En/na Carles Mateu ha escrit:
Hi ha tot un seguit de BBDD petites (MS-Access majoritariament)
que viuen a la UdL. Aquestes BBDD s'han creat en moltes unitats
administratives nostres per sortir del pas en alguna necessitat
[...]
1- Seguretat: NO hi ha control sobre l'operaci� de la BBDD. Ni
qui hi accedeix, etc.
[...]
3- LOPD: Algunes d'aquestes BBDD contenen dades de car�cter personal i no estan registrades a l'APD (Ag. Protecci� de
Dades), b�sicament, pq el servei d'inform�tica (ASIC a la
UdL, pels que vulgueu llegir la guia de migraci�) no sap
ni que existeixen.
Molt ben observat aix�, i segur que �s un problema de la UdL, de les administracions p�bliques, en general, y de no poques empreses privades (ja m'agradaria veure el que hi ha en molts discs durs de les companyies d'assegurances i en les m�tues d'assist�ncia sanit�ria). Efectivament, els gestors de bases de dades faciliten aquesta fenomenologia. Amb tot -com ja vaig insinuar ahir- les bases de dades "planes", no relacionals, files i columnes, si no s�n d'un volum brutal, es poden gestionar molt b� -sovint millor que amb un gestor com Access- amb un full de c�lcul i, per tant, el problema pot seguir latent incl�s sota el te�ric sup�sit de qu� no se n'utilitzin gestors tipus Access.
Soluci�? Formar el personal. Per�, �s clar, formar-lo en l'�s de la inform�tica no en programari Micro$oft. Per exemple, combatre el fen�men que estem tractant hauria de ser un tema d'una o dues hores en un curset de 20 de nivell d'iniciaci� en mat�ria de BBDD.
Per cert, aix� de tenir Access "sueltos" per la xarxa no �s exclusiu de la UdL, totes les administracions, si tenen una
mica de "m� lliure", n'acaben tenint...... per desgr�cia
dels inform�tics :-(
I per a risc dels ciutadans, senyors; que la tecnologia no ens faci oblidar que estem al servei dels ciutadans, que els qui ens paguen s�n els ciutadans i que els amos de l'empresa -tot i qu� no els gerents- s�n els ciutadans...
Uf! Llarg i complexe el par�graf.... anem per parts (atenci�
aqu� hi ha opinions personals meves...).
Un aclariment previ. Sovint oblido que el correu electr�nic no permet donar tonalitats ni matissos a les paraules i de vegades apareixen expressions fortes o agressives, sense que aquesta agressivitat hi sigui en la intenci� de l'autor. En el present cas, he utilitzat -malament, at�s el mitj�- la paraula "impugnar" en l'expressi� "impugnar una universitat com a camp de proves per a la implantaci� del SL en l'administraci� p�blica". Naturalment, no he impugnat res materialment ni molt menys administrativament. Entenem, en contes d'"impugnar", el "no s�c partidari de qu�...".
Per cert: jo tamb� expresso opinions estrictament personals, no parlo en nom de ning� ni com a representant de res.
I ara, anem al gra.
La UdL tamb� �s una administraci� p�blica, tenim una part de
la nostra estructura que �s una administraci�, normal i
S�, d'acord, per� el problema no �s l'estructura -b�, tamb�, per� no vull entrar tan a fons, en aquest �mbit- sin� la projecci� externa del servei que es presta. Per suposat que una universitat realitza di�riament una gran quantitat d'actes administratius i segueix procediments administratius tan normals i tan complexes com els de l'administraci� general (les licitacions per proveir-se de b�ns o de serveis, posem per cas...) per� l'�mbit sobre el qu� s'hi projecta �s molt m�s... no vull dir estret... est� molt m�s marcat, m�s delimitat en refer�ncia a les persones; en canvi, l'acci� administrativa general s'acota m�s per ra� de la mat�ria que de les persones a les qui es dirigeix (en general, �s clar) i l'espectre �s m�s ampli. Per tant, tamb� �s m�s �mplia i variada -necess�riament- la caracteriologia professional -si aix� ho podem dir- del treballador p�blic.
corrent. Per� l'acord que estem adoptant amb DURSI (el
Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci�), no �s NOM�S per que la UdL faci la migraci�,
l'acord contempla (contemplar�):
Tamb� aqu� vull ser ben ent�s: jo no estic dient que el procediment que utilitza la UdL per a la migraci� sigui criticable. En absolut, eh? El qu� jo dic �s que aquest procediment no �s necess�riament aplicable o directament transferible a d'altres indrets de l'administraci�.
a. Una guia de migraci� d'escriptoris, amb tots els
problemes detectats durant la migraci�, amb totes les solucions trobades. Amb consells, receptes, etc.
de com fer determinades coses.
Pot ser �til com a experi�ncia global. Es m�s: segurament ho ser�. Per� succe�r� MOLT sovint que aquests problemes no seran els que es plantejaran a les unitats administratives comuns o canviar� substancialment la gravetat relativa del problema.
