=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
===================[1005 subscriptors]===================
Espanya demana que el catal�, gallec, basc i valenci� siguen lleng�es
oficials a la UE
Espanya ha demanat hui formalment a la resta de socis de la Uni� Europea
una reforma del r�gim ling��stic perqu� el catal�, gallec, basc i
valenci� tinguen cabuda en ell com a lleng�es oficials, segons va
anunciar el ministre d''Afers Estrangers, Miguel Angel Moratinos, en
roda de premsa.
La iniciativa espanyola es va limitar a anunciar a la presid�ncia
holandesa de la UE, la Comissi� Europea i la resta de socis europeus
l''objectiu de Madrid de "reobrir" este assumpte i que presentar�
"prompte" una s�rie d''"idees i suggeriments" per a aix�.
Tot i aix�, en la carta entegada a l''Executiu comunitari se subratlla
l''objectiu espanyol que el reglament ling��stic de la UE reconega
l''"estatut de lleng�es oficials en la Uni� per al catal�, el valenci�,
el gallec i el basc, totes elles lleng�es oficials a Espanya i
�mpliament utilitzades per una part important de la poblaci�".
Font: Vilaweb - Europa Press (13/09/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l3601>
----------------
El govern espanyol demana que catal�, gallec, basc i valenci� siguin
oficials a la UE
-Moratinos reconeix que �s una "tasca complicad�ssima" i subratlla que
este pas nom�s s''ha pogut donar gr�cies a la Constituci�
El Govern espanyol ha demanat hui formalment a la resta de socis de la
Uni� Europea una reforma del r�gim ling��stic perqu� catal�, gallec,
basc i valenci� tinguen cabuda en ell, segons va anunciar el ministre
d''Afers Estrangers, Miguel Angel Moratinos, en roda de premsa a
Brussel�les.
Moratinos es va limitar a dir a la premsa que havia anunciat a la
presid�ncia holandesa de la UE, la Comissi� Europea i la resta de socis
europeus l''objectiu de Madrid de "reobrir" este assumpte i que el
Govern presentar� "prompte" una s�rie d''"idees i suggeriments" per a
aix�.
Tot i aix�, la carta que el propi Moratinos va entregar a l''Executiu
comunitari i el seu hom�leg holand�s, Bernard Bot, va m�s lluny i
subratlla l''objectiu espanyol que el reglament ling��stic de la UE
reconega l''"estatut de lleng�es oficials en la Uni� per al catal�, el
valenci�, el gallec i el basc, totes elles lleng�es oficials a Espanya i
�mpliament utilitzades per una part important de la poblaci�".
El cap de la diplom�cia espanyola va posar �mfasi en el fet que esta
sol�licitud del Govern de Jos� Luis Rodr�guez Zapatero s''ha aconseguit
�nicament gr�cies a l''aprovaci� de la Constituci� europea, que obri la
porta a este tipus d''iniciatives.
"La Constituci� obri el cam� per al que ara el Govern espanyol pret�n
fer", va manifestar Moratinos, qui va recon�ixer que ser� una "tasca
complicad�ssima" poder conv�ncer la resta dels Vint-i-cinc per a
permetre esta modificaci�.
"Per� vull subratllar que la Constituci� ens permet, m''ha perm�s hui
plantejar la q�esti�. En cas contrari --va dir "haguera sigut molt m�s
dif�cil, per no dir que impossible, el que hui pretenga reobrir el r�gim
ling��stic a la UE", va dir el ministre en un clar missatge als partits
nacionalistes que mostren dubtes o han pres posici� obertament en contra
del Tractat constitucional.
Aix� mateix, va explicar que havia mantingut una reuni� bilateral amb el
seu hom�leg irland�s, Brian Cowen, per a dur a terme d''ara endavant
"consultes" i que les dos delegacions treballen en com� en este aspecte.
"Hem quedat a consultar-nos i parlar junts perqu� van ser els irlandesos
els primers que van dir que volien millorar l''estatus del ga�lic a la
UE", va recordar.
En la carta dirigida al president de la Comissi� Europea, Romano Prodi,
el Govern espanyol es mostra "molt interessat" a con�ixer les idees de
l''Executiu comunitari sobre com podria comen�ar a complir-se el
comprom�s adquirit per la UE en relaci� amb la diversitat cultural
d''Europa, aix� com l''atenci� que es prestar� a les diverses lleng�es
parlades en la Uni�.
Per aix�, el ministre d''Exteriors va posar �mfasi que entre elles
s''inclouen "totes aquelles que tenen estatut oficial a tot o part del
territori d''un Estat membre d''acord amb el seu ordenament
constitucional".
