Holes:
Casi no tinc ganes d'escriure, em tremolen les mans i sento una forta
debilitat .... m'han donat una molt mala noticia (profesional) ... en fi, es
la vida ... i aquesta continua. Ves quin remei .....
No, no em quedo sense feina però un dels proveïdors que tinc deixa de
fabricar un producte que representava el 30% de la facturació ..... tots els
ponts, totes les carreteres, tots els ciments passaven per aquí ... era des
de on estàvem construint aquesta empresa .... per fi haviam acoseguit vendre
el nostre cos i no a canvi d'uns diner donats per un altre. Per fi tenia una
mica, no mes una mica, de llibertat.
Perquè ho explico? perquè sou de la família, perquè no se on cridar, no se
on pregar, no se si val la pena fer-ho .. però sento la necessitat de
fer-ho, d'explicar-ho.
Vam començar al 1999 amb dues taules fetes d'unes portes sense pany (de les
de cartó-pedra) i quatre cavallets de fusta. Del no res, ni un duro, ni un
client, amb molta feina però amb molta il·lusió ... s'havia començat des de
avall. Ens sentíem i ens sentim orgullosos d'haver-ho fet, no tothom pot dir
el mateix. Ningú ens ha regalat res, mes aviat han estat pals a les rodes,
però amb força els hem anat trencant, un a un.
No mes la credibilitat que teníem i la feina ben feta ens podia ajudar ha
sortir del forat .... era una aposta arriscada, que sabíem que funcionaria,
era mes il·lusió que altra cosa. I la vam fer funcionar .. i tant que ho vam
fer !!!. Amb 5 anys ens vam convertir en la primera empresa de tota Europa
del producte en qüestió. Ja ho he dit, molt orgullosos ens sentim. Massa fe
potser? ... segur que si, ni ells hi creien ...
Ara, de cop, casi tot se'n va avall .... s'ensorra per moments .... es el
moment mes dur dels que he viscut (laboralment parlant, personalment de
pitjors, molt pitjors però ara no toca) i en porto uns quants .... vàrem
començar 2 ... i amb tot l'esforç ens havíem consolidat, en som 8 ... no
podíem carregar amb mes gent, les despeses s'havien de controlar a la
mil·lèsima, no hem volgut mai començar la casa per la teulada, mica en mica,
poc a poc, pas a pas, .... ara estàvem a punt de despegar .... era el
moment ... tot un plegat un motor ha deixar de funcionar en el pitjor moment
... ens agafem fort als comandaments .... hem de pujar, no se com però ho
hem de fer.
Queda l'experiència que diu que .... d'èpoques de crisis qui es fort surt
mes fort .... això ho he après amb el temps (d'algo m'han de servir els 36
anys de vida laboral) ... es així .... la competència, la crisis ayuda,
estimula al cervell, fa pensar i espavilar ..... ara o mai .....
Una abraçada a tots.
P.D.: Volia escriure sobre els fills de puta del gremi de les Açores (m'ho
permeto en aquest moments) que va iniciar una guerra amb una excusa que ara
neguen, però ..... que els donin pel sac .... ara no estic per entendre res
i menys a ells. Hem volen al seu costat? ni de broma ..... no estic amb
vosaltres, no soc indiferent, estic contra vosaltres que heu ficat aquest
mon al costat de l'autodestrucció ..... pandilla de ..... tenen sort que
vull ser educat per això no mes els hi dic que son uns ... fills de .....
ojalà el proper atemptant os caigui de ple ... però com sempre teniu sort i
serem nosaltres qui rebem. Com he dit abans, la sort, no dura tota la vida.
A cada porc li arriba el seu Sant Martí (no tinc ni esma per traduir). No
sabeu quant m'alegraria .... que lo sepas Morales !!
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
Internauta@internauta.net
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
