Last week Mikel asked for more often releases, so I prepared a new one for
French and Catalan. Tino, could you pack it, please? This release needs
python3 (I'm not sure whether this is correctly written somewhere in the
files).
Next follows a short explanation in Catalan of the improvements.
La versió anterior va ser publicada el juny passat. En comparació amb la
versió actual, la nova té:
* Unes 11.000 entrades més en el diccionari bilingüe, en particular +3000
noms, +1400 adj i +5800 np). Ha estat sobretot una feina d'en Joan Lleonat,
l'Ester Bonet i altres viquipedistes catalans. Queden encara per
introduir-se en el sistema moltes més paraules ja traduïdes en un full de
càlcul de Google, però això serà en la propera versió. Per a la introducció
d'alguns milers d'entrades noves en el diccionari francès s'ha fet servir
les llistes de noms i adjectius preparada per en Jaume Ortolà, que ha estat
de gran ajuda.
* La desambiguació s'ha afinat tant per al català (on s'han passat de 262 a
436 regles), com per al francès (101 > 384).
* La selecció lèxica s'ha millorat considerablement: de català a francès
hem passat de 53 a 567 regles, de francès a català de 21 a 488. En Xavi
Ivars ha creat uns scripts molt útils que faciliten considerablement l'ús
de l'eina.
* En transferència estructural de primer nivell hem passat de 98 a 122
regles de català a francès i de 125 a 165 de francès a català. Clarament,
s'hi ha de treballar molt més, i sobretot a nivell de t2x, que no s'ha
tocat.
A la parella, com deia la Gema, "li falta molta faena i carinyo". La
traducció de català a francès és francament complexa i és la més desatesa
de les dues. En tot cas, l'ús bàsic és de francès a català i és en el que
hem estat treballant més.
A mode de tast, de l'article del dia d'avui, tant de la Viquipèdia francesa
com de la català, adjunto l'original, la traducció actual i la traducció
amb la nova versió.
Original francès:
Nicolas de Grèce (en grec moderne : Νικόλαος της Ελλάδας / Nikólaos tis
Elládas), prince de Grèce et de Danemark, est né au palais royal d'Athènes,
en Grèce, le 22 janvier 1872 et décédé dans cette même ville le 8 février
1938. Troisième fils du roi Georges Ier, c’est un membre de la famille
royale de Grèce, un militaire et un mémorialiste. Artiste, il écrit
plusieurs pièces de théâtre sous le pseudonyme de Markos Maris (Μάρκος
Μαρής) et se fait également connaître comme peintre sous le nom de Nicolas
Leprince.
Issu d'une famille cosmopolite, le prince Nicolas grandit entre la Grèce,
le Danemark, la Russie et l'Autriche. Comme ses frères, il suit une
carrière militaire, qui l'amène au grade de colonel, mais se passionne
également pour les arts, auxquels il s'initie très jeune. Très proche du
futur Constantin Ier, il participe, sous son commandement, aux différents
conflits qui opposent la Grèce à ses voisins au tournant du XIXe et du xxe
siècle. Comme tous les membres de la famille royale, il est ainsi
éclaboussé par le désastre de la guerre gréco-turque de 1897 avant d'être
auréolé de gloire après les guerres balkaniques de 1912-1913.
Marié à la grande-duchesse Hélène Vladimirovna de Russie en 1902, le prince
a trois filles, prénommées Olga, Élisabeth et Marina. Avec elles, il mène
une vie relativement simple, ponctuée de voyages et de cérémonies
officielles. Pendant la Première Guerre mondiale, le prince soutient la
politique neutraliste de son frère et s'attire ainsi l'ire de l'Entente et
de l'opposition vénizéliste. Après le renversement de Constantin Ier en
1917, Nicolas et sa famille sont ainsi conduits à l'exil et trouvent alors
refuge en Suisse. Revenus en Grèce en 1920, le prince et ses proches sont à
nouveau chassés du pays en 1922 par la Grande Catastrophe, autrement dit
par la défaite militaire face à la Turquie de Mustafa Kemal Atatürk.
Après un long séjour en Italie et au Royaume-Uni, Nicolas et sa famille
s'établissent à Paris. Tandis que son épouse s'y consacre aux réfugiés
russes blancs, le prince pratique la peinture et l'écriture et va même
jusqu'à donner des cours de dessin. La chute de la Deuxième République
hellénique en 1935 permet finalement à Nicolas et à sa femme de rentrer à
Athènes, où ils rétablissent leur résidence principale, en dépit des
critiques de l'opposition vénizéliste. Deux ans plus tard, le prince meurt
d'athérosclérose et sa dépouille est enterrée à Tatoï.
