=========================================================
INFOZ�FIR. BUTLLET� INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
_________________________________________________________
==================[1.046 subscriptors]===================
La pol�tica ling��stica del PP: pompa, circumst�ncia i mala fe
-Article de Ferran Isabel i Faust Ripoll (t�cnics ling��stics de la
Universitat d'Alacant)
La pol�tica que el Partit Popular aplica sobre el valenci� segueix,
b�sicament, tres eixos rectors: un laissez faire pel que fa al seu �s,
una pol�tica decidida de dialectalitzaci� i control de la normativa
ling��stica i de l��mbit de la llengua, i una s�rie de gestos
propagand�stics que intenten amagar, si no refor�ar, les dues actuacions
pol�tiques anteriors.
Si ens hi fixem ni que siga una mica, veurem que aquesta manera de fer
pol�tica no se circumscriu exclusivament a l��mbit de la pol�tica
ling��stica. Tant en el camp de l�ensenyament p�blic, com en el de la
sanitat o el medi ambient, per exemple, les campanyes publicit�ries
televisives i les solemnes declaracions p�bliques amaguen el
deteriorament (laissez faire) i, de vegades, el gradual desmantellament
de serveis p�blics i d�espais naturals (alguns dels quals tamb� eren
p�blics). �s obvi, per tant, que com m�s gran �s la malifeta, m�s potent
�s la campanya publicit�ria. Alerta, doncs.
L�actuaci� pol�tica del PP comen�� amb la deshomologaci� de t�tols de
catal�, l�intent d�acabar amb les retransmissions de TV3 al Pa�s
Valenci� i la retirada de subvencions a entitats no afectes. Excepte el
primer punt, la veritat �s que la jugada no els va eixir gaire b�, ja
que la resposta social i pol�tica que tingueren tant al Pa�s com als
altres territoris de parla catalana els va fer replegar-se. Pensem tamb�
que aleshores el PP necessitava els vots de CiU al Congr�s dels
Diputats. Per� la majoria absoluta va aclarir el cam�. Ara ja podien
actuar des d�una posici� de for�a, i no sols des de Val�ncia, i serien
els altres els que haurien de claudicar i jugar al joc que els dictaven
els populars. O quedar-se fora, no oblidem tampoc aquesta possibilitat.
�s en aquest moment que es despleguen simult�niament els tres eixos
rectors que esment�vem al comen�ament. Si fins a l�any 2000 no s�havien
atrevit a tocar la normativa ling��stica o a legislar per tal de
consagrar de facto la separaci� administrativa entre el valenci� i el
catal�, ara el proc�s de dialectalitzaci� normativa i territorial �a
escala valenciana, estatal i internacional� es veu quasi imparable. I
per si faltava algun ingredient a la tr�ada, l�Acad�mia Valenciana de la
Llengua, creada per llei el 1998 i constitu�da el 2001, els aprofita per
a legitimar o tapar, com la tinta dels calamars, aquesta pol�tica
desintegradora i, de retop, per a presentar-se com els salvadors del mal
anomenat conflicte ling��stic. Ara s� que la jugada �s perfecta.
No volem tampoc ser tan malpensats i considerar que tota aquesta trama
estava cuinada als despatxos de Presid�ncia de la Generalitat
Valenciana, per� els fets ens ho indiquen. Si hagueren potenciat l��s de
la llengua, com van pactar i firmar arran de la constituci� de la AVL
(el Pacte pel Valenci�), nosaltres ens la mossegar�em ara, per� en
comptes d�aix� tenim la Declaraci� d�Ares del Maestrat (m�s pompa), les
declaracions de la presidenta de la AVL apostant per les varietats m�s
genu�nes i valencianes (la mis�ria del dialectalisme) o l�escissi� del
valenci� respecte del catal� a les escoles oficials d�idiomes, per
exemple, i per no avorrir m�s el lector.
Continuant amb aquesta perspectiva maliciosa d�an�lisi, podem afegir que
la creaci� de la AVL s�insereix tamb� en una altra de les grans l�nies
generals d�actuaci� del PP: el control absolut de totes les institucions
i �mbits de la societat. El cas de les universitats, amb la LOU, n��s
paradigm�tic. Tinguem en compte els punts seg�ents:
1r La normativa del catal� ja estava feta i en pr�ctica des de feia
molts anys.
2n Ja es disposava d�una instituci� normativa (l�Institut d�Estudis
Catalans) i d�una altra de valenciana que feia de mitjancera (l�Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana).
3r El coneixement del valenci� havia pujat molt i el rebuig social de la
llengua pr�pia havia anat minvant considerablement.
4t Excepte alguns grupuscles, ning� ja no posava en dubte la unitat de
la llengua, ni tan sols el Partit Popular, almenys en veu alta i en
p�blic.
5� La TV3 era rebuda amb normalitat i fins i tot es considerava un model
de televisi� p�blica i, per qu� no, ling��stic, comparat amb Canal 9.
