Atenci�!! AQUESTA �S LA VERSI� CORRECTA DEL CORREU, AVANS HA
        SORTIT SENSE QUE L'ACAB�S (coses de l'evolution).


> Objeccions? De detall, algunes. Per exemple, que GIMP no �s comparable a 
> Photoshop a poc que t'hi fiquis en un ambient professional; altra cosa 
[...]
> complexitat d'una base de dades per no saber sortir-s'hi amb un full de 
> c�lcul ben utilitzat. �s clar que molta gent tampoc sap utilitzar b� un 
> full de c�lcul...

        Una q�esti�, que potser al document no queda ben clara �s que
        en molts dels casos que s'analitza un dels productes, l'an�lisi
        est� orientat a la UdL, �s a dir, quan es parla de CAD es parla
        del CAD que utilitzem aqu�, no del CAD que pugui emprar un
        arquitecte "de veritat", per� la part de CAD, imatge, 
        s�, m�sica, etc. no son per la part "Administraci�" de la UdL
        sin� que son m�s per la part "Docent/Recerca". 

        Respecte a les BBDD. La veritat �s que les solucions son les que
        hi ha. La idea que tenim �s, aprofitant l'avinentesa de la 
        migraci�, ELIMINAR aquelles BBDD que puguem.

        M'explico:

        Hi ha tot un seguit de BBDD petites (MS-Access majoritariament)
        que viuen a la UdL. Aquestes BBDD s'han creat en moltes unitats
        administratives nostres per sortir del pas en alguna necessitat
        que pogu�ssin tenir puntualment. Despr�s de solucionar la       
        necessitat puntual, la BBDD en q�esti� s'ha "institucionalitzat"
        i ha esdevingut una BBDD de treball diari. Doncs b�, aquestes
        BBDD tenen alguns problemes, siguin o no basades en PL, siguin
        o no MS-Access, operin sobre Linux o sobre Windowz o sobre el   
        que sigui:

        1- Seguretat: NO hi ha control sobre l'operaci� de la BBDD. Ni
           qui hi accedeix, etc.

        2- Seguretat: Algunes d'aquestes BBDD no entren a c�pia de 
           seguretat, resideixen nom�s a un PC, etc.

        3- LOPD: Algunes d'aquestes BBDD contenen dades de car�cter 
           personal i no estan registrades a l'APD (Ag. Protecci� de
           Dades), b�sicament, pq el servei d'inform�tica (ASIC a la
           UdL, pels que vulgueu llegir la guia de migraci�) no sap
           ni que existeixen.

        4- Altres: Manteniment, desenvolupaments que s'hi puguin fer,
           integraci� amb altres BBDD, integraci� al campus virtual i
           a la intranet, etc.

        Doncs b�, donat que no hi ha una alternativa a Access v�lida 
        a Linux, i donats els problemes esmentats, l'opci� m�s v�lida
        i coherent �s, posats a fer canvis, canviem la BBDD Access per
        alguna BBDD Integrada (integrada al Backoffice, etc.),  controlada 
        per ASIC, registrada a l'APD, etc. 

        Evidentment, migrar un Access d'alguna unitat estructural nostra
        a una BBDD Integrada, no �s trivial, fer-ho amb 20 BBDD o m�s
        �s un veritable merder. Per� fer-ho �s important, per diversos
        motius i fer-ho b� encara ho �s molt m�s. El m�s interessant
        �s que en fer-ho, establirem i farem una "guia"/kit/etc. de com
        fer-ho.

        Per cert, aix� de tenir Access "sueltos" per la xarxa no �s 
        exclusiu de la UdL, totes les administracions, si tenen una
        mica de "m� lliure", n'acaben tenint...... per desgr�cia
        dels inform�tics :-(  
        

> Objeccions importants? Una: no veig un estudi acurat de les implicacions 
> de la migraci� en els fluxos de treball i de rendiment i aix� �s molt 
> important. Per� aix�, que �s important a la UdL, �s capital a 
> l'Administraci� p�blica (para la orella, Oriol, si est�s llegint aix�) 
> perqu�, en termes administratius, "rendiment" volt dir "servei al 
> ciutad�". I aqu� est� una de les meves impugnacions al fet de qu� 
> s'utilitzi una universitat com a camp de proves de l'Administraci� 
> p�blica; i m'estranya que s'hagi fet aix�, perqu� aquesta mateixa 
> observaci� li vaig fer a l'Oriol Ferran en un dinar que vam fer fa tres 
> mesos amb un company d'Hispalinux i un d'altre de Softcatal�, i va estar 
> d'acord amb ella. Aquell dia jo vaig suggerir que millor -molt millor- 
> que una universitat seria una unitat administrativa que, per les seves 
> caracter�stiques, tingu�s una mica de totes: atenci� i serveis directes 
> al ciutad�, assessorament o estudis per a altres �rgans i/o suport 
> administratiu a tasques t�cniques; d'aquesta manera es podrien veure els 
>   possibles 'forats' �mbit per �mbit i, aix�, establir POL�TIQUES. 
> Exemple de pol�tica: si el forat sorgeix en els serveis de caire intern, 
> la migraci� tira endavant perqu� els 'clients' interns tenen m�s 
> capacitat de patiment i de compensaci� de danys que els ciutadans, que 
> s�n m�s perentoris en l'exig�ncia de les prestacions que acrediten. Si 
> �s a l'inrev�s, la migraci� s'atura fins que no es tapi el forat de 
> d�ficit de servei a l'exterior. O b� la pol�tica contr�ria (ehem!) all� 
> cadasc�.

