Re: Xerrada sobre Debian al DLP el 16 de setembre

[julio]

>Si és el tema del Networkmanager "menjant-se" configuracions de DNS en
>la xarxa local  sí, a Debian també fotia la guitza, el m*lparit del
>NM... (amb perdó ;-)
>

A veure si no hi haurà tanta diferència entre Debian i Ubuntu ;D


-- 
Sent from my Android device with K-9 Mail. Please excuse my brevity.

Re: Xerrada sobre Debian al DLP el 16 de setembre

[Josep Lladonosa]

2017-08-30 22:33 GMT+02:00 julio :
> Hola,
> no se si d'aquesta reflexió es pot extreure una xerrada o una un quart i mig
> de xerrada però per si de cas.
>
> Primer de tot em presento. Soc de la secta dels fedorianos, no per
> convicció, només és per calers ;D
> Porto uns 18 anys instal•lant distros gnu/linux. Vaig tenir la meva etapa d
> evangelitzador. No recordo si en aquelles llargues nits disfrutava més
> instal•lant un linux o matant els guindous. Ja fa bastant de temps que m'ho
> prenc d'una altra manera.
> Tot i que he tocat alguna distro minoritària, les que més he utilitzat han
> estat fedora/redhat, ubuntu i debian.
> Però mai he mirat el codi de cap d aquests S.O. De manera que no tinc
> coneixements realment científics de les distros.
> O sigui que només puc parlar com a instal•lador i per observació del
> rendiment de les màquines instal•lades.
>
> Crec que totes són molt interessants i juguen diferents papers. Fedora com a
> conillet d'indies de RedHat i, més actualment de Gnome, massa arriscada, la
> qual cosa ha provocat versions un xic inestables però també interessants
> aportacions al mon linux.
> A Ubuntu el presenta molt be el seu eslogan "the linux for human beings",
> quanta gent deu haver provat gnu/linux gràcies a aquesta distro? Fins i tot
> molts que tenen windows com el seu primer S.O.
>
> Si, ja sé que no existeix una distro única per a tothom (per cert quina
> documentació tan xula fan els de archlinux) però si algú em digués "ho sento
> tio, t'has de mullar, quina distro recomanes segons la teva experiència?
> Només pots dir una."
> Doncs ja fa temps que sempre penso el mateix: Debian. La seva estabilitat
> (imagino que per la seva qualitat) no té color.
> I llavors em pregunto, perquè quan a un casal volem decidir quina distro
> instal•lar s'acaba instal•lant ubuntu? (Fet real i de fa molt poc temps)
> I no ho dic com una crítica per haver escollit Ubuntu, ja que al final tots
> vam estar d'acord.
> Sinò que els que coneixem de la qualitat/estabilitat de Debian no som
> capaços de transmetre-la a la resta. Per exemple, una de les raons per les
> quals es va escollir Ubuntu va ser la gran quantitat de drivers de que
> disposa. D'aquesta manera donaria menys problemes que Debian, es va pensar.
>
> Un cop instal•lada la LTS vam haver de solucionar un misteriós problema del
> DNS googlejant(*) i hackejant un dels fitxers del Network Manager. Dubto que
> això hagués passat amb Debian.

Si és el tema del Networkmanager "menjant-se" configuracions de DNS en
la xarxa local  sí, a Debian també fotia la guitza, el m*lparit del
NM... (amb perdó ;-)

>
> Insisteixo que això no és cap crítica a ningú ni a ubuntu o els ubuntaires,
> que per cert fan una feina acollonant, sinó a lo malament que venem Debian
> els que admirem aquesta distro.
> O potser la qualitat de Debian fa inevitable que es crei una mena d aura de
> distro elitista i difícilment accessible?
>
> (*) No és cert, vam fer servir duck duck go ;D
>
> Vagi be.
> Julio
>
> --
> Sent from my Android device with K-9 Mail. Please excuse my brevity.



-- 
--
Salutacions...Josep
--

Re: Xerrada sobre Debian al DLP el 16 de setembre

[julio]

Hola,
no se si d'aquesta reflexió es pot extreure una xerrada o una un quart i mig de 
xerrada però per si de cas.