Coincid�ncia amb la cimera
La iniciativa de Moratinos coincidix amb la cimera tripartida entre
Espanya, Fran�a i Alemanya a Madrid, en la qual el president del Govern,
Jos� Luis Rodr�guez Zapatero, podria plantejar igualment la q�esti�, tal
com es va dir des de les files d''Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC).
Amb l''entrada dels nous pa�sos membres les lleng�es oficials de la Uni�
Europea han passat a ser vint: alemany, dan�s, espanyol, finland�s,
franc�s, grec, angl�s, itali�, neerland�s, portugu�s, suec, polon�s,
txec, eslovac, eslov�, estoni�, hongar�s, let�, litu� i malt�s.
En el cas del ga�lic o irland�s, se''l considera com a llengua oficial
de la Uni� Europea per al dret primari, �s a dir, que es tradu�xen a
esta llengua nom�s els tractats. Tot i aix� no t� estatus de llengua de
treball, el que obligaria --si finalment f�ra acceptada una proposta
irlandesa en este sentit-- a traduir tota la legislaci� de la UE i a
tindre una traducci� i interpretaci� en este idioma durant les reunions
oficials del Consell i els comit�s i plenaris de l''Eurocambra, per
exemple.
Situaci� de l'irland�s
L''irland�s --d''origen c�ltic que es remunta a 600 anys abans de
Jesucrist--, �s juntament al luxemburgu�s l''�nic idioma oficial en un
pa�s de la UE que no t� despr�s un reconeixement a nivell europeu.
L''Executiu de Bertie Ahern es va comprometre en estes dates a iniciar
consultes amb la resta de socis de la UE perqu� el ga�lic tinga un
estatus tamb� de llengua de treball en les institucions europees.
El Tractat de la UE permet als ciutadans irlandesos dirigir-se a les
institucions europees en ga�lic i rebre les corresponents respostes en
este idioma, possibilitat que va ser reclamada amb insist�ncia pels
nacionalistes bascos, catalans i gallecs a Espanya durant les
negociacions de la Constituci� europea.
Finalment, el Tractat constitucional �nicament va permetre la traducci�
del text a les lleng�es oficials i cooficials de cada Estat membre. Una
eventual decisi� sobre la inclusi� del ga�lic o de les lleng�es
cooficials espanyoles com a lleng�es de treball requerir� la unanimitat
dels Vint-i-cinc.
Font: Vilaweb - Europa Press (13/09/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l3596>
------------------
El govern del PSOE considera el catal� i el valenci� dues lleng�es
diferents
-Moratinos en demana l'oficialitat a la UE i els partits l'acusen de
trencar la unitat de l'idioma
-El govern espanyol del PSOE considera el catal� i el valenci� dues
lleng�es diferents. Ho va deixar patent ahir despr�s que el ministre
d'Afers Estrangers, Miguel �ngel Moratinos, deman�s per primera vegada
per escrit a la resta de socis de la UE una reforma del reglament
ling��stic europeu perqu� s'hi reconegui el catal�, el valenci�, el basc
i el gallec. La segregaci� de les dues modalitats de la llengua catalana
va provocar la reacci� d'ERC, ICV i CiU, que van lamentar una separaci�
�absurda�. El PP va mostrar-se respectu�s i el PSC va evitar
pronunciar-se sobre la demanda de l'executiu estatal.
Miguel �ngel Moratinos va fer la petici� a trav�s de dues cartes, una a
la presid�ncia de torn holandesa, que recau en Bernard Bot, i l'altra al
president de la Comissi� Europea, Romano Prodi. En les missives, el
ministre d'Afers Estrangers reclama que �es reconegui l'estatut de
lleng�es oficials a la Uni� per al catal�, el valenci�, el gallec i el
basc, totes elles lleng�es oficials a Espanya i �mpliament utilitzades
per una part important de la seva poblaci�. Precisament, l'argument de
Moratinos i de l'executiu estatal per separar les dues modalitats �s que
el valenci� est� reconegut com a llengua oficial a l'Estatut del Pa�s
Valenci�. Tot i aix�, cal recordar que en el moment de la redacci� del
text es va evitar l'�s de l'expressi� �llengua valenciana� per no
contradir la realitat ling��stica. A m�s, hi ha diverses sent�ncies de
tribunals que avalen que catal� i valenci� s�n una sola llengua, a
inst�ncies de les universitats valencianes.
