=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.281 subscriptors]===================
Una política lingüística triga 20 anys a tenir l'efecte esperat
-Entrevista a David Crystal, un lingüista gal·lès amb un gran renom
internacional
Gal·lès i autor d'un centenar de llibres, David Crystal és un dels
lingüistes més prestigiosos del món. Dimecres va ser a Barcelona per fer
una conferència en motiu del Dia Europeu de les Llengües, convidat per
Linguapax-Unescocat i la Representació de la Comissió Europea a la
ciutat. Crystal explica a El Singular Digital el perill que corren
algunes llengües del món i la necessitat de transmetre a la gent la seva
importància identitària aprofitant que l'any 2008 serà l'Any
Internacional de les Llengües. A més, coneixedor de la situació de
Catalunya, l'estudiós fa una anàlisi comparativa entre el català i el
gal·lès. Afable, rialler, i amb un discurs entenedor, Crystal és el
professor que a tots en agradaria tenir.
-Ja s'haurà adonat que els catalans no dominem gaire l'anglès.
El vostre anglès és molt millor que el meu català.
-Ah, però el parla?
No, però l'entenc prou bé.
-I com veu l'estat de la llengua catalana?
Comparat a moltes altres llengües, hauríeu d'estar orgullosos de com heu
avançat en tan poc temps. A més, s'ha de pensar que cada dues setmanes
mor una llengua i que un 50% estan en perill d'extinció.
-Déu n'hi do. Llavors el català no és tan minoritari.
No, perquè el 96% de la població mundial parla només el 4% de les
llengües existents, i això vol dir que la immensa majoria, comparades
amb el català, són minoritàries. Hi ha 60 llengües que ara per ara ja
només tenen un sol parlant.
-Hi ha 8 milions de catalanoparlants. Definitivament, no està gens malament.
Està molt bé, però també és veritat que un mai no hauria d'estar
satisfet, perquè els perills són clars, tan internament com externa, i
el fet que a Catalunya hi hagi una discussió lingüística, és molt bon
senyal. Jo he anat a alguns països on ningú no s'interessa per la
llengua minoritària, senzillament no se'n parla.
-Vostè està a favor de la discriminació positiva?
Crec que no és necessària, perquè és perfectament possible que la
llengua minoritària sobrevisqui sense ella, però si s'aplica, s'accelera
tot el procés de normalització. Fa 30 anys es va començar a fer
discriminació positiva a Gal·les i va haver-hi un gran enrenou perquè
només el 20% de la gent parlava gal·lès. Tot i així, va funcionar molt bé.
-Quines mesures es van adoptar?
Per exemple, es va començar a exigir el gal·lès per aconseguir una feina
pública. Hi ha un acudit que diu: "Hem contractat un vigilant per la
piscina. No sap nedar, però sap gal·lès".
-I diu que va tenir bons resultats?
Sí, ara la gent ja ho accepta, ho troba normal. Al 1990 el parlaven
500.000 persones, i al cap de deu anys ja n'eren 600.000. Això va passar
perquè la gent es va adonar que era un idioma de prestigi.
-Però també ha de convertir-se en una llengua de consum, no creu?
Sí, la varietat en les funcions d'una llengua és molt important. Hauria
d'estar present en tots els àmbits. Un idioma no només es defineix per
la seva gramàtica, ortografia, etc, sinó també per on s'usa. Tota
política lingüística hauria d'investigar les àrees de la societat on
s'utilitza o no una llengua per poder decidir com millorar la situació.
No té cap sentit tenir una bona política lingüística si no hi ha una
bona política econòmica que li doni suport.
-Costa molt avançar, oi?
Sí, i el problema és que els activistes i els entusiastes ho volen tot
per demà. Jo he observat que més o menys s'ha d'esperar una generació, o
sigui uns 20 anys, perquè una política tingui l'efecte.
-El govern britànic ajuda el gal·lès?
Sí, va ser una dura batalla però al final la vam guanyar. Entre 1965 i
1970 va haver-hi un gran moviment per aconseguir un canal de televisió
en gal·lès i el govern Tatcher s'hi va negar. Llavors, el líder del
partit nacionalista de Gal·les va fer una vaga de fam, estava disposat a
morir per la seva llengua. Això va fer que finalment se'ns permetés
tenir la nostra televisió, i a partir de llavors tot va començar a
canviar. Pels gal·lesos, el cas català és tot un exemple a seguir.
-Què els diria als qui diuen que la llengua només serveix per comunicar-se?
Que aquesta és només la meitat de la història, perquè hi ha dues forces
que condueixen una llengua: una és la necessitat de comunicar-se i
l'altra és la identitat, el seu lligam amb el cor.
-Què s'ha de fer per conscienciar la gent de la importància de la llengua.
Un punt clau és el fet d'implicar les arts, perquè les dues coses que
corprenen els humans són la religió i les arts. Molta gent no és
religiosa, però a tothom li agrada un art o un altre. Els artistes
haurien d'incloure la llengua en el seu repertori d'idees, i no ho fan.
-És inevitable que les llengües canviïn?
Absolutament, les úniques que no canvien són les mortes. És curiós
perquè les dones són les grans innovadores. Si hi ha un canvi a la
llengua, les qui l'usen primer són elles, sempre van al davant en aquest
aspecte.
-En aquest i en tots!
Sí, per descomptat!
-Pot dir alguna cosa en gal·lès?
Cenedl heb iath, cenedl heb galon
-?!
Vol dir: Nació sense llengua, nació sense cor
Font: El Singular Digital
Enllaç: <http://breu.bulma.net/?l8288>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
DIDAC. Diccionari de català
http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZÈFIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
