Ep,
Al bolet� mensual de la Secretaria han publicat aix�. La veritat �s que no s� si aquest �s el punt de vista dels que surten o entren i si aquesta persona tindr� feina a partir d'aquesta setmana. En qualsevol cas, interessant saber-ho.
Salut,
;------------------------------------------------------------------------
http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/butlleti/article_016_STSI.htm
Josep Manuel Prats Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci�
Fa ja uns anys que al m�n dels hackers (els experts en l'avui sacrosanta inform�tica i internet) es parla i es gaudeix amb el programari de codi obert. Alguns n'hi diuen tamb� programari lliure per connotaci� amb la llibertat amb qu� tamb� va n�ixer internet, basat en codis oberts, que ha proporcionat la tremenda expansi� (lliure) de la xarxa i dels seus continguts.
Alg� hagu�s apostat fa trenta anys per John Postel, un dels pares d'Internet, des del punt de vista empresarial? Alg� de nosaltres hagu�s apostat per Bill Gates fa nom�s vint-i-cinc anys? Qu� dirien els h�bils "head-hunters" i els conservadors analistes de capital risc d'avui dia d'en Richard Stallman?
Per� m�s enll� de la confian�a que podrien inspirar aquests personatges en el seu moment, alguns d'ells han aconseguit amb el seu esfor� i el de molts altres que internet arribi arreu del m�n, perqu� est� basat en protocols oberts de f�cil implantaci�. Aquest m�rit, que no es pot deixar de recon�ixer, crec que no es contraposa amb el m�rit de figures com Steven Jobs o Bill Gates, que amb models de negoci diferents que han aconseguit l'absoluta popularitzaci� de l'ofim�tica en pocs anys.
Per� tot ha de plantejarse com a dicotomia? llibertat o propietat? Cal contraposar els dos models com a antag�nics? Els darrers mesos s'han dut a terme i publicat diferents articles i estudis de consultores, de la UOC (Jordi Mas, Juli� Minguill�n), de l'eBusiness Center de l'IESE o analistes independents, realitzades en algun cas per justificar les decisions empresarials i institucionals en aquesta mat�ria: hem d'apostar pel programari de codi obert, o no? Perqu�? Qu� aporta a la nostra organitzaci�? En qu� millora? A quin cost? .
Aquestes, i moltes d'altres, s�n les preguntes que s'han de respondre per part de cada director de sistemes quan proposa un projecte d'implantaci� de sistemes basat en codi obert.
El passat mes de mar� vaig tenir una interessant experi�ncia a Washington, D.C. Una confer�ncia organitzada per la Universitat George Washington sota el t�tol "Open Standards/Open Source for National and Local eGovernment Programs". Va ser molt revelador escoltar les grans companyies de programari i de maquinari i algunes administracions p�bliques, la seva aposta estrat�gica pels est�ndards oberts: IBM, HP, Oracle, Dell, Sun Microsystems el departament de defensa i el de salut p�blica del govern federal dels EUA. �s fins a cert punt sorprenent que el departament de defensa tingui implantades m�s de dues-centes aplicacions diferents basades en codi obert. La ra� (no declarada expl�citament) �s senzilla: no volen que Microsoft controli qu� passa als seus sistemes, per� no perqu� tinguin la sospita (fonamentada o no) que hi ha portes falses o possibilitat de control remot, sin� perqu� simplement no en volen dependre. El govern americ� aprofita Microsoft per colonitzar el m�n i ingressar bons impostos, per� no en vol dependre.
Ara b�, el cost declarat �s molt alt en t�cnics de desenvolupament i de manteniment, que es converteixen en peces clau i imprescindibles dels sistemes d'informaci� i defensa dels Estats Units.
I aix� em val com a exemple per comparar-ho amb la pol�tica que la Uni� Europea est� intentant generalitzar en aquest camp. Tamb� eren presents a Washington, i van exposar el seu projecte. Poc entusiasme. A Europa tenim una comissi� molt influenciable per part dels lobbys que controla la Business Software Alliance, i tot i que el pla eEurope 2005 promou la implantaci� i generalitzaci� dels sistemes basats en codi obert als Estats membres, no t�, des del meu punt de vista, prou for�a per imposar-ho. Podem estar molt d'acord en que seria positiu per l'economia europea desenvolupar una ind�stria productiva i de serveis basada en aquests sistemes, per� aix� costa de dur a terme de forma desordenada i dispersa.
Organitzacions com Softcatal� o Hispalinux, al nostre entorn ajuden a fer cada cop m�s accessible el programari de codi obert, la seva difusi�, i la seva implantaci�. Per� des del meu punt de vista cal que es faci, potser particularment al nostre pa�s, una reflexi� sobre el fet seg�ent: volem el programari de codi obert com a una oportunitat econ�mica, com un model de negoci alternatiu i diferent al del programari propietari? O, amb perd�, nom�s volem tenir uns "bojos de la inform�tica" a qui de tant en tant escoltem i llegim, per� nom�s com a nota folkl�rica?
En aquest sentit, el passat mes de maig va venir a Barcelona Miguel de Icaza, dins de l'Internet Global Congress. �s considerat un dels gur�s m�s rellevants d'aquest moviment mundial, juntament amb l'inefable Stallman. Un dels missatges que va llen�ar a l'auditori, absolutament entregat i majorit�riament expert, va ser que cal que el programari lliure surti de la "cripta" dels experts per conquerir els usuaris a trav�s d'interf�cies gr�fiques amables, usables i atractives. Aquesta, deia el "gur�", era la clau de l'�xit en aquest moment. Brillant.
--
Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) http://www.softcatala.org
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
