Trobo que aquest off-topic �s prou interessant.
Ahir vaig anar a dormir tard havent llegit ja els comentaris d'en Josep sobre el tema ideol�ic i avui venia ja ab una estineta per a plantejar raonaments... per� en Toni s'ha avan�at! :)
B�sicament comparteixo el que en Toni planteja. 'Plantejar raonaments exempts d'ideologia i basats en la utilitat' �s una proposta ideol�gica tamb�. �s b�sicament una recomanaci� de l'utilitarisme de Stuart Mill, que �s una de les ideologies que va assumir la burgesia industrial per a superar les deixalles de la moral eclesi�stica que sostenia la societat aristocr�tica que calia transformar. �s un pilar de la societat capitalista, que tan encertadament �s capa� de desprestigiar socialment 'els ideologitzats' emprant una ideologia tan s�lida i omnipresent que (com Matrix) ni es percep.
Tornant una mica a l'on-topic...
A nivell ideol�gic �s necessari saber que els arguments que defensem no nom�s s�n �ticament millors sino tamb� m�s �tils per al conjunt de la societat. Aix� et d�na m�s moral per a seguir empenyent. Per� no cal oblidar que tan subjectiu �s el concepte d'ideologia com el d'utilitat (els teus pares et diuen que �s �til que siguis un enginyer, tu trobes que �s �til guanyar una pasta punxant a la disco tres nits per setmana, etc). El fet de pretendre que la utilitat �s un fet objectiu i desideologitzat forma part tamb� de l'utilitarisme. ;)
En definitiva, el que acostuma a passar �s que unes idees David acaben trobant l'ull de Goliat, generen discursos, manifestacions art�stiques i accions pol�tiques que sedueixen a la part activa de la societat i llavors la m� esquerra pol�tica Dalila acaba tallant la cabellera de Sams� aprofitant una estona que dorm als seus bra�os, confiat. Derrotat el gegant, el gruix social fa costat al nou guanyador (generalment sense prendre gaires mesures perqu� es torni a fer un gegant i ja hi som una altra vegada). Nota curiosa: Dalila segueix sempre al costat del tro.
Des d'aquesta perspectiva torno al tema del principi: la q�esti� del programari lliure, de la qual el tema de les patents �s una subq�esti� m�s, no crec que es guanyi convencent al gruix de la societat de la utilitat del programari obert i lliure de patents. Per comen�ar: com ho fas quan els mitjans de comunicaci� capa�os d'arribar a cada instant a aquest gruix estan fora del teu control i en les mateixes mans de qui t� uns interessos oposats al del programari obert i lliure de patents? Recordo que aquest era el primer punt d'indignaci� d'aquest 'suavissim' fil.
I de fet no crec que es guanyi nom�s aprofitant las seva utilitat i sense pretendre canviar les estructures. Recordem que un dels principals riscs del programari lliure �s que sigui adoptat per les multinacionals per a fer compet�ncia a Microsoft i fins i tot que Microsoft mateixa es passi al programar lliure... mantenint tot gaireb� igual, pervertint la idea inicial del programri lliure i seguint controlant de facto entre cinc empreses i de dalt abaix tots els grans projectes p�blics i privats.
A qui s'ha de conv�ncer �s a qui coneix programari, el desenvolupa i remena a diari, fa negoci o viu d'ell, basa la seva activitat en ell. Els mantenidors de l'status quo no ho estan posant f�cil, �s clar, i menys ho posaran quan m�s amena�ada estigui la seva posici�. Per� les passes que s'estan fent s�n correctes, la base ideol�gica �s consistent i debats com aquests aporten pedretes, els aven�os s�n reals, tangibles i �tils (escric aquest correu amb unes eines lliures que fa cinc anys no tenien aquesta qualitat) i hi ha un entramat comunicatiu i social que est� escrivint nous petits cap�tols d'hist�ria amb aquest tema de les patents.
Perqu� ens podem queixar que 'la gent i els mitjans' no se n'adonen, per� la campanya contra les patents est� creant precedents mai no vistos anteriorment en quant a mobilitzaci� i pressi� pol�tica impulsada per un col�lectiu que no es correspon amb el mapa pol�tic oficial.
Quim
signature.asc
Description: OpenPGP digital signature
