per dia 24 de gener, dissabte, a La Vileta, 
a les 18:00 (per exemple).
Ara només falta que en Juan Hernández ens indiqui una mica la 
localització del local i la manera d'arribar-hi.
Per fer la projecció del documental Nosaltres, els vençuts!, en Juan 
ens hauria de concretar una mica més els mitjans de què disposa el local, i 
veure si amb ells és viable fer-ne la projecció. N'Antoni Maria ja ens 
comunicava en un correu anterior que ens cal sistema de reproducció en DVD, 
sistema de sò i pantalla. Si el local no disposa de tot això ho podria 
aportar algun de nosaltres. I si la cosa és molt complicada, en aquest 
sentit, sempre podem deixar la projecció per més endavant.
En relació a la polèmica que té lloc sobre la llista des de fa uns 
dies, i que en molts d'aspectes és aliena del tot a la qüestió de la 
Memòria Històrica, no sé què puc afegir més al que ja vaig dir que opinava 
jo. Jo indicava en un missatge anterior tres normes, que volien ser 
d'exclusió (pseudònims, no a les desqualificacions genèriques, llibertat de 
paraula). Només he estat pensant que potser caldrà ser més estrictes 
encara, i, seguint les reflexions de'n David Ginard i na Joana Maria Roque, 
se n'hauria d'afegir un altre que obligàs a tots els membres a centrar-se 
únicament sobre els períodes de la Guerra Civil i  el Franquisme.
Molt encertada he trobat la demanda de seny n'Antoni Pallicer Mateu 
(per cert que els seus correus arriben com a Crit de Rabi)
Totalment d'acord també amb na Joana Maria respecte a concretar 
feines. Me sembla molt correcta la proposta de'n David Ginard de 
col.lectius concrets als quals es podria dedicar un monogràfic en motiu del 
14 d'abril (mestres, professors i educadors; infants de la guerra 
;militants de les organitzacions clandestines de la postguerra).
Com a projectes concrets encetats, vull recordar que na Margalida 
Capellà es va assignar el treball de disseny i muntatge d'una futura pàgina 
web.
Altre projecte ja sobre la taula és la tasca d'aportació de dades 
sobre les fitxes-model proposades per na Joana Maria Roque. (Aquí jo tenc 
unes quantes aportacions preparades per Santa Margalida i Es Viver que, 
precisament pel trui aquest darrer he hagut de paralitzar).
També tenim pendent concretar la qüestió de l'acte d'homenatge a 
Llorenç Capellà.

Encara tenc més coses que volia dir, emperò no hi ha temps de res.

Bé, una abraçada a totes i a tots, i endavant!

I que els arbres no ens impedeixin veure el bosc!

Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, 
a 7 de gener de 2004






_
Descárgate en tu teléfono los tonos y logos de las canciones y artistas de 
más éxito en MSN Móviles.  http://www.msn.es/MSNMovil/



RE: Memòria Històrica

2004-01-08 Conversa juan hernandez jover
Reconozco y me acuso de haberme molestado en parte aquel correo,pues me 
pareció simplemente fuera de lugar,como me parecen fuera de lugar muchos 
correos que se extienden demasiado y se salen del tema,lo que es motivo para 
que algunos dejen de participar en éste asunto.No me siento molestado y 
deseo me disculpéis si molesté en aquel momento.Feliz 2004.No he estado al 
loroantes porque me entró un virus y se borró todo y ahora son casi las 5 
de la mañana y aún estoy descargando el correo,pues tenía nada menos que 75 
mensajes esperando.Saludos a [EMAIL PROTECTED]


From: Tolita Oliver [EMAIL PROTECTED]
Reply-To: [EMAIL PROTECTED]
To: [EMAIL PROTECTED]
Subject: RE: Memòria Històrica
Date: Wed, 07 Jan 2004 13:47:17 +
_
Deja tu CV y recibe ofertas personalizadas de trabajo en tu buzón. 
http://www.msn.es/Empleo/
---BeginMessage---



Hola això va per el senyor Hernandez. Ja se que l'e-mail de na Maribel Solivelles s'allunya de la tasca que ens em proposat però una mica d'humor no fa mal a ningú.

