Miquel i cia:

Una mica mes ...... Pel que fa als controls, dons suposo que els legals
(veterinari, inspeccions, etc). Aix� ho ignoro.

La meva opini� sobre compra de llets directe dels ramaders?. No mes es
opini�, quedi clar. (mes avall rectifico i dic que SI poden vendre).

La llet es un dels productes alimentaris mes propens a patir contaminacions
bacterianes. Pensem que si es un bon nutrient pel ser hum� i d'altres
animals, tamb� ho es per altres "min�sculs" animalons (microorganismes) i
per tant compte amb el risc sanitari ... evidentment si no est� ben
tractada. La intervenci� del fred ha de ser immediat, veure aquelles
"cantares" a la carretera em fotia posar els pels de punta, ara ja no passa,
son tancs herm�tics i refrigerats, les "cubes" tamb� ho son. Des de el
ramader fins a la factoria hi ha un bon transport. (per aix� vaig dir que,
un cop obert, el tretrabrik o pack a la nevera sempre). Ni os podeu imaginar
el que ha costat que facin be les coses.

De fet en aquella �poca (parlo de fa temps) l'aplicaci� directe de
inhibidors (desinfectats) era una practica molt com�. De fet encara ara alg�
ho deu fer, es all� que es diu "s'ha fet tota la vida" (d'amagat o per
desinformaci�). El inhibidor mes com� (entre d'altres) era l'aigua
oxigenada, si, heu sentit be. Ja sabeu que torna clars als cabells, dons a
la llet la mantenia blanca i a mes evitava el creixement bacteri� (es
conservava mes temps). Recordo de petit que em deien que el "vaqu�" li fotia
aigua a la llet, potser era aix� i tamb� aigua de veritat, massa forta de
sabor i .... perque no, uns calerons.

Quant es va comen�ar a regular la producci� llet i de formatges i es van
aplicar les noves t�cniques de afegir ferments ("microorganismes") per
accelerar la fermentaci� i controlar el proc�s, (son el causants entre
d'altres dels foradets del formatge, produeixen gas i la "bombolleta" mes o
menys grossa, a part de donar sabors, etc) s'en va adonar que interferia
molt i van tallar-ho. Avui el preu, entre d'altres ve marcat per lo que
s'anomena "carrega bacteriana" (ja he dit que s'analitza tota). A mes
bacteris menys preu, es penalitza. Per tant la temptaci� es molt forta
d'afegir inhibidors. Perqu� ho paguen menys? es una forma de que el ramader
faci be la feina, que aparti aquella vaca malalta i tractada amb antibi�tic,
netegi be, desinfecti, etc.. Ui, que es un tema apassionant, tot i que fa
anys que no el toco. Ho deixo.

Home, la meva opini� sobre munyir la vaca jo mateix em fotria una mica de
por i no per la vaca. La majoria de les contaminacions alimentaries son per
manipulaci� d'aliments, per tant tot i tenir les mans netes estem tocant
parts no esterilitzades, aquestes estan en contacte amb la llet i van a
parar al cubell (o tu pots contaminar la mamella o la mamella a tu,  la
mamitis (o mastitis, ara no recordo, disculpeu) es la mes comuna) i ja est�
liada. En fi, per mi, no mes es una opini�, com menys intervingui el factor
hum� molt millor. L'extracci�, millor autom�tica i directament al tanc
refrigerat. D'all� agafa la que vulguis i despr�s ... lo que passa es que hi
ha confian�a amb el ramader i ..... Sobre tot ja cal que bulliu r�pidament
la llet. Res de posar-la a la nevera i despr�s la bullirem.

Tenint mat�ria primera directa has provat fer "quallades"?. Si compres els
sobres Royal queden for�a be. I si tinguessis prote�na lactea encara millor.
Evidentment lo millor es utilitzar "quall" ("renina", enzim que es treu del
est�mac dels ruminats i que es el que es fa servir industrialment), per�
aix� ja es mes complicat per explicar.

Aclaraci�: SI que es pot vendre, amb limitacions per�, estava errat (ves per
on cada dia s'apr�n una cosa). Ei, que durant una temporada em consta que no
es podia. Potser mentre no es va regular i no ho han pogut evitar. He llegit
que has de tenir mes de 100 vaques i que tinguin un minin de 24 mesos de
edat (aix� es el que he ent�s).

