Al 09/03/05 01:05, En/na Josep Mon�s i Teixidor ha escrit:
El dt 08 de 03 del 2005 a les 20:44 +0100, en/na Quim Gil va escriure:


Qui sap. Potser el millor favor hist�ric que pot fer el Parlament al
desenvolupament del programari lliure �s l'aprovaci� de les patents per
a situar en la clandestinitat tota aquesta efervesc�ncia. Ja ho deia en
Gandi que primer t'ignoren, llavors se'n riuen de tu, llavors t'ataquen,
llavors guanyes.



A banda de tot el que has dit, i estan d'acord amb que els que defensem el programari lliure i estem contra les patents estem molt ideologitzats, hi ha raons de pes per estar contra les patents de programari no ideologitzades. I s�n raons econ�miques tamb�.

Tot el teixit de PIMES se'n ressentir� molt i jo crec que els nostres
pol�tics han de ser molt receptius a aix�.

I aix� no �s all� de que "la informaci� no �s propiet�ria de ning�",
etc... Aix� �s all� de que "les grans empreses es menjaran les petites
que quedaran ofegades a plets", que "els americans desembarcaran amb
2.000.000 de patents ja redactades"... Que no �s l'argumentaci� que m�s
ens motiva? D'acord. Per� funciona.

�s que hi ha gent que no veu de la mateixa manera aix� de la propietat
de la informaci�. No hi estem d'acord i li exposem els arguments. �s
�til tenir un sistema tancat i no fer aig�es per enlloc. Per� conv�ncer
en aquest terreny costa molt. I de fet potser ning� t� ra�, simplement
argumentem en funci� de la nostra ideologia. Si l'interlocutor encara no
t� una ideologia de la mat�ria potser fem un "adepte", aix� s�, per�
conv�ncer alg� que s� la t� �s complicat.

Vull dir que hem de saber sortir dels arguments ideol�gics quan cal
encara que la nostra motivaci� sigui aquesta. Perqu� la ideologia el que
t� �s que hi est�s d'acord o no, per� conv�ncer no t� sentit, a no ser
que et plantegis la ideologia per la seva utilitat hist�rica, per� poca
gent �s capa� de fer aix�.

Per tot aix� dubto molt que la soluci� a tot plegat acabi essent una
revoluci� ideol�gica. Tant de bo!

Josep

P.S.: Si busqueu el meu historial a Internet potser trobareu que fa uns
anys opinava el contrari. Tothom t� dret a evolucionar! XDDD


Josep, nom�s una opini� personal: darrere de tot hi ha un trellat ideol�gic o paradigma/es que determinen com s'entenen les coses i s'estructura la societat i les relacions de les persones. Tot estaria en certa manera 'ideologitzat'. En tot cas, quan et refereixes a gent ideologitzada, d'una manera o altra, seria gent que defensaria, q�estionaria o reptaria alguns dels principis (dels molt�ssimes que en pot haver) que podrien determinar com s�n o es desenvolupen les coses. La resta de la gent 'assumeix' i no es planteja aquestes preguntes o com s�n les coses, i per definici� un diria que s�n esquerpa als canvis (aquest immobilisme o evoluci� en un sentit �s tamb� gr�cies a la contribuci� d'aquells grups/interessos que els interessa que aix� sigui).

Quan proposes conv�ncer sense ideologia, est�s dient de fer-ho amb uns
par�metres o visions m�s d'acord amb una determinada forma d'entre les
coses, que en aquest cas podria ser majorit�ria o dominant, i per aix�
err�niament sovint se li exclou l'existent component 'ideologic' al darrere.

Tot aix� darrer que he dit considero que �s aplicable al
programari/cultura lliure, sexualitat o identitat nacional, entre moltes
d'altres coses.

Coincideixo amb tu, que les coses s'han de fer TAMB� des "d'aquesta
via", i �s una cosa que s'ha de tenir present; per exemple, sabent quins
arguments utilitzar dep�n de quin grup o persona.
En el cas concret de les patents de programari, com pots llegir a:
http://www.nosoftwarepatents.com s'ha aportat molts tipus d'argument i
des de diferents posicions sobre el perill que representen.
Segurament a aquest mateix f�rum hi ha diversitat i matisos sobre la
import�ncia, transcend�ncia o com es vulgui dir, dels diferents punts
que es presenten.

Una revoluci� en un camp es dona quan una forma de veure les coses,
havent estat q�estionada �mpliament o estrat�gicament dins d'un entorn
determinat, d�na lloc o �s substitu�da per una nova que esdev� dominant
o majorit�ria. Dep�n de les circumst�ncies o peculiaritats, pot ser una
evoluci� m�s puntual, que podria anomenar-se revoluci� o una evoluci�
progressiva, que podria ser revoluci� dep�n de la finestra de temps que
es consideri.

Salut!

--
* Toni Hermoso Pulido
------------------------------------------------------
   web: http://drac.homelinux.org
 email: [EMAIL PROTECTED]
   gpg: B67B43DC

  All that you touch You Change.
  All that you Change Changes you.
  The only lasting truth is Change
                          O.Butler
------------------------------------------------------

Attachment: signature.asc
Description: OpenPGP digital signature



Respondre per correu electrònic a