|
Totalment d'acord, Ignaci. Coincidesc plenament amb
la teva anàlisi. És curiós que, quasi fil per randa, personalment he arribat
sovint a les teves mateixes conclusions. És una sensació agradable, aquesta. Jo
afegiria encara, que és pels mateixos motius que no m'agrada parlar,
particularment, ni sentir parlar, en relació al meu sentiment nacional, de
"fets diferencials", "personalitat pròpia", "sensibilitat nacional" i altres
expressions d'aquest tipus. Aquestes expressions es plantegen i
es defineixen sempre en relació al conjunt de l'entramat de l'Estat, i del seu
nacionalisme, introduint la idea (elíptica i implícita) de subordinació
del nostre sentiment de pertinença, respecte d'aquell
nacionalisme. També podríem parlar aquí de "l'encaix", etc.
També en la mateixa línia, fins i tot, és
interessant reflexionar al voltant de la possibilitat de rebutjar els termes
"independència", "independentisme", etc. I això per la via de donar la
idea que sigui aquell nacionalisme, així entès, el que
es defineixi, per exemple substantivant el seu
"dependentisme".
Resumint, i per jo, com a
hipòtesi:
- Nacionalisme: ideologia
expansionista i integrista bastida pels Estats per engolir i anhilar
nacions.
- Dependentisme: objectiu real i
últim del nacionalisme. És pretén fer depenents, per a la seva dominació,
la resta de nacions.
- Normalitat nacional: Voler
(si s'accepten els supòsit liberals burgesos d'estat-nació que venen
del segle XIX, amb la incorporació democràtica i social posterior) viure dins un
Estat que coincideix amb la nació (si s'accepta definir-la en termes
lingüístics i culturals, com es corrent a Europa) en els seus
límits.
Així doncs, els nostres enemics serien el
nacionalisme i el seu corol.lari, el dependentisme. Perquè? Per ser idees i
pràctiques que atempten contra un valor suprem, acceptats per tots: la
llibertat.
Així és com ho veig jo.
Salut i fins ara !
Jaume Escales
Jaume Escales
----- Original Message -----
Sent: Friday, October 21, 2005 9:42
PM
Subject: Re: [Ais] Endevinau el
personatge!
Sobre el nacionalisme, crec que ens estem
equivocant i molt. Hi ha formacions polítiques que sense ser-ho s'autoanomen
nacionalistes i altres formacions que no s'anomenaran mai nacionalistes i que
ho són fanàticament.
Per exemple, CiU es fa dir coalició nacionalista.
També es diuen nacionalistes al PSM, a ERC a part d'independentista també se'l
diu nacionalista...
Nacionalisme es pot dir que és qui fa exaltació de
la seva pàtria per sobre de les altres i qui imposa la seva llengua i
identitat a altres territoris.
El què veig jo és que els partits
estatals son nacionalistes. A part dels sentiments identitaris desenfrenats (a
diferència de nosaltres a ells ningú els renya per tenir-los, i per tant no
tenen frè), ells imposen la seva llengua a qui no la tenien com a pròpia. Ells
colonitzen tot el què poden.
I nosaltres? Nosaltres no fem
exaltació de res. Només volem recuperar la nostra llengua i identitat. Això no
és nacionalisme. Nosaltres no volem imposar el català a la Rioja ni al
Piemont. No volem expandir la nostra llengua, territori i cultura més enllà de
les nostres fronteres.
A vegades pensem que sóm nacionalistes i quan ho
penses bé veus que res de res.
Fins i tot alguns dels anomenats partits
nacionalistes ho són de nacionalistes però nacionalistes espanyols. Tans anys
de opressió ens fa veure com normals coses que no ho son gens. Acceptar, per
exemple, un cert bilingüisme a Catalunya, és ser nacionalista espanyol, ja que
el què seria normal és que els idiomes que venint de fora han estat imposats
per la força no s'els protegís. Acceptant un bilingüisme estan ajudant a
substituir el nostre.
S'ha de ser nacionalista espanyol per, malgrat ser
robat, maltractat i a sobre insultat, voler seguir annexionat a Castella. I
això és el què defensen alguns partits anomenats nacionalista.
