Gràcies per les teves paraules. Com sempre ho he fet el millor que he sabut. 
Estic a la teva disposició pel que sigui i et pugui ajudar.
Reb una salutació del teu company.
Marçal
  ----- Original Message ----- 
  From: M. Victòria Pujol Bauzà 
  To: Memòria Històrica de les Illes Balears 
  Sent: Friday, November 07, 2008 5:50 PM
  Subject: Re: [MHIB] La Memòria Històrica segons el Partit Popular. Article 
d'opinió a Diario de Mallorca.


        Hola Marçal, no ens coneixem personalment només et conec pels correus 
de l'associació i sempre ses picabaralles m'han parescut d'allò més 
interessant.Bé, només volia donar-te l'enhorabona pel teu article, que l'he 
trobat excelent, felicitats doncs. M. Vitòria Pujol

        --- El vie, 7/11/08, Marçal Isern <[EMAIL PROTECTED]> escribió:

          De: Marçal Isern <[EMAIL PROTECTED]>
          Asunto: [MHIB] La Memòria Històrica segons el Partit Popular. Article 
d'opinió a Diario de Mallorca.
          Para: [email protected]
          Fecha: viernes, 7 noviembre, 2008 1:31





          Esper que sia del vostre interés.
          Marçal
          La Memòria Històrica segons el Partit Popular
                         

          MARÇAL ISERN RAMIS* La virulència dels atacs del Partit Popular, a 
qualsevol iniciativa sócio política, destinada a la Recuperació de la Memòria 
Històrica (RMH), contrasta vivament amb els pacífics i majoritàriament 
benintencionats esforços de la societat per donar sortida a les inquietuds, que 
en aquests temes, han anat formulant diferents sectors de la població de les 
Illes i de la resta de l´Estat Espanyol. 
          I l´article ( I i II) dedicat a la memòria històrica del Sr. Huguet 
són en definitiva més del mateix, però amb diferències notables amb les altres 
opinions expressades al llarg dels darrers anys per diferents membres del 
Partit Popular, que en sí mateixes responen a un mateix patró o a un mateix 
"llibre d´estil", per dir-ho de qualque manera. I dic diferències, perque si en 
un primer moment, el PP atacava i menyspreava els esforços memorialístics de la 
aleshores oposició d´esquerres i dels sectors involucrats en les tasques de MH, 
la pèrdua de tot el poder a les institucions illenques, pareix ser que han fet 
rebaixar el to de les paraules, sense que aquestes hagin deixat de ser 
ofensives i contràries a la RMH de les víctimes republicanes de la Guerra Civil 
espanyola. A tall d´exemple, cal recordar només les paraules del Sr. Huguet 
expressades i recollides al Parlament de les Illes Balears el 27 de setembre de 
2005, quan el seu grup parlamentari, aleshores amb majoria a la cambra, es va 
oposar frontalment a una proposició no de llei presentada pel grup parlamentari 
socialista relativa a la recuperació de la memòria històrica. També podem 
refrescar les paraules del Sr. Huguet el 18 de juliol de 2006, a voltes amb un 
altra proposició no de llei, també presentada pel grup parlamentari socialista, 
per que la cambra balear fes una comdemna institucional del cop d´estat de 
juliol de 1936, del qual se´n complien 70 anys. En ambdós casos la resposta del 
PP, fou contrària a l´esperit de les mocions presentades. En una, s´hi oposaran 
frontalment i a l´altra demanaren també una condemna del "cop d´estat 
socialista de 1934". Tot i que el Sr. Huguet ha reconegut que no és 
historiador, no dubte en fer servir els arguments franquistes (o de la nova 
fornada de revisionistes nacionals) de la II República, més per atacar els 
arguments de l´oposició que no pas per defensar la seva postura. Els dirigents 
del PP sempre defensen la necessitat de que siguin els historiadors, qui contin 
i recuperin la memòria històrica, com si aquests poguessin donar llum als 
aspectes més íntims i personals de les víctimes o de les seves famílies. La 
feina dels historiadors és necessària, però no és la única que hem de menester. 
Els acadèmics podran contar les històries, però sempre hi haurà aspectes de la 
RMH que només podran ser solucionats per l´administració, com ara l´anulació de 
les sentències dels tribunals franquistes, la millora de les condicions dels 
arxius i fons documentals, la investigació dels crims i dels assassinats 
comesos pels feixistes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista o 
retirar els símbols franquistes, per posar només uns exemples. 

