|
Benvolgudes
companyes i companys,
Ja tornam a estar d'enhorabona,
sobre la nostra llista, per la demanda d' incorporació al grup de dos nous
companys, que són en Llorenç Buades i en Miquel
Puigserver. Ara mateix, abans d'enviar aquest correu, els donaré
d'alta. Tot d'una que pugui els enviaré l'historial i la llista de la resta de
companys.
Enhorabona, doncs!!
Rebostatjant per dins la xarxa,
i a la recerca de més elements pel debat entorn a la discussió
generada arrel de la projecció del documental "Las fosas del
olvido" , he trobat les següents adresses: http://www.kaosenlared.net/ i http://www.pce.es/foroporlamemoria/inicio.htm,
que recoman a tots aquells que volgueu aprofundir una mica més en la
qüestió.
Trob molt interessant la
proposta de na Joana Maria Roque referent a comprar entre tots
una càmara de vídeo digital a fi de fer els nostres reportatges i deixar
enregistrades les entrevistes.
Un company que no té ordinador
(ni correu electrònic ni conexió a Internet) es posa en contacte amb nosaltres,
fortament interessat per la recuperació de la Memòria Històrica dels Vençuts de
la Guerra Civil. El seu nom és Joan Carreres Escales, i me
sembla que és de Santanyí. Un oncle de la seva mare, en Bernat
Escales Burguera passà per un Consell de
Guerra i patí reclusió en camp de concentració i treballs forçats per
espai de tres anys, a Mallorca. Igualment li foren confiscades
les seves propietats, que finalment pogué recuperar. Ens demana de quina manera
podria consultar l'expedient del judici del seu familiar. L'únic que
li vaig poder dir és que, em sembla que aquesta documentació
la pot veure sense pegues a l'arxiu militar del Fortí de Sant
Carles o a l'edifici de l' Hospital Militar del carrer
de Sant Miquel i dels Oms. Algú de la llista
pot donar dades més precises sobre la qüestió.
En Joan també
me comentava que té una padrina que pot explicar coses molt interessants
referides a la història de'n Bernat Escales, i als esdeveniments i
repressió pel municipi de Santanyí. Una pregunta que me feia és
si nosaltres com a grup feiem aquesta tasca. Li vaig dir que tot el que me
contava ho faria arribar a tos vosaltres. El seu número de telèfon és el
971 712134.
Estaria bé prendre contacte amb
tota la gent que treballà en el llibre Felanitx 1931-1939.
República, guerra i repressió. Els seus autors són n' Aina
Adrover i en Joan Cabot. Algú sap com ho podem
fer?
Pels qui formau part del
Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món
Contemporani, de la UIB, estaria bé que
els féssiu conéixer l'existència de la nostra llista, i demanar qui en vol
fer part.
Seria molt interessant i pràctic
per la nostra tasca que intentàssim consensuar un document conjunt, una espècie
de manifest que volgués sintetitzar el que és i significa la Memòria
Històrica. En l'article que transcric al final d'aquest
correu intent fer una passa per intentar aquella síntesi.
També en els darrers dies he
pensat que potser aquest grup s'hauria de denominar Memòria Històrica
dels Vençuts de la Guerra Civil i de la Repressió Feixista a
Mallorca.
Recentment he obert un compte
nou al hotmail amb el nom de [EMAIL PROTECTED] La
idea és no haver de donar el meu nom quan algú es vulgui posar en contacte amb
el grup. Si donau, a qui estigui interessat en la llista, aquesta
adreça, els missatges m'arribaran a mi, donaré d'alta immediatament al company
que ho demani.
En relació a la futura pàgina
web trob que hi haria d' haver almanco accés a tres bases de dades, sempre
obertes i ampliables: llistat de víctimes de la repressió,
llistat de fosses i/o llocs de la repressió i llistat de
pressumptes autors o responsables de la
repressió.
Igualment trob que la pàgina
inicial hauria de presentar el manifest consensuat, amb tots els punts, del que
pensam que és la Memòria Històrica.
En resposta a l'oferta que se'ns
va fer a tots nosaltres per participar amb un article a la revista Sa
Plaça, vaig redactar i enviar el següent article. M'agradaria que el
llegísseu i me diguéssiu què hi trobau. Jo mateix, ara que l'he enviat, ja
hi trob alguns defectes. En el mateix article he intentat sintetitzar què
és i significa per mi la Memòria Històrica. Intent
donar la meva visió personal, i, evidentment, hi parl en nom meu.
