Marçal, com va?
afirmes en el teu escrit, en el tercer paràgraf que: ... aquells temps
republicans, amb les seves mancances i errors, foren l´únic període
democràtic durant quasi tot el s.XX, fins a les primeres eleccions
democràtiques l´any 1977. ...
Voldria aclarir que és molt dubtós que les eleccions de 1977 fossin
democràtiques. Faig aquesta afirmació en el sentit que els qui feren la
transició van impedir que hi fossin representats els partits
republicans. Cal recordar que en aquells moments aquestos els tenien per
ilegals. Certament, a aquelles eleccions es van presentar partits
d'esquerres, però cap de republicà, perquè uns tenien por que
esdevingués un plebiscit a favor de la República i que l'invent
monarquic s'hagués esvanit i els altres van preferir mirar a una altra
banda i llevar-se de damunt eventuals rivals. Llavors, si no hi va haver
representació de totes les sensibilitats polítiques, no se pot dir que
allò fos democràtic.
Pel demés, en la meva opinió, el teu escrit beníssim.
Salut i República, (que ara amb això de l'Obama ser republicà no acaba
de sonar tan bé com primer).
Xavier
En/na Marçal Isern ha escrit:
Esper que sia del vostre interés.
Marçal
La Memòria Històrica segons el Partit Popular
*MARÇAL ISERN RAMIS** La virulència dels atacs del Partit Popular, a
qualsevol iniciativa sócio política, destinada a la Recuperació de la
Memòria Històrica (RMH), contrasta vivament amb els pacífics i
majoritàriament benintencionats esforços de la societat per donar
sortida a les inquietuds, que en aquests temes, han anat formulant
diferents sectors de la població de les Illes i de la resta de l´Estat
Espanyol.
I l´article ( I i II) dedicat a la memòria històrica del Sr. Huguet
són en definitiva més del mateix, però amb diferències notables amb
les altres opinions expressades al llarg dels darrers anys per
diferents membres del Partit Popular, que en sí mateixes responen a un
mateix patró o a un mateix "llibre d´estil", per dir-ho de qualque
manera. I dic diferències, perque si en un primer moment, el PP
atacava i menyspreava els esforços memorialístics de la aleshores
oposició d´esquerres i dels sectors involucrats en les tasques de MH,
la pèrdua de tot el poder a les institucions illenques, pareix ser que
han fet rebaixar el to de les paraules, sense que aquestes hagin
deixat de ser ofensives i contràries a la RMH de les víctimes
republicanes de la Guerra Civil espanyola. A tall d´exemple, cal
recordar només les paraules del Sr. Huguet expressades i recollides al
Parlament de les Illes Balears el 27 de setembre de 2005, quan el seu
grup parlamentari, aleshores amb majoria a la cambra, es va oposar
frontalment a una proposició no de llei presentada pel grup
parlamentari socialista relativa a la recuperació de la memòria
històrica. També podem refrescar les paraules del Sr. Huguet el 18 de
juliol de 2006, a voltes amb un altra proposició no de llei, també
presentada pel grup parlamentari socialista, per que la cambra balear
fes una comdemna institucional del cop d´estat de juliol de 1936, del
qual se´n complien 70 anys. En ambdós casos la resposta del PP, fou
contrària a l´esperit de les mocions presentades. En una, s´hi
oposaran frontalment i a l´altra demanaren també una condemna del "cop
d´estat socialista de 1934". Tot i que el Sr. Huguet ha reconegut que
no és historiador, no dubte en fer servir els arguments franquistes (o
de la nova fornada de revisionistes nacionals) de la II República, més
per atacar els arguments de l´oposició que no pas per defensar la seva
postura. Els dirigents del PP sempre defensen la necessitat de que
siguin els historiadors, qui contin i recuperin la memòria històrica,
com si aquests poguessin donar llum als aspectes més íntims i
personals de les víctimes o de les seves famílies. La feina dels
historiadors és necessària, però no és la única que hem de menester.
Els acadèmics podran contar les històries, però sempre hi haurà
aspectes de la RMH que només podran ser solucionats per
l´administració, com ara l´anulació de les sentències dels tribunals
franquistes, la millora de les condicions dels arxius i fons
documentals, la investigació dels crims i dels assassinats comesos
pels feixistes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista o
retirar els símbols franquistes, per posar només uns exemples.
Però això al PP i al senyor Huguet no pareix importar-li massa. Ell
com els altres dirigents Populars, no es senten hereus del projecte
reformista i democratitzador emprés per la II República Espanyola, tot
i que aquells temps republicans, amb les seves mancances i errors,
foren l´únic període democràtic durant quasi tot el s.XX, fins a les
primeres eleccions democràtiques l´any 1977. Ells són fills de la
transició i de la Constitució del 78, que és quasi una còpia de la
constitució republicana del 1931. Les disquisicions històriques del
Sr. Huguet, son més properes a la micologia, que no pas a
l´academicisme històric. Segons ell la democràcia sorgi del sol fèrtil
de la societat espanyola, que superà amb la seva saviesa el Franquisme
i l´anti franquisme, talment broten els bolets a la muntanya després
de la pluja. Aquesta interpretació de la història no respon a la
ignorància: tot el contrari, respon a la tàctica Popular per
desmarcar-se del seu passat, més ben dit del passat d´alguns del seus
membres històrics. I no parlarem dels cognoms franquistes que
pul·lulen per les bancades Populars aquí i a Madrid: Parlam
d´autèntics ex-col·laboradors del franquisme que formaren part, o
encara avui en dia, de l´antiga Alianza Popular i de l´actual Partit
Popular. Parlam de l´intent d´arraconar el seus "fantasmes" per tal de
donar una imatge democràtica, de modernitat, de talant.