Traducció actual al web:
Nicolas de Grècia (en grec modern : Νικόλαος της Ελλάδας / *Nikólaos *tis
*Elládas), príncep de Grècia i de Dinamarca, ha nascut al palau reial
d'Atenes, a Grècia, el 22 de gener de 1872 i defallit a aquesta mateixa
ciutat el 8 de febrer de 1938. Tercer fill del rei Georges *Ier, és un
membre de la família reial de Grècia, un militar i un *mémorialiste.
Artista, escriu diverses peces de teatre sota el *pseudonyme de *Markos
Marits (Μάρκος Μαρής) i es fa igualment conèixer com pintor sota el nom de
Nicolas *Leprince.
*Issu d'una família cosmopolita, el príncep Nicolas va créixer entra
Grècia, Dinamarca, Rússia i Àustria. Com els seus germans, segueix una
carrera militar, qui la porta al *grade de coronel, però s'apassiona
igualment per a les arts, als quals s'inicia molt jove. Molt pròxim del
futur *Constantin *Ier, participa, sota el seu comandament, als diferents
conflictes qui oposen Grècia als seus veïns al girant del *XIXe i del *xxe
segle. Com tots els membres de la família reial, és així esguitat pel
desastre de la guerra *gréco-turca de 1897 abans de ser *auréolé de glòria
després de les guerres *balkaniques de 1912-1913.
Casat a la gran-duquessa Hélène *Vladimirovna de Rússia l'any 1902, el
príncep té tres filles, *prénommées Olga, *Élisabeth i Marina. Amb elles,
porta una vida relativament simplíssima, *ponctuée de viatges i de
cerimònies oficials. Penjant la Primera Guerra mundial, el príncep sosté la
política *neutraliste del seu germà i s'atreu així el *ire del *Entente i
de l'oposició *vénizéliste. Després del *renversement de *Constantin *Ier
l'any 1917, Nicolas i la seva família són així conduïts a l'exili i troben
llavors refugi a Suïssa. Tornats a Grècia l'any 1920, el príncep i els seus
pròxims són novament caçats del país l'any 1922 per la Gran Catàstrofe,
d'una altra manera dit per la derrota militar enfront de Turquia de
*Mustafa *Kemal *Atatürk.
Després d'una longitud estada a Itàlia i al Regne Unit, Nicolas i la seva
família s'estableixen a París. Mentre que el seu esposa s'hi consagra als
refugiats russos blancs, el príncep practica la pintura i l'escriptura i va
mateixa fins a donar corro de dibuix. La caiguda de la Segona República
*hellénique l'any 1935 permet finalment a Nicolas i a la seva dona d'entrar
a Atenes, on restableixen la seva residència principal, en detriment dels
crítics de l'oposició *vénizéliste. Dos anys més tard, el príncep mor de
*athérosclérose i la seva desposseeix ha enterrat a *Tatoï.
Versió nova:
Nicolau de Grècia (en grec modern : Νικόλαος της Ελλάδας / *Nikólaos *tis
*Elládas), príncep de Grècia i de Dinamarca, ha nascut al palau reial
d'Atenes, a Grècia, el 22 de gener de 1872 i defallit a aquesta mateixa
ciutat el 8 de febrer de 1938. Tercer fill del rei Georges I, és un membre
de la família reial de Grècia, un militar i un *mémorialiste. Artista,
escriu diverses peces de teatre sota el pseudònim de *Markos Marits (Μάρκος
Μαρής) i es fa igualment conèixer com pintor sota el nom de Nicolas
*Leprince.
*Issu d'una família cosmopolita, el príncep Nicolau va créixer entra
Grècia, Dinamarca, Rússia i Àustria. Com els seus germans, segueix una
carrera militar, que la porta al *grade de coronel, però s'apassiona
igualment per a les arts, als quals s'inicia molt jove. Molt pròxim del
futur *Constantin I, participa, sota el seu comandament, als diferents
conflictes que oposen Grècia als seus veïns al girant del XIX i del *xxe
segle. Com tots els membres de la família reial, és així esquitxat pel
desastre de la guerra *gréco-turca de 1897 abans de ser *auréolé de glòria
després de les guerres balcàniques de 1912-1913.
Casat a la gran-duquessa Hélène *Vladimirovna de Rússia l'any 1902, el
príncep té tres filles, *prénommées Olga, Isabel i Marina. Amb elles, porta
una vida relativament simple, *ponctuée de viatges i de cerimònies
oficials. Penjant la Primera Guerra mundial, el príncep sosté la política
*neutraliste del seu germà i si atreu així el *ire del *Entente i de
l'oposició *vénizéliste. Després del *renversement de *Constantin I l'any
1917, Nicolas i la seva família són així conduïts a l'exili i troben
llavors refugi a Suïssa. Tornats a Grècia l'any 1920, el príncep i els seus
pròxims són novament caçats del país l'any 1922 per la Grande Destrossa,
d'una altra manera dit per la derrota militar enfront de Turquia de Mustafa
*Kemal Atatürk.
