Pere: trobo que hem de defugir qualsevol debat sobre el qual ni tan sols la comunitat del programari lliure es posa d'acord. Per a mostrar un punt de vista concret i defensar-lo sense concessions ja tenim les associacions i projectes que tenim, aquest Manifest i aquesta organització ha de servir per a explicar i atreure el 99% de la societat que encara resta a fora de tot això. I per a això hem d'assumir que no només hi ha un discurs bo, n'hi ha diversos, i la nostra feina és trenar un discurs comú que el nostre públic pugui entendre i vulgui adoptar.
A nivell nostre podem acordar que les GPL 2 i 3 són bones, que les Creatives Commons són bones, que tota llicència oberta és bona comparat amb el copyright amb "Tots els drets reservats" imperant. Es tracta d'explicar la rellevància social, econòmica i política del tema de les llicències i d'oferir solucions aplicables en el nostre entorn. Llavors cadascú a casa seva promou i utilitza les que cregui convenient. On Wed, 2006-09-27 at 00:20 +0200, Javier Cuchí Burgos wrote: > Però si -amb raó o sense- uns > que jo em sé, arriben a pensar que això va tan sols un milímetre més > lluny, sabrem el que és la soledat del corredor de fons. Això pot succeir si comencem explicant la història per l'eMule i les batalles amb l'SGAE. :) Però vigila que pot ser al contrari, que ens quedem sols com sempre si restringim el tema al codi i la documentació de programari. Si tira endavant administracio.lliure.cat i centrem el missatge en un "Manifest pel coneixement lliure i les tecnologies obertes a l'administració" penso que ens movem en terreny segur. Observem quin és el coneixement que manega i paga l'administració i centrem el discurs sobre coneixement lliure en això. Tu li dius als polítics i els ciutadans que poden veure el codi del programari i adaptar-lo a les seves necessitats i la majoria pensa "bé, gràcies" sense arribar a entendre tot el que això comporta. En canvi, si parles de posar a l'abast de tothom els diaris oficials, el patrimoni cultural, els fons documentals, les grans obres de la literatura catalana, el cançoner i la Santa Espina, els diccionaris de la llengua, els materials de recerca que tots paguem, els recursos pedagògics de l'escola pública, les dades cartogràfiques, les fotografies aèries, la informació (text, audio, video) generada pels mitjans públics i etc etc etc cada sector social pot entendre millor del que parlem i pot trobar exemples més propers del seu entorn. Acompanyem això amb una llista de projectes com la Wikipedia, DMOZ, Flickr, YouTube, l'OpenCourseWare del MIT etc, els mostrem els cercadors de continguts oberts que Google o Yahoo! ja tenen en marxa degut al gran i creixent volum de continguts oberts, els expliquem que una Catalunya al segle XXI no pot tancar els ulls a aquesta tendència i que el futur de la cultura catalana i de la competitivitat del país passa per la seva presència, capacitat d'adaptació i innovació en aquests nous entorns... i a veure qui et diu que això no toca, o que és cosa de quatre hippies i estudiants d'informàtica, o que la solució és seguir-ho tenint tot dins dels arxius, rera les vitrines i les caixes registradores. -- Quim Gil /// http://desdeamericaconamor.org | http://pinguino.tv
signature.asc
Description: This is a digitally signed message part