Vet aquí l'article:
MEMÒRIA HISTÒRICA DE MALLORCA Des de fa ara gairebé un any un grup molt divers de persones ens hem anat arreplegant per treballar i reflexionar al voltant del que és i significa la Memòria Històrica dels Vençuts de l'anomenada Guerra Civil a Mallorca. Si ens voleu trobar ho podeu fer a l’adreça [EMAIL PROTECTED] Molts de nosaltres som gent
relativament jove, membres ja d’una segona o tercera generació posterior a
aquella que visqué més directament els esdeveniments del 1936 al
1939. Molts de nosaltres, també, hem sentit i hem crescut amb
els relats dels padrins que ens contaven coses del temps de la guerra. Aquesta
experiència, per les generacions dels que hem estat educats ja en els temps
posteriors a la mort de Franco, ens han empès sovint a la
curiositat, a les ganes de voler saber, de voler recuperar les arrels...en
definitiva de reconstruir un passat, una identitat. Allò que estava amagat
s'havia de destapar. Era inevitable. Més endavant s'ha encetat en molts de
nosaltres, també, la consciència de la injustícia, del desastre complet que
s'imposà per la força a tota una generació (i als seus fills); de la brutalitat
imposada per la força d'una minoria de militars i civils feixistes (els
falangistes). El desastre d'una generació plena d'esperances i il.lusions per un
món millor. Una generació i uns ideals que no han estat, pensam, reivindicats
com calia. Som molts els que pensam que no s'ha fet justícia a uns ciutadans
que tot i defensar la democràcia i un règim de llibertats, que tenia
la forma republicana, encara són els nostres grans oblidats. Molts
d'ells encara resten desapareguts, altres es troben en fosses de cementeris
sense els necessaris homenatges; famílies senceres marcades pel dolor no han
rebut la resposta que d'una societat democràtica calia
esperar. Un enemic cruel de la Memòria Històrica
és sempre la mentida. Per exempe, dir que la Guerra Civil fou un
enfrontament entre germans, entre ciutadans de l’ Estat Espanyol, i no
dir res més, és contar mentides. Durant els anys trenta aquells ciutadans
s'havien donat a ells mateixos un sistema democràtic de convivència que es deia
II República, amb eleccions lliures i llibertat d'expressió. Els que
romperen la democràcia foren ben pocs, i foren un grup amb noms i llinatges
concrets. Sobretot foren uns militars colpistes (Franco, Queipo de
LLano, Mola...) i grups de civils falangistes que sembraren el terror
i la mort a les zones on es pogueren imposar per la força, com fou el cas de la
nostra illa. Molts de soldats incorporats a la zona sublevada (o "nacional")
eren d’ideologia republicana, com no podia ser d'altra manera. A partir de
llavors, a zones com Mallorca, que des del principi caigué en mans
sublevades, del que es tractava era de sobreviure dins un clima de terror i
delació. No es pot oblidar que
alguns militars i funcionaris traïren el seu propi jurament de fidelitat a la
República i prepararen, amb elements civils, el clima d’impunitat i de
terror posterior. Les darreres conclusions dels historiadors assenyalen
l’existència de tota una planificació i càlcul de una política d’extermini de
tot un segment social de la població per criteris ideològics. Aquesta
planificació és del mateix tipus d’aquelles que ja s’havien practicat, i
s’havien de seguir practicant, per part d’altres règims
totalitaris. Els demòcrates d'aquesta terra som els fills
polítics, som la gran família, de tots els que moriren, lluitaren i patiren per
defensar la democràcia i la República. Si ens volem fer dignes del seu
nom hem de recuperar la seva memòria, els hem de reivindicar i honorar com
meireixen. Encara hi som a temps. I això, a més a més, és un pur acte de
justíca. La dictadura utilitzà en profit propi als anomenats "caídos", als que
es vegeren obligats, volent o no, a lluitar sota les ordres de Franco.
Dels caiguts per la República, per la democràcia, les fosses encara en
són plenes, familiars encara les cerquen, els carrers no porten els seus noms,
moltes històries encara ara no són conegudes. Pensam que recuperar el passat és
guanyar el futur.
Creiem
que si les persones d'autèntic esperit democràtic ens volem veure
dins el mirall amb dignitat, i no plens de la vergonya còmplice, no podem deixar
passar un dia més sense recuperar la memòria dels Vençuts, sense fer-nos hereus
del seu llegat. I el
seu llegat mos demana, i implica, denunciar i demanar on són els
assassins i els responsables. Implica
explicar per què moriren, quins eren els seus ideals, de progrés, de més
justícia social, d'ànsies de fer un món millor. Implica
donar conhort i servei als familiars de desapareguts i
repressaliats. Implica
condemnar sense pal.liatius a tots aquells que conspiraren contra la
República, contra el règim de llibertats, reivindicar i treballar
per aclarir les seves responsabilitats penals, i ètiques i
morals. Implica
fer homenatges i memòria dels que ho donaren tot per
nosaltres. Algú va
dir que hi ha tres maneres de morir. Una és la mort física. Una altra és la
tergiversació i la mentida. La tercera és l'oblit. La mort física dels
republicans repressaliats ja no la podem evitar; que moriren per la llibertat i
la justícia és un fet que mata qualsevol altra mentida...Només ens resta
l'oblit...i l'oblit depèn de nosaltres! Algú ha dit també que encara hi ha por, malgrat la democràcia. Si és així, fins
quan n’hem de tenir, de por?
És per això que crec, personalment, i modestament, que aquells que
donaren la vida per la llibertat i per ideals de progrés individual i
col.lectiu, no moriren de forma definitiva, en realitat, un dia d'ara fa
seixanta anys, sinó que moren cada dia que passen enterrats dins la memòria.
Jaume Escales i Tous, Ciutat de Mallorca, a 30 de gener de 2004 |
- RE: M.H. Nous companys, Joan Carreres, "Fosas de... Jaume Escales i Tous
- RE: M.H. Nous companys, Joan Carreres, "Fos... Joana
- RE: M.H. Nous companys, Joan Carreres, "Fos... Manuel Suárez
- Re: M.H. Nous companys, Joan Carreres, "... Marçal Isern
