=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.657 subscriptors]===================
Amb bones paraules
Per què "euro" amb e oberta?
Amb motiu de l'entrada en circulació de la moneda europea, la Secció
Filològica va publicar un document (1998) sobre la pronúncia de la
paraula /euro/, on s'estableix que aquest mot va amb /e/ oberta en el
català central, però no es diu com l'han de pronunciar els parlants de
les altres àrees. Després, altres fonts de referència, com una circular
de les Xarxes de Normalització Lingüística de l'antiga Direcció General
de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2002), o
l'Optimot, hi afegeixen que la /e/ de /euro/ és oberta a les Balears i
tancada per als parlants occidentals (amb coincidència amb l'AVL). Es
fa, doncs, una certa equiparació de la /e/ de /euro/ i la de /pera/ o
/francès/ (oberta en oriental i tancada en occidental), amb la
particularitat que es prescindeix de la neutra tònica i les Illes
s'alineen ara amb la vocal oberta del català central. D'un bon principi,
abans que fossin preses aquestes decisions, vaig ser un dels lingüistes
de les diverses àrees consultats sobre el particular. Crec que em
demanaven /com es pronunciava/ a les Illes la paraula /euro/, però vaig
respondre que el mot /s'havia de pronunciar/ amb /e/ oberta, malgrat que
en aquell moment ---això no ho vaig dir, però--- ningú a les Illes ---o
potser hauria de dir quasi ningú--- no ho feia d'aquesta manera. No sé
si van consultar altres col·legues insulars, ni si, en cas que fos així,
quins foren els seus punts de vista. Intuesc també que els lingüistes
occidentals, inclosa l'AVL, han preferit partir de la pronúncia /real/ i
no anar a cercar res més. No sé fins a quin punt la meva posició en
favor de la vocal oberta ha influït en la norma sobre la pronúncia
illenca, i, a més, discrep de la norma per a l'occidental, perquè les
raons per a la primera també són vàlides per a la segona. La /e/ de
/euro/ no és la de /pera/ o /francès/.
Ja he dit diverses vegades en articles precedents que quan entra a la
nostra llengua una paraula nova amb una /e/ o una /o/ tònica, aquestes
es pronuncien obertes o tancades ---la neutra tònica ja hem dit que no
sol ser operativa en paraules noves--- d'acord amb un sistema de normes
que associen una o una altra pronúncia a uns contextos fonètics
determinats. A Mallorca moltes d'aquestes normes es van perdent de fa
algun temps, com a conseqüència de la deturpació que l'espanyol causa en
el nostre sistema fonètic i en el nostre sistema lingüístic en general.
Però aquesta pèrdua és una cosa que no hem de consentir, sinó que
recuperar aquestes regles ha de ser part de la planificació de l'ús
lingüístic.
Una d'aquestes normes tradicionals diu que les paraules planes amb /e/
tònica acabades en /o/ constitueix un context fonètic en què la /e/ té
tendència a ser oberta. Així ho practicaven bastant sistemàticament els
nostres avantpassats. Podríem començar per la paraula /credo/, mot
medieval manllevat al llatí, i continuaríem amb altres paraules
antigues, com /zero/ ---que en altres èpoques es deia amb la variant
/atzero/, conservada avui a Menorca---, o /clero/, totes sempre amb /e/
oberta. O paraules més modernes, com /eco/, /copeo/ i, fins i tot, el
castellanisme horripilant /feo/. Els meus avis deien /cuento/
---castellanisme que deu ser força antic--- amb una contundent /e/
oberta, i foren la darrera generació que digué aquest mot amb aquesta
pronúncia, caiguda després per la imitació dels models castellans (el
/conte/ vingué després). I paraules expressives com /peteco/ (petit) o
/marreco/. En el terreny dels noms propis trobam exemples abundants de
/e/ oberta en aquest context: noms com /Nero/, el del sanguinari
emperador (/estar fet un Nero/), cognoms com /Dameto/, /Valero/ i
/Boneo/, i altres antropònims com /Neo/ i /Meco/ (/no fer una cosa ni
per Meco/). I topònims reals o imaginaris com els de la frase /anar de
Son Mel·lo a Son Catel·lo/, en què la ela també és un element obridor.
Aquesta regla fonètica en temps recent es va debilitar o es va perdre,
com tantes altres, i moltes paraules noves (/gueto/), entre elles
castellanismes llampants (/boxeo/, /empleo/, /feto/, /folleto/ o
/mamotreto/), s'han sentit sempre amb /e/ tancada. I també,
excepcionalment, algun hispanisme antic, com /cego/ o /puesto/, que se
separen de la línia general.
A la vista d'aquests fets, crec que paraules com /euro/, /metro/,
/gueto/ i /veto/ s'han de pronunciar a les Illes amb /e/ oberta. /Euro/
ja ha pres per bon camí.
Aquest article ha estat publicat a /l'Espira/, suplement cultural del
/Diari de Balears/, el dia 7 de març de 2009.
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/euro.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <car...@mesvilaweb.com>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
