Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
És habitual que el mantenidor d'un programari es miri molt les opinions dels usuaris, I analitzant-les i valorant-les, pot arribar a desenvolupar-les, però és una decissió seva, s'ho curra ell o ella. Els desenvolupadors que s'ho han currat tenen necessàriament el control dels canvis. Algú ho ha dit: meritocràcia. És evident que el programari lliure té més sentit per a qui és capaç de modificar-ho. El 15/05/16 a les 21:24, Xavi Drudis Ferran ha escrit: > El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia: >> 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu: >>> Està al correu del gilug que jo esmentava: >>> http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/ >> Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert, >> transparent i democràtic. No tinc res en contra d'investigar eines que >> permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació. El >> problema és la paraula "democràtic"... >> > Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure > de community managers... > >> Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta >> manera s'evitarien forks i duplicació de recursos. Posen l'exemple de >> node.js. >> > Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la > bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li > agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de > les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O > tots dos explícits ? O tots dos implícits ? I després s'han fusionat > i ara tenen una governança explícita o implícita ? I els ha anat bé o > malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ? > Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no > democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança > explícita i "democràtica" ? O això no és una conclusió ni una > hipòtesi sinó una condició de partida ? (definim "anar bé" com "ser > democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?) > > És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros > o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res. > >> i no poden >> >> - obligar a ningú a contribuir al projecte. >> >> El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs >> privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte >> amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar >> subjecte a la democràcia. >> > Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's > la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou > treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més > mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja > passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions > telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi > en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà > comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació, > etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per > manipular qualsevol cosa. L'spam ja és un problema ara en projectes > lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més > conesqüències que ara enviar missatges. > > Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de > responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la > feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui > treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir > que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra > que pressupost de màrqueting social o com es digui. > > Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que > tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una > decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a > que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que > necessitaria legislació nova, no? però llavors mires mil coses > incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal > marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia > de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin > publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè > no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a > imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que > l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni > control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar. > > Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un > joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma > "transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors > qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no. > > Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels > usuaris. Puc imaginar q
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Sun, May 15, 2016 at 12:15:06PM +0200, Ernest Adrogué deia: > 2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu: > > Està al correu del gilug que jo esmentava: > > http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/ > > Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert, > transparent i democràtic. No tinc res en contra d'investigar eines que > permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació. El > problema és la paraula "democràtic"... > Mentre no acabin aprofitant els resultats per omplir el programari lliure de community managers... > > Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta > manera s'evitarien forks i duplicació de recursos. Posen l'exemple de > node.js. > Sí, i no entenc l'exemple. És que no vaig seguir el cas. Abans de la bifurcació no hi havia model de governança explícit i els que no li agradava l'implícit van bifurcar ? I després de la bifurcació una de les branques tenia un model de governança explícit i l'altre no ? O tots dos explícits ? O tots dos implícits ? I després s'han fusionat i ara tenen una governança explícita o implícita ? I els ha anat bé o malament ? Els 25 projectes ho eren per popularitat i èxit, o perquè ? Si dels triats cap tenia governança explícita (tret de linux, "no democràtic") però eren populars la conclusió és que cal una governança explícita i "democràtica" ? O això no és una conclusió ni una hipòtesi sinó una condició de partida ? (definim "anar bé" com "ser democràtic" i a partir d'aquí avaluem projectes?) És que no ho entenc, no en trec l'entrellat. O hi ha algun non-sequitur gros o jo tinc unes quantes premises girades o no entenc res. > i no poden > > - obligar a ningú a contribuir al projecte. > > El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs > privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte > amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar > subjecte a la democràcia. > Això que dius és clar. Passa que hi ha bastanta tendència a vendre's la força de treball, llavors qualsevol empresa que tingui prou treballadors pot controlar