From: "Jaume Escales i Tous" <[EMAIL PROTECTED]>
To: Joana Galmés <[EMAIL PROTECTED]>,Bàrbara Clar <[EMAIL PROTECTED]>,Amic de na Bàrbara Clar <[EMAIL PROTECTED]>,"Albert Comes" <[EMAIL PROTECTED]>,"Alfons Sastre Serra" <[EMAIL PROTECTED]>,"Andreu Escales i Tous" <[EMAIL PROTECTED]>,"Antoni Pallicer" <[EMAIL PROTECTED]>,"Antoni Pallicer Mateu" <[EMAIL PROTECTED]>,"Arnau Company" <[EMAIL PROTECTED]>,Arnau Ramis i Pericàs <[EMAIL PROTECTED]>,Bartomeu Carrió <[EMAIL PROTECTED]>,"Bartomeu Mestre" <[EMAIL PROTECTED]>,"Bartomeu Obrador" <[EMAIL PROTECTED]>,"Cecili Buele i Ramis" <[EMAIL PROTECTED]>,Daniel Cámara <[EMAIL PROTECTED]>,"David Ginard" <[EMAIL PROTECTED]>,David Jiménez Redondo <[EMAIL PROTECTED]>,"Eusebi Riera" <[EMAIL PROTECTED]>,Ferran Aguiló <[EMAIL PROTECTED]>,"Irene Escandell Vallejo" <[EMAIL PROTECTED]>,"Jaume Alomar" <[EMAIL PROTECTED]>,Jaume Jiménez <[EMAIL PROTECTED]>,"Joan Canyelles" <[EMAIL PROTECTED]>,Joan Lladó <MALLO!
[EMAIL PROTECTED]>,Joan Llodrà <[EMAIL PROTECTED]>,"Joan Payeres Gelabert" <[EMAIL PROTECTED]>,Joan Salvà <[EMAIL PROTECTED]>,"Joana Maria Roque" <[EMAIL PROTECTED]>,José Ramon Soler <[EMAIL PROTECTED]>,"Josep Escales" <[EMAIL PROTECTED]>,"Josep Palou" <[EMAIL PROTECTED]>,Juan Hernández Jover <[EMAIL PROTECTED]>,"Juli Jurado" <[EMAIL PROTECTED]>,Llorenç Capellà <[EMAIL PROTECTED]>,Macià Calafat <[EMAIL PROTECTED]>,"Magdalena Moragues" <[EMAIL PROTECTED]>,"Manel Santana i Morro" <[EMAIL PROTECTED]>,Manuel Suárez <[EMAIL PROTECTED]>,Marçal Isern <[EMAIL PROTECTED]>,Margalida Capellà i Roig <[EMAIL PROTECTED]>,Maria Antònia Reinés <[EMAIL PROTECTED]>,Maria Rosselló <[EMAIL PROTECTED]>,"Maribel Solivellas Salas-Fortiana" <[EMAIL PROTECTED]>,"Mateu Ferrer" <[EMAIL PROTECTED]>,"Mateu Ramis Canyelles" <[EMAIL PROTECTED]>,Mateu Ramon i Lidón <[EMAIL PROTECTED]>,"Miquel Cifre" ,"Miquel Cruz" <[EMAIL PROTECTED]>,"Pep Delgado" <[EMAIL PROTECTED]>,"Rafel Gelabert" <[EMAIL PROTECTED]>,"Ramon Sedano" <[EMAIL PROTECTED]>,Sebastià Guixer <[EMAIL PROTECTED]>,"Tolita Oliver" <[EMAIL PROTECTED]>,"Tomeu Oliver" <[EMAIL PROTECTED]>,"Tomeu Servera" <[EMAIL PROTECTED]>,Toni Mas i Fornés <[EMAIL PROTECTED]>,"Toni Trobat" <[EMAIL PROTECTED]>,"Xavier Margais" <[EMAIL PROTECTED]>,Xisco Seguí <[EMAIL PROTECTED]>
Subject: Memòria Històrica 
Date: Thu, 18 Dec 2003 12:36:15 +0100 
 
