I em deixava un exemple:
Si un arquitecte projecta malament no trobara assegurança ni clients.
Per que llavors s'ha de fer una llei ? El mercat ja el fara bo o
acabara treballant de manobra.
I aixi en totes les professions.
Doncs es veu que no.
Si algú es vol posar la tassa del vàter al mig del menjador o a la
cuina, l'administració no el deixa. Obligatòriament hi ha d'haver dues o
més portes entre el lavabo i la sala.
I qui és l'estat per decidir on caga la gent? si un paio es fa una casa
per ell i li dóna la gana fer-ho així no pot. I tantes altres coses
absurdes.
I coses encara més absurdes que no estan per escrit però són les
"interpretacions de la llei" que fa el funcionari que ha de posar el
segell, i que potser el de l'ajuntament X interpreta just al contrari
del de l'Ajuntament Y. I no hi ha més remei que passar per tub cada vegada.
Em sembla perfecte que els pisos que promou l'administració sigui d'una
determinada manera, per això és "el client", però a la resta que cadascú
decideixi i avall, no?
Albert Que
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
