|
Crec que anam bastant
be: nous companys, perspectives generals sobre com s’ han de veure o llegir els reportages
que se filmen o escriuen ( esperit crític) i ganes de
fer feina en conjunt. Ara lo més
difícil es sistematitzar: triar entre informacions noves i clares i discussions ( també molt legítimes) sobre les funcions d’ aquesta llista. Jo sempre
he procurat recoltzar Jaume Escales, ja que si ell no fes de “fil conductor” no se com acabaria el foro, però sovint he introduit comentaris una mica crítics al que ell diu. El seu article general sobre qui som i el que feim me pareix en principi be. Però crec que una riquessa d`aquesta llista és que hi ha membres de devers tres generacions . Pensau que han passat 64 anys de l’ inici de la guerra civil ) i si suposam ( de manera molt ampla ) que el bot generacional és de devers vint
anys hem de tenir en compte que. 2)
Els que varen neixer devers
20 anys després en tendriem o tenim devers 48. 3) La tercera generació
és la que es troba a
l’ entorn dels 28. Però hi ha generacions intemitjes ( també se pot fer un bot
de deu anys) i parlar dels fills o els
nets ( en general de les víctimes de la guerra civil
o de persones (escriptors , investigadors,
periodistes...) interesats
des de diverses perspectives
de com se va produir
l’ injust
oblit. En síntesi, Jaume, pens que en el teu article sobre el que és i el que significa “ Ara be. Lo més important és que quedi clar que pensam que la guerra civil va començar
per un cop d’ Estat a un Govern constitucional
i legítim i tots ens sentim hereus
d’aquest oprovi. I també que tots
utilitzam el català com a llengua habitual de comunicació. Joana Supòs que, de veritat arribarem
a fer una pàgina web a la qual per
exemple aquest missatge no hi aniria, però si les informacions sobre
persones concretes que molts de voltros
heu introduit a aquesta llista i que jo, més o menys
intent guardar
i destriar. Varem quedar
que na -----Mensaje original----- Benvolgudes companyes
i companys, Ja tornam a estar
d'enhorabona, sobre la nostra llista, per la demanda d' incorporació al grup de
dos nous companys, que són en Llorenç Buades i en Miquel Puigserver.
Ara mateix, abans d'enviar aquest correu, els donaré d'alta. Tot d'una que
pugui els enviaré l'historial i la llista de la resta de companys. Enhorabona,
doncs!! Rebostatjant per
dins la xarxa, i a la recerca de més elements pel debat entorn a
la discussió generada arrel de la projecció del documental "Las fosas del olvido"
, he trobat les següents adresses: http://www.kaosenlared.net/ i
http://www.pce.es/foroporlamemoria/inicio.htm,
que recoman a tots aquells que volgueu aprofundir una mica més en la qüestió. Trob
molt interessant la proposta de na Joana Maria Roque referent
a comprar entre tots una càmara de vídeo digital a fi de fer els nostres
reportatges i deixar enregistrades les entrevistes. Un company que no
té ordinador (ni correu electrònic ni conexió a Internet) es posa en contacte
amb nosaltres, fortament interessat per la recuperació de la Memòria Històrica
dels Vençuts de la Guerra Civil. El seu nom és Joan Carreres Escales, i
me sembla que és de Santanyí. Un oncle de la seva mare, en Bernat Escales Burguera passà
per un Consell
de Guerra i patí reclusió en camp de concentració i
treballs forçats per espai de tres anys, a Mallorca. Igualment li
foren confiscades les seves propietats, que finalment pogué recuperar. Ens
demana de quina manera podria consultar l'expedient del judici del seu
familiar. L'únic que li vaig poder dir és que, em
sembla que aquesta documentació la pot veure sense pegues a l'arxiu
militar del Fortí
de Sant Carles o a l'edifici de l' Hospital Militar
del carrer de Sant
Miquel i dels Oms. Algú de la llista pot
donar dades més precises sobre la qüestió. En Joan
també me comentava que té una padrina que pot explicar coses molt interessants
referides a la història de'n Bernat Escales, i als esdeveniments i
repressió pel municipi de Santanyí. Una pregunta que me feia és si
nosaltres com a grup feiem aquesta tasca. Li vaig dir que tot el que me contava
ho faria arribar a tos vosaltres. El seu número de telèfon és el 971 712134. Estaria bé
prendre contacte amb tota la gent que treballà en el llibre Felanitx 1931-1939.