Primer de tot em presento. Soc de la secta dels fedorianos, no per convicció, 
només és per calers ;D
Porto uns 18 anys instal•lant distros gnu/linux. Vaig tenir la meva etapa d 
evangelitzador. No recordo si en aquelles llargues nits disfrutava més 
instal•lant un linux o matant els guindous. Ja fa bastant de temps que m'ho 
prenc d'una altra manera. 
Tot i que he tocat alguna distro minoritària, les que més he utilitzat han 
estat fedora/redhat, ubuntu i debian.
Però mai he mirat el codi de cap d aquests S.O. De manera que no tinc 
coneixements realment científics de les distros.
O sigui que només puc parlar com a instal•lador i per observació del rendiment 
de les màquines instal•lades.

Crec que totes són molt interessants i juguen diferents papers. Fedora com a 
conillet d'indies de RedHat i, més actualment de Gnome, massa arriscada, la 
qual cosa ha provocat versions un xic inestables però també interessants 
aportacions al mon linux.
A Ubuntu el presenta molt be el seu eslogan "the linux for human beings", 
quanta gent deu haver provat gnu/linux gràcies a aquesta distro? Fins i tot 
molts que tenen windows com el seu primer S.O.

Si, ja sé que no existeix una distro única per a tothom (per cert quina 
documentació tan xula fan els de archlinux) però si algú em digués "ho sento 
tio, t'has de mullar, quina distro recomanes segons la teva experiència? Només 
pots dir una."
Doncs ja fa temps que sempre penso el mateix: Debian. La seva estabilitat 
(imagino que per la seva qualitat) no té color.
I llavors em pregunto, perquè quan a un casal volem decidir quina distro 
instal•lar s'acaba instal•lant ubuntu? (Fet real i de fa molt poc temps)
I no ho dic com una crítica per haver escollit Ubuntu, ja que al final tots vam 
estar d'acord.
Sinò que els que coneixem de la qualitat/estabilitat de Debian no som capaços 
de transmetre-la a la resta. Per exemple, una de les raons per les quals es va 
escollir Ubuntu va ser la gran quantitat de drivers de que disposa. D'aquesta 
manera donaria menys problemes que Debian, es va pensar.

Un cop instal•lada la LTS vam haver de solucionar un misteriós problema del DNS 
googlejant(*) i hackejant un dels fitxers del Network Manager. Dubto que això 
hagués passat amb Debian.

Insisteixo que això no és cap crítica a ningú ni a ubuntu o els ubuntaires, que 
per cert fan una feina acollonant, sinó a lo malament que venem Debian els que 
admirem aquesta distro.
O potser la qualitat de Debian fa inevitable que es crei una mena d aura de 
distro elitista i difícilment accessible?

(*) No és cert, vam fer servir duck duck go ;D

Vagi be.
Julio


On 30 d’agost de 2017 19:21:33 CEST, Alex Muntada  wrote:
>Hola!
>
>A petició d'en Rafael Carreras, el proper dissabte 16 de setembre
>faré una xerrada sobre el desenvolupament a Debian dins el marc
>del Dia de la Llibertat del Programari: http://dlp.caliu.cat/
>
>El que us volia preguntar és de quins temes us agradaria que
>parli concretament. Podeu preguntar-me el que vulgueu (AMA) i
>jo ja triaré el que cregui més interessant per la xerrada.
>
>Així doncs, us agrairé que respongueu aquest correu explicant-me
>què us agradaria saber, sobre què us agradaria aprofundir, què
>voldríeu aprendre, en què us agradaria contribuir, etc. Podeu
>fer-ho en privat, si voleu.
>
>A banda de facilitar-me la feina per la xerrada, crec que pot
>ser una bona oportunitat per conèixer millor els interessos i
>els interrogants d'aquesta comunitat.
>
>Salut i moltes gràcies!
>Alex

-- 
Sent from my Android device with K-9 Mail. Please excuse my brevity.