Missatge d'en Jaume Escales:18/12/2003 
 
 Benvolguts companys: 
 
 Com podeu veure pel missatge de més avall, d'en David Ginard de 18/12/2003, tornam a estar de moltíssima enhorabona!!: s'adhereixen a la llista dos nous companys: na Pilar Arnau i en Joan Maria Thomàs. 
 A n'en Joan Maria el coneixeu tots ben segur per ser el director del documental "Nosaltres, els vençuts!", fita indiscutible i al qual hem fet referència tantes vegades sobre aquesta llista, i del qualtambé hem maldat en tot moment per fer-ne el màxim de difusió, avisant sempre que hem pogut, de dades i llocs de projecció. 
 De na Pilar Arnau, me sap greu ara mateix no poder fer-ne cap presentació. Pens que la conec, emperò no sé si m'erro de persona. 
 De tota manera he estat pensant que potser a partir d'ara es podria demanar una mica als nous companys que fecin ells mateixos quatre paraules de e

MEMÒRIA HISTÒRICA- EL NACIONALISME D'ESQUERRA DE LES ILLES RECOMANA ELS ARTICLES DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ PUBLICATS EN EL MUNDO-MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA RECOMANA L'OBRA DE MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

2004-01-07 Conversa Servei d'Informació Cultural - Illes




 MEMRIA
HISTRICA-TRENCAR EL SILENCI

MATEU MORRO, SECRETARI GENERAL DEL PSM-ENTESA NACIONALISTA
RECOMANA ELS ARTICLES I L'OBRA DE MIQUEL LPEZ CRESP


Els articles de Miquel Lpez
Cresp: trencar el silenci

Per Mateu Morro i Marc,
secretari general del PSM-Entesa Nacionalista

La narrativa de finals dels seixanta
i dels setanta va tenir molta importncia en la formaci
d'un pensament crtic davant la realitat mallorquina. La presncia
d'un grup nombrs de narradors va esser una mostra del deixodiment
de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor
d'actualitzaci i d'acostament a la societat. La prosa, amb un nivell
de qualitat i maduresa prou acceptable, despla la poesia
com a gnere literari estelar, aprofitant el treball d'innovaci
formal i temtica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com
Lloren Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat,
per tant, tenia al darrera un llarg procs de preparaci,
per es va trobar en un context social i poltic que l'afavoria.
Gabriel Janer Manila, Miquel Ferr, Lloren Capell,
Miquel Lpez Cresp, Antoni Serra, Maria Antnia Oliver,
Guillem Frontera, Baltasar Porcel o Antoni Mus, etc., oferien una obra
molt til en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar
una societat en canvi accelerat.
Lpez Cresp en els seus
textos literaris transpuava un mn cultural nou i uns fonaments
ideolgics originals. Sorgia un escriptor de vena, rebel, amb un
instint vital d'insubmissi, impregnat d'una histria a la
qual no volia renunciar: la del seu pare, pres per antifranquista; la d'una
avior de pagesos de sa Pobla, aferrats a la terra i al treball; la d'una
Mallorca de la postguerra trista i en blanc i negre, com la
de No-Do, i la d'una Mallorca turstica, ms acolorida, que
estava engegant totes les altres.
En Miquel escrivia a la premsa diria
articles de crtica literria on defensava el comproms
social de l'escriptor -segurament en posicions no massa llunyanes
del realisme social- i adesiara ja comenava a guanyar qualque premi.
Miquel Lpez Cresp, sobretot, ens aportava referncies
culturals de primera necessitat: Maiakovski i Bertolt Brecht, per
tamb Joan Brossa o Bartomeu Rossell-Prcel. Entre
lnies, en aquells escrits sobre literatura francesa o nordamericana,