Després d'una longitud estada a Itàlia i al Regne Unit, Nicolas i la seva
família si estableixen a París. Mentre que el seu esposa si hi consagra als
refugiats russos blancs, el príncep pràctic la pintura i l'escriptura i va
mateixa fins a donar curs de dibuix. La caiguda de la Segona República
hel·lènica l'any 1935 permet finalment a Nicolas i a la seva dona de tornar
a Atenes, on restableixen la seva residència principal, en detriment dels
crítics de l'oposició *vénizéliste. Dos anys més tard, el príncep mor de
*athérosclérose i la seva desposseeix és enterrada a *Tatoï.
Original català:
La nebulosa del Cranc (també coneguda com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus
X-1) és un romanent de supernova resultant de l'explosió d'una supernova en
el 1054 (SN 1054). Situada a una distància d'aproximadament 6.300 anys llum
(1.930 pc[2]) de la Terra, a la constel·lació de Taure, la nebulosa té un
radi de sis anys llum (1,84 pc) i la seva velocitat d'expansió és de 1.500
km/s.
El centre de la nebulosa conté un púlsar, denominat PSR0531+121, que gira
sobre ell mateix a trenta revolucions per segon, emetent també polsos de
radiació que van des dels raigs gamma a les ones de ràdio. El descobriment
de la nebulosa va ser la primera evidència que indica que les explosions de
supernova produeixen púlsars.
La nebulosa és una font de radiació útil per estudiar cossos celestes que
l'ocultin. Durant les dècades del 1950 i el 1960, la corona solar va ser
cartografiada gràcies a l'observació de les ones de ràdio produïdes per la
nebulosa del Cranc que passaven a través del Sol. Més recentment,
l'espessor de l'atmosfera del satèl·lit de Saturn Tità va ser mesurada
observant la manera en què bloquejava els raigs X produïts per la nebulosa.
Traducció actual al web:
La *nebulosa du Crabe (aussi connue comme M1, *NGC 1952, *Taurus À et
*Taurus X-1) est un en demeurant de *supernova résultant de l'explosion
d'une *supernova dans le 1054 (*SN 1054). Située à une distance d'environ
6.300 années lumière (1.930 *pc[2]) de la Terre, à la constellation de
*Taure, la *nebulosa a un *radi de six années lumière (1,84 *pc) et sa
vitesse d'expansion est de 1.500 km/s.
Le centre de la *nebulosa contient un *púlsar, dénommé *PSR0531+121, que
tourne sur lui même à trente révolutions par seconde, en émettant aussi
*polsos de radiation que vont depuis les rayons gamme aux vagues de radio.
La découverte de la *nebulosa a été la première évidence qu'indique que les
explosions de *supernova produisent *púlsars.
La *nebulosa est une source de radiation utile pour étudier des corps
célestes que le dérobent. Pendant les décades du 1950 et le 1960, la
couronne solaire a été *cartografiada grâce à l'observation des vagues de
radio produites par la *nebulosa du Crabe que passaient à travers le
Soleil. Plus récemment, l'épaisseur de l'atmosphère du satellite de Saturne
*Tità a été mesurée en remarquant la façon dans laquelle bloquait les
rayons Xème produits par la *nebulosa.
Versió nova:
La nébuleuse du Crabe (aussi connue comme M1, *NGC 1952, *Taurus À et
*Taurus X-1) est un restant de supernova résultante de l'explosion d'une
supernova dans le 1054 (*SN 1054). Située à une distance d'environ 6.300
années lumière (1.930 *pc[2]) de la Terre, à la constellation de *Taure, la
nébuleuse a un radius de six années lumière (1,84 *pc) et sa vitesse
d'expansion est de 1.500 km/s.
Le centre de la nébuleuse contient un *púlsar, appelé *PSR0531+121, qui
tourne enveloppe lui-même à trente révolutions par seconde, en émettant
aussi *polsos de radiation qu'ils vont depuis les rayons gamme aux vagues
de radio. La découverte de la nébuleuse a été la première évidence qu'il
indique que les explosions de supernova produisent *púlsars.
La nébuleuse est une source de radiation utile pour étudier des corps
célestes que le dérobent. Pendant les décennies du 1950 et le 1960, la
couronne solaire a été *cartografiada grâce à l'observation des vagues de
radio produites par la nébuleuse du Crabe qu'ils passaient à travers le
Soleil. Plus récemment, l'épaisseur de l'atmosphère du satellite de Saturne
Titan a été mesurée en remarquant la façon dans laquelle bloquait les
rayons X/rayons x produits par la nébuleuse.
------------------------------------------------------------------------------
Check out the vibrant tech community on one of the world's most
engaging tech sites, Slashdot.org! http://sdm.link/slashdot
_______________________________________________
Apertium-stuff mailing list
Apertium-stuff@lists.sourceforge.net
https://lists.sourceforge.net/lists/listinfo/apertium-stuff
