Després, és clar que cal establir criteris de migració en els casos necessaris, o mirar de compatibilitzar les dades acumulades fins ara amb els sistemes futurs (migracions o compatibilitat enrera, com es decideixi).
Lo que no em sembla de llibre és posar com exemple que si un té un ordinador de mà, compatible amb un determinat programari i/o sistema operatiu, això sigui culpa del programari lliure. Justament és la manca d'obertura de fabricants de maquinari i de desenvolupadors de programari allò que posa difícils les coses en certs àmbits, sobretot relacionats amb les darreres novetats tecnològiques. Aquí però, els governs tornen a tenir importància. Impulsar la col·laboració en projectes per tal que el programari lliure proporcioni les eines necessàries. És curiós, sense tenir formats oberts el programari lliure és capaç d'interoperar amb sistemes tancats, i encara sembla que se li han de donar culpes.
És clar, les empreses són també factor important. Malauradament si no hi ha previsió que el programari lliure sigui una font de negoci les empreses no faran res. Si no fan res les empreses l'administració diran que no hi ha serveis. I el peix ja es mossega la cua.
No sé, l'administració no pot posar tantes excuses quan en altres llocs, menys i més desenvolupats tecnògicament que Catalunya o Espanya, s'aposta clarament pel programari lliure.
Manel
En/na O. Castell i Marcos ha escrit:
Hola,
tens raó en molt del que dius però a la vegada estas donant la raó perquè els que defensem l'entrada a dojo del PL ens fiquem encara més forts.
Dius que el PL no es pot aplicar en segons quins camps de la informàtica (d'usuari) i jo pregunto el motiu pel qual les empreses (el que munta i configura la PAL i els programes corresponents) únicament treballen per un sistema i no es preocupen de mantenir estàndards. El motiu no és social, que ningú t'enganyi, és merament econòmic.
Per tant, si jo he de comprar una PAL, un placa base, una impressora, un escànner, un targeta gràfica o qualsevol altre component "el primer que faré" serà mirar si compleix estàndards o si per contra m'obliga a utilitzar un o altre SO concret. Això que dic sembla aplicable únicament a la part dura però també serveix per la part blana. M'explico, si jo estigues en la necessitat de gestionar la compra d'un o altre programa per exemple per l'administració demanaria, apart de el seu "codi font" per descomptat, que fos compatible a la majoria de sistemes operatius del mercat (UNIX/Linux, MAC, Windows, Netware, ...). No per res, simplement per tenir la consciència tranquil·la de que la meva gestió fos "la millor possible" que no vol dir la que agradi a tots. Com a mínim deixaríem de llençar diners sense rumb ... i que ningú s'ho prengui com una crítica ja que tots aprenem de les errades (això és el que es diu).
O. Castell
En/na Lluis Anaya ha escrit:
Arrel dels últims comentari jo crec que l’èxit de la implantació de forma consolidada del programari lliure radica no exclusivament en instal.lar-lo i utilitzar-lo sino també i a la vegada en potenciar la industria de desenvolupament i manteniment del mateix, la industria de serveis al voltant del PL i la industria de la formació.
Per potenciar tots aquests actors es pot fer des de l’administració mitjançant moltes formules i accions politiques i administratives que no son pas innovadores ni noves sino que en altres àmbit ja s’apliquen i s'han aplicat (haurien de fer un "copiar i enganxar".)
El programari lliure entès com a tecnologia sostenible, econòmicament viable, etc, etc, etc no comença i acaba en posar el programa i fer-lo anar. Si es fa així fracassarem.
Problema dos de l’enfocament que alguns li donen al programari lliure; no es un producte que inicialment pugui cobrir totes les àrees informatitzades del sector públic i del sector privat, des de la capa de sistema probablement si, però des de la capa d’aplicació probablement no.
El que no podem es convèncer al President del Parlament que utilitzi Open Source per a tot en en el seu gabinet i desprès no pugui utilitzar el sistema de gestió d'agenda sincronitzat amb la seva Palm o que aquest funcioni malament, ... es un exemple.
Però es important destacar en aquest punt que existeix un % molt elevat de plataformes on es pot fer un immersió total en PL i un altre % d’elevat de plataformes un parcialment es pot fer una immersió en PL. On prioritariament s’hauria d’actuar. Un exemple clar es el famós cas d’Extremadura, en quin sector?, amb quin tipus de plataformes van començar?, pero sense oblidar els altres actors necessaris per al manteniment, servei, etc del PL.
Have Fun!
Lluis Anaya
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
______________________________________________ Renovamos el Correo Yahoo!: ¡250 MB GRATIS! Nuevos servicios, más seguridad http://correo.yahoo.es
---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
