Ara el que s'allarga són les benvingudes. Bé, en realitat ja es perd, però abans, posem uns deu anys, a l'arribada a la feina en comtes de dir un 'bon dia' de forma genèrica, tal com fem nosaltres, calia donar la ma a tots els presents.
Un dels primers viatges per motius professionals que vaig fer a París (França), a finals dels 70, va ser per un curset al que assistiem unes 30 persones, jo vaig arribar dels primers i vaig dir simplement 'bon jour' però la meva sorpresa fou quan els que venien despres encaixaven amb tothom, vaig pensar que era perquè la gent no es coneixia i era una forma de presentar-se. La cerimònia es va repetir cada dia (una setmana). En els següents viatges (un bon grapat), a les oficines es repetia indefectiblement les múltiples encaixades amb independència del nombre de presents. Està clar que el temps d'encaixada la paga l'empresa, mentre que l'acomiadament el paga un mateix. Conseqüècia: Els francesos són més garrepes que els catalans. Lluís -----Mensaje original----- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] nombre de na mi Enviado el: jueves, 05 de junio de 2008 23:51 Para: [EMAIL PROTECTED] Asunto: [Internauta] truita a la francesa (era: maquina de fer pa) --- On Thu, 6/5/08, "Pere Castells" <[EMAIL PROTECTED]> wrote: > > tampoc ser perquè l'hi diuen > truita a la francesa ... no és truita i prou? :-)) Potser té a veure amb l'expressió despedir-se a la francesa, que significa despedir-se sense dir res. Aquesta vé de que a França van decidir que quan algú marxava d'una reunió (no recordo de què) no es despedís dels altres perquè sino s'allargaven massa. Ho vaig llegir al Libro Gordo de Petete. Sílvia _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