Costa de creure que el PP sigui fill de la Transició i de la
Constitució del 78, quan van votar en contra de la Llei d´Amnistia del
1977, ara hipòcritament en boca de molts dirigents del PP, o en contra
de determinats articles de la Constitució, com ara el referent a
l´estat de les autonomies. Costa de creure que vulguin fer creure que
són una partit democràtic, si entre les seves files hi trobam, ni més
ni manco que un ministre de Franco, el Sr. Fraga Iribarne, ministre
d´una dictadura assassina instaurada amb un fallit cop d´estat i una
Guerra Civil, que el PP s´entossudeix a no condemnar. Una postura, que
els ha duit a qualificar el franquisme com una període "plàcid" de la
nostra història, en boca del seu eurodiputat Jaime Mayor Oreja, que no
tan sols no rectificà, si no que a més va votar en contra d´una moció
a la cambra europea de condemna del franquisme. Una actitud més pròpia
de l´ultradreta europea que no pas d´un suposat partit polític demócrata.
No, el senyor Huguet no és fill de la guerra civil, però no te manies
a l´hora de recórrer sempre a l´argumentari tràgic familiar, per tal
de criminalitzar aquell període i per tal de recolzar els seus
"arguments". Uns arguments, expressats en paper, que demostren una
vegada més el desconeixement del moviment social dit de Recuperació de
la Memòria Històrica. El PP, per boca dels seus dirigents, apliquen la
doctrina de l´atac preventiu a tot allò que fa olor de reivindicació
memorialística. Ara diuen que els importent totes les víctimes, totes?
És igual la figura victimaria de Manuel Goded, el màxim conspirador de
les Illes Balears, afusellat a Barcelona després d´un judici militar
legal, que la d´Antoni Mateu, d´Emili Darder, de Pere Rosselló,
d´Alexandre Jaume, de Pau Crespí, o de tants i tants de servidors
públics assassinats per la seva defensa de l´ideari democratic
Republicà, per aquelles forces militars i paramilitars, que vostés
s´entossudeixen en no comdemnar?
Aquest canvi d´opinió, d´estratègia no ens engana. El PP és pragmàtic
i ara no bufen bons vents per a l´altra temps poderosa formació
política. Cal moderar el llenguatge, però s´ha de seguir predicant
pels convinçuts. Cal fer veure a les masses socials afins, que
l´estratègia del "talante" no va dirigida a favor de la reconciliació,
si no dirigida contra la dreta democràtica. Ja ho va expressar
magistralment el senyor Acebes, poc temps després de perdre les
eleccions generals el 2004... "quieren acabar con nosotros como en el
36".... Si el PP no és hereu de les forces polítiques dretanes del
periòde Republicà, a qui feia referència el Sr. Acebes? No cal anar a
Madrid, el Sr. Matas, també va expressar unes opinions semblants, quan
les coses començaven a anar maldades pel seu desgovern.
El seu desconeixement del moviment social, és utilizat per atacar
Gobierno del Talante, que en matèria memorialística a nivell nacional,
ha tingut una actuació que deixa molt que desitjar.
Acabaré amb una cita memorialística, del victimari Republicà de
Mallorca. És la història de Pau Crespí de 50 anys i del seu fill
Onofre de 17, ambdós veinats de Mancor del Vall. En Pau fou el darrer
batle president de la comissió gestora democràtica de l´ajuntament
Republicà de Mancor, aquell 1936. Un dia d´octubre de 1936 un grup de
Falangistes anaren a cercar en Pau i el seu fill Onofre. El seu crim,
no n´hi havia: La seva condemna, a mort sense judici. Foren conduits
en cotxes cap a la costa de Tofla, al terme municipal d´Alaró i foren
assassinats a trets, segons consta al Registre Civil de la localitat
del Raiguer, a davant la possessió de Ca´n Sec. El fill no va voler
abandonar a son pare en aquells moments tràgics. Però ells, com tantes
i tantes víctimes, no tingueren (i no han tingut encara) justícia, ni
defensa possible, els seus familiars foren estigmatitzats i anorreats
de la societat. Fins el 2005, any del primer homenatge a les víctimes
republicanes d´Alaró, el seu nom era un més de tants de l´oblit i
l´amnèsia de la Transició, aquella Transició elevada als altars de la
santedad per el PP. Aquell dia sortiren de nou a la llum i reberen
l´honor de les 300 persones que acudiren a la cita memorialística.
Entre elles, els seus familiars que durant els "plàcids" 40 anys de
dictadura assassina no tingueren cap dret, cap informació sobre el
seus parents, cap estanc, cap plaça de funcionari de l´estat, cap
benefici fiscal. Eren tan sols els "dolents" l´anti España", els
"Rojos". Eren en definitiva tot allò que vostès es neguen a
reconèixer, que eren demòcrates, que eren servidors públics, que eren
essers humans i que son víctimes d´una guerra d´extermini.
(*) Marçal Isern Ramis és investigador i vocal de l´associació Memòria
de Mallorca.
------------------------------------------------------------------------
MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS (MHIB)
- Pàgina web:
http://www.memoriadelesilles.org
- Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:
[email protected]
- Per col.laboracions, per deixar de rebre el correu, per començar a rebre'l,
per enviar dades per la pàgina web, per dubtes de funcionament, etc.:
[EMAIL PROTECTED]
MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS (MHIB)
- Pàgina web:
http://www.memoriadelesilles.org
- Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:
[email protected]
- Per col.laboracions, per deixar de rebre el correu, per començar a rebre'l,
per enviar dades per la pàgina web, per dubtes de funcionament, etc.:
[EMAIL PROTECTED]