        Uf! Llarg i complexe el par�graf.... anem per parts (atenci�
        aqu� hi ha opinions personals meves...).


        La UdL �s una universitat, cert (nom�s faltaria), i l'Oriol
        va estar d'acord amb t�, cert. 

        La UdL tamb� �s una administraci� p�blica, tenim una part de
        la nostra estructura que �s una administraci�, normal i 
        corrent. Per� l'acord que estem adoptant amb DURSI (el
        Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la 
        Informaci�), no �s NOM�S per que la UdL faci la migraci�,
        l'acord contempla (contemplar�):

        1- La migraci� dels escriptoris de la pr�pia UdL. D'aquesta
        migraci� n'han de resultar diversos productes addicionals:
        
                a. Una guia de migraci� d'escriptoris, amb tots els
                problemes detectats durant la migraci�, amb totes 
                les solucions trobades. Amb consells, receptes, etc.
                de com fer determinades coses. 

                b. Tots els "by-products" resultants, ja siguin 
                pegats a programes, traduccions, etc. 

                c. Documentaci� i material de formaci�, encara que
                el Jes�s Corrius amb el material de la UOC ja ha
                fet una magn�fica feina.

        2- El suport des de la UdL de la migraci� d'un parell d'unitats
        de la Generalitat (la STSI i un altra) i d'un parell d'entitats
        locals (ajunt., etc.).
        
        3- Alguns altres projectes (ajudar a crear una forja, etc.)
        "menors" de creaci� d'infraestructura per migraci�, etc.

        (suposo que em deixo altres coses...)

        Resumint, la migraci� de la UdL va comen�ar ja fa temps, molt
        de temps. Tenim coses molt avan�ades (infraestructura, etc.)
        i coses no tant (escriptoris). La idea de la col.laboraci�
        amb STSI/DURSI �s, pura i simplement, aprofitar tot el que
        nosaltres fem (o tant com puguem aprofitar) i emprar 
        aquesta experi�ncia i els resultats que en treuguem per que
        ajudin a les migracions de la resta d'administraci�.

        Evidentment que la migraci� de les unitats de l'administraci�
        (especialment aquelles que tinguin atenci� al ciutad�) seran
        dures. Evidentment que la migraci� de les unitats de l'administraci�
        de caire t�cnic (amb menor relaci� amb el ciutad� per� 
        amb necessitats de programari molt m�s complexes) seran
        dures......

        Malgrat tot, la UdL no �s l'�nica iniciativa que est�
        tirant endavant l'Oriol (fins on jo s�), 
        
> Tant de bo l'experi�ncia sigui ben profitosa per a la Universitat de 
> Lleida i val esperar en el seu moment una bona mem�ria sobre aquesta 
> migraci�. Per� jo continu� dient que una universitat (la clientela de la 
> qual, per m�s que diversa, �s sempre en sentit end�gen, ben al contrari 
> que a moltes unitats administratives) no �s el banc de proves adient per 
> a l'Administraci�.

        ? La veritat, no veig pq no pot ser un bon banc de proves
        de moltes, moltes coses, especialment tenint en compte que
        la migraci� la fem dels escriptoris (dels Windows) i que
        els escriptoris i el que hi ha darrera (LDAP, SMB, etc.)
        son igualets a la Generalitat, que a la Uni, que a
        Tallers Manelet.... :-)

        
        Tota la part relativa a fluxos de treball, etc. no �s
        migraci� d'escriptori, sin� migraci� de backoffice, que
        ja son figues d'un altre paner... les migracions de
        cadascuna de les peces d'un backoffice (sigui el de 
        la UdL, sigui el del DURSI, sigui el que sigui), s�n
        altament delicades i complexes. Evidenment que a la
        UdL la farem, evidenment que la nostra experi�ncia 
        estar� a disposici� de tothom, per� desenganyem-nos, 
        CADA backoffice �s diferent, i cada aplicatiu de 
        backoffice s'haur� d'estudiar detalladament, de
        forma individual i fer-ne, si procedeix, la migraci�
        amb molta, molta cura.


        I res de disculpar-se per donar la brasa... per aix�
        existeixen les llistes de discussi�, per discutir! :-)


-- 

__________________________________________________________

 Universitat de Lleida 
 Area de Sistemes d'Informacio i Comunicacions 
 Carles Mateu i Pi�ol                  Tel: +34 973 702049
 Director                              FAX: +34 973 702130

 www:    http://www.udl.es/usuaris/carlesm/
 GnuPG key: CD989EA1 ( http://www.keyserver.net/ )
 Fingerprint = B1B7 65F7 38E4 C34E 5865 135F DEA6 CF2A CD98 9EA1
_________________________________________________________



Attachment: signature.asc
Description: This is a digitally signed message part

Respondre per correu electrònic a