Re: Hardware compatible

[Robert Marsellés]

Hola,

El 28/08/17 a les 14:52, Narcis Garcia ha escrit:
> El 28/08/17 a les 14:15, Ernest Adrogué ha escrit:
>> 2017-07-31, 20:03 (+0200); Santi Moreno escriu:
>>
>> Intel pel que tinc entès també té bon suport, però no conec cap llista
>> com la de AMD.  En qualsevol cas jo evitaria Nvidia a qualsevol preu, ja
>> que no són gaire donats a proporcionar informació sobre el seu maquinari
>> perquè es puguin escriure drivers lliures.
>>

Personalment, una Nvidia bastant recent (GeForce GTX 1050Ti) em funciona
sense problemes amb els controladors privats. Abans m'havia preocupat de
fer la recerca a la llista Debian d'usuaris en anglès. Pel que es diu
allí, fa dies que moltes targetes Nvidia, sobretot recents, funcionen
adequadament (suportades) amb els controladors privats.

Un altre tema és que cada peça de "hardware" tingui les seves
particularitats i, els que som únicament usuaris enlloc de fabricants,
no sapiguem trobar-li la configuració adequada. És com quan s'usa un
mòbil nou d'una altra marca que no has tingut mai. Per fàcil que diguin
que sigui, un se l'ha de mirar amb "carinyo" i perdre-hi temps llegint,
rellegint i usant-lo. A això s'hi ha d'afegir que els manuals que un
troba no ajuden gaire si un no té molt clar què nassos necessita
(NvidiaGraphicsDrivers a Debian Wiki).

Per exemple, segons el wiki de ArchLinux hi ha fins a 5 possibles
maneres de configurar el sistema gràfic amb la meva targeta Nvidia. Tot
depèn de la targeta específica que es tingui (particularitats) i com es
vol que treballi (sempre o, per estalviar bateries, només a estones,
i.e. jocs).

La resta del text descriu el meu cas particular que deixo per si a algú
li anés bé. El que volia dir, ja ho he dit.

En el meu cas, primer vaig tenir que aprendre a identificar la meva
targeta per saber-ne les seves característiques ja que els noms
comercials no sempre son els mateixos que apareixen als sistemes de
recerca d'informació Linux. La meva targeta té un sistema per gestionar
el consum elèctric que es diu Nvidia Optimus (això modifica la
configuració i també els paquets a instal·lar).

També vaig tenir que aprendre la interacció amb la resta del portàtil.
La meva BIOS no permet configurar quina de les 2 targetes que tinc
funcioni d'inici. Per defecte sempre funciona la integrada al
processador (Intel).

Després s'ha d'investigar si els "drivers" lliures (noveau) poden
controlar quan s'engega o s'apaga. Si no, no hi ha opció, toca
instal·lar els controladors privats. En cas contrari, si a l'usuari li
interessa que funcioni així, encara hi ha més d'una forma de
configuració segons com les 2 targetes estiguin connectades a la placa
(es diu bus?).

I un cop ho saps tot, s'ha d'identificar els noms dels paquets Debian
que contenen el que necessites (que costa força més del que sembla, des
del meu punt de vista personal).

I això per cada component de la màquina. Tinc sort que m'ho agafo com un
"hobby". Si ho necessités per treballar, potser preferiria pagar com fa
la majoria.

Salut i peles,

robert

Xerrada sobre Debian al DLP el 16 de setembre

[Alex Muntada]

Hola!

A petició d'en Rafael Carreras, el proper dissabte 16 de setembre
faré una xerrada sobre el desenvolupament a Debian dins el marc
del Dia de la Llibertat del Programari: http://dlp.caliu.cat/

El que us volia preguntar és de quins temes us agradaria que
parli concretament. Podeu preguntar-me el que vulgueu (AMA) i
jo ja triaré el que cregui més interessant per la xerrada.

Així doncs, us agrairé que respongueu aquest correu explicant-me
què us agradaria saber, sobre què us agradaria aprofundir, què
voldríeu aprendre, en què us agradaria contribuir, etc. Podeu
fer-ho en privat, si voleu.

A banda de facilitar-me la feina per la xerrada, crec que pot
ser una bona oportunitat per conèixer millor els interessos i
els interrogants d'aquesta comunitat.

Salut i moltes gràcies!
Alex



signature.asc
Description: PGP signature

Re: (deb-cat) Permisos amb journalctl

[Alex Muntada]

Narcis Garcia:

> Ara he provat amb una Debian 8, sense Apache però amb una
> bitàcola semblant:
> /var/log/auth.log

El «gestor» d'aquest fitxer és rsyslog, no és el mateix cas que
amb els logs d'apache.