hi entenem missatges d'inequvoca vocaci poltica,
missatges d'heterodoxia que passaven per malla als censors i, a vegades,
tamb als lectors. El paisatge no era gens engrescador: el vell
dictador agonitzava, pels diaris sabem que hi havia indrets on
s'aixecava un veritable clam per la democrcia, i mirvem
al nostre entorn i viem una societat conformada i indiferent. Les
plomes de Josep Maria Llompart, Gregori Mir, Miquel Lpez Cresp
o Gabriel Janer Manila, en aquest context tan empobrit, duien a terme una
funci importantssima.
Lpez Cresp escrivia
des d'un marxisme obert, creatiu, ric de matisos, que feia veure a la llegua
la seva distncia de qualsevol dogmatisme. Lluny de doctrinarismes
i mandarinats, Miquel Lpez Cresp escrivia textos crtics
i personals. L'herncia del maig de 1968 era la seva herncia,
i feia seva la histria dels derrotats i dels heterodoxos de tots
els temps. El seu missatge era literari, per d'una densitat inequvoca
i fcilment ubicable. Miquel Lpez Cresp, en un procs
d'autodidactisme no molt diferent del de la majoria dels joves escriptors
de la seva generaci, duia a la literatura mallorquina contempornia
la tradici d'una esquerra crtica i alliberadora. Potser,
sobretot mirant-ho amb ulls actuals, amb una alta dosi d'utopisme, per
recollint tot un aspecte fonamental de la histria del segle XX.
El que ms valorava de la histria del moviment obrer era
la capacitat de trencar cadenes, no la d'engendrar burocrcies o
aparells d'estat policials. El nacionalisme, la vivncia d'home
d'esquerres, l'oposici a tota forma d'opressi, formaven
en ell un tot, una glopada furiosa d'aire vital, que sortia de portar a
la sang la urgncia de lluitar contra la injustcia d'una
manera activa, i duia a un treball frentic, ms o menys
encertat, per riqussim de resultats i d'experincies.
Ms tard, quan vaig passar de
lector a amic, em vaig adonar de la seva extensa formaci literria.
Ho llegia tot. A la seva casa els llibres s'hi acaramullaven per tots els
racons, i s'hi podien veure els ttols ms introbables en
aquell perode final del franquisme. Cada viatge havia estat dedicat
a explorar llibreries, cada contacte havia estat aprofitat per conixer
autors i tendncies. I els joves que podem entrar en aquell
sancta sanctorum li demnvem llibres. Aquesta va esser la causa,
en aquells temps de febrosa curiositat intel.lectual, que part d'aquella
magnfica biblioteca s'escamps per aqu i per all'a,
i a en Miquel li costs de recuperar molts d'exemplars valuosos.
La seva capacitat de treball, la seva
dedicaci a la creaci literria com a una activitat
digna i humanament alliberadora, el seu comproms amb la gent del
poble i amb la seva causa, l'han duit a ser un home de tots conegut, valorat
i estimat. En el meu cas 

MEMÒRIA HISTÒRICA - HOMENATGE A FRANCESC DE B. MOLL - PRIMERA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CONTRA EL PP FETA A MALLORCA DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 25 DE MAIG -PREGÓ INAUGURAL DE LA XXI FIRA DEL LLIBRE - L'ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ FA UNA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CULTURAL - CONTRA LA DESMEMÒRIA HISTÒRICA I DEFENSA DEL CATALÀ, EIX DE LA RECORDANÇA DE L'OBRA DE FRANCESC DE B. MOLL

2004-01-07 Conversa Servei d'Informació Cultural - Illes





MALLORCA
- MAIG DE 2003- PRIMERA CRIDA A LA RESISTNCIA CONTRA EL PP
FIRA DEL LLIBRE
-L'ESCRIPTOR MIQUEL LPEZ CRESP FA UNA CRIDA A LA DEFENSA
DE LA CULTURA CATALANA
Homenatge a Francesc
de Borja Moll


