Parlen de paper, i més que una recomanació és una definició. Diuen que l·l és un dígraf, un símbol en ell mateix, no tres caràcters. De la manteixa manera que la "ae" francesa és "un" caràcter. Que caldria tenir un "caràcter" per "l·l" que complís amb els requeriments (és a dir, les dues eles sense separació extra). Amb tipografies d'amplada fixa potser no tindria sentit, però en les d'amplada variable sí. O, com a mínim, que els processadors de text hi donessin suport.
En cas necessari el Writer permet ajustar la separació entre les eles i el punt, o sigui que (si més no en títols) es pot afinar la presentació. Per a textos llargs és massa feina, però es deu poder fer una macro. M'ho miraré. Gràcies per la detallada explicació, Gabriel -----Mensaje original----- De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] En nombre de Benjamí Villoslada Enviado el: dilluns, 14 / novembre / 2005 22:04 Para: [email protected] Asunto: Re: [openoffice] Interlletratge El Dilluns, 14 de Novembre de 2005 21:22, Gabriel Massip Fons va escriure: > Si faig servir el punt volat (majúscules + 3) obtinc dues eles "massa" > separades, segons els experts. Això depèn del disseny de la tipografia, no dels teclats. En informàtica qualsevol caràcter ocupa el mateix espai d'emmagatzematge, es tracta igual. És després, la tipografia, la que diu l'espai que hi ha als costats de ·. Les tipografies d'espaiat fix pinten el mateix per qualsevol lletra, tal com passava a les màquines d'escriure bàsiques. Algunes tipografies fixes són Bitstream Vera Sans Mono o les Courier. Les d'espaiat proporcional pinten separacions diferents per cada tipus de lletra. Hi ha unes normes de llegibilitat que marquen separacions diferents, segons la forma de la lletra. Les rodones solen estar més prop de les seves veinades. Una i o una l més enfora, o semblarien massa enganxades. Tot això servia pel paper. En sorgir els monitors, es va veure que les separacions eren massa petites, sobretot en reduir molt la mida de la lletra. Tot plegat quedava un poc dens. Aleshores es van dissenyar tipografies amb més separació, que "respiren més", ad hoc pel medi monitor --o projecció. Les Bitstream Vera ho són: separacions més grans, es pot arribar a mides força petites sense perdre llegibilitat. Microsoft va fer la Verdana pensada per monitor. Per adonar-se de la diferència, basta comparar el mateix text [Verdana] escrit amb una tipografia assemblant, la Tahoma. Amb Tahoma la separació és menor. Tampoc no es pot reduir tant com la Verdana --o sí, però no es llegirà tant bé. Qui fa cada tipografia ha de tenir en compte la regla que dius en fer la feina de disseny. Hi ha una altre variable: hi ha programari que permet dir quina separació es vol entre lletres. Al web mateix, amb els CSS. Com a llenguatge de marques que és, hom si volgués --amb paciència això sí--. podria fer i aplicar una marca per a reduir al mínim l'espai entre l·l, però la resta no. Els experts que cites a què es referien? En quin context feien la recomanació? Amb quins fonts? -- Benjamí http://weblog.bitassa.net . ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripci a http://www.softcatala.org/llistes/ ---------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------- Podeu consultar els arxius d'aquesta llista o canviar la vostra subscripció a http://www.softcatala.org/llistes/ ----------------------------------------------------------------
