Hola Banjamí.
Sa sabia que amb l'únic que tindria problemes o que acabar donant-li
la raó perquè té més recursos a l'hora de respondre un e-mail seria
amb tu... però tant me fa.
Benjamí Villoslada escribió:
El Divendres 11 Gener 2008, Esteve Valentí va escriure:
I potser tu no has entès que a mi no m'importa gens una cafetera o una
altra... hi
ha coses més importants en que preocupar-se...
Aquesta cosa «més important» que a tu sí et preocuparia, possiblement també és
una «parida», com deies, kelosepas! Sempre n'hi ha una de més
important: «la fam al món» o «els nins que moren als països pobres», no ho
oblidis.
Per mi es una xorrada lo del software lliure i no per això deixo de
pensar que
el que fas està bé.
I pa que lo sepas, m'importa més la fam al mon que el meu problema, i moltes
d'altres coses que el meu problema... i faig coses al respecte que no
tinc per
que dir-les... kelosepas!
Té un nom, això que quan algú mostri preocupació per una cosa sempre surti
algú desautoritzant-lo perquè «és una parida, hi ha coses més importants».
Cadascú té la seva escala de valors... el problema és quan s'intenten
imposar
als d'altres les propies escales de valors... hi ha moltes maneres de
fer i dir les
coses.
Se'n diu *escepticisme universal*. Serveix per a no haver de fer res un
mateix, mentre es queda satisfet, justificat i calentó, car els demés tampoc
fan res de l'altre món. L'escepticisme universal també és molt útil pels que
El que volen canviar el món també ho poden fer a pitjor... i no cal dir
noms... saps
d'història prou...
Jo no intento canviar el món... només intento passar-hi lo millor
possible...
gaudeixen de trobar un problema per a cada solució, també coneguts com
a "perro del hortelano".
Hi ha qui menja i no deixa menjar també.
Son les regles del mercat... treuen un producte nou i atractiu ben
publicitat i creen
la necessitat de tenir-lo en la gent... fins hi tot potser gent que no
pren cafè o no
li agrada o no l'ha provat mai, la compra per convidar els amics.
Devem ser borregos seguint el pastor... ves a saber...
El pastor d'església, però. El consum té els mateixos principis que la
religió. Al 2007 els efectes de rebuig de dir que un objecte concret de
desig consumistat és una merda, s'assemblen molt als de dir, el 1942, que la
santíssima trinitat és una parida.
Que no m'importa el nespresso... i menys la santísima trinitat...
m'importa la
gent que m'envolta i jo mateix...
Sobre les rodes, més del mateix. La gran confusió crònica, dels
nasíos pa'consumí, entre el consum i les qüestions bàsiques de la
vida. Mem: què té a veure el crani, una part important de la persona
humana, que només en tenim un, sense recanvi, amb les rodes d'un puto
utilitari?!?
Algun paral·lelisme s'ha d'escriure per explicar la situació.
Quan el paral·lelisme és llunyà (cossos de persones vs cotxes) s'han d'aclarir
en comptes de queixar-se perquè no s'accepten per llunyans. En comptes
d'aclarir-los et queixes que algú no accepti paral·lelismes que no lliguen.
És així com millorem l'argumentari?
Noi... no donc per més... no em sé explicar millor... però quan no hi ha
comunicació hi ha dues parts... la que s'intenta explicar i la que
intenta entendre...
Si algú pren la decisió de retocar el seu cos ha de mirar-s'ho mooooooolt més
que quan canvia les rodes del cotxe. Si no ho fa ni n'entén la importància,
és que té altres problemes molt més importants que els estètics, com apuntava
el Jaume.
No t'ho nego... ho tinc mol clar i assumit... i si ho dius amb bona
intenció t'ho
agraeixo però si no pots passar a ser de la gent de la que en passo
olímpicament
i els considero uns ....
Espero que no...
I com sempre quoteges el que t'interessa. Estàs en el teu dret... però...
Tens el missatge sencer al teu ordinador, el pots rellegir. Tothom aquí té
els missatges sencers als seus ordinadors i el poden rellegir. El meu
quotejat no ha entrat a tots els vostres ordinadors i per art de màgia
hackeril escapçat tots els originals, els podeu rellegir. Tots nosaltres
He agafat la frase per que m'ha fet pensar i com a excusa per explicar
una història.
Em sembla que era un missatge públic (com aquest) i que no tenia copyright.
estem equipats amb cervells i més o manco memòria per a recordar què es va
dir. Retallo el teu text per ajudar a recordar quin fragment responc, però
no el fragment complet perquè el missatge seria quilomètric i caldria tirar
massa avall per a trobar les meves petites aportacions. Als *meus* missatges
vull que pesi més *el meu* text. És una qüestió de lògica, usabilitat i
No Benjamí, vas molt errat si tu mateix et creus això... els teus
quotejats sempre
son de la part que t'interessa per a fer anar la conversa cap a on
t'interessa... per
que a més de intel·ligent ets llest... i segurament mal perdedor doncs
empres
aquesta tàctica no se si gaire "ètica"...
higiene texteril. Trobaras molts articles sobre el tema, aquest és a la
primera plana de resultats després d'una cerca breu:
http://lipas.uwasa.fi/~ts/http/quote.html
«The number one rule of quoting is quote judiciously. Quote only what is
essential to make it possible for the reader to understand what your posting
or email message is about. As a rule avoid quoting an entire message
(signatures and all). It is not judicious to quote, say, a hundred lines of
discussion just to input a single line of one's own. Proper quoting is a
skill. If you are going to quote, devote some time to working the quote
appropriately. Don't be lazy in this respect.»
"The quote appropriately" per qui? Aquesta es la qüestió dels teus
quotes... que només
penses en la part que t'interessa a tu i obvies la part que pot
interessar al quotejat...
Altra cosa es que tingui que mantenir el taller i els 400 mecànics i
vagi posant rodes
a tothom que ho demani...
I el cotxe rai... te'n compres un altre i ja està... no sé si m'explico?
Aquí hi entra la ètica... cosa que si no vaig errat defenses fermament
en el
programari lliure.
No entenc què vols dir, però la meva ètica (l'ètica filosòfica, que no la
moral, és un anàlisi raonat personal) diu que cal canviar de feina quan
s'està a un lloc poc honest amb els clients, perquè són molt més que només
consumidors.
Per què això és el que vas fer tu... per això aquesta és la única ètica
vàlida i la
dels demés no...
La ètica és aplicable a cada cosa que un fa en la vida.
Ja veig que això pinta malament... però que hi farem. :-(
Si t'hi fixes no he retallat res... hi ha el missatge sencer encara que
hi sigui als fils... et
contesto lo que m'agrada i lo que no m'agrada, i lo que va a favor meu i
lo que va a favor
teu... i això també és una qüestió ètica personal meva.
--
Adéu
Esteve Valentí
[EMAIL PROTECTED]
http://www.puigdelescols.com
http://6equj5.blogspot.com/
______________________________________________
LLama Gratis a cualquier PC del Mundo.
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto.
http://es.voice.yahoo.com
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