un projecte lliure simplement posant-hi més mà d'obra que ningú, així explicat una mica grollerament. Això ja passa ara, i com més tendim a la "democràcia electrònica", votacions telemàtiques o qualsevol forma d'interacció per xarxa que no es basi en continguts, debat i consens sinó en comptar vots, més fàcil serà comprar vots (o bots, segons com es muntin censos, autenticació, etc.), amenaçar votants o simplement invertir en propaganda per manipular qualsevol cosa. L'spam ja és un problema ara en projectes lliures com en tota internet, imaginat si enviar vots tingués més conesqüències que ara enviar missatges. Per a mi és pitjor encara perquè si qui vota no ha de responsabilitzar-se de que el que vota funcioni, sinó que li mana la feina a un altre, és molt més fàcil manipular que si qui vota és qui treballa (independentment o a sou). De fet no vota, ho fa. Vull dir que prefereixo que el preu per controlar un projecte sigui mà d'obra que pressupost de màrqueting social o com es digui. Només que per algun lloc recordo haver-los llegit que no diuen que tots els projectes hagin de ser democràtics i que ser-ho o no és una decisió (democràtica ???) de cada projecte. Vaja, que no sóna com a que vulguin imposar una manera de funcionar a ningú (que dic jo que necessitaria legislació nova, no? però llavors mires mil coses incomprensibles que fa molta gent i dius doncs igual només cal marquèting). Sembla que el que proposen és muntar alguna metodologia de desenvolupament distribuït democràtic, i un cop la tinguin publicada qui vulgui que l'adopti. Però tampoc em quadra a mí, perquè no entenc qui tindria cap incentiu per adoptar-la. Posant-me a imaginar puc especular algú amb prou força de treball per oferir que l'adopti si és una "democràcia" prou manipulable com per a que li doni control sobre treball d'altres, però em costa de veure-ho clar. Paranoies a part, m'ha semblat entendre que volen desenvolupar un joc d'eines i de estratègies per portar un projecte lliure de forma "transparent i democràtica", vulgui dir el que vulgui dir. I llavors qui vulgui que els faci cas i qui vulgui no. Em costa veure quins desenvolupadors es voldran sotmetre als vots dels usuaris. Puc imaginar que hi hagi usuaris que ho demanin, però possiblement duri fins que els usuaris votin una cosa i els desenvolupadors no puguin o vulguin fer-la (no m'agrada gens distingir entre desenvolupadors i usuaris, però sembla que sigui necessari per posar-se en la proposta des del moment que algú decideix la feina que es fa i algú altre la fa). Vull dir que la única força real dels usuaris és deixar d'usar el programa, i la força dels desenvolupadors és parar de desenvolupar-lo o fer un fork. No em sembla que hi hagi un equilibri que permeti la democràcia. En un estat o ajuntament o t
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
El Sun, May 15, 2016 at 12:32:12PM +0200, Ernest Adrogué deia: > 2016-05-14, 23:08 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu: > > No, no, perdó, m'he liat molt. No demanen 21 milions. > > Demanen 1.599.697,53€ > > El projecte dura 48 mesos, per tant es pensen gastar més de 33.000 euros > cada mes. > Però era més d'una persona d'una o més institucions, no ? 6 persones ? 9 ? I seran costos de personal (salari brut + tributs) més infraestructura, més si hi ha material... No ho recordo bé. No tinc ni idea de què costen els projectes de recerca avui en dia...
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
2016-05-14, 23:08 (+0200); Xavi Drudis Ferran escriu: > No, no, perdó, m'he liat molt. No demanen 21 milions. > Demanen 1.599.697,53€ El projecte dura 48 mesos, per tant es pensen gastar més de 33.000 euros cada mes.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
2016-05-14, 21:52 (+0200); Alex Muntada escriu: > Està al correu del gilug que jo esmentava: > http://modeling-languages.com/very-large-community-software-development-erc/ Diu el seu objectiu és investigar un model de governança més obert, transparent i democràtic. No tinc res en contra d'investigar eines que permetin que hi hagi més transparència o facilitar la participació. El problema és la paraula "democràtic"... > Estic d'acord que l'analogia no és correcta. Està clar que els > usuaris tenen forma d'influir directament en el futur del codi > de diverses formes (traduccions, informes d'error, tutorials, > desenvolupament de millores, etc.). > > Seria interessant conèixer amb més detall a què es refereixen > els autors perquè al meu entorn social tampoc puc influir tant > com jo voldria moltes vegades. Potser amb algun exemple seria > més fàcil de veure què volen dir. Ells diuen que volen donar "poder de decisió als usuaris" i que d'aquesta manera s'evitarien forks i duplicació de recursos. Posen l'exemple de node.js. Què vol dir donar poder de decisió als usuaris? No pot ser el dret de veure, modificar i redistribuir el codi font, perquè aquest dret ja el tenen. Tampoc pot ser donar el control a la comunitat sobre el nom del projecte, ja que això no evita escissions. La única interpretació possible, per mi, és que proposen un model on els usuaris decideixin de forma democràtica sobre l'assignació els recursos del projecte. Però això implica apropiar-se de la "força de treball" de les persones que contribueixen al projecte i seria una aberració. Actualment, els usuaris poden - contribuir directament al projecte - suggerir a altres persones que facin contribucions - pagar a altres persones a canvi que facin contribucions i no poden - obligar a ningú a contribuir al projecte. El motiu és que en una societat lliure la força de treball és un recurs privat de cada individu, i per tant la decisió de contribuir a un projecte amb aquesta força de treball és una decisió individual que no pot estar subjecte a la democràcia. Home, potser tècnicament és cert que aquest model no és democràtic, però és que és una bogeria argumentar que hauria de ser democràtic. L'estudi en si ja ha quedat clar que no és un estudi rigorós. Són dades selectives i superficials per justificar la seva proposta d'investigació.
Re: Polemica amb la UOC sobre el programari lliure
Recolzo l'enfocament que defenses. Jo comentava una realitat que també podia preveure l'autor de l'article de la UOC. El 14/05/16 a les 22:12, Alex Muntada ha escrit: > Narcis Garcia: > >> Alex, et dóno la raó sobre fer quelcom més profitós i agradable, però >> s'ha de reconèixer que és d'esperar que un missatge negatiu generi >> respostes negatives, i quan la crítica intenta «expandir la coherència», >> les respostes també exploren aquest camí. > > Que sigui d'esperar no significa que sigui el més desitjable. > Per contrarestar quelcom negatiu cal quelcom positiu. > > Salut, > Alex >
