Hola,
Paso a comentar el segon article, Presència de bacteries en
productes de l'agricultura biològica. Blanc i negre. Una crítica
que podia ser constructiva acaba com una crítica destructiva
que utilitza falsetats per justificar-se.
Laparició de bacteries fecals a les anàlisis dels aliments ha de
ser rebutjada independenment del tipus dagricultura que es
practiqui, però malauradament és més habitual del que ens
podem pensar. Els fems han estat ladob principal del pagès de
toda la vida per ser el que utilitzaban els seus ascendents i
perque en les zones rurals es trovaba, i es troba, amb facilitat.
Però això no vol dir que hagi estat utilitzat correctament, ni
abans ni ara, abans per manca de coneixements sobre el tema,
i ara, també. A més a més, els pagesos han estat i són una
víctima molt fàcil de les empreses agroquímiques, afegint al
problema dels fems la utilització dadobs químics i pesticides,
que eliminen la vida de la terra i li creen una total dependència
dels productes daquestes empreses.
Larticle en qüestió comença mentint, tot i que pugui sembla
molt taxatiu, ja que no és cert que lagricultura biològica deixi
als fems la funció dadob principal. I no perquè no sigui un
producte interessant quan sutilitza correctament, sinó perque
la industralització de les granges el deixa com a producte no
apte ja que es considera contaminat, i aconseguir-ho en la
quantitat necessària de ramaderíes alternatives el fa totalment
inviable. Els adobs principals per a lagricultura biològica són el
compost, el mulching (en castellà acolchado, i en català no
sabria dir-ho) i els adobs verds (determinats cultius destinats a
ser enterrats amb la finalitat daugmentar la fertilitat de la
terra). En cas de que sigui necessària una aportació
complementària es pot utilitzar humus de cucs de terra,
gallinassa, guano, fems, sang en pols, farina dosos, banyes en
pols o escata, ...Si cal aportat un complement mineral
saplicarà el mineral natural, mai en la seva forma química.
La gran diferència entre lagricultura biològica i la convencional
és que la primera alimenta la terra per alimentar la planta,
mentre que la segona només alimenta la planta, deixant la
terra com un simple suport i convertint-la en erma.
Qualsevol producte procedent de lagricultura biològica que
estigui contaminat per bactèries fecals mereix realitzar una
inmediata denúncia al seu productor per enganyar al
consumidor, ja que ell està més obligat que cap altre agricultor
a conèixer el què, el com i el quan dels productes que utilitza.
Salutacions
Josep Maria Puig
Hola,
Pere, gràcies per continuar aportant material sobre el tema.
He
llegit atentament els tres articles que has proposat, i a més a
més he donat una volta pel resta de la pàgina. Una de les
coses
que m'ha sorprés és que no hi ha manera de saber ni el com,
ni el qui ni el què de la pàgina. Això sí, el taranna no deix cap
dubte, però de qui són ni una petita pista.
De totes maneres, els articles que has escollit són força
interessants i passo a dir la meva respecte els temes que
tracten:
El primer parla d'una sèrie de morts a Kenia per la
contaminació d'aflotoxines en el blat de moro, provocada pel
fong Aspergillus (cosí germà del Penicilium). El nom del fong
em sonava moltíssim, però no recordava perquè. Després de
fer una recerca amb el Google vaig trobar una adreça que em
va refrescar la memòria:
Aspergillus es un hongo filamentoso hialino ubicuo, productor
de enfermedades de distribución universal que
ocasionalmente
pueden aparecer en forma de brotes hospitalarios tras obras
de
remodelación.
Ara ho recordava, és un d'aquells fongs que de tant en tant
apareixen per televisió com a causants d'infeccions
hospitalàries. Tot seguit la mateixa pàgina comentava:
Aspergillus es un ejemplo de lo que denominamos patógeno
oportunista, es decir, que suele afectar a pacientes con
mecanismos de defensa comprometidos.
És evident que a un hospital les persones no hi entren en el
seu millor moment de salut, però és ben possible que tot i la
seva enfermetat estiguin millor que la població de Kenia.
Font: Servicio de Microbiología Clínica. Hospital General
Universitario Gregorio Marañón. Madrid
Enllaç:
a href=/app/message?l=eso=8url=http%3A%2F%
2Fwww%2Eseimc%2Eorg%2Fcontrol%2Frevi%5FMico%
2Fasperguillus%2Ehtm
target=_blankhttp://www.seimc.org/control/revi_Mico/asper
guillus.htm/a
Segons la FAO (Organización de Agricultura y Alimentos de
las
Naciones Unidas) el 25% de la collita mundial es veu afectada
per la contaminació de micotoxines, és a dir, per fongs tóxico-
genètics (Aspergillus, Penicillium, Fusarium).
Els elements que intervenen en la seva aparició tenen a veure
amb el clima, els sistemes agronòmics, la tecnologia pre i
post
collita, la salut humana i animal, la disponibilitat de recursos
per realitzar proves analítiques ... És a dir, Kenia ho té molt
cru. El fong no és aparició recent, i per tant no