República, guerra i repressió. Els seus autors són
n' Aina Adrover
i en Joan Cabot.
Algú sap com ho podem fer? Pels qui formau
part del Grup
d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani,
de la UIB,
estaria bé que els féssiu conéixer l'existència de la nostra llista, i
demanar qui en vol fer part. Seria molt
interessant i pràctic per la nostra tasca que intentàssim consensuar un
document conjunt, una espècie de manifest que volgués sintetitzar el que és i
significa la Memòria
Històrica. En l'article que transcric al final
d'aquest correu intent fer una passa per intentar aquella síntesi. També en els
darrers dies he pensat que potser aquest grup s'hauria de denominar Memòria Històrica dels Vençuts de la
Guerra Civil i de la Repressió Feixista a Mallorca. Recentment he
obert un compte nou al hotmail amb el nom de [EMAIL PROTECTED] La
idea és no haver de donar el meu nom quan algú es vulgui posar en contacte amb
el grup. Si donau, a qui estigui interessat en la llista, aquesta
adreça, els missatges m'arribaran a mi, donaré d'alta immediatament al company
que ho demani. En relació a la
futura pàgina web trob que hi haria d' haver almanco accés a tres bases de
dades, sempre obertes i ampliables: llistat de víctimes de la repressió, llistat de fosses i/o llocs de la
repressió i llistat de pressumptes autors o responsables de la
repressió. Igualment trob
que la pàgina inicial hauria de presentar el manifest consensuat, amb tots els
punts, del que pensam que és la Memòria Històrica. En resposta a
l'oferta que se'ns va fer a tots nosaltres per participar amb un article a la
revista Sa Plaça,
vaig redactar i enviar el següent article. M'agradaria que el llegísseu i me
diguéssiu què hi trobau. Jo mateix, ara que l'he enviat, ja hi trob alguns
defectes. En el mateix article he intentat sintetitzar què és i significa
per mi la Memòria
Històrica. Intent donar la meva visió personal, i, evidentment, hi parl en nom meu.
Vet aquí l'article: MEMÒRIA HISTÒRICA DE
MALLORCA Des
de fa ara gairebé un any un grup molt divers de persones ens hem anat
arreplegant per treballar i reflexionar al voltant del que és i significa
la Memòria Històrica dels Vençuts de
l'anomenada Guerra Civil a Mallorca.
Si ens voleu trobar ho podeu fer a l’adreça [EMAIL PROTECTED] Molts
de nosaltres som gent relativament jove, membres ja d’una segona o
tercera generació posterior a aquella que visqué més directament els
esdeveniments del 1936 al 1939. Molts de nosaltres, també, hem
sentit i hem crescut amb els relats dels padrins que ens contaven coses del
temps de la guerra. Aquesta experiència, per les generacions dels que hem
estat educats ja en els temps posteriors a la mort de Franco, ens han empès sovint a la
curiositat, a les ganes de voler saber, de voler recuperar les arrels...en
definitiva de reconstruir un passat, una identitat. Allò que estava amagat
s'havia de destapar. Era inevitable. Més
endavant s'ha encetat en molts de nosaltres, també, la consciència de
la injustícia, del desastre complet que s'imposà per la força a tota una
generació (i als seus fills); de la brutalitat imposada per la força d'una
minoria de militars i civils feixistes (els falangistes). El desastre d'una
generació plena d'esperances i il.lusions per un món millor. Una generació i
uns ideals que no han estat, pensam, reivindicats com calia. Som molts els que
pensam que no s'ha fet justícia a uns ciutadans que tot i defensar la
democràcia i un règim de llibertats, que tenia la forma
republicana, encara són els nostres grans oblidats. Molts
d'ells encara resten desapareguts, altres es troben en fosses de
cementeris sense els necessaris homenatges; famílies senceres marcades pel
dolor no han rebut la resposta que d'una societat democràtica calia
esperar. Un
enemic cruel de la Memòria Històrica
és sempre la mentida. Per exempe, dir que la Guerra
Civil fou un enfrontament entre germans, entre ciutadans de l’
Estat Espanyol, i no dir res més,
