El Dilluns 21 Mar� 2005 16:37, Joan va escriure: > Segons sembla, Benjam� Villoslada ha escrit un missatge amb assumpte "Re: > > [Internauta] Que volem de la llista?": > > Dir que el programari lliure o privatiu �s "una opci� lliure de cadasc�" > > implica dir que �s "una opci� lliure de cadasc�" escollir entre la > > llibertat i les privacions fossin opcions igualment acceptables --encara > > que no �s nou: els esclaus s'enfrontaven als abolicionistes > > (http://mnm.uib.es/gallir/posts/2005/03/19/194/) > > B�, en definitiva, si una persona que t� tota la informaci� decideix usar > software privatiu �s ben lliure de fer-ho. Igual que hi ha gent que vota el > PP :S
S�, clar. Per� com dius, tenint tota la informaci� i no com a opcions igualment acceptables. Dubto que es tengui tota la informaci� o es vulgui tenir, d'aqu� les puntualitzacions :) > > L'analogia de la llengua �s un poc delicada perqu� encara que �s veritat > > que no estan en igualtat de condicions, com dius, cap llengua �s > > responsable de cap mal social. Al contrari, les lleng�es suposen > > diversitat sana --encara que despr�s alguns l'usin per dividir, per� el > > problema est� en les persones i la pol�tica, no en les lleng�es en s�. > > En part no �s ben b� aix�, ja que les lleng�es s'imposen i les grans > exterminen les petites. Per aix� dic que utilitzar una llengua minoritzada > sovint pot acabar sent, tamb�, una q�esti� de principis. D'acord, hi ha un extermini i una conscienciaci� per usar les minorit�ries. En aquest sentit hi ha una analogia amb el programari lliure i el privatiu, perqu� persones amb principis cerquen diversitat usant-lo. Volia dir que no hi ha lleng�es privatives, sin� afegitons privatius al voltant de les lleng�es. Amb el terme privatiu em refereixo l'abs�ncia de les 4 llibertats ( http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html ). �s veritat que hi ha pol�tics que prohibeixen usar, estudiar, repartir escrits i fer treballs a partir de textos en algunes lleng�es, per� les lleng�es en s� mateixes no tenen cap problema. De la mateixa manera, el programari en s� no �s dolent. Microsoft t� bons inform�tics en plantilla que han fet programes guapos. Hi ha grans obres en castell� i el parlen grans persones. El problema est� en la llic�ncia (el CLUF quan �s programari o lleis i cartes magnes quan �s llengua). Les llic�ncies poden transformar coses no dolentes per natura en eines de control, repressi� i depend�ncia. Hi ha tend�ncia al reduccionisme, per aix� cal centrar molt on est� el mal :) En aquest cas, el mal est� en les llic�ncies. Jo no atacar� a ning� per usar castell� aqu� pel castell�, sin� per la llic�ncia que usi per fer-ho. �s la de la Constituci�n, que m'obliga a saber-lo, per� a ell no el catal�? �s que no ha tingut temps per aprendre'l? Si �s aix�, �Mentre apr�n es mostra inc�mode i no perd pistonada per atacar tot el que pot relacionat amb el catal�, posant tots els catalans al mateix sac a partir de casos extrems, tot justificant que aix� no l'aprendr� mai? Si �s el primer o el darrer, m'hi oposo. Si fer-ho provoca renyades, befes, provocacions i convocat�ries a buids, aquestes persones estaran demostrant f�lies amb la llic�ncia que defensa la imposici� del castell�. El castell� seguir� no tenint-ne cap culpa. No res, repeteixo, l'analog�a amb la llengua est� b�, per� centrant on est� el problema per evitar reduccionismes :) -- Benjam� http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