Els partits ho lamenten
Les reaccions a la diferenciaci� del govern espanyol entre catal� i
valenci� no es van fer esperar. ERC i ICV van coincidir a destacar la
demanda que el catal� sigui oficial a Europa, per� van criticar que
l'executiu l'hagi citat separadament del valenci�. La portaveu dels
republicans, Marina Llansana, va dir que ��s absurd que una mateixa
llengua tingui dos reconeixements oficials a la UE� i es va mostrar
esperan�ada que �a Europa seran m�s intel�ligents que no pas els
representants del govern espanyol, que insisteixen en la fragmentaci� de
la llengua, ignorant els criteris filol�gics�. Igualment, l'eurodiputat
ecosocialista, Ra�l Romeva, va criticar que l'Estat espanyol demani
�l'oficialitat del valenci� i el catal� com si fossin dues lleng�es
diferents, quan no hi ha cap tractat filol�gic que ho avali�. Romeva va
advertir que �si no hi ha una rectificaci� per part de Moratinos �li
plantejarem la nostra disconformitat per escrit�.
El portaveu de CiU al Congr�s dels Diputats, Josep Antoni Duran i
Lleida, tamb� va �lamentar profundament� que l'executiu socialista �opti
per seguir la via que sempre ha defensat el PP, en contra dels criteris
cient�fics, de trencar la unitat de la llengua catalana m�s enll� de les
seves varietats dialectals parlades a Catalunya, les Illes Balears, el
Pa�s Valenci� i la Franja de Ponent�. Pel PP a Catalunya, el seu
portaveu, Daniel Sirera, va deixar clar que respecten �la menci� del
valenci�, malgrat creure que �s la mateixa llengua que el catal�. El
PSC va evitar ahir pronunciar-se p�blicament sobre la diferenciaci�
ling��stica feta per l'executiu espanyol i va deixar per avui les
valoracions.
Font: Vilaweb - Europa Press (13/09/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l3595>
----------------
ICV i ERC lamenten que el Govern "separe" la llengua catalana demanant
l'oficialitat del valenci� davant la UE
ICV i ERC ha qualificat hui de positiu que el Govern central haja
demanat formalment l''oficialitat del catal�, gallec, basc i valenci�
davant la Uni� Europea (UE). Tot i aix�, van lamentar que l''Executiu
central "separe" una mateixa llengua, en al�lusi� al catal� i al
valenci�.
En declaracions a Europa Press, l''eurodiputat ecosocialista Ra�l
Romeva, va mostrar la seua "sorpresa" per la decisi� del Govern
d''incloure el valenci�, actitud que va qualificar de "zaplanista" i que
va lamentar perqu� "desvirtua la iniciativa".
"Demanen l''oficialitat del valenci� i del catal� com si foren dos
lleng�es diferents quan no hi ha cap tractat filol�gic que aix� ho
diga", va assenyalar.
Davant esta situaci�, Romeva espera que "siga un error" i va demanar
"una rectificaci�" al ministre d''Afers Estrangers, Miguel Angel
Moratinos. "Si no hi ha una rectificaci� li plantejarem la nostra
disconformitat per escrit", va avan�ar.
Per part seua, ERC va rebre amb "optimisme moderat" la petici� de de
reconeixement del catal� davant la UE. La portaveu d''ERC, Marina
Llansana, va considerar "l�gic" que el Govern central "pretenga
compensar l''abs�ncia del catal� en el Tractat Constitucional intentant
incloure''l en el Reglament Ling��stic".
"Ara, haurem de vore quin ser� el rang que finalment tindr� la llengua
catalana" i "qui es far� c�rrec de les despeses que suposar�", va
assenyalar.
"A Europa seran m�s intel�ligents"
Tot i aix�, Llansana va considerar "absurd" que "una mateixa llengua"
tinga "dos reconeixements oficials" de la UE. Es va mostrar esperan�ada
i va advertir que "aix� no passar�".
"De segur que a Europa seran m�s intel�ligents que els representants del
Govern central, els qui insistixen en la fragmentaci� de la llengua,
ignorant els criteris filol�gics", va afegir.
Font: Vilaweb - Europa Press (13/09/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l3600>
----------------
Escudero creu que la petici� de Moratinos no t� "massa sentit" des de la
unitat de la llengua que recolza el PSPV
La vicesecret�ria general del PSPV-PSOE, Isabel Escudero, creu que la
petici� del ministre d''Afers Estrangers, Miguel Angel Moratinos, perqu�
les lleng�es cooficials a l''Estat espanyol siguen incloses en el r�gim
ling��stic de la Uni� Europea, no t� "massa sentit" des de la unitat de
la llengua que defensa el PSPV.
Sobre aix�, Escudero va recordar en roda de premsa, despr�s de la reuni�
de la Comissi� Executiva Nacional (CEN) del PSPV, els socialistes
valencians "sempre ha mantingut la unitat de la llengua, �s a dir, que
el valenci� forma part d''una mateixa llengua".
En concret, la sol�licitud presentada hui per Moratinos davant la
presid�ncia holandesa de la UE, la Comissi� Europea, i la resta de socis
europeus pret�n reformar el r�gim ling��stic comunitari perqu� catal�,
valenci�, gallec i basc tinguen cabuda en ell.
En este sentit, la diputada socialista va afirmar que, tot i que no
coneixia "exactament" el comunicat de Moratinos, "no sembla que tinga
massa sentit amb el que nosaltres mantenim fins ara, el que no vol dir
que no es produ�squen reivindicacions a favor de la Comunitat
Valenciana".
Finalment, va indicar que en el debat de Pol�tica General "volem
posicionar la Comunitat en la llengua, la cultura i en el que �s propi,
aix� com reclamar m�s compet�ncies i m�s drets dins de la reforma de
l''Estatut". "Cal acoblar l''Estatut als temps que corren i no nom�s
limitar-nos a la dissoluci� de les cambres", va concloure Escudero.
Font: Vilaweb - Europa Press (13/09/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l3597>
----------------
Gonz�lez Pons diu que la petici� de Moratinos "torna el seny" al Govern
central
El conseller de Relacions Institucionals i Comunicaci� (de la
Generalitat valenciana), Esteban Gonz�lez Pons, va manifestar la
"satisfacci�" del Consell davant la petici� del ministre d''Afers
Estrangers, Miguel Angel Moratinos, perqu� les lleng�es cooficials a
l''Estat espanyol siguen incloses en el r�gim ling��stic de la UE,
perqu� suposa "el reconeixement del valenci� com a llengua oficial a la
Uni� Europea, el que significa que estem pel bon cam� en la promoci� i
en la defensa del nostre idioma, situant-lo on li correspon", va
asseverar.
En este sentit, Gonz�lez Pons va assegurar que el Consell estar�
"sempre" al costat del Govern central en "aquelles q�estions que
corresponen de just�cia a la Comunitat Valenciana, com en este cas; el
que no �s obstacle perqu� continuem reivindicant all� que ens correspon
i que cont�nuament l''Executiu de Zapatero ens est� negant".
Aix� mateix, el conseller espera que el Govern central "no desautoritze
en esta ocasi� la postura de Miguel Angel Moratinos, com ha vingut fent
�ltimament amb altres decisions de membres del seu Executiu, per
pressions i hipoteques de diversa �ndole i que tots sabem quines s�n",
va ressaltar Gonz�lez Pons.
Esta mesura, segons el conseller, "torna el seny al Govern Central en
contemplar una cosa que ens reconeix el nostre Estatut d''Autonomia i
que hem defensat fins a la sacietat". De tot aix�, va apuntar, "hauria
de prendre nota el PSPV-PSOE, que una vegada m�s s''ha equivocat estant
en contra del sentir de la majoria de la societat valenciana".
Segons el seu parer, el secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, �s
"la prova que el sentit com� no �s contagi�s i el sentiment de
valenciania tampoc". Aix�, va ressaltar que amb esta postura "demostra
que el PSPV ni �s valenci� ni �s socialista".
Font: Vilaweb - Europa Press (13/09/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l3598>
-------------------
Rosa Reg�s diu que "acatar�" la decisi� de Moratinos de proposar el
valenci� com a llengua oficial de la UE
La directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Reg�s, ha dit hui a Europa
Press que "acatar�" les decisi� adoptada pel Ministre d''Afers
Estrangers, Miguel Angel Moratinos, qui ha demanat formalment als socis
de la Uni� Europea una reforma del r�gim ling��stic perqu� el valenci�
juntament al catal�, el gallec i el basc tinguen cabuda en el si de la
mateixa com a lleng�es oficials.
Recentment Rosa Reg�s va manifestar que el catal� i el valenci� "s�n la
mateixa llengua" i que decidiria "recollint l''opini� de ling�istes i no
de pol�tics" si unificaria els llibres de la Biblioteca Nacional escrits
en estes dos lleng�es.
"Com a directora de la Biblioteca Nacional acatar� el que diga el
Ministre i puc afegir que esta proposta em sembla una decisi� correcta",
va expressar, encara que va matisar que se sent "al marge de totes estes
q�estions" perqu� no sap si el ministre es referix a estes lleng�es com
a lleng�es de treball o lleng�es oficials o les dos coses alhora.
Respecte a la reuni� bilateral que Moratinos ha mantingut amb el seu
hom�leg irland�s, Brian Cowen (que pret�n millorar l''estatus del ga�lic
a la UE) i el comprom�s de treballar conjuntament en este assumpte,
Reg�s va dir que possiblement siga una iniciativa que done impuls a esta
q�esti� agregant que fer tot el que permeta la Constituci� Europea li
sembla sempre b�.
Font: Vilaweb - Europa Press (13/09/2004)
M�s informaci� en: <http://breu.bulma.net/?l3599>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccionari catal�-aran�s
http://www.edu365.com/primaria/muds/aranes/dic/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Isabel Olid (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Bartomeu Prior (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Andorra) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