Jo crec,
i encara que sembli una exageració parlo seriosament, que els partits que
defensin la nostra identitat s'haurien d'anomenar "partit no nacionalista" o
"partit antinacionalista".
En un principi a la gent li xocaria aquest
nom. Però seria la millor forma de donar a conèixer la realitat i aconseguir
que la població no sigui nacionalista (ara quasi tothom és nacionalista
espanyol encara que creguin ells mateixos el contrari).
Un partit no
nacionalista, voldria per Catalunya el mateix que un partit holandès vol per
Holanda, per exemple. O sigui, no accepta que li imposin idiomes. L'unic
idioma oficial el català.
La seva solidaritat seria global. No hi hauria un
Estat que tindria preferència només per aquesta raó. Per tant, en lloc de
donar diners a zones que tenen una renda per càpita del 90% del de la nostra,
donaria diners als països que tenen una renda per càpita mísera. Ho sabíeu que
amb els diners que dóna Catalunya a Espanya-Madrid, es podria acabar la fam a
la meitat del món?(dades de la ONU).
Si els números económics indiquen que
és millor separar-se de l'Estat, en reivindicarien la seva separació. No per
nacionalisme sinó per butxaca.
Un militant d'aquest partit de 29 anys
parlaria només en català a la nova consellera d'immigració balear. Al fi i a
la cap faria el mateix temps que porten a l'illa, per tant se suposa que els
dos saben igual el català, per tant el més lògic que s'usi aquest idioma. O és
que a Holanda parlen en Anglès entre ells?.
Fixeu-vos que una persona
que intenta tenir una actitud no nacionalista deseguida és titllat de
nacionalista.
Jo crec que la creació d'un partit amb aquest apostillat
(o l'adjunció de l'apostillat en un d'actual) donaria la ocasió de fer entrar
a la gent que estan desplaçats cap al nacionalisme espanyol.
El mateix
que parlo de partits "nacionalistes" també es pot crear un diari que
s'autoanomeni "no nacionalista"... la gent el compraria creient el què creuen
quan diuen això de "no nacionalista", o sigui, ultra-nacionalista espanyol...
Llavors anirien veient la realitat.
Ens equivoquem creient-nos
nacionalistes i estem alimentant un odi dels que sense dir-se nacionalistes sí
que ho son.
Ignasi
En/na [EMAIL PROTECTED]
ha escrit:
Llegiu i endevinau el personatge!
Possibilitats:
a) Jiménez Losantos
b) Luis María Ansón
c) Haro Tecglen
(la solució, al final)
-Es va queixar perquè el Teatre Lliure va representar Espriu en català a
Madrid.
-Va dir sobre el nacionalisme català: "La pureza es, en todos los órdenes,
una cuestión antigua y considerablemente desprestigiada. Querer conservarla
de alguna manera, en religiones o en nacionalismos, en idiomas o en cuerpos
especiales, viene causando las peores matanzas del mundo.(...) Cataluña,
tierra de todos (...) defiende ahora el hecho diferencial" (7.4.96)
-Sobre el català i la diversitat lingüística: "Estoy contra el estallido
de nacionalismos, de tendencias a crear cantones dentro de cada estado federado;
contra la multiplicación de las lenguas -es un castigo divino: Babel" (3.4.96)
"La televisión és un Pentecostés, un don de lenguas: la imagen es universal.
(...) Me satisface menos la explosión de los idiomas. Va contra el libre
examen, el entendimiento, la comprensión" (29.3.98)
-Sobre el líder independentista Gandhi: "Pensé que Gandhi podría ser una
rémora para su país. No fui el único, y un hindú de otra tendencia le asesinó"
(2.2.96)
-Sobre ser català i espanyol: "Una característica del español es no querer
serlo. Cada dia menos: el Espanyol escribe así su nombre para demostrar que
no es español" (17.5.96)
-Sobre l'ensenyament de la història de Catalunya a les escoles: "la idea
de Esperanza Aguirre de una sola historia para toda España es demasiado sensata
para tenerla en cuenta" (8.11.97)
SOLUCIÓ: Haro Tecglen (textos extrets del diari ultraespanyolista El País)
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
|
