Robert Marsellés: > Això ho he llegit a molts llocs però són paquets dels repositoris > "contrib" + algun de "non-free" i no sé si això fa augmentar aquest risc > de mala sort. A més a més, cada cop que s'actualitza VirtualBox, també > ho fa el mòdul pel nucli Linux. Usant el sistema de paquets de Debian > tota aquesta feina es fa sola. Que és el gran avantatge que hi veig i > pel que estaré eternament agraït als desenvolupadors voluntaris que fan > aquesta feinada de "xinos" d'enllaçar dependències (perdoneu per > l'expressió).
Crec que en Jordi es referia a la meva proposta d'instal·lar els .deb a mà no a la que feia d'instal·lar el VirtualBox original. Amb la solució que en Jordi ha comentat, crec que utilitzar els paquets és l'opció més senzilla. D'altra banda, a virtualbox.org diuen que l'instal·lador genèric per a tots els linux no té dependències fortes perquè es genera amb una EL5, que té versions força antigues i encara disponibles en moltes distros. Tot i així, no ho he provat i estic d'acord amb tu que utilitzar els paquets de Debian és millor en molts sentits. > "Manualment"? Ja era manual l'exemple que vaig ficar. Més manual encara? > Què vols dir? (enteneu ara lo de ser curiós? Se m'escapa. No fa falta > que contestis faré servir la versió automàtica del Jordi) Volia dir que localitzis el paquet que t'interessa en un mirall qualsevol, el descarreguis i l'instal·lis amb «dpkg -i *.deb». És a dir, més manual encara ;) Aquest mètode té la pega que no comprova la signatura digital del paquet, per això cal anar amb compte. > El gestor que uso és "aptitude". He vist al "man" que també té l'opció: > -t <release>. Ho provaré així. Diria que l'aptitude també llegeix la configuració dels fitxers apt.conf* però si vols assegurar-te que no trenques res, potser vols provar a dir-li també l'opció -d perquè descarregui els paquets però no els instal·li, o l'opció -s perquè simuli les operacions i prou. Salut, Alex
