Eduard Pert��ez. Amb tu estic d�acord en el tema que Catalunya s�assemblar� m�s a Extremadura que a Holanda, d�ac� a 10 anys.Per dissort nostra. Quant al tema d�Arafat i Sharon, ja veus que no, que no solament est� tot tan clar, sin� que per mi si hom mata un altre consemblant, no hi veig cap difer�ncia.Si Sharon i Arafat han matat, perqu� tamb� no es fa un proc�s contra Arafat, si Mendiluce n�enceta un contra Sharon?.O �s que hi ha difer�ncies, entre morts?. Atentament.
Jordi Romaguera. En/Na Eduard Pert��ez ha escrit: > Primer de tot vull demanar disculpes. No sabia que hi hagu�s > controv�rsia respecte al que est� passant a Palestina. Per a mi el > Sharon �s tan evidentment un Nazi que no tenia la m�s remota idea que hi > avia a Catalunya gent que estava d'acord amb el genocidi sistem�tic que > est� efectuant sota el nom d'"assessinats selectius". > > Aix� doncs, donat que he introdu�t jo aquest merder a la llista, suposo > que he de donar el meu punt de vista. Primer de tot vull dir una cosa > que demano que no es mal interpreti. Si llegiu nom�s el comen�ament no > entendreu el que vull dir. > > Del que va passar a l'alemanya Nazi, de l'extermini que es va fer dels > jueus alemanys, una part de la culpa la van tenir els propis jueus. I la > van tenir perqu� no es van oposar a les mesures feixistes. En comptes > d'organitzar-se i retornar l'agressi�, van baixar el cap. I van > continuar abaixant el cap fins que els feien passar per les c�meres de gas. > > Evidentment, ning� sabia, ni podia imaginar, que aix� podia ni tan sols > passar, que no s'entengui aqu� que estic dient que s'ho van buscar. > Nom�s dic que conscient o inconscientment el poble jueu es va quedar amb > la pregunta de "Com vam deixar que pass�s una cosa aix�?", "Com �s que > no vam sortir a cremar esgl�sies i fer explotar cotxes oficials quan > varen comen�ar a perseguir-nos?". "Com �s que ens vam quedar ensenyant > l'altre galta, i despr�s l'altra i despr�s l'altra, fins al final?". > > Em sembla que (salvant les evident�ssimes dist�ncies) podem entendre > aquest sentiment si ens fixem en la nostra situaci� actual. Veiem > at�nits com el govern de la cort est� dissenyant una estrat�gia per > enfonsar Catalunya, i ens hem quedat parats. Conforme els n�meros > evidencien el que est� passant s'est� comen�ant a gestar una resposta > social. S'ha de fer alguna cosa. Per� encara no ha aparegut ning� que > s�piga qu� ni com s'ha de fer. Aix� que si d'aqu� a deu anys el nostre > poder adquisitiu s'assemblen m�s a Extremadura que a Holanda, en tindrem > un grau de responsabilitat evident. El de no haver estat capa�os de > generar una resposta concreta a un atac intel�ligent i malintencionat. > > El que va passar a Alemanya va ser molt m�s r�pid, molt m�s injust i > molt m�s salvatge. I molt m�s inesperat. I crec que una petita part de > la societat jueva, com en Sharon, va resoldre que si els tornava a > passar actuarien com els Nazis. Aix� que aix� �s el que estan fent. > Donat que el sistema Nazi els va portar tan bons resultats ells actuen > d'aquesta manera. > > Aix� �s com veig jo les coses. > > Nom�s voldria afegir tres coses. > > Primer de tot, la gran difer�ncia entre Sharon i Arafat �s que Arafat ha > demostrat durant molt temps un comprom�s amb la pau. Quan van tenir un > interlocutor a l'altre banda que volia la pau van estar a punt > d'aconseguir-la. Tots dos van aconseguir el premi Nobel de la pau per > aix�. Per haver transformat una pol�tica d'escalada b�lica en una > pol�tica d'entesa i reducci� progressiva de les hostilitats. Encara ara, > la millor aliada i amiga de la fam�lia Arafat �s la v�dua de'n Rabin, > que profundament Israelita, sap que Arafat vol aconseguir una pau justa > i duradora. > > Sharon va aconseguir el govern perqu� van assassinar al primer ministre > Isaac Rabin. El va assassinar l'extrema dreta israeliana, que tenia > preparada una estrat�gia electoral. La oposici� democr�tica no estava > preparada per un atac des de dins d'aquestes caracter�stiques. Les > relacions de pau es basaven en la confian�a m�tua entre Rab�n i la resta > de dirigents de mig orient. Matant Rabin, Peres i Barak van haver de > continuar les converses de pau, per� ells no havien aconseguit tenir > aquest grau de confian�a amb Arafat, ni la unitat que Rabin conferia al > seu partit, i el proc�s de pau se'n va ressentir. No estava mort, > continuava avan�ant, per� ho feia sensiblement m�s lentament. > > Aix� va ser aprofitat per l'extrema dreta per llen�ar una s�rie > d'acusacions sense fonament a Arafat, i sembrar la incertesa en el pobre > israelita. Fou el "Pujol, enano, habla castellano" o el "Arzalluz > asesino" que hem pogut observar a la nostra terra. > > Un cas de xantatge al govern destapat pocs dies abans de les eleccions > va fer esclatar-ho tot, i la gent, en un moment d'indecisi� va votar a > l'extrema dreta, que era la �nica que tenia les coses clares. Sempre les > t�. Sharon va accedir al govern democr�ticament? B�, �s el cap del > partit que va assassinar a la oposici� perqu� estava aconseguint la pau. > No s� si dins els barems democr�tics dels que escriuen en aquesta llista > es contempla la possibilitat d'anar matant als l�ders democr�tics de la > oposici�. > > La segona cosa que volia afegir �s que ja esta b� de parlar de > "justificar el terrorisme". El terrorisme �s com una grip. Un resultat > d'una situaci� socio-pol�tica. Atacar alg� per explicar les raons que > han dut al terrorisme al�legant que "justifica el terrorisme" �s com > atacar alg� que diu que no es pot sortir amb el cap mullat al carrer > sota el pretext que "justifica la grip". I atacar al terrorisme > policialment �s com prendre tot el dia Frenadol, sense plantejar-se > quins s�n els motius que generen aquesta grip, i mirar si es poden arreglar. > > La resist�ncia francesa era terrorisme. I els Maquis. Darrera d'un > fenomen terrorista sempre hi ha un problema, un problema prou greu com > perqu� una part d'una societat decideixi donar les seves vides, el seu > futur, en pro de la causa. No evitarem la grip prenent Frenadol. > L'evitarem assecant-nos el cabell. �s absolutament intrascendent si est� > b� o malament matar per una causa. Un tant per cent de tota societat > estar� disposada a fer-ho. El tema �s detectar com arreglar aquesta > causa d'una manera democr�tica i justa. > > Finalment, volia dir que el moviment que encap�ala aqu� Mendiluce (pel > que tinc una admiraci� m�s que profunda) �s per ajudar a un proc�s > contra Sharon, no contra el poble israelita. Jo no s� vosaltres, per� jo > tinc for�a amics jueus, i uns quants d'ells israelites. I quan dic for�a > no dic dos ni tres. > > Sharon era el m�xim representant de l'exercit d'Israel quan ara fa uns > anys van entrar a un poble �rab. Ell en persona va permetre a les > mil�cies paramilitars israelites entrar al poble, i en la seva presencia > es va executar tota la poblaci� de la localitat. Uns dos mil civils!!! > Aquest �s el dirigent d'Israel!!! Aquest �s el criminal de guerra que es > vol jutjar!!! > > �s per tot aix� que creia que tothom estaria d'acord en ajudar a la > causa de Mendiluce. M'he equivocat. > > Eduard Pert��ez i Juncosa > > -------------------------L'INTERNAUTA------------------------------- > Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]> > Altes, baixes i informaci� de la llista: <http://www.internauta.net> > -------------------------------------------------------------------- -------------------------L'INTERNAUTA------------------------------- Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]> Altes, baixes i informaci� de la llista: <http://www.internauta.net> --------------------------------------------------------------------
