Bon dia:

Sobre el tema que hem obert ja he dit que no soc expert en nutrici� ni
medicina per tant no mes puc parlar de processos de producci� i de
elaborats.

Pel que fa a la teva pregunta et dir� que aquell tel que es veia abans, era
i es "greix" (nata o mantega). Aix� es un inconvenient a l'hora d'envasar la
llet. Com que aquesta entra dins d'un proc�s t�rmic aquesta capa quedaria al
damunt de l'ampolla i apart del problema visual que tindria, podria obstruir
la sortida de la llet.

Que es fa? dons el proc�s de homogene�tzar. Es ha dir, "trencar" totes
aquestes part�cules i que quedin disperses per tot l'env�s (on si analitzem
trobarem sempre la mateixa quantitat de components a d'alt i baix). Per tant
el tel hi es per� no es veu.

En altre ocasi� i per un sistema de centrifugat s'extrau aquest "greix" i
s'elabora la llet "desnatada" i es ven la nata per elaborar pastissos o per
vendre-la tal qual en forma de mantega.

Altra cosa es que la nata es vengui "rebaixada" i amb estabilitzants per que
mantingui l'estructura i el volum que volem veure. Per� aix� ara no toca.

Principalment hi han tres formes de comercialitzar la llet (a part de la
fresca).

- Esterilitzada: Env�s de vidre. Es com es feia abans, bullir-la,
inconvenient, per la seva elevada temperatura moltes vitamines, prote�nes,
etc, queden redu�des. Ventatja? la conservaci�.
- UHT: Env�s Tetrabrik. "Frashos" de temperatura de alguns segons varis cops
a uns 140 �. Com que la temperatura hi es poca estona la qualitat de la llet
es millor. Es conserva durant menys temps que l'esterilitzada.
- Pasteuritzada: Env�s Tretrapak. A part de la fresca, la millor, aqu� la
temperatura es molt mes baixa 70-75� i per tant "respecta" mes la llet.
Inconvenient, la caducitat es m�nima. Per� el sabor es molt millor, menys
"torrada".

Tinc ent�s que est� prohibit vendre llet fora d'aquest canals, es un tema
sanitari. Industrialment hi han molt controls i Catalunya es de les mes
avan�ades. Sense posar-me amb els pagesos, .... no posaria ma al foc. No mes
un exemple, si un ramader te una vaca malalta i aquesta l'han de tractar amb
un antibi�tic, aquesta llet no es pot vendre (a part de que perjudica, no es
podrien fer iogurts ni formatges i aquell pag�s no respectaria la normativa
de "neteja" que requeix). A Cabrils de Mar hi ha el
http://www.allic.org/id_catala/quefem.htm on es fan an�lisi exhaustius de
cada partida i de TOTS els ramaders. Jo els subministrava els detectors
d'antibiotic i puc assegurar que si enganxen alg� no li fot gens de gr�cia
la multa ni el tancament que li poden imposar. Per tant treure la llet
directament del ramader no es cap garantia sanit�ria, apart que pot estar
"batejada".. "La llet de vaca, no de pag�s". "El vi de ra�m, no de pag�s".

La llet de vaca es la mes semblant a la llet humana amb una petita i
important diferencia (entre d'altres), te "lactosa" el sucre de la llet. Hi
han "humans" que no, com ho diria, assimilen be aquesta lactosa i tenen
reaccions al�l�rgiques. El pit de la dona es la millor "factoria" per
transformar aquesta lactosa en glucosa (altre sucre) molt assimilable pel
ser hum� i per tant aprofita molt mes els seus nutrients. Es per aix� que es
recomana .....
........

Llet de soja ... no es dolenta en absolut, per� no es la llet, no ens
enganyem ... aqu� ha intervingut darrerament molts interessos i han
presentat aquesta "prote�na" com de les mes saludables, no ho discuteixo. Es
ideal o recomanable per gent amb intoler�ncia a la lactosa. De totes maneres
tenim alternatives amb els l�ctics ... els formatges. Segurament coneixeu
gent que te alergia a la llet per� no als formatges ... la lactosa per un
proc�s de fermentaci� del elaborat ja no hi es tant present.

........

Prote�nes:

Hi han principalment de tres tipus, l�ctiques, vegetals i carniques.

Les l�ctiques pr�cticament es la que s'extreu del suero dol� de la llet en
el moment de la producci� del formatge. Ja vaig dir que per 10 litres de
llet es fa un 1 Kg de formatge (la part mes solida de la llet), per tant
queden 9 litres de "suero". Aquest es concentra, es ha dir es deseca (treure
l'aigua) i queden un residuo de solits amb molta lactosa i proteina. Per un
altre proc�s es separa i queda la proteina i la lactosa individualment.
Aquesta proteina es altament funcional (ret� aigua) i rica i es fa servir en
molt aliments .... pastes seques, postres lactics, carniques ... i
darrerament en dietetica, aquells polvos que cobren (he dit cobren) a preu
d'or, amb un pot la mar de maco. El suero es tamb� all� que es veu a sobre
dels iogurts que molta gent llen�a, mai, es bo.

Vegetals. Principalment s'extreu de la soja. Molt funcional, poc
inconvenients alergics i pr�cticament es fa servir igual que l'altra. Molt
mes barata i abundant.

Carniques: Principalment (no en conec d'altra) de porc i ternera (hi han
ensajos amb pollastres, per� no surt a compte). Aquesta no mes es fa servir
a carniques i en alguns elaborats tipus surimi (estructurats de peix,
aquelles barretes de cranc i d'altres)..

Tot aix� es completament legal, res d'amagat com algun han fet veure. Em sap
molt greu que la falta d'informaci� faci c�rrer rumors que l'�nic que fan es
posar mes interrogants en una ind�stria molt controlada.

Altra cosa es que sempre, com a tots el camps, hi han desaprensius que foten
rucades. Els "invents" que he dit en el anterior escrit son legals, altra
cosa es que som nosaltres els responsables (els consumidors) de saber
escollir be i saber el que volem. No val dir que ens enganyen, ning� ens
obliga. Dient que son uns marrans ja hem netejat la nostra responsabilitat.
Es com quant anem a comprar un cotxe ... si ens fixem mes en el CD que porta
o les llantes o si te o no "techo" corredis o el color anem malament. Alg�
pregunta com es motor apart de saber quant CV te?.

En fi, podr�em parlar molta estona de coses d'aquestes per� ara em toca fer
la meva feina. Comen�a el curs, i no m'en puc escapar.

Em consta que a la llista hi ha alg� que hi enten molt mes que jo (m'he
pogut equivocar en alguna cosa) .... surt del forat !!.

Bon dia.
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a