El Diumenge 13 Gener 2008, "Pere Castells" va escriure: > No defenso ni a uns ni a d'altres, si tenim que menjar tots alguna cosa > s'ha de fer. Estaràs en mi (potser en part) que si volem menjar hem de > sacrificar alguna cosa. Si tot fos ecològic passaríem gana, això n'estic > convençut.
Solem trobar el mateix argumentari binari: - O perjudici al medi ambient, o passar fam - O Nespresso o cafè què és una merda i la molèstia d'anar al bar - O programari privatiu o «no voldré programar, perquè no vull que em copiïn, i no tindreu programes» Com si només existissin les possibilitats estrem. Reconec que va bé per haver de pensar poc, funciona per qui es deixa portar per eslògans. Malauradament hi ha més gent disposada a deixar-se convèncer repetir eslògans, sense analitzar-los, que no pas gent disposada a pensar un poc i prendre decisions diferents a la resta, anar contracorrent si convé. Les religions ho saben bé, estan farcides de eslògans. > Josep M i família, jo també vull un mon millor, però potser no el puc > pagar ... fem la llista del que hem de renunciar? ... qui es el primer? Enfoc equivocat i esloganístic: no es tracta de renunciar, sinó de recuperar per a tothom el que ara dóna benefici només uns quants. El Josep M ja va explicar algunes coses que hem perdut, no és fàcil fer-ne un eslògan, caldria un llibre, però és ben interessant i raonat. -- Benjamí http://blog.bitassa.cat .
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