Hem de ser clars: jo fa mols anys que no vaig per la universitat, at�s que la meva promoci� �s la 1972-1977, i gent ben informada m'ha dit que ha plogut una mica des de llavors ;-) En conseq��ncia, no tinc una idea ben clara de les dimensions de les unitats PAS universit�ries, tot i qu� tinc clar que tindran poc a veure amb aquella barraqueta encara franquista que jo vaig deixar. Per� com que jo s�c un funcionari una mica ranci, cada mat�, en encendre el PC, llegeixo el breviari, �s a dir, el DOGC. I segueixo, per tant -i per inter�s tamb� sindical- les convocat�ries d'oposicions, de promocions internes i de concursos de trasllat i tamb�, naturalment, les que van convocant les diverses universitats p�bliques. I les dimensions de les plantilles que es dedueixen de les ofertes d'aquestes convocat�ries em fan pensar en unitats francament petites, tot i qu� als serveis centrals dels rectorats pot haver-ne alguna unitat que pugui apropar-se a les de les grans administracions generals.
Aquest ja �s un primer factor: no el nombre d'usuaris sin� la DENSITAT d'usuaris i la DISPERSI� de les unitats, perqu� aquesta mena de factor "demogr�fic" t� una influ�ncia directa en la qualitat de l'assist�ncia a l'usuari per part de les unitats d'inform�tica dels diversos departaments (caldr� un inc�s per explicar -i sorprendre a m�s d'un- que a la Generalitat cada Departament fa la guerra pel seu compte en mat�ria d'inform�tica i que l'�nic factor com� a tots �s Micro$oft als escriptoris i T-Systems com a concessionari de la prestaci� del servei). Si en una migraci� com la qu� es pret�n l'assist�ncia a l'usuari no �s veritablement de cinc estrelles, l'usuari es rebotar� i en aix� (i en moltes altres coses, �s clar) estic d'acord amb el projecte de la UdL.
Dit aix�, a la Generalitat hi ha molts Departaments en els que conviu una constel�laci� d'unitats petites i perif�riques (sovint repartides per tot el territori de Catalunya) amb uns serveis centrals atapa�ts de gent; pensem, per exemple, en Agricultura, Ramaderia i Pesca, en Benestar i Fam�lia, en Medi Ambient, en Pol�tica Territorial i Obres P�bliques... Respon una universitat a aquest model? Insisteixo: conviv�ncia d'una gran atomitzaci� perif�rica d'abast nacional amb una gran concentraci� central de nuclis dens�ssims d'�mbit metropolit�. Els serveis d'inform�tica que han de donar suport a aquest model, es poden organitzar com ho han fet els de la UdL?
Seguim.
2- El suport des de la UdL de la migraci� d'un parell d'unitats
de la Generalitat (la STSI i un altra) i d'un parell d'entitats
locals (ajunt., etc.).
Vejam... La migraci� de l'STSI i aquesta altra que esmentes... volen constituir processos pilot per a la resta de l'Administraci� o �s que s'ha pres la decisi� pol�tica de que aquestes unitats facin la migraci� i s'aprofita l'avinentesa de la UdL? Si �s el segon cas, em sembla perfecte; si �s el primer, m'agradaria saber quina �s l'altra unitat per cercar el decret que cont� les seves compet�ncies i donar-li una ullada a la Relaci� de Llocs de Treball (RLT), cosa que far� aquest cap de setmana amb l'STSI. Quan hagi fet aix�, ja us dir� si em semblen unitats prou estandaritzades com per fer d'unitats pilot. Em principi, semblaria que l'STSI pot ser un est�ndard de secretaries generals de departaments petits o de secretaries sectorials, com la pr�pia STSI, que solen ser tamb� m�s aviat petites. Si �s aix�, perfecte. Per� si l'STSI ha de ser unitat pilot per despr�s utilitzar-la com a base de projecci� de la migraci� de la Secretaria General de Pol�tica Territorial i Obres P�bliques, per exemple, no vulguis veure quina trompada es prepara...
Malgrat tot, la UdL no �s l'�nica iniciativa que est�
tirant endavant l'Oriol (fins on jo s�),
Ah! Aix� s� que m'enganxa en calces :-D No n'estava assabentat de qu� ja hi ha iniciatives en marxa i ho celebro (no ignorar-ho sin� el fet que es vagin movent les coses). Ser� q�esti� de mou-re'm i veure si en trec l'aigua clara al respecte.
? La veritat, no veig pq no pot ser un bon banc de proves
de moltes, moltes coses, especialment tenint en compte que
la migraci� la fem dels escriptoris (dels Windows) i que
els escriptoris i el que hi ha darrera (LDAP, SMB, etc.)
son igualets a la Generalitat, que a la Uni, que a
Tallers Manelet.... :-)
Ja veieu que no. No exactament :-)
Tota la part relativa a fluxos de treball, etc. no �s
migraci� d'escriptori, sin� migraci� de backoffice, que
ja son figues d'un altre paner... les migracions de
B�, tamb� �s cert, aix�, tot i qu� hi ha una clara interrelaci�. Per� d'acord, accepto deixar aquest tema a banda.
I res de disculpar-se per donar la brasa... per aix�
existeixen les llistes de discussi�, per discutir! :-)
S�, per� de vegades estem tan capficats en una cosa que no ens adonem de qu� potser t� un inter�s molt menys general del qu� pens�vem i li donem cada pal al personal que el deixem ben est�s...
:-)
-- Xavier Cuch� Burgos [EMAIL PROTECTED] [EMAIL PROTECTED] http://blogs.ya.com/elincordio/ ICQ # 66532465 Barcelona - Espa�a - UE ---------------------------- O la $GAE o la ciudadan�a: no hay otra opci�n ----------------------------
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci� a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