> Jo, com a membre del grup «adm», puc consultar el contingut del
> fitxer, (que conté entrades de sshd), però «journalctl -u ssh»
> no em mostra res a menys que actui com a «root».

El grup adm serveix per fer grep i coses similars. Com ja he dit
abans, el journalctl utilitza un grup diferent per gestionar
l'accés als logs a través seu, però ningú ha dit que journalctl
tingui l'exclusiva d'accés als logs.

> En aquest cas veig que el «postinst» del paquet openssh-server
> no estableix permisos.

Perquè no és responsabilitat d'aquest paquet fer-ho. Hi ha
d'altres serveis que escriuen en aquest fitxer via syslog i
no tindria sentit que tots ells comprovin els permisos i
facin els canvis corresponents.

> També ho he provat amb exim4 (concretament el postinst del
> paquet exim4-base estableix que el grup «adm» pot llegir les
> bitàcoles), i amb el mateix efecte en aquesta Debian: root
> llegeix tot, qualsevol altre no llegeix res amb journalctl.

És el mateix cas d'abans, no hi veig cap problema.

> En definitiva, no crec que els empaquetadors estiguin
> aconseguint establir permisos efectius.

Els empaquetadors només s'han de preocupar pels permisos dels
logs exclusius dels seus serveis (e.g. apache2, exim-base...)
i això fan perquè qualsevol que tingui el grup que toca pugui
utilitzar les odres habituals del shell per llegir-los.

Que journalctl no tingui en compte això és una decisió pròpia
de disseny que no té res a veure amb la feina que fan els
empaquetadors.

Salut,
Alex



signature.asc
Description: PGP signature

Re: (deb-cat) Permisos amb journalctl

[Narcis Garcia]

El 30/08/17 a les 17:54, Alex Muntada ha escrit:
> Narcis Garcia:
> 
>> Com s'administra això amb Systemd una vegada el sistema està
>> instal·lat?
>> ...
>> És que, com a usuari normal, comprovo que journalctl m'ho deixa
>> veure tot.
> 
> Si executo journalctl en un shell amb el meu usuari diu això
> (però no mostra cap missatge de log):
> 
> ```
> Hint: You are currently not seeing messages from other users and the system.
>   Users in the 'systemd-journal' group can see all messages. Pass -q to
>   turn off this notice.
> No journal files were opened due to insufficient permissions.
> ```
> 
>> Com ho fan l'empaquetador i el desenvolupador d'un servei per
>> establir els permisos de cada bitàcola?
> 
> Al fitxer debian/postinst. Per exemple, pots veure com ho fan pel
> paquet d'apache2:
> 
> ```
> dget apache2
> dpkg -e apache2_2.4.25-3+deb9u2_amd64.deb ./debian
> grep chown ./debian/postinst
> ```
> 
> Salut,
> Alex
> 

Ara no estic segur de si m'ho va deixar veure tot un ordinador amb
Ubuntu 16.04 (que ara no tinc a mà). El què ara he provat sembla anar al
revés: més seguretat per defecte;

Ara he provat amb una Debian 8, sense Apache però amb una bitàcola semblant:
/var/log/auth.log
(ja és propietat de root:adm i permisos -rw-r-)
Jo, com a membre del grup «adm», puc consultar el contingut del fitxer,
(que conté entrades de sshd), però «journalctl -u ssh» no em mostra res
a menys que actui com a «root».
En aquest cas veig que el «postinst» del paquet openssh-server no
estableix permisos.

També ho he provat amb exim4 (concretament el postinst del paquet
exim4-base estableix que el grup «adm» pot llegir les bitàcoles), i amb
el mateix efecte en aquesta Debian: root llegeix tot, qualsevol altre no
llegeix res amb journalctl.

En definitiva, no crec que els empaquetadors estiguin aconseguint
establir permisos efectius.

Re: (deb-cat) Permisos amb journalctl

[Alex Muntada]

Narcis Garcia:

> Com s'administra això amb Systemd una vegada el sistema està
> instal·lat?
> ...
> És que, com a usuari normal, comprovo que journalctl m'ho deixa
> veure tot.

Si executo journalctl en un shell amb el meu usuari diu això
(però no mostra cap missatge de log):

```
Hint: You are currently not seeing messages from other users and the system.
  Users in the 'systemd-journal' group can see all messages. Pass -q to
  turn off this notice.
No journal files were opened due to insufficient permissions.
```

> Com ho fan l'empaquetador i el desenvolupador d'un servei per
> establir els permisos de cada bitàcola?

Al fitxer debian/postinst. Per exemple, pots veure com ho fan pel
paquet d'apache2:

```
dget apache2
dpkg -e apache2_2.4.25-3+deb9u2_amd64.deb ./debian
grep chown ./debian/postinst
```

Salut,
Alex



signature.asc
Description: PGP signature

Re: [debian 10 stretch] solució a usb's wifi de ralink realtek

[Narcis Garcia]

D'això se n'ha estat parlant intensivament a Devuan, i resulta que els
nous noms no són realment «predibles».
Les mesures realment eficaces per estabilitzar els noms de dispositius
de xarxa són:
- Deixar que els noms es desin a persistent-net.rules
- De Debian 3 fins a Debian 9: Ús d'adreça MAC amb el «mactoname»
- A partir de Debian 10: Ús d'adreça MAC amb el «ifupdown»


El 30/08/17 a les 00:57, julio ha escrit:
> 
> 
>> Aprofito per preguntar, per què aquest canvi de nom de tipus enps5 i
>> wnl1? (o algo així)
> 
> https://en.m.wikipedia.org/wiki/Consistent_Network_Device_Naming
> 
> A Fedora, que es llancen a la piscina de seguida, fa uns quants anys que 
> l'utilitzen.
> 
> 

Re:

[Xavier De Yzaguirre i Maura]

Jo ja l'estic marcant com a spam a la llista de correu:

https://wiki.debian.org/I18n/CatalanSpamClean

Anem una mica endarrerits i cal posar-se al dia.
Salut i acabeu de passar un bon estiu.


*Xavier De Yzaguirre*
xdeyzaguirre(at)gmail(dot)com



2017-08-25 16:35 GMT+02:00 Daniel Salmeron :

> Mr. Vidocq,
>
> S'il vous plaît, veuillez effacer nôtre adresse (debian-user-catalan)
> comme destinataire dans cette chaîne de mail.
>
> Merci beaucoup.
>
> Dani (catalan debian list utilisateur)
>
>
> El 25 ago. 2017 15:21, "max vidocq"  escribió:
>
> Bonjour Angelique
> Un édifice en restauration. Durant la Révolution, la sculpture et le
> mobilier échappent pour l' essentiel à la destruction. En revanche, au
> cours du xlxe siècle, l' architecture souffre du manque d' entretien. Les
> architectes se succèdent mais, faute de moyens, l' état de Notre-Dame reste
> préoccupant. Ce n' est qu' à partir de 1810 que l' état intervient dans le
> financement des travaux. 1849-1874: Viollet-le-Duc dirige la première
> grande campagne de restauration. Les deux guerres mondiales épargnent la
> cathédrale.
> 1. Au-dessus du Beau Dieu d' Amiens, figure centrale du portail du
> Sauveur, les voussures portent un impressionnant cortège d' anges, de
> prétres, de femmes... parfaitement conservé.
> 2. La structure de la façade occidentale répond aux principes de
> clarification de la scolastique médiévale.
> L' harmonie d' une façade harmonique. La façade occidentale de Notre-Dame
> d' Amiens est dite harmonique dans la mesure ou elle annonce l'
> organisation intérieure de la cathédrale. Flanqué de ses deux tours et
> ponctué par quatre puissants contreforts, le frontispice se partage en
> trois travées verticales. Elles coincident avec les trois vaisseaux de la
> nef et des bas-cotés, chacun desservi par un portail ouvert sous des
> voussures d' une profondeur équivalente à la saillie des contreforts. Au
> centre, le portail du Sauveur se déploie à la méme hauteur que les grandes
> arcades internes. Le gable des portails latéraux, plus bas, se présente
> sous des baies enforme de triangle curviligne qui découpent le mur dans la
> lunette des voutes des collatéraux. Une hiérarchie et un équilibre dans les
> proportions caractérisent ainsi le niveau des portails coiffé par une
> galerie qui répond au triforium de la nef.
>  Max
>
>
> Envoyé à partir d’Outlook
>
>
>