On Monday 15 December 2003 11:30, Jordi Mas wrote: [tall ... i m�s talls abaix; el missatge complet est� als arxius de la llista; nom�s deixo all� que vull comentar, amb la resta hi estic m�s o manco d'acord :)]
> ;------------------------------------------------------------------------ > > http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/butlleti/article_016_STSI.htm > > Josep Manuel Prats > Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci� > > Fa ja uns anys que al m�n dels hackers (els experts en l'avui sacrosanta > inform�tica i internet) es parla i es gaudeix amb el programari de codi > obert. Alguns n'hi diuen tamb� programari lliure per connotaci� amb la > llibertat amb qu� tamb� va n�ixer internet, basat en codis oberts, que ha > proporcionat la tremenda expansi� (lliure) de la xarxa i dels seus > continguts. > > Alg� hagu�s apostat fa trenta anys per John Postel, un dels pares > d'Internet, des del punt de vista empresarial? Alg� de nosaltres hagu�s > apostat per Bill Gates fa nom�s vint-i-cinc anys? Qu� dirien els h�bils > "head-hunters" i els conservadors analistes de capital risc d'avui dia d'en > Richard Stallman? Gates va renyar als h�ckers de bon de veres del Homebrew Computer Club. No l'han volgut mai. L'esperit que transpuava en aquella carta al HCC, que m�s endavant va triomfar, �s el que va fer a Stallman deixar el MIT. Basta llegir els motius del GNU a les planes de http://www.gnu.org Aix� s�, tots han fet doblers. Per� �s molt diferent. per aix�: > Per� tot ha de plantejarse com a dicotomia? llibertat o propietat? Cal > contraposar els dos models com a antag�nics? A m�s del que deia al par�graf anterior, per Redmond diuen que el p.l. �s un c�ncer i antiameric�. A les jornades que vam fer a l'UIB ( http://osi.conselldemallorca.net/article.php?na=583 ) les empreses de programari tancat ho veuen com una amena�a: "Ens deixareu sense feina". Les lleis de mercat van en contra dels productors de programari tancat. Cada pic els hi anir� pitjor i acabar� desapareguent; fins aqu� arriba l'antagonisme. > Els darrers mesos s'han dut a > terme i publicat diferents articles i estudis de consultores, de la UOC > (Jordi Mas, Juli� Minguill�n), de l'eBusiness Center de l'IESE o analistes > independents, realitzades en algun cas per justificar les decisions > empresarials i institucionals en aquesta mat�ria: hem d'apostar pel > programari de codi obert, o no? Perqu�? Qu� aporta a la nostra > organitzaci�? En qu� millora? A quin cost? . > > Aquestes, i moltes d'altres, s�n les preguntes que s'han de respondre per > part de cada director de sistemes quan proposa un projecte d'implantaci� de > sistemes basat en codi obert. Perqu� ho tenen tot, les dades sense el codi que les administra poden acabar servint de ben poc. �s com en comprar-se un cotxe preguntar-se si cal comprar-lo amb cap� i perns al motor o no. Clar que si es viu a un pa�s sense bons mec�nics ... Just el model que est� impulsant el programari tancat: els empresaris, a les jornades abans citades, van arribar a dir que hi havia un 'gap' entre universitat i empresa perqu� hi ensenyaven coses massa avan�ades. Volen personal que surti ensenyat en usar Oracle i no que sabi com funciona el nucli d'una base de dades. I aix� ens va --per ara. > El passat mes de mar� vaig tenir una interessant experi�ncia a Washington, > D.C. Una confer�ncia organitzada per la Universitat George Washington sota > el t�tol "Open Standards/Open Source for National and Local eGovernment > Programs". Va ser molt revelador escoltar les grans companyies de > programari i de maquinari i algunes administracions p�bliques, la seva > aposta estrat�gica pels est�ndards oberts: IBM, HP, Oracle, Dell, Sun > Microsystems el departament de defensa i el de salut p�blica del govern > federal dels EUA. �s fins a cert punt sorprenent que el departament de > defensa tingui implantades m�s de dues-centes aplicacions diferents basades > en codi obert. La ra� (no declarada expl�citament) �s senzilla: no volen > que Microsoft controli qu� passa als seus sistemes, per� no perqu� tinguin > la sospita (fonamentada o no) que hi ha portes falses o possibilitat de > control remot, sin� perqu� simplement no en volen dependre. El govern > americ� aprofita Microsoft per colonitzar el m�n i ingressar bons impostos, > per� no en vol dependre. Just aix� :) Mai no dependre de qui faci el codi, perqu� �s teu. > Organitzacions com Softcatal� o Hispalinux, al nostre entorn ajuden a fer > cada cop m�s accessible el programari de codi obert, la seva difusi�, i la > seva implantaci�. Per� des del meu punt de vista cal que es faci, potser > particularment al nostre pa�s, una reflexi� sobre el fet seg�ent: volem el > programari de codi obert com a una oportunitat econ�mica, com un model de > negoci alternatiu i diferent al del programari propietari? L'important de tot �s l'usuari i volem programari lliure per a ell. Perqu� no importi comprar unes coses misterioses, car�ssimes, globalitzades ni genoflexionar-se davant el pensament �nic per accedir ni despr�s moure's per la Societat de la Informaci� i el Coneixement. �s ni m�s ni manco que un envir� cada p�c m�s important, gaireb� ja tant com el real per aprendre, treballar, escampar la boira... �s un error que es comet sovint en pensar en programari lliure: El m�s important �s l'usuari. Els inform�tics ens adaptam al millor per l'usuari. Llei de mercat --i aix� que ens diuen comunistes. Una altre cosa �s que l'usuari no estigui informat en una cosa prou nova, la inform�tica, i no sabi qu� demanar pas ni que li engalten. Per� si se li explica b�, no hi ha color. > O, amb perd�, > nom�s volem tenir uns "bojos de la inform�tica" a qui de tant en tant > escoltem i llegim, per� nom�s com a nota folkl�rica? Solen ser els primers que ho veuen, encara que ning� els hi faci cas i amb el temps, quan triomfi, tot quedi en un gran mesclad�s --com el dels par�grafs de dalt, recordant gurus. > En aquest sentit, el passat mes de maig va venir a Barcelona Miguel de > Icaza, dins de l'Internet Global Congress. �s considerat un dels gur�s m�s > rellevants d'aquest moviment mundial, juntament amb l'inefable Stallman. Un > dels missatges que va llen�ar a l'auditori, absolutament entregat i > majorit�riament expert, va ser que cal que el programari lliure surti de la > "cripta" dels experts per conquerir els usuaris a trav�s d'interf�cies > gr�fiques amables, usables i atractives. Aquesta, deia el "gur�", era la > clau de l'�xit en aquest moment. Brillant. Clar: l'important �s l'usuari. -- Benjam� http://bitassa.com . ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
