El Dilluns, 16 de Gener de 2006 23:32, mesteve-recursoslliures-com va
escriure:
En primer lloc, estic en total desacord amb els laboratoris farmacèutics
que es neguen a fabricar medicaments genèrics per al Tercer Món tan
essencials per a la salut com els que serveixen per a medicar la Sida. Em
sembla totalment reprovable i em sembla que els governs haurien de legislar
amb més contundència sobre aquests aspectes. Malgrat això, si jo tingués la
Sida i pugués pagar-me la medicació, ho faria. Potser seria bo que fos un
màrtir de la causa contra les empreses farmacèutiques, però segurament no
em vindria de gust (amb tot l'immoral que això pugui significar.
No entro en aquesta part perquè fins ara no he dit res de medicines. No és
una situació equiparable. Hi ha massa diferències: des de que no hi ha
màquines barates i domèstiques per a fer còpies instantànies de medicines
passant que no és tant fàcil modificar una medicina com un programa i acabant
en que hi ha qüestions de vida o mort implícites.
La metàfora de l'hrntz era prou bona perquè no tocava cap d'aquestes parts
tant importants. Per això no em, sembla que tampoc estiguis comentant la seva
metàfora.
Tinc un company que és un dissenyador web (un molt bon professional) i
parlant sobre programari lliure em va dir: "a mi el Dreamweaver i el
Photoshop que no me'ls toquin..." Quan deia això no ho deia en cap sentit
ideològic o ètic, ho feia des del pragmatisme d'un creatiu que fa servir la
millor eina que té al seu abast i que per a ell l'important no és l'eina
sinó l'obra. Qualsevol defensor del programari lliure tindria l'impuls de
comentar-li que hi ha programes com NVU i com el GIMP (per exemple) que són
unes alternatives igualment vàlides. Però ho acabaria fent en un altíssim
percentatge de casos la persona que no és un professional del disseny ni un
creatiu. Només així podria estar comparant aquests programes.
Jo no els comparo però els uso. http://meneame.net és el darrer i està fet a
base de Quanta, Inkscape i GIMP. L'altre company desenvolupador és doctor
en informàtica i professor universitari de sistemes operatius. No es pot dir
que sigui cap afeccionat.
Quanta em permet treballar per SCP i SSH contra el servidor directament, com
si fos una màquina local. Mai vaig poder fer res assemblant amb el DW, tot i
que el vaig usar fa anys a una altre oficina --la llicència no era meva-- i
per a fer articles per revistes que aleshores esquivava i que avui ja no
faig. El darrer rebutjat va ser a una editorial que no diré el nom, i
pagaven prou bé --es podien fer més de 3000 Eur mes amb uns 3 dies de feina /
setmana. El darrer estudi del Dreamweaver va ser per uns fascicles d'El Pais
Aguilar que es repartien amb El Pais dels diumenges, cap al 1999 o 2000, no
recordo. Si algú els guarda, el del Dreamweaver es meu. Un dia vaig decidir
que podia parlar de programes no lliures si em permeten fer un anàlisi que
inclogués els problemes importants del programa. Quelcom no destinat a
mostrar l'article al fabricant perquè estigui content de que no té cap
crítica i compri publicitat. És el que fan a la majoria de revistes que
després presumptes entesos usen per dir quins programes són millors. Recordo
que a una redacció es queixaven «Macromedia té qualificació entre 9 i 10
sempre i mai compra res, diuen que no tenen pressupost per culpa de la
pirateria!», quan tots saben que en realitat Macromedia és una de les
empreses de programari més rendibles perquè la mal dita «pirateria» va fer
molt populars --i indispensables per alguns-- els seus programes. Tot plegat
és un gran engany col·lectiu.
Recordo que al 1995 els professionals del disseny deien que no hi havia res
com el Photoshop. Aleshores no tenia més que un «undo» i ni tant sols una
barra d'eines. La interfície i el programa no podien ser més eixuts, però es
deia que el tractament de les imatges era impecable. S'empescaven trucs per
la falta d'undos, com ara fer moltes capes.
Persones que usaven allò al 1995 i que els hi semblava fantàstic els he sentit
a dir, avui, que no poden usar GIMP. Sembla que no recorden el passat amb el
Photoshop, tot i que el GIMP d'avui és molt superior a aquell Photoshop. Des
de sempre GIMP també ha tractat de forma impecable les imatges.
Només la qüestió tècnica del CMYK sembla que està més enrere, al
GIMP, però en vies de solució perquè hi ha qui ajuda --l'essència del
programari lliure. Aquí es veuen detalls, a un apunt i comentaris del blog
d'en Ricardo que té molt a veure amb el que diem:
http://mnm.uib.es/gallir/posts/2006/01/16/590/
Dins el mateix programari lliure hi ha discussions entre usuaris de coses com
escriptoris KDE o GNOME, clients de correu, bases de dades o distribucions.
Hi ha usuaris d'un o altre costat que troben que no es pot treballar amb
l'altre.
És una discussió estèril, la tècnica, i un pou sense fons. Moltes persones
intenten disfressar de qüestions tècniques els gustos personals. Per això cal
parlar del que és realment important: les 4 llibertats. Són drets bàsics que
estan per damunt dels gustos personals.
Hi ha programari lliure molt bo, fins i tot alguns programes són millors
que els seus equivalents privatius i en aquests casos queda totalment
justificat el canvi. En d'altres, l'eina és d'inferior categoria i si no
necessites res de millor pots conformar-te, però si ets un professional que
necessites el màxim de les teves eines, busques el millor.
Tu parles del millor des del punt de vista tècnic. Les diferències essencials
entre el programari privatiu i el programari lliure no són una qüestió
tècnica, sinó ètica i social.
Mireu, si parlem amb les persones que han apostat pel programari lliure i
han migrat els sistemes d'institucions i d'empreses de qualsevol tipus de
privatiu a lliure, en la majoria de casos confessen que han estat incapaços
de fer-ho al 100% simplement perquè generalment no tenien equivalents que
fessin les mateixes funcions que es requerien o perquè el maquinari no
disposava dels drivers adequats. Això s'ha de dir i s'ha de saber. Si no
has de pagar de la teva butxaca els canvis que proposis, pots dir,
simplement, "si una impressora no funciona, la substitueixes per una que si
que ho faci", però quan t'has de rascar la butxaca acostuma a ser una altra
la resposta...
I la migració a sistemes operatius privatius no té cap cost?
Perquè cada nou sistema de Microsoft comporta la «recomanació» de maquinari
més potent?
Que li ha costat a milions de persones la decisió de Microsoft d'abandonar
MS-DOS? «Era un avanç necessari» diuen alguns. Cal reconèixer que a MS van
saber tapar molt bé el nyap del MS-DOS pintant-ho tot plegat d'avanç
necessari, bla bla bla. Però si el MS-DOS no hagués tingut tantes
limitacions de disseny, hi havia milions de programes mol útils que encara
farien servei. Justo com passa amb els entorns no gràfics de GNU/Linux.
Aquí no s'obliga a cap ruptura. Si hom vol, usa entorns de caràcters. També
gràfics ben avançats i carregosos. Tot al mateix ordinador.
Si al 1985 GNU/Linux hagués existit en les condicions d'usabilitat d'avui, ara
moltes persones podrien prendre la decisió, al 2005, d'usar els seus
programes en mode caràcters fets al 1985. Avui al món Microsoft aquesta
decisió no es pot prendre, perquè ells, els amos de tot plegat, han decidit
que els programes MS-DOS del 1985 avui no s'usen, punt. Aquesta és la gran
diferència que arriba gràcies a les 4 llibertats del programari i no per
motius tècnics.
Quan va sortir l'XP, molta gent tenir problemes de maquinari, algunes sense
resoldre més que canviant maquinari. Passa que la memòria amb els problemes
del Windows sol ser més curta que la meteorològica. Ho vaig veure amb
escanners, mòdems i càmeres. Recordo el cas d'aquesta càmera que mai no va
tenir drivers per XP i va sortir només un any abans de la presentació del XP:
http://images.google.com/images?q=cmr%20pc1%20sony No fa gaire vaig llegir
que Sony deixava de suportar PDA Clié, potser moltes persones tindran
problemes amb els futurs Windows. Els usuaris que avui els sincronitzen amb
GNU/Linux cap ni un. Aquesta és una cosa que anirà passant cada cop amb més
maquinari devall GNU/Linux: quan funciona, ho fa sempre, perquè s'és el
propietari de tot plegat, el maquinari i el programari. En Windows només del
programari, l'altre està condicionat al que decideixin els amos dels
programes, i els criteris solen ser anar al voltant d'«estimular el consum».
Vaig estar fent l'estudi de migració del MS Office al OpenOffice.org per una
empresa. Els vaig avisar que tindrien despeses importants --tenen centenars
de macros que usen cada dia-- i em van dir que els era ben igual: ja els van
tenir per passar de l'Office 97 al 2000, cap de les macros més complicades
--la majoria-- va funcionar. Em van facilitar molt la feina, perquè era just
el que volia dir a continuació.
Un conegut de la UdL m'explicava que les migracions necessiten més psicòlegs
que no pas tècnics. Gairebé ningú no usava mai l'Access, però quan van saber
que passarien a OOo, va córrer la veu que no tenia res semblant a l'Access
--resolt a l'OOo 2.0 però potser no encara, és la .0. En poc temps moltes
persones va començar a usar Access, just per poder queixar-se en no trobar-lo
a l'OOo i reclamar de nou el Microsoft Office.
Alguns psicòlegs vius estan especialitzant-se en l'assistència a migracions i
cursos de programari lliure.
No enganyar significa no amagar cap cost de la migració, però no enganyar
també és reconèixer que el costat privatiu també té moltes despeses en el
mateix concepte. Si hi ha inconvenients similars, aleshores sobresurt una
gran diferència a favor del programari lliure: és lliure. Això és
l'important.
Finalment, afegir que a més d'això, poden haver-hi molts de motius per fer
servir sempre, de vegades o mai el programari privatiu. Ho dic perquè
m'agradaria dir-li al Joan Vilarnau que aquests correus els estic escrivint
des de l'outlook potser perquè no coneixo les moltes i bones alternatives
que té, potser només el faig servir en ocasions o potser (el més provable)
perquè em passa pel collons.
Arguments tant «intel·ligents» com aquest són els que sol haver-hi darrere de
casos de «fracàs» de migracions cap a programari lliure. Els solen fer
persones que esquiven tant com poden els motius reals de la migració: usar
programes lliures. Ho disfressen al·legant motius tènics per al final
descobrir que en realitat hi havia això que dius: «una qüestió de collons».
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
llista@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