Pensem que no feia falta apropiar-se, ni que f�ra en part, d�aquest
espai. Hi havia prou a continuar desplegant la Llei d��s, legislant i
actuant per afavorir l�expansi� social del valenci�. Doncs no. Es cre�
l�Acad�mia, amb la qual cosa el PP fic� cullerada en un tema, la
normativa ling��stica, en el qual no tenia cabuda ni part fins a aquell
moment, si no f�ra a trav�s de les entitats secessionistes, a les quals
volia suprimir o controlar f�rriament per tal de deslegitimar i
descap�ar ideol�gicament el rival pol�tic, Uni� Valenciana. Aix�, per
tant, a m�s de presentar-se com a salvadors del "conflicte", prendre
part en les decisions normatives, arraconar Uni� Valenciana i tornar a
dividir els catalanistes, s�asseguraven el control, total o parcial, de
la llengua i de l�espai simb�lic que representa en un moment, pensem,
que el tema se�ls estava escapant de les mans per les raons que hem
esmentat abans. I tot aix�, no ho oblidem, sense tallar del tot els fils
pol�tics i econ�mics amb la dreta blavera i, tornem-ho a repetir, sense
impulsar l��s social del valenci�. En resum, tenen en les seues mans el
BOE i el DOGV, i molt controlat el model de llengua a trav�s de la AVL.
No ens estranya que diguen que han acabat amb el conflicte ling��stic...
I com justifiquen la dialectalitzaci� normativa i territorial, �s a dir,
la secessi�? Doncs apel�lant a l�orgull idiom�tic valenci� enfront del
catal� a partir de les varietats genu�nes (antic argument
secessionista), i a una mena de patriotisme auton�mic que t� molt a
veure amb aquesta febre del patriotisme constitucional. De sobte els
pol�tics del PP han descobert que el valenci� ha de figurar com a idioma
propi en les escoles oficials d�idiomes i arreu del m�n, si escau. Per
una part es posen les mans al cap quan parlen de la possible exist�ncia
de 17 ag�ncies tribut�ries, i per l�altra se senten orgullosos de
fracturar administrativament una llengua. En qu� quedem? A m�s,
aprofiten el marc auton�mic actual, com estem veient, per a la creaci�
de lleng�es auton�miques, com ara la divisi� entre valenci� i catal�, o
entre �uscar i basc segons parlen del Pa�s Basc o de Navarra,
respectivament. La divisi� politicoadministrativa de l'estat en
autonomies, amb els mecanismes de qu� disposen aquestes, pot acabar per
trencar la unitat de la llengua. No seria la primera vegada en la
hist�ria que la divisi� pol�tica d'una llengua acaba, amb el temps, per
fracturar-la, sobretot si no es posen en marxa mecanismes i actuacions
pol�tiques que la relliguen. Sense voler entrar en el tema onom�stic,
solament volem recordar la resposta furibunda del PP a la proposta
d'acceptar la doble denominaci� catal�/valenci� aprovada en la Comissi�
de Redacci� del diccionari valenci� de l'Acad�mia Valenciana de la
Llengua, per exemple.
Aquesta pol�tica, doncs, no solament s�explica en el marc de la
conjuntura pol�tica estatal, sin� que tamb� est� avalada per la pol�tica
que fa el PP de les Illes Balears respecte del catal�: potenciaci� del
biling�isme mal ent�s, tancament de mitjans de comunicaci� en catal�,
enfrontament amb les entitats catalanistes, aposta per les varietats
dialectals de les Illes i intent d'apropiaci� de la potestat normativa,
la qual cosa confirma la nostra hip�tesi sobre les l�nies mestres de la
pol�tica general del PP respecte a la llengua catalana i la seua
intencionalitat: secessi� i control s�, promoci� no.
Amb tota la pompa possible, amb les circumst�ncies pol�tiques favorables
i amb molta mala fe �perqu� diuen que estan a favor de la unitat de la
llengua i recorren el cam� contrari, perqu� diuen que fomenten la
llengua i no ho fan� estan, d'una banda, deixant el valenci� en caiguda
lliure respecte al castell� o altres lleng�es com l�angl�s, i de
l'altra, convertint-lo en una eina resclosida i sense projecci� m�s
enll� de les nostres fronteres, justament en un moment en qu� cal
disposar d�eines transnacionals per a poder competir, encara que siga
m�nimament, amb altres lleng�es de cultura. Si continuem per aquest
cam�, estarem afavorint l�extinci� de la nostra llengua; aix� s�, una
extinci� ben genu�na.
Que no es pensen, per�, que ens enganyen o que el fum no ens deixa veure
el foc. La resposta d'Escola Valenciana, dels editors, de l'Institut
Joan Llu�s Vives i de diversos col�lectius civils a la proposta del PP
d'incorporar l'assignatura de Valenci� en les escoles oficials
d'idiomes, com hem comentat, �s una bona mostra que, ni convencen, ni
faran que combreguem tots amb rodes de mol�. I el que tal volta no han
advertit, que arriben tard.
Font: n�m. 17 de la revista 'L'Espill' de la Universitat de Val�ncia
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enlla� recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Organitzaci� pel Multiling�isme
http://www.om-plural.org/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informaci�, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (Pa�s Valenci�) <[EMAIL PROTECTED]>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <[EMAIL PROTECTED]>
Xavier Rull (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Marta Torres (Catalunya) <[EMAIL PROTECTED]>
Responsable t�cnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <[EMAIL PROTECTED]>
-----------------------------------------------------------------------
Arxius d'INFOZ�FIR: http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html
Els missatges d'INFOZ�FIR s�n distribu�ts amb el suport i col�laboraci�
t�cnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