Voldria dedicar aquest breu
parlament en la inauguraci de la Fira del Llibre 2003 a una de
les persones que ms ha fet pels llibres i per la nostra llengua.
En referesc evidentment a Francesc de Borja Moll. En la campanya del centenari
del naixement a Ciutadella (Menorca) de Francesc de B. Moll, els organitzadors
han escrit: "De les mltiples raons que hi ha per celebrar una efemride,
com el centenari del naixement de Francesc de Borja Moll, en podrem
destacar tres. Per una banda, hi ha la necessitat de transmetre a les joves
generacions qui fou i quin significat va tenir l'obra del filleg
menorqu; en definitiva, que el nom de Francesc de Borja Moll els
soni a alguna cosa ms que a un nom d'institut, d'una plaa
o d'un carrer.
'Una segona ra,
seria, en el nostre cas, per a la gent que tal vegada ha tengut la sort
de conixer-lo o per a les persones que varen ser els seus coetanis,
una bona oportunitat per actualitzar el significat de la seva obra i per
evitar que aquest nom es conservi ms o menys 'immortalitzat', sovint
'fossilitzat', dins el rerafons de la memria.
'Finalment hi ha una tercera
ra que, segurament, s ms important que les anteriors:
es tracta d'aprofitar l'avinentesa perqu aquelles coses per les
quals el recordat va ser distingit prenguin un nou impuls. De res no serviria
retre un homenatge a Francesc de Borja Moll si aix no comporta,
com a mnim en els seus objectius, una embranzida per a la recuperaci
de l's social de la llengua catalana".
Francesc de B. Moll ens
ha ajudat a servar la paraula i, tamb, l'esperit de lluita en un
uns temps foscos. Ara mateix, malgrat els avanos que s'han fet
en el camp de la nostra normalitzaci lingstica i
cultural ens cal tenir sempre present l'esperit de resistncia contnua
del nostre gran filleg. No fa gaire, des d'aquest mateix indret,
el poeta i amic Antoni Vidal Ferrando parlava de la difcil situaci
en la que encara es troba la nostra cultura. Deia l'escriptor de Santany:
"No vull seguir amagant el meu dolor per una llengua que veig amenaada,
no tant pels adversaris com per la nostra indolncia i pels excessos
del temps. Hem sabut sobreviure a una terra malmesa per estigmes histrics
com el colonialisme, la pirateria, la misria, els dominis senyorials,
les crisis demogrfiques, l'autoconsum o l'emigraci. Les
assutzenes del benestar econmic han vengut a florir dins els vells
sementeres de ravenisses i cugula. El preu pot haver estat la desmemria,
i la cendra que plana sobre els nostres signes d'identitat".
I, per esbandir la cendra
que encara plana sobre els nostres signes d'identitat res ms poders
que l'obra vital, gegantina de Francesc de Borja Moll. Vet aqu
docs, els motius de pes per dedicar aquestes breus paraules a la memria
de qui ha tant ha fet pel llibre, per la nostra cultura, per l'espandiment
de l'esperit de la persona.
L'any 1962, en la collecci
"Les Illes d'Or", Francesc de B. Moll editava els Rudiments de gramtica
normativa per a s dels escriptors balerics. Un llibre que,
juntament amb el Vocabulari mallorqu-castell (Palma, 1965)
del mateix Francesc de B. Moll, editat, com l'anterior, a la seva editorial,
va ser bsic en el descobriment dels fonaments del catal
normatiu i amb un inicial contacte amb la cultura catalana de les Illes
per a molts dels escriptors de l'anomenada generaci dels anys setanta.
Cal dir que aquest llibre
era la represa de Rudiments de gramtica preceptiva per a s
dels escriptors balerics, una gramtica fabriana que Moll
havia reixit a publicar el 1937, en plena guerra i en plena persecuci
lingstico-cultural; un autntic miracle, doncs, tot
i que, evidentment, fou, si no lltim, un dels ltims
a aparixer legalment en catal a la Mallorca ocupada.
Si ara hagus de
fer recompte dels meus deutes (i de molts d'escriptors de la meva generaci)
amb la feina de Francesc de B. Moll, no bastaria un llibre sencer.
Quins sn els nostres
primers contactes juvenils amb la vida i obra del gran filleg ciutadellenc?
En els anys seixanta, amb la lectura de les Rondaies mallorquines per Rdio
Popular, ens apropava al ms important de la imagineria popular
del nostre poble, a la riquesa de la nostra llengua. Aquelles rondaies,
llegides a comenaments dels anys seixanta per l'equip de collaboradors
que va poder reunir el prestigis filleg, tengueren una
importncia cabdal en la preservaci del nostre llegat cultural.
En aquells inicis dels
anys seixanta, nosaltres ja rem, com a corresponsals de Rdio
Espanya Independent, en plena activitat poltica clandestina contra
la dictadura franquista. I, cap a finals dels seixanta, l'OCB, fundada
per Francesc de B. Moll, ja s una "tapadora" de les ms
variades formes d'intervenci cultural antifranquista de les Illes.
En els inicials cursets de llengua i literatura catalana, els primerencs
militants antifeixistes dels anys 