          Però això al PP i al senyor Huguet no pareix importar-li massa. Ell 
com els altres dirigents Populars, no es senten hereus del projecte reformista 
i democratitzador emprés per la II República Espanyola, tot i que aquells temps 
republicans, amb les seves mancances i errors, foren l´únic període democràtic 
durant quasi tot el s.XX, fins a les primeres eleccions democràtiques l´any 
1977. Ells són fills de la transició i de la Constitució del 78, que és quasi 
una còpia de la constitució republicana del 1931. Les disquisicions històriques 
del Sr. Huguet, son més properes a la micologia, que no pas a l´academicisme 
històric. Segons ell la democràcia sorgi del sol fèrtil de la societat 
espanyola, que superà amb la seva saviesa el Franquisme i l´anti franquisme, 
talment broten els bolets a la muntanya després de la pluja. Aquesta 
interpretació de la història no respon a la ignorància: tot el contrari, respon 
a la tàctica Popular per desmarcar-se del seu passat, més ben dit del passat 
d´alguns del seus membres històrics. I no parlarem dels cognoms franquistes que 
pul·lulen per les bancades Populars aquí i a Madrid: Parlam d´autèntics 
ex-col·laboradors del franquisme que formaren part, o encara avui en dia, de 
l´antiga Alianza Popular i de l´actual Partit Popular. Parlam de l´intent 
d´arraconar el seus "fantasmes" per tal de donar una imatge democràtica, de 
modernitat, de talant. 
          Costa de creure que el PP sigui fill de la Transició i de la 
Constitució del 78, quan van votar en contra de la Llei d´Amnistia del 1977, 
ara hipòcritament en boca de molts dirigents del PP, o en contra de determinats 
articles de la Constitució, com ara el referent a l´estat de les autonomies. 
Costa de creure que vulguin fer creure que són una partit democràtic, si entre 
les seves files hi trobam, ni més ni manco que un ministre de Franco, el Sr. 
Fraga Iribarne, ministre d´una dictadura assassina instaurada amb un fallit cop 
d´estat i una Guerra Civil, que el PP s´entossudeix a no condemnar. Una 
postura, que els ha duit a qualificar el franquisme com una període "plàcid" de 
la nostra història, en boca del seu eurodiputat Jaime Mayor Oreja, que no tan 
sols no rectificà, si no que a més va votar en contra d´una moció a la cambra 
europea de condemna del franquisme. Una actitud més pròpia de l´ultradreta 
europea que no pas d´un suposat partit polític demócrata. 

          No, el senyor Huguet no és fill de la guerra civil, però no te manies 
a l´hora de recórrer sempre a l´argumentari tràgic familiar, per tal de 
criminalitzar aquell període i per tal de recolzar els seus "arguments". Uns 
arguments, expressats en paper, que demostren una vegada més el desconeixement 
del moviment social dit de Recuperació de la Memòria Històrica. El PP, per boca 
dels seus dirigents, apliquen la doctrina de l´atac preventiu a tot allò que fa 
olor de reivindicació memorialística. Ara diuen que els importent totes les 
víctimes, totes? És igual la figura victimaria de Manuel Goded, el màxim 
conspirador de les Illes Balears, afusellat a Barcelona després d´un judici 
militar legal, que la d´Antoni Mateu, d´Emili Darder, de Pere Rosselló, 
d´Alexandre Jaume, de Pau Crespí, o de tants i tants de servidors públics 
assassinats per la seva defensa de l´ideari democratic Republicà, per aquelles 
forces militars i paramilitars, que vostés s´entossudeixen en no comdemnar?
          Aquest canvi d´opinió, d´estratègia no ens engana. El PP és pragmàtic 
i ara no bufen bons vents per a l´altra temps poderosa formació política. Cal 
moderar el llenguatge, però s´ha de seguir predicant pels convinçuts. Cal fer 
veure a les masses socials afins, que l´estratègia del "talante" no va dirigida 
a favor de la reconciliació, si no dirigida contra la dreta democràtica. Ja ho 
va expressar magistralment el senyor Acebes, poc temps després de perdre les 
eleccions generals el 2004... "quieren acabar con nosotros como en el 36".... 
Si el PP no és hereu de les forces polítiques dretanes del periòde Republicà, a 
qui feia referència el Sr. Acebes? No cal anar a Madrid, el Sr. Matas, també va 
expressar unes opinions semblants, quan les coses començaven a anar maldades 
pel seu desgovern. 
          El seu desconeixement del moviment social, és utilizat per atacar 
Gobierno del Talante, que en matèria memorialística a nivell nacional, ha 
tingut una actuació que deixa molt que desitjar. 

