El Divendres 11 Gener 2008, Esteve Valentí va escriure:
> I potser tu no has entès que a mi no m'importa gens una cafetera o una
> altra... hi
> ha coses més importants en que preocupar-se...

Aquesta cosa «més important» que a tu sí et preocuparia, possiblement també és 
una «parida», com deies, kelosepas!   Sempre n'hi ha una de més 
important: «la fam al món» o «els nins que moren als països pobres», no ho 
oblidis.

Té un nom, això que quan algú mostri preocupació per una cosa sempre surti 
algú desautoritzant-lo perquè «és una parida, hi ha coses més importants». 

Se'n diu *escepticisme universal*.   Serveix per a no haver de fer res un 
mateix, mentre es queda satisfet, justificat i calentó, car els demés tampoc 
fan res de l'altre món.  L'escepticisme universal també és molt útil pels que 
gaudeixen de trobar un problema per a cada solució, també coneguts com 
a "perro del hortelano".

> Son les regles del mercat... treuen un producte nou i atractiu ben
> publicitat i creen
> la necessitat de tenir-lo en la gent...  fins hi tot potser gent que no
> pren cafè o no
> li agrada o no l'ha provat mai, la compra per convidar els amics.
> Devem ser borregos seguint el pastor... ves a saber...

El pastor d'església, però.  El consum té els mateixos principis que la 
religió.  Al 2007 els efectes de rebuig de dir que un objecte concret de 
desig consumistat és una merda, s'assemblen molt als de dir, el 1942, que la 
santíssima trinitat és una parida.

> > Sobre les rodes, més del mateix.  La gran confusió crònica, dels
> > nasíos pa'consumí, entre el consum i les qüestions bàsiques de la
> > vida.  Mem: què té a veure el crani, una part important de la persona
> > humana, que només en tenim un, sense recanvi, amb les rodes d'un puto
> > utilitari?!?
>
> Algun paral·lelisme s'ha d'escriure per explicar la situació.

Quan el paral·lelisme és llunyà (cossos de persones vs cotxes) s'han d'aclarir 
en comptes de queixar-se perquè no s'accepten per llunyans.  En comptes 
d'aclarir-los et queixes que algú no accepti paral·lelismes que no lliguen.  
És així com millorem l'argumentari?

Si algú pren la decisió de retocar el seu cos ha de mirar-s'ho mooooooolt més 
que quan canvia les rodes del cotxe.  Si no ho fa ni n'entén la importància, 
és que té altres problemes molt més importants que els estètics, com apuntava 
el Jaume.

> I com sempre quoteges el que t'interessa. Estàs en el teu dret... però...

Tens el missatge sencer al teu ordinador, el pots rellegir.  Tothom aquí té 
els missatges sencers als seus ordinadors i el poden rellegir.  El meu 
quotejat no ha entrat a tots els vostres ordinadors i per art de màgia 
hackeril escapçat tots els originals, els podeu rellegir.  Tots nosaltres 
estem equipats amb cervells i més o manco memòria per a recordar què es va 
dir.  Retallo el teu text per ajudar a recordar quin fragment responc, però 
no el fragment complet perquè el missatge seria quilomètric i caldria tirar 
massa avall per a trobar les meves petites aportacions.  Als *meus* missatges 
vull que pesi més *el meu* text.  És una qüestió de lògica, usabilitat i 
higiene texteril.  Trobaras molts articles sobre el tema, aquest és a la 
primera plana de resultats després d'una cerca breu:

http://lipas.uwasa.fi/~ts/http/quote.html

«The number one rule of quoting is quote judiciously. Quote only what is 
essential to make it possible for the reader to understand what your posting 
or email message is about. As a rule avoid quoting an entire message 
(signatures and all). It is not judicious to quote, say, a hundred lines of 
discussion just to input a single line of one's own. Proper quoting is a 
skill. If you are going to quote, devote some time to working the quote 
appropriately. Don't be lazy in this respect.»

> > Altra cosa es que tingui que mantenir el taller i els 400 mecànics i
> > vagi posant rodes
> > a tothom que ho demani...
> > I el cotxe rai... te'n compres un altre i ja està... no sé si m'explico?
>
> Aquí hi entra la ètica... cosa que si no vaig errat defenses fermament
> en el
> programari lliure.

No entenc què vols dir, però la meva ètica (l'ètica filosòfica, que no la 
moral, és un anàlisi raonat personal) diu que cal canviar de feina quan 
s'està a un lloc poc honest amb els clients, perquè són molt més que només 
consumidors.


-- 
Benjamí
http://blog.bitassa.cat



.

_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a