Memòria Històrica

2004-01-07 Conversa Jaume Escales i Tous



 Benvolgudes companyes i companys:

 Sobre la questió de reunió, i en vista de les opinions 
expressades darrerament sembla que la majoria de la gent és partidària de 
posposar-ne. La majoria d'intervencions van també en la línia de fer-la a 
La Vileta. La fixam, doncs, si us sembla bé, per dia 24 
de gener, dissabte,a La Vileta, a les 18:00 (per exemple).
 Ara només falta que en Juan Hernández 
ens indiqui una mica la localització del local ila manera 
d'arribar-hi.
 Per fer la projecció del documental "Nosaltres, 
els vençuts!", en Juan ens hauria de concretar una 
mica més els mitjans de què disposa el local, i veure si amb ells és viable 
fer-ne la projecció. N'Antoni Maria ja ens comunicava en un 
correu anterior que ens cal sistema de reproducció en DVD, sistema de sò i 
pantalla. Si el local no disposa de tot això ho podria aportar algun de 
nosaltres. I si la cosa és molt complicada, en aquest sentit, sempre podem 
deixar la projecció per més endavant.
 En relacióa la polèmica que té llocsobre la 
llista des de fa uns dies, i que en molts d'aspectes ésaliena del tot a la 
qüestió de la Memòria Històrica, no sé què puc afegir més al que ja vaig dir que 
opinava jo. Jo indicava en un missatge anterior tres normes, que volien ser 
d'exclusió (pseudònims, no a les desqualificacions genèriques, llibertat de 
paraula).Només he estat pensant que potsercaldràser més 
estrictes encara, i,seguintles reflexions de'nDavid 
Ginard i na Joana Maria Roque,se n'hauria 
d'afegir un altre que obligàs a tots els membres acentrar-se únicament 
sobre els períodes de laGuerra Civil i el 
Franquisme. 
 Molt encertada he trobat la demanda de seny 
n'Antoni Pallicer Mateu (per cert que els seus correus arriben 
com a Crit de Rabi)
 Totalment d'acord també amb na Joana 
Maria respecte a concretar feines. Me sembla molt correcta la proposta 
de'n David Ginardde col.lectius concrets als quals es 
podria dedicar un monogràfic en motiu del 14 d'abril (mestres, professors i 
educadors; infants de la guerra ;militants de les organitzacions clandestines de 
la postguerra).
 Com a projectes concrets encetats,vull recordar 
que na Margalida Capellà es vaassignar eltreball de 
disseny i muntatged'una futura pàgina web.
 Altre projecte ja sobre la taula és la tasca d'aportació 
de dades sobre les fitxes-model proposades per na Joana Maria 
Roque. (Aquí jo tenc unes quantes aportacions preparades per 
Santa Margalida i Es Viver que, precisament 
pel trui aquest darrer he hagut de paralitzar).
 També tenim pendent concretar la qüestió de l'acte 
d'homenatge a Llorenç Capellà.

 Encara tenc més coses que volia dir, emperò no hi ha 
temps de res.
 
