Pro su interesse yo copia in infra li articul de Matejka «Li usation del témpores in Occidental», publicat in Cosmoglotta B 82 (1946-07).
Matejka dona li nómines perfecte e ínperfecte in maniere e signification contrari al tis de hispan; yo crede har leet simil explicationes in altri locs, e probablimen to quelcvez confuset mi usation de ti témpores. Secun mi comprension del exemples in li articul, li nómines e usation de ti témpores in hispan es equivalent a tis de francesi. ____ == Li usation del témpores in Occidental Ante quelc témpor un de mi amicos nederlandesi atraet mi atention sur li facte que in hollandesi on ne usa perfecte e li ínperfecte in li sam maniere quam in li altri lingues. Adplu on usa quelcvez li presente vice li passate e vice li future. Il petit me dir le qualmen on usa ti témpores in Occidental. Pro que li question ancor ne ha esset publicmen tractat, quelc aclarationes certmen ne va esser ínutil. Por liquidar strax li minu important punctu, lass nos mentionar que on posse anc in Occidental usar li presente vice li future, quande li futuritá del action ja es ínmiscomprensibilmen expresset per un altri parol. Ex.: Deman yo departe a Paris. Li usation del future in tal frases es tre usual anc in li vivent lingues: F: Demain je vais à Paris. G. Morgen gehe ich nach Paris. On anc posse usar li presente vice li passate in casus u noi in li vivent lingues usa li talnominat «presente historic» quel have li scope dar plu mult vive al narration. Li procede es tant conosset que it es apene necessi citar special exemples. Un poc plu complicat es li question del usation del témpores del passate. Ci ne solmen li vivent lingues ne interconcorda con unaltru, ma li election del just témpor in un sam e sol lingue obedi quelcvez a extremmen complicat regules. On mey pensar solmen al tre delicat dintintiones queles reye li usation del «passé simple» francesi («je fis») e del «imparfait» («je faisais»). Ili es un ver rupte-cap por Germanes. Li situation es simil in italian e hispan, ma anc in anglesi (con su assertetmen tant simplic grammatica) li just usation del témpores oferta ínnumerabil desfacilitás al non-anglosaxones. It es ver que ti desfacilitás es nequó comparat a tis queles assalta li candid aprensor de Esperanto e Ido. Ta li situation es proprimen ínextricabil. Til nu nequí ancor ha esset capabil dar clar e precis regules pri li usation del formes -anta, -inta, -onta; -ata, -ita, -ota; li max famosi grammaticos esperantistic self ne interconcorda in ti punctu. In Occidental, li témpores del passate es reductet a tri formes: 1. Li ínperfecte: Yo ha laborat. 2. Li perfecte: Yo laborat. 3. Li plusquamperfecte: Yo hat laborat. Li plusquamperfecte obedi al sam regules quam in li lingues vivent e it oferta pro to null desfacilitá. Li discussion torna dunc solmen circum li just usation del perfecte e del ínperfecte. A priori on vell dir que it ne mult importa ca on usa li un o altri forme pro que li corect o íncorect usation de ili ne posse dar loc a genant miscomprenses. Támen it ne es interdictet enunciar quelc simplic regules queles permisse obtener anc in Occidental un cert uniformitá in li usation del du témpores. Quam max simplic regulation yo proposi li sequent: *Li perfecte* mey esser usat quande it acte se pri un eveniment passat quel es completmen finit e plu ne have alquel conection con li presente: Ex.: Yer yo scrit un lettre a mi patre. (Li action ha comensat e finit in li passate e plu ne sta in alquel relation con li presente). Li perfecte es dunc li caracteristic témpore del *narration*. It va esser usat in omni casus u on usa in francesi li passé simple (je fis) e in anglesi li «perfect» (I made). It coresponde anc al german perfecte (vollendete Vergangenheit) benque ta, precipue in li lingue parlat, on va sovente usar anc li presente perfect (vollendete Gegenwart). Pro que in Occidental on ne distinte inter «ínperfecte» e «passate simplic» quam in F, on va usar li perfecte anc in tal casus u F usa li «imparfait » (je faisais). *Li ínperfecte* mey esser usat quande on parla de un eveniment in maniere general, sin situar exactmen li témpor passat durant quel it havet loc: Ex.: Yo ha recivet un lettre de mi patre. Usante ti forme, yo ne ocupa me pri li exact témpor in quel li action havet loc. Yo simplicmen constata que yo es *nu* in possession de un lettre: li action have un direct relation con li témpor present e it es plu mult li consequenties de ti action queles interessa quam li action self. *Yo ha finit*; *yo ha manjat* significa que yo es in li situation de un person quel ha finit e manjat. Ples comparar con: Yo finit li labor homatine a 10 horas. Li supra regules coresponde sat exactmen a tis queles vale por anglesi e queles coresponde *teoricmen* (in li practica it es un altri afere) anc al usation del témpores in francesi. Conform a ti regules noi va logicmen usar li ínperfecte anc quande un action comensat in li passate dura ancor in li presente: Yo ha esset occidentalist desde 20 annus (e yo es it ancor hodie); angles: «I have been an occidentalist for 20 years». Ma forsan on va dir que in un tal casu on vell con li sam jure anc posser usar li presente secun exemple francesi e german: «Je suis occidentaliste depuis 20 ans». «Ich bin Occidentalist seit 20 Jahren». In veritá li casu have solmen secundari importantie. Yo amemora ancor passante li possibilitá quel noi have usar li participie present por indicar que un action ja hat comensat quande un altri evenit: Yo esset cantant quande ella intrat. It es un tre bon medie por nuanciar li sequentie del evenimentes e it merite esser usat plu frequentmen in Occidental. Yo espera que li regules indicat in supra va esser considerat quam sat simplic por incontrar general aprobation. Ma si li un o altri del letores have alquó plu bon a proposir noi va voluntarimen acceptar su contribution por publication in nor revúe. Por finir yo desira adjunter que yo ha un poc arbitrarimen usat li expressiones «ínperfecte» e «perfecte» por far les coresponder al dat definitiones. Yo ha fat to ne solmen por simplificar li classification, ma anc pro que it es desfacil orientar se in li cáos del términos grammatical queles li vivent lingues usa por definir li diversi témpores. In mult casus li etiquette ne mem coresponde al contenete del botelle. In omni casu it va esser bon si anc ci noi interconsenti pri li usation del sam términos in omni nor grammaticas e manuales, por ne transplantar anc in nor Occidental li confusion quel reye in li vivent lingues. A. Matejka (La Chaux-de-Fonds). ____ -- Marcos Cruz http://alinome.net -- ne.alinome.net -=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-=- Groups.io Links: You receive all messages sent to this group. View/Reply Online (#531): https://groups.io/g/interlingue/message/531 Mute This Topic: https://groups.io/mt/92311098/21656 Group Owner: [email protected] Unsubscribe: https://groups.io/g/interlingue/leave/5161842/21656/2010256328/xyzzy [[email protected]] -=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-=-
