Benvolgut Jordi López Torno a dir el mateix: "Que els emigrants catalans quan van fugir a Argentina o Veneçuela van ser ben acollits és tan cert com que van fer una important aportació a la cultura i a les universitats dels països d'acolliment. La qual cosa no passa amb la emigració que estem rebent, per lo que la comparació s'hauria de matisar" La qual cosa no vol dir ni que tots els emigrants catalans fossin mereixedors del Nobel ni que tots els immigrants que tenim ara siguin analfabets. Vull dir exactament el que dic i no el que demagògicament n'extreus en les teves pròpies conclusions. L'aportació dels emigrants catalans a la cultura dels països on van anar està fora de tota dubte per qualsevol historiador, la qual cosa no succeeix (no passa) amb la immensa majoria dels emigrants que ens arriben, tot i que aterrin a casa nostra i ens honorin personalitats de la literatura o les arts, com García Màrquez, Humberto Rivas, Octavio Paz i un llarg etc.. Però, insisteixo, la majoria dels immigrants magrebins, subsaharians, equatorians, etc. que arriben ho fan impulsats per la manca de recursos i tenen tot el dret moral de fer-ho, però, evidentment no són les elits intel·lectuals del seus països d'origen, a diferència dels emigrants catalans del 39.
Una altra puntualització. Escrius que a Barcelona al 1877 hi havia una taxa d'analfabetisme del 37 - 70%. D'entrada amb una oscil·lació tan gran, aquesta dada és poc rellevant. Amb tot hem de tenir en compte la situació al món aleshores. Per exemple, a 1868 el tractat de Ford Laramie encara respecta la major part de l'estat de Wyoming als indis Lakota. A l'Africa es troben l'Estanley i el Livingstone al 1871. Als USA la famosa masacre de Wounded Knee contra els indis siux causada pel Septè de Caballeria, va ser al 1890. L'abolició de l'esclavitud a Brasil va ser al 1888. La revolució mexicana de Emiliano Zapata, amb el crit "Tierra y libertad" s'inicia al 1910. Sense parlar de la situació política, cultural i social de la població d'Amèrica llatina fins a ben entrat el segle XX, i encara avui segons quins llocs, amb l'excepció de Xile i Argentina, que sempre han estat capdavanters en aspectes socio culturals. Pero aquesta qüestió no te gaire a veure amb el que jo em referia, i és que al 39 els catalans que van emigrar a Amèrica eren majorment les élites intel·lectuals. Molt diferent va ser la emigració de la postguerra causada per la gana, que no va ser majorment catalana. Ben al contrari, Catalunya va ser receptora d'immigració, com és prou conegut, i ho segueix sent avui dia. No m'agradaria haver de prolongar gaire aquest debat ja que pot semblar a qui no em conegui que vull menysprear els emigrants o menystenir la importància del fenomen per la riquesa dels pobles d'acollida, i res és mes lluny del meu pensament i del meu propòsit; tot el contrari, la emigració, sigui per la causa que sigui, em mereix un profund respecte. Salut i República Ricard Díaz ------------------------------------------------------------ Llista de correu cardedeu , una iniciativa del Cardedeu Online Club http://www.cardedeu.org/club/ amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals. - Missatges a [email protected] - Altes, baixes i canvis d'adreça a http://llistes.thesaurus.net/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.thesaurus.net - Instruccions de participació a http://www.thesaurus.net/c10/llista/