 Bé, una abraçada a totes i a tots, i endavant!

 I que els arbres no ens impedeixin veure el 
bosc!


 


Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 7 de gener de 2004
 
 



 


Memòria Històrica

2004-01-06 Conversa Jaume Escales i Tous




Els motius d’aquest missatge és per 
disculpar-me de no fer cap aportació al debat, però és que estic molt enfeinat i 
amb prou feines puc llegir els missatges que m’arriben. Així i tot, m’agrada 
rebre’ls i seguir a la llista de Memòria Històrica.
Pel que fa a la data de la trobada, jo 
proposaria un altre dissabte que no fos el 17 de gener, ja que és el dia de sant 
Antoni i a molts de pobles fan festa (em sembla que algú altre també ja ho ha 
plantejat). A més a més, si voleu fer la projecció de Nosaltres els Vençuts, al 
teatre de sa Societat de Calvià, crec que s’ha de demanar el local amb un mes 
d’antelació.
Finalment voldria presentar a Epifanio Méndez 
Vasco ([EMAIL PROTECTED]) com a nou 
membre de la llista. Ell ha investigat diversos aspectes de la Segona República 
i la repressió al municipi d’Andratx. El mes d’agost de 2002 va publicar a la 
revista Socialistes d’Andratx una petita historia de l’Agrupació Socialista 
d’aquest municipi durant la Segona República i un llistat de les persones 
repressaliades durant la Guerra Civil a Andratx, amb noves aportacions a les que 
va fer en Llorenç Capellà al Diccionari Vermell. Així mateix té la intenció de 
publicar aquestes investigacions, les quals ha ampliat notablement des del 2002. 
Actualment, Epifanio Méndez és el regidor d’Urbanisme i Contractació de 
l’Ajuntament d’Andratx.
Salut!
  
 Mateu Ramon Lidón. 
Calvià.


Memòria Històrica

2004-01-06 Conversa Jaume Escales i Tous



 Benvolgudes companyes i 
companys:

 El missatge anterior, com haureu 
pogut comprovar, tot i haver-lo mandat jo a la llista,erade'n 
Mateu Ramon, i per la llista. Ell me l'havia fet arribar a mi 
enlloc d'enviar-lo directament a l'adressa [EMAIL PROTECTED].

 Només era això. Això és tot, per 
ara.

 Salut i fins aviat!

  
  Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, 
a 6 de gener de 2003


Memòria Històrica

2004-01-03 Conversa Jaume Escales i Tous



 Benvolgudes 
companyes i companyes: 



 4/1/2004

 Perdonau la "tabarra" que és 
aquest escrit. Si el vos ho voleu estalviar bastapegar una ulladaa 
les conclusions a. i b. del final. 
De tota manera, ja ho va dir aquell que parlant 
s'entén la gent. Potser les qüestions de funcionament o gestióde la llista 
ara ens ocupen un temps que voldríem veure dedicat a altres coses, emperò és de 
suposar que, un pic aclarits segons quins aspectes, no hi haurem de tornar. En 
la línia del que deia na Joana Maria, crec que hem de tenir 
tots una mica de paciència.

 Des del dia d'ahir (divendres), 
al matí, fins avui, nit del dissabte al diumenge, han passat moltes coses, en 
aquesta llista nostra. Jo no he parat en tot aquest temps, com supòs 
quemolts devosaltres, de donar voltes als darrers esdeveniments i 
comunicats.
No tincconclusió 
pròpia del totdefinitiva (no hi ha res definitiu en aquest 
món!)emperò sí que tencalgunes certituds, fruit de reflexions 
quevolia compartir amb vosaltres:


1. 
Aquesta llista no té coordinador ni moderador. La mevatasca 
d'administradorha estat fins ara,tan sols, la de donar 
d'alta i de baixa a qui demani qualsevol de les dues coses. També, ja 
ho sabeu, m' he compromès a guardar i fer arribar a qui ho demani, en tot 
moment, un historial complet de comunicacions.La 
tasca de parlar i motivar a altresa unir-se ala 
llistaés una tasca de tots.