Segons aquest BOE
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rd291-2004.html aqui la seva
reproducci� original en PDF
http://oracle2.mapya.es/documentos_cuotas/2004RD291.pdf

Resumin son aquest punts que copio i enganxo:

Fins ara.

CAP�TULO II.
PRODUCCI�N Y COMERCIALIZACI�N DE LA LECHE.
Art�culo 5. Destino y comercializaci�n de la leche producida.

1. De conformidad con la normativa comunitaria, los productores podr�n dar a
la leche y a los productos l�cteos obtenidos en sus explotaciones los
siguientes destinos:

  1.. Venta directa al consumo o cesi�n gratuita.

  2.. Entregas a compradores autorizados.

  3.. Autoconsumo.

2. Toda la leche producida, deducido el autoconsumo, en todas su fases y con
independencia de su destino final, queda sometida al r�gimen de la tasa
l�ctea, incluida la que hubiese sido donada o cedida gratuitamente. A tal
efecto, se considerar� autoconsumo la leche que se utilice para lactancia de
terneros en la explotaci�n, siempre que quede suficientemente probada;
tendr� un l�mite m�ximo de 10 kg por ternero y d�a de presencia en la
explotaci�n, durante un per�odo m�ximo de 150 d�as. Ser� tambi�n considerado
autoconsumo la leche destinada a la alimentaci�n familiar en la explotaci�n
en cantidad de un kg por persona y d�a y hasta un m�ximo de 10 kg diarios
por explotaci�n.

3. Cualquier otra persona f�sica o jur�dica que intervenga en el sector
l�cteo diferente de los productores y de los sujetos regulados en los
p�rrafos e, f y g del art�culo 2, que comercialice y/o detente leche u otros
productos l�cteos, ser� considerada, a efectos de la aplicaci�n del r�gimen
de la tasa l�ctea, productor sin cantidad de referencia individual por la
totalidad de la leche que comercialice, con independencia de que acredite su
origen.

4. Cuando deba procederse a la destrucci�n de la leche conforme a lo
dispuesto en la normativa de aplicaci�n, deber� documentarse con referencia
de fecha, lugar, cantidad y procedencia.

CAP�TULO III.
R�GIMEN DE VENTAS DIRECTAS.
Art�culo 6. Obligaciones de los productores.

1. Podr�n efectuar ventas directas al consumo, los productores que tengan
asignada una cuota para la venta directa de leche y productos l�cteos.

2. Dichos productores est�n obligados a documentar sus ventas con los
requisitos siguientes:

  1.. Llevar una contabilidad material por cada per�odo de tasa l�ctea,
desglosada por meses y productos, de las cantidades de leche y de productos
l�cteos vendidas directamente al consumo, a mayoristas, a afinadores de
queso, a minoristas y, en su caso, de las destinadas al autoconsumo, de
acuerdo con el anexo II. No obstante, podr� llevarse a cabo por cualquier
otro sistema inform�tico siempre que aporte el mismo contenido con igual
grado de detalle.

  2.. Conservar durante tres a�os, contados a partir del final del a�o de su
elaboraci�n o expedici�n, la contabilidad a que se refiere el p�rrafo
precedente y toda la documentaci�n comercial de las ventas realizadas, como
justificante de ellas: albaranes, facturas, comprobantes, extractos
bancarios, etc.

3. Los productores que al inicio del per�odo tengan asignada una cantidad de
referencia individual de venta directa, siempre que �sta sea superior a
600.000 kg o que mantengan en su explotaci�n m�s de 100 vacas de aptitud
lechera, con edad igual o superior a 24 meses, o que en el per�odo
precedente hubiesen vendido m�s de 600.000 kg de leche o de equivalentes en
leche, declarar�n al FEGA, antes del d�a 20 de cada mes, por medios
telem�ticos, conforme a la informaci�n contenida en el modelo del anexo III,
las ventas realizadas en el mes inmediato precedente.


----- Original Message ----- 
From: "Miquel Pujol" <[EMAIL PROTECTED]>
To: <[EMAIL PROTECTED]>
Sent: Monday, September 06, 2004 11:24 AM
Subject: RE: [Internauta] Llets amb additius afegits (2)


Doncs a Terrassa, pots comprar la llet directament al ramader i acaronar les
vaques si vols ... i  t�atreveixes 8-))

Em pregunto quin control passen ....

Salut


Miquel


_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a