és contar mentides. Durant els anys trenta aquells ciutadans s'havien donat a
ells mateixos un sistema democràtic de convivència que es deia II República, amb eleccions lliures i
llibertat d'expressió. Els que romperen la democràcia foren ben pocs, i foren
un grup amb noms i llinatges concrets. Sobretot foren uns militars colpistes (Franco, Queipo
de LLano, Mola...) i
grups de civils falangistes que sembraren el terror i la mort a les zones on es
pogueren imposar per la força, com fou el cas de la nostra illa. Molts de
soldats incorporats a la zona sublevada (o "nacional") eren
d’ideologia republicana, com no podia ser d'altra manera. A partir de
llavors, a zones com Mallorca, que
des del principi caigué en mans sublevades, del que es tractava era de
sobreviure dins un clima de terror i delació. No es pot oblidar que alguns militars i
funcionaris traïren el seu propi jurament de fidelitat a la República i prepararen, amb elements
civils, el clima d’impunitat i de terror posterior. Les darreres
conclusions dels historiadors assenyalen l’existència de tota una
planificació i càlcul de una política
d’extermini de tot un segment social de la població per criteris
ideològics. Aquesta planificació és del mateix tipus
d’aquelles que ja s’havien practicat, i s’havien de seguir
practicant, per part d’altres règims totalitaris. Els
demòcrates d'aquesta terra som els fills polítics, som la gran família, de tots
els que moriren, lluitaren i patiren per defensar la democràcia i la República. Si ens volem fer dignes del seu
nom hem de recuperar la seva memòria, els hem de reivindicar i honorar com
meireixen. Encara hi som a temps. I això, a més a més, és un pur acte de
justíca. La dictadura utilitzà en profit propi als anomenats
"caídos", als que es vegeren obligats, volent o no, a lluitar sota
les ordres de Franco. Dels caiguts
per la República, per la
democràcia, les fosses encara en són plenes, familiars encara les cerquen, els
carrers no porten els seus noms, moltes històries encara ara no són conegudes. Pensam
que recuperar el passat és guanyar el futur. Creiem
que si les persones d'autèntic esperit democràtic ens volem
veure dins el mirall amb dignitat, i no plens de la vergonya còmplice, no podem
deixar passar un dia més sense recuperar la memòria dels Vençuts, sense fer-nos
hereus del seu llegat. I el seu
llegat mos demana, i implica, denunciar
i demanar on són els assassins i els responsables. Implica explicar per què moriren, quins eren els seus ideals, de
progrés, de més justícia social, d'ànsies de fer un món millor. Implica donar conhort i servei als familiars de desapareguts i
repressaliats. Implica condemnar sense pal.liatius a tots aquells que conspiraren
contra la República, contra el règim de llibertats, reivindicar i treballar
per aclarir les seves responsabilitats penals, i ètiques i morals. Implica fer homenatges i memòria dels que ho donaren tot per
nosaltres. Algú va dir que hi ha tres
maneres de morir. Una és la mort física. Una altra és la tergiversació i la
mentida. La tercera és l'oblit. La mort física dels republicans repressaliats
ja no la podem evitar; que moriren per la llibertat i la justícia és un fet que
mata qualsevol altra mentida...Només ens resta l'oblit...i l'oblit depèn de
nosaltres! Algú ha dit també que
encara hi ha por, malgrat la democràcia. Si és així, fins quan n’hem de tenir, de por?
És per això que crec, personalment, i
modestament, que aquells que donaren la vida per la llibertat i per ideals de
progrés individual i col.lectiu, no moriren de forma definitiva, en realitat,
un dia d'ara fa seixanta anys, sinó que moren cada dia que passen enterrats
dins la memòria. Jaume Escales i Tous, Ciutat de
Mallorca, a 30 de gener de 2004 |
- M.H. Nous companys, Joan Carreres, "Fosas del ..... Jaume Escales i Tous
- RE: M.H. Nous companys, Joan Carreres, "Fos... Joana
- RE: M.H. Nous companys, Joan Carreres, "Fos... Manuel Suárez
- Re: M.H. Nous companys, Joan Carreres, "... Marçal Isern
