Bones,
On Mon, 15 Dec 2003 11:30:20 +0100 Jordi Mas <[EMAIL PROTECTED]> wrote: > > Ep, > > Al bolet� mensual de la Secretaria han publicat aix�. La veritat �s > que no s� si aquest �s el punt de vista dels que surten o entren i si > aquesta persona tindr� feina a partir d'aquesta setmana. En qualsevol > cas, interessant saber-ho. > Si ho analitzem des d'un punt de vista pol�tic, hem de recordar que la Generalitat actualment t� uns 2000 funcionaris considerats de confian�a, es a dir, el que aconsellen als consellers i fan la feina per ells, aquests 2000 funcionaris, van ser nomenats basicament per CiU, gent de la seva confian�a, s�n gent m�s o menys preparada en general, si analitzem casos particulars, trobar�em gent altament preparada i gent del cl�ssic 'enchufe'. Doncs b�, al meu entendre, si ho analitzem des d'un punt de vista pol�tic, aquest suposat canvi de mentalitat per part de la STSI al darrer moment, ho interpreto com que cert funcionaris d'aquests 2000 que menciono no volen perdre el despatx i cotxe oficial i cadasc� d'ells dins del seu departament, ha 'canviat de mentalitat' (no la pol�tica a seguir pe'l seu departament) en favor a una mentalitat aproximada als programes electorals del futur nou govern. Jo no li donaria m�s import�ncia de la que t� que del simple joc pol�tic actual, de totes formes, el temps dir�... > Salut, > > ;-------------------------------------------------------------------- > ---- > > http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/butlleti/article_016_STSI.htm > > Josep Manuel Prats > Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci� > > Fa ja uns anys que al m�n dels hackers (els experts en l'avui > sacrosanta inform�tica i internet) es parla i es gaudeix amb el > programari de codi obert. Alguns n'hi diuen tamb� programari lliure > per connotaci� amb la llibertat amb qu� tamb� va n�ixer internet, > basat en codis oberts, que ha proporcionat la tremenda expansi� > (lliure) de la xarxa i dels seus continguts. > > Alg� hagu�s apostat fa trenta anys per John Postel, un dels pares > d'Internet, des del punt de vista empresarial? Alg� de nosaltres > hagu�s apostat per Bill Gates fa nom�s vint-i-cinc anys? Qu� dirien > els h�bils "head-hunters" i els conservadors analistes de capital risc > d'avui dia d'en Richard Stallman? > > Per� m�s enll� de la confian�a que podrien inspirar aquests > personatges en el seu moment, alguns d'ells han aconseguit amb el seu > esfor� i el de molts altres que internet arribi arreu del m�n, perqu� > est� basat en protocols oberts de f�cil implantaci�. Aquest m�rit, que > no es pot deixar de recon�ixer, crec que no es contraposa amb el m�rit > de figures com Steven Jobs o Bill Gates, que amb models de negoci > diferents que han aconseguit l'absoluta popularitzaci� de l'ofim�tica > en pocs anys. > > Per� tot ha de plantejarse com a dicotomia? llibertat o propietat? Cal > > contraposar els dos models com a antag�nics? Els darrers mesos s'han > dut a terme i publicat diferents articles i estudis de consultores, de > la UOC (Jordi Mas, Juli� Minguill�n), de l'eBusiness Center de l'IESE > o analistes independents, realitzades en algun cas per justificar les > decisions empresarials i institucionals en aquesta mat�ria: hem > d'apostar pel programari de codi obert, o no? Perqu�? Qu� aporta a la > nostra organitzaci�? En qu� millora? A quin cost? . > > Aquestes, i moltes d'altres, s�n les preguntes que s'han de respondre > per part de cada director de sistemes quan proposa un projecte > d'implantaci� de sistemes basat en codi obert. > > El passat mes de mar� vaig tenir una interessant experi�ncia a > Washington, D.C. Una confer�ncia organitzada per la Universitat George > Washington sota el t�tol "Open Standards/Open Source for National and > Local eGovernment Programs". Va ser molt revelador escoltar les grans > companyies de programari i de maquinari i algunes administracions > p�bliques, la seva aposta estrat�gica pels est�ndards oberts: IBM, HP, > Oracle, Dell, Sun Microsystems el departament de defensa i el de salut > p�blica del govern federal dels EUA. �s fins a cert punt sorprenent > que el departament de defensa tingui implantades m�s de dues-centes > aplicacions diferents basades en codi obert. La ra� (no declarada > expl�citament) �s senzilla: no volen que Microsoft controli qu� passa > als seus sistemes, per� no perqu� tinguin la sospita (fonamentada o > no) que hi ha portes falses o possibilitat de control remot, sin� > perqu� simplement no en volen dependre. El govern americ� aprofita > Microsoft per colonitzar el m�n i ingressar bons impostos, per� no en > vol dependre. > > Ara b�, el cost declarat �s molt alt en t�cnics de desenvolupament i > de manteniment, que es converteixen en peces clau i imprescindibles > dels sistemes d'informaci� i defensa dels Estats Units. > > I aix� em val com a exemple per comparar-ho amb la pol�tica que la > Uni� Europea est� intentant generalitzar en aquest camp. Tamb� eren > presents a Washington, i van exposar el seu projecte. Poc entusiasme. > A Europa tenim una comissi� molt influenciable per part dels lobbys > que controla la Business Software Alliance, i tot i que el pla eEurope > 2005 promou la implantaci� i generalitzaci� dels sistemes basats en > codi obert als Estats membres, no t�, des del meu punt de vista, prou > for�a per imposar-ho. Podem estar molt d'acord en que seria positiu > per l'economia europea desenvolupar una ind�stria productiva i de > serveis basada en aquests sistemes, per� aix� costa de dur a terme de > forma desordenada i dispersa. > > Organitzacions com Softcatal� o Hispalinux, al nostre entorn ajuden a > fer cada cop m�s accessible el programari de codi obert, la seva > difusi�, i la seva implantaci�. Per� des del meu punt de vista cal que > es faci, potser particularment al nostre pa�s, una reflexi� sobre el > fet seg�ent: volem el programari de codi obert com a una oportunitat > econ�mica, com un model de negoci alternatiu i diferent al del > programari propietari? O, amb perd�, nom�s volem tenir uns "bojos de > la inform�tica" a qui de tant en tant escoltem i llegim, per� nom�s > com a nota folkl�rica? > > En aquest sentit, el passat mes de maig va venir a Barcelona Miguel de > Icaza, dins de l'Internet Global Congress. �s considerat un dels gur�s > m�s rellevants d'aquest moviment mundial, juntament amb l'inefable > Stallman. Un dels missatges que va llen�ar a l'auditori, absolutament > entregat i majorit�riament expert, va ser que cal que el programari > lliure surti de la "cripta" dels experts per conquerir els usuaris a > trav�s d'interf�cies gr�fiques amables, usables i atractives. Aquesta, > deia el "gur�", era la clau de l'�xit en aquest moment. Brillant. > -- > > Jordi Mas i Hern�ndez (homepage http://www.softcatala.org/~jmas) > http://www.softcatala.org > > > > > ---------------------------------------------------------------- > Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra > subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ > ---------------------------------------------------------------- > Vinga, fins una altra. _____ xxavi ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