 2 . 
Alguns de vosaltres us heu posat en contacte amb mi per proposar-me o instar-me 
a, d'alguna manera, formular unes pautes, determinats protocols d'intervenció al 
fòrum, algunes normes. La veritat és que hi he pensat i repensat i la conclusió 
que en trec és que no tenc cap tipus d'autoritat ni cap poder atorgat 
(digam-ho així) per emetre més que opinions personals. 

 3 . 
Haurem de confiar, per tant, en la capacitat de tots nosaltres mateixos 
per fer feina plegats cap a objectius comuns. Si fallam serà una 
llàstima, sens dubte, emperò també ens haurem demostrat a nosaltres 
mateixosdel que som i no som capaços (que no és poca cosa).

 4 . Estic 
d'acord amb en David respecte al compromís de tots de no fer 
servir pseudònims, a l'hora d'intervenir al fòrum, i també mantendria la norma 
de fer cadascú una mica de presentació, sense forçar a ningú tampoc, quan 
s'uneixi a la llista.

 5 . 
Respecte a fer servir la llista per fer-se autopromoció personal he estat 
pensant, no sé com ho veieu, que la cosa té la seva complexitat. Amb aquestes 
paraules vull fer la meva contribució particular a clarificar la 
qüestió:

 Crec, ja me rectificareu si 
m'equivoc, que quan qualcú ha caigut en aquesta dinàmica, a la nostra llista, ho 
ha fet sobretot com a resposta a coses que ell ha considerat atacs o 
desqualificacions genèriques a la seva persona. Aqueixa mateixa resposta 
enpot generar una altra, per reacció, que a tothom que ho veu sembla 
exagerada. I així cap auna espiral que pareix que no ha d'acabar 
mai.
 Com solventar tota això? La 
mevaconclusió és que la cosa se solventariaamb la proposta de norma, 
o de protocol,de intentar no fer 
maidesqualificacions genèriques de ningú. És a dir, que si 
hem de feruna crítica aqualcú hem de denunciar, en tot cas, les 
seves incoherències en el camp del que ha feto del que ha 
dit. El que s'ha d'evitar, en poques paraules,són les expressions 
del tipus "en tal és un ..".I això pequè una afirmació 
com l'anterior equival a no dir res sobre la persona, en realitat, des 
del moment en que no informam de les dades que ens fan mantenir la nostra 
opinió. No sé si m'explic. I, de totes maneres, ben mirat,el que 
som no ho sabem mai; tan sols és evaluable, o discutible,el que 
diem i el que fem. I si diem d'algú que ha dit o ha fet quelcom ho hem 
de poder demostrar, hem de poder citar fonts contrastades, que mereixin 
credibilitat. Aquesta credibilitat, alhora,també ha d'estar constantment 
sotmesa al dubte.
 Tot el que he dit abans pot 
semblar molt evident, emperò la realitat ens demostra que no és tan 
senzill dur-ho a la pràctica. D'una banda es tracta d'autoregular-se a 
un mateix i no incórrer en les citades desqualificacions genèriques. I de 
l'altra es tracta de reprimir-se (per desgràcia, aquesta és la paraula)de 
respondre igual, quan algú ha estatl'objecte d' 
aquellesdesqualificacions genèriques. 
 Ara que dic tot això he 
recordatalgunes situacions, supòs que també en coneixeu alguna, 
dinsprogrames de debat radiofònic, sobretot, ona algun oient se li 
ha retirat la comunicació quan ha persistit en les 
desqualificacionsgenèriques esmentades,o en els insults.Tamté 
en podríem dir injúries.
 En conclusió jo 
proposaria aquesta única norma, diguem-ne, rígida, del nostre 
fòrum,
 I en tot cas, si dues persones, 
o tres, o les que siguin, volen entrar en un debat més a fons sobre alguna 
qüestió, sempre tenen el recurs de comunicar-se entre ells, a través dels seus 
respectius correus.

6. 
Pel que fa a la qüestió sobre l'abast temporal o cronològic