          Acabaré amb una cita memorialística, del victimari Republicà de 
Mallorca. És la història de Pau Crespí de 50 anys i del seu fill Onofre de 17, 
ambdós veinats de Mancor del Vall. En Pau fou el darrer batle president de la 
comissió gestora democràtica de l´ajuntament Republicà de Mancor, aquell 1936. 
Un dia d´octubre de 1936 un grup de Falangistes anaren a cercar en Pau i el seu 
fill Onofre. El seu crim, no n´hi havia: La seva condemna, a mort sense judici. 
Foren conduits en cotxes cap a la costa de Tofla, al terme municipal d´Alaró i 
foren assassinats a trets, segons consta al Registre Civil de la localitat del 
Raiguer, a davant la possessió de Ca´n Sec. El fill no va voler abandonar a son 
pare en aquells moments tràgics. Però ells, com tantes i tantes víctimes, no 
tingueren (i no han tingut encara) justícia, ni defensa possible, els seus 
familiars foren estigmatitzats i anorreats de la societat. Fins el 2005, any 
del primer homenatge a les víctimes republicanes d´Alaró, el seu nom era un més 
de tants de l´oblit i l´amnèsia de la Transició, aquella Transició elevada als 
altars de la santedad per el PP. Aquell dia sortiren de nou a la llum i reberen 
l´honor de les 300 persones que acudiren a la cita memorialística. Entre elles, 
els seus familiars que durant els "plàcids" 40 anys de dictadura assassina no 
tingueren cap dret, cap informació sobre el seus parents, cap estanc, cap plaça 
de funcionari de l´estat, cap benefici fiscal. Eren tan sols els "dolents" 
l´anti España", els "Rojos". Eren en definitiva tot allò que vostès es neguen a 
reconèixer, que eren demòcrates, que eren servidors públics, que eren essers 
humans i que son víctimes d´una guerra d´extermini. 

          (*) Marçal Isern Ramis és investigador i vocal de l´associació 
Memòria de Mallorca.
MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS (MHIB)
- Pàgina web:
   http://www.memoriadelesilles.org 
- Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:
   [email protected]
- Per col.laboracions, per deixar de rebre el correu, per començar a
rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, per dubtes de funcionament,
etc.:
   [EMAIL PROTECTED] 




------------------------------------------------------------------------------


  MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS (MHIB)
  - Pàgina web:
     http://www.memoriadelesilles.org 
  - Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:
     [email protected]
  - Per col.laboracions, per deixar de rebre el correu, per començar a rebre'l, 
per enviar dades per la pàgina web, per dubtes de funcionament, etc.:
     [EMAIL PROTECTED]
MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS (MHIB)
- Pàgina web:
   http://www.memoriadelesilles.org 
- Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:
   [email protected]
- Per col.laboracions, per deixar de rebre el correu, per començar a rebre'l, 
per enviar dades per la pàgina web, per dubtes de funcionament, etc.:
   [EMAIL PROTECTED]

Respondre per correu